Usuari:Georg-hessen/potinejant3

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Nupcias[modifica]

Los acuerdos matrimoniales por los que se rigió el enlace se establecieron según el derecho aragonés y, según algunos historiadores, se establecieron bajo la forma de Matrimonio en Casa. Esto supone que, al no haber heredero varón, el esposo cumple la función de gobierno, pero no la de cabeza de la casa, que solo se otorgará al heredero. A partir de este contrato, quien tiene la última potestad no es el esposo, sino el Señor Mayor de la Casa de Aragón, hasta que el heredero legítimo adquiera la potestad (y en el caso del reino de Aragón, el reino, título de rey y cabeza de la Casa de Aragón) y, por tanto, asumía el linaje de la Casa de Aragón él y sus herederos per saecula saeculorum, por lo que, desde ese mismo momento, según un sector de la historiografía,[1][2][3][4] se extingue el linaje de la Casa de Barcelona, tras el Casamiento en Casa en que se subsume en la Casa de Aragón en 1137, o bien se considera que perdura hasta la muerte sin descendencia masculina de Martín el Humano en el año 1410, según otros historiadores.[5][6] Recientemente, el profesor J. Serrano Daura ha cuestionado la teoría del casamiento en casa aplicada a los esponsales de Ramón Berenguer IV y Petronila de Aragón, basándose en la ausencia de referencias a esta institución consuetudinaria del derecho aragonés antes del siglo XV, y que las cláusulas que fueron establecidas por Ramiro II sobre la sucesión a la corona de Aragón no se ajustan a las peculiaridades de esta institución, por lo que no sería trasladable a los pactos de 1137.[7]

Cesión de los derechos sobre Aragón de las órdenes militares[modifica]

Según Gerónimo Pujades, en su Crónica Universal del principado de Cataluña de 1832, tras la concesión del rey Ramiro a Ramón Berenguer, quedaba pendiente la cuestión de los derechos sobre el territorio de Aragón estipulados en el testamento del rey Alfonso el Batallador, quien había querido dar el reino a las órdenes del Santo Sepulcro, los caballeros Templarios y los Hospitalarios, si bien los barones feudales no respetaron este testamento en todos sus términos. Una de las prioridades del príncipe Ramón Berenguer fue la de resolver la cuestión de la posesión de los derechos sobre el reino. Así, se iniciaron negociaciones entre el príncipe y representantes de la Orden del Hospital, alcanzándose en 1140 un acuerdo por el que la Orden hacía cesión a Ramón Berenguer, conde de Barcelona (venerande Barchinonensium comes), y a sus legítimos sucesores y descendientes, de la parte del reino de Aragón que le correspondía según el testamento del rey Alfonso, con la condición de que se le concediesen derechos para construir iglesias y centros propios en diversas poblaciones del reino y que, si el príncipe muriese sin descendencia, dicho territorio sería devuelto a los Hospitalarios. Acuerdos de cesión similares fueron concertados posteriormente con los caballeros del Santo Sepulcro (1141) y con los Templarios. Esta cesión de las tres órdenes fue confirmada por bula del papa Adriano IV en 1158.[8][9]

Sin embargo, es un hecho que los barones del Reino de Aragón y del Reino de Pamplona (pues los dos reinos estaban incluidos en el testamento de Alfonso I el Batallador) juraron fidelidad respectivamente a Ramiro II el Monje y a García el Restaurador. No se puso en discusión que las Órdenes militares tuvieran que negociar con el rey de Navarra la herencia de Alfonso I el Batallador. También es un hecho que Ramón Berenguer IV había pactado en los documentos de esponsales de 1137 con Ramiro II de Aragón su condición de princeps en Aragón, y venía ejerciendo la potestad real en el reino aragonés como dominator, antes de las negociaciones con las Órdenes militares de 1140 en adelante. La historiografía actual conviene mayoritariamente en aceptar que, sencillamente, el testamento de Alfonso I el Batallador no fue respetado y, así, Ramiro II de Aragón no solo ejerció la potestad regia entre 1134 y 1137, sino que se reservó la dignidad de rey hasta su muerte en 1157, circunstancia que no consta que fuera cuestionada durante el gobierno de Ramón Berenguer IV. Una interpretación distinta de los pactos con las Órdenes militares la hace Antonio Ubieto Arteta, que considera que, en un periodo en que tenían problemas económicos, y urgidas por el Papado seis años después de que hubiera sido promulgado el testamento, vieron la ocasión de obtener ciertas prebendas y establecimientos en los territorios de Aragón y Cataluña a cambio de zanjar la cuestión testamentaria de Alfonso I.[10]


L'adveniment de la Casa comtal de Barcelona a la Casa reial d'Aragó[modifica]

Genealogies dels comtes de Barcelona-sXV-12.jpg
Genealogía Casa de Aragón.jpg

L'11 d'agost de 1137 es firmaven les Capitulacions matrimonials de Barbastre (1137), en les quals es pactava el matrimoni???mitjançant la qual donava al comte la seva filla com a muller i el regne d'Aragó com a dot; per contra, Ramir II d'Aragó es reservava la "potestas regia" mantenint el títol de rei. Efectuada la donació, la noblesa i les ciutats aragoneses juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. A partir d'agost del 1137 rebé el títol o càrrec de Príncep d'Aragó.

1137, agost 11 Ramir I d'Aragó dóna en matrimoni la seua filla Peronella al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al temps que li cedeix a aquest tot el regne d'Aragó [11]

El 27 d'agost del 1137 es completava la donació, prometent que mai més no faria cap donació, sinó comptava abans amb l'aprovació del comte Ramon Berengeuer IV de Barcelona.

1137, agost 27. Ayerbe Ramir II d'Aragó confirma de declaració feta uns dies abans, en el moment de signar el contracte matrimonial de la seua filla Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV, relativa a la declaració d'írrites de qualsevulla donacions que puguera fer al regne d'Aragó [12]

El 13 de novembre del 1137, Saragossa?? (soldevila 157) Ramir II d'Aragó culminà la dejación de drets i prerrogatives, cedint pràcticament l'exercici de la "potestas regia" a Ramon Berengeuer IV de Barcelona, reservant-se tant sols la fidelitat que debia proferir-li com a rei d'Aragó.

1137, novembre 13. Zaragoza Ramir II d'Aragó ordena a tots els seus hòmens que mantinguen en nom del comte Ramon Berenguer IV tots els castells, utillatge, i qualsevol altres drets que fins aquell moment li pertanyien en el territori del regne d'Aragó [13]

Teoria del "Casamiento en casa"[modifica]

La teoria del Casamiento en casa fou una teoria proposada pel catedràtic en història medieval Antonio Ubieto Arteta l'any 1989 en la seva obra História de Aragón; segons Antonio Ubieto l'adveniment de la casa comtal de Barcelona a la casa reial d'Aragó no fou fruit de la donació del Regne d'Aragó que el rei Ramir II va fer al comte de Barcelona, sinó que tot el contrari, fou el comte Ramon Berenguer IV qui se """sotmeté""" a la Casa reial d'Aragó. Segons la teoria d'Ubieto, aquell procés s'enmarcà dins de la institució jurídica aragonesa anomenda "casmiento en casa", en virtut de la qual el comte Ramon Berenguer IV, i acabà la casa de Barcelona.

L'adveniment de la Casa comtal de Barcelona a la Casa reial d'Aragó[modifica]

Genealogies dels comtes de Barcelona-sXV-12.jpg
Genealogía Casa de Aragón.jpg

Davant les pressions del papat per a fer efectiu el testament d'Alfons I d'Aragó, Ramir II d'Aragó acudí novament al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, que aleshores comptava 26 anys d'edat i portava 6 anys de mandat al Comtat de Barcelona.

L'11 d'agost de 1137 es firmava la Donació de Barbastre (1137), mitjançant la qual donava al comte la seva filla com a muller i el regne d'Aragó com a dot; per contra, Ramir II d'Aragó es reservava la "potestas regia" mantenint el títol de rei. Efectuada la donació, la noblesa i les ciutats aragoneses juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. A partir d'agost del 1137 rebé el títol o càrrec de Príncep d'Aragó.

El 27 d'agost del 1137 es completava la donació, prometent que mai més no faria cap donació, sinó comptava abans amb l'aprovació del comte Ramon Berengeuer IV de Barcelona

El 13 de novembre del 1137, Ramir II d'Aragó culminà la dejación de drets i prerrogatives, cedint pràcticament l'exercici de la "potestas regia" a Ramon Berengeuer IV de Barcelona, reservant-se tant sols la fidelitat que debia proferir-li com a rei d'Aragó.

Si es consumava el matrimoni ??? els seus fills serien reconeguts com a reis d'Aragó. Si per qualsevol circumstància la petita nena Peronella moria durant la seva residència a Barcelona, el comte Ramon Berenguer IV conservaria la donació del regne d'Aragó i els fills que tingués d'un altra matrimoni serien també reconeguts com a reis d'Aragó. Peronella va créixer i es va educar a Barcelona, sent tanta l'estima que tingué per aquella ciutat que en el moment de la seva mort, féu petició d'esser enterrada a la capital catalana. Per la seva part, el rei Ramir II d'Aragó es retirà, i com presbíter, feu penitència pel pecat que havia comès en contrau-re matrimoni.


1137, agost 11 Ramir I d'Aragó dóna en matrimoni la seua filla Peronella al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al temps que li cedeix a aquest tot el regne d'Aragó [14]

1137, agost 27. Ayerbe Ramir II d'Aragó confirma de declaració feta uns dies abans, en el moment de signar el contracte matrimonial de la seua filla Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV, relativa a la declaració d'írrites de qualsevulla donacions que puguera fer al regne d'Aragó [15]

1137, novembre 13. Zaragoza Ramir II d'Aragó ordena a tots els seus hòmens que mantinguen en nom del comte Ramon Berenguer IV tots els castells, utillatge, i qualsevol altres drets que fins aquell moment li pertanyien en el territori del regne d'Aragó [16]

1137 Ramon Berenguer IV confirma els privilegis concedits als habitants de Huesca pels seus antecessors [17]

1138, octubre Ramon Berenguer IV atorga carta de poblament de les terres ermes situades als voltants de la ciutat de Zaragoza [18]

1140, setembre 16 L'orde militar de l'Hospital restitueix al comte de Barcelona la tercera part del regne d'Aragó, que li havia estat deixada en testament pel rei Alfons II [19]

1141, febrer 21. Carrión Tractat signat entre el rei Alfons VII de Castella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, per a repartir-se el regne de Navarra [20]

1141, agost 29 1141, L'orde militar del Sant Sepulcre restitueix al comte de Barcelona la tercera part del regne d'Aragó, que li havia estat deixada en testament pel rei Alfons II [21]

1152, abril 4. Barcelona Peronella, reina d'Aragó, dicta testament en el moment del part, deixant el regne d'Aragó en favor del fill que ha de nàixer, mantenint però els drets que el seu marit el comte Ramon Berenguer IV tenia sobre el territori [22]

1158, juny 24. Sutri El papa Adrià IV confirma al comte Ramon Berenguer IV les donacions que cadascuna de les ordes militars del Sepulcre, de l'Hospital i del Temple li havien fet, de les respectives terceres parts del regne d'Aragó, que els havien estat deixades en testament pel rei Alfons II [23]

1164, juny 18. Barcelona Peronella, reina d'Aragó, dóna al seu fill Alfons tot el regne d'Aragó, com a conseqüència de la mort del seu marit el comte Ramon Berenguer IV [24]

1173, octubre 24 Publicació de les últimes voluntats de la reina Peronella d'Aragó, en les que va deixar el regne d'Aragó al seu fill el rei Alfons II d'Aragó [25]

Referències[modifica]

  1. Antonio Ubieto Arteta desarrolla esta cuestión en La creación de la Corona de Aragón, Zaragoza, Anubar (Alcorces, 2), 1977; Historia de Aragón: La formación territorial, Zaragoza, Anubar, 1981; Los esponsales de la reina Petronila y la creación de la Corona de Aragón, Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1987; y en Historia de Aragón: Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, Zaragoza, Anubar, 1987.
  2. Como señalan Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, en Blasón de Aragón: El escudo y la bandera, Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995, pág. 59:
    « Ramón Berenguer, pues, al aceptar estas condiciones y sólo por aceptarlas [tratados de esponsales con Ramiro II de Aragón], lo que sucedió el once de agosto de 1137, pasaba a ser un miembro más de la Casa de Aragón y de su linaje, a todos los efectos. »
    — Fatás y Redondo, op. cit., pág. 59
  3. Por otro lado, se puede ver un buen resumen de la cuestión en Alberto Montaner Frutos, El señal del rey de Aragón: Historia y significado, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 1995, págs. 23-27. ISBN 84-7820-283-8
  4. Las implicaciones del enlace han sido aceptadas por genealogistas de la talla de Faustino Menéndez Pidal de Navascués, en la obra Símbolos de España, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2000, págs. 95-138, ISBN 978-84-259-1110-1
    « [Ramón Berenguer IV] era miembro de pleno derecho de la Casa Real de Aragón, según la fórmula jurídica tradicional del «casamiento en casa». »
    — Faustino Menéndez Pidal de Navascués, loc. cit., 2000, pág. 99.
  5. Urusaragón. El final de la Casa de Barcelona. Zaragoza, Aragón: Gran Enciclopedia Aragonesa, 2001. 
  6. Guerrero Navarrete, Yolanda. Los primeros Trastámara castellanos y su época. Madrid: Liceus, 2006. ISBN 84-9822-512-4.  Vista de fragmento en Google Books
  7. Serrano Daura, La donació de Ramir II d'Aragó a Ramon Berenguer IV de Barcelona de 1137 i la institució del "casamiento en casa", Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, 15, Barcelona, 1997, págs. 7-14 (traducción al castellano: La donación de Ramiro II de Aragón a Ramón Berenguer IV de Barcelona, de 1137, y la institución del "casamiento en casa", publicada en Higalguía, 270, Madrid, 1998, págs. 709-719).
  8. Véase Pujades, Gerónimo. . Barcelona: Imprenta de José Torner.  Tomo VIII, Libro XVIII, Capítulo VI, págs. 363-368.[1]
  9. Véanse los textos en latín de la concesión de los caballeros del Santo Sepulcro y los Hospitalarios, así como la bula de aprobación de Adriano IV (1158), en el Archivo Virtual Jaume I de la Universidad Jaume I de Castellón.
  10. Antonio Ubieto Arteta, «Las negociaciones con las órdenes militares», Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, Zaragoza, Anubar, 1987, págs. 160 y ss.
  11. Arxiu Jaume I: Ramir I d'Aragó dóna en matrimoni la seua filla Peronella al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al temps que li cedeix a aquest tot el regne d'Aragó
  12. Arxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó confirma de declaració feta uns dies abans, en el moment de signar el contracte matrimonial de la seua filla Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV, relativa a la declaració d'írrites de qualsevulla donacions que puguera fer al regne d'Aragó
  13. Arxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó ordena a tots els seus hòmens que mantinguen en nom del comte Ramon Berenguer IV tots els castells, utillatge, i qualsevol altres drets que fins aquell moment li pertanyien en el territori del regne d'Aragó
  14. Arxiu Jaume I: Ramir I d'Aragó dóna en matrimoni la seua filla Peronella al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al temps que li cedeix a aquest tot el regne d'Aragó
  15. Arxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó confirma de declaració feta uns dies abans, en el moment de signar el contracte matrimonial de la seua filla Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV, relativa a la declaració d'írrites de qualsevulla donacions que puguera fer al regne d'Aragó
  16. Arxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó ordena a tots els seus hòmens que mantinguen en nom del comte Ramon Berenguer IV tots els castells, utillatge, i qualsevol altres drets que fins aquell moment li pertanyien en el territori del regne d'Aragó
  17. Arxiu Jaume I: Ramon Berenguer IV confirma els privilegis concedits als habitants de Huesca pels seus antecessors
  18. Arxiu Jaume I: Ramon Berenguer IV atorga carta de poblament de les terres ermes situades als voltants de la ciutat de Zaragoza
  19. Arxiu Jaume I: L'orde militar de l'Hospital restitueix al comte de Barcelona la tercera part del regne d'Aragó, que li havia estat deixada en testament pel rei Alfons II
  20. Arxiu Jaume I: Tractat signat entre el rei Alfons VII de Castella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, per a repartir-se el regne de Navarra
  21. Arxiu Jaume I: L'orde militar del Sant Sepulcre restitueix al comte de Barcelona la tercera part del regne d'Aragó, que li havia estat deixada en testament pel rei Alfons II
  22. Arxiu Jaume I: Peronella, reina d'Aragó, dicta testament en el moment del part, deixant el regne d'Aragó en favor del fill que ha de nàixer, mantenint però els drets que el seu marit el comte Ramon Berenguer IV tenia sobre el territori
  23. Arxiu Jaume I: El papa Adrià IV confirma al comte Ramon Berenguer IV les donacions que cadascuna de les ordes militars del Sepulcre, de l'Hospital i del Temple li havien fet, de les respectives terceres parts del regne d'Aragó, que els havien estat deixades en testament pel rei Alfons II
  24. Arxiu Jaume I: Peronella, reina d'Aragó, dóna al seu fill Alfons tot el regne d'Aragó, com a conseqüència de la mort del seu marit el comte Ramon Berenguer IV
  25. Arxiu Jaume I: Publicació de les últimes voluntats de la reina Peronella d'Aragó, en les que va deixar el regne d'Aragó al seu fill el rei Alfons II d'Aragó