Louis Le Comte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLouis Le Comte
Biografia
Naixement10 octubre 1655 Modifica el valor a Wikidata
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 1728 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònom Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Louis Le Comte (Bordeus 1655 - Bordeus 1728)[1] missioner jesuïta francès que va desenvolupar una important tasca com matemàtic i científic a la Xina durant el regnat de l'emperador Kangxi a principis de la dinastia Qing.

Biografia[modifica]

Louis Le Comte (també citat com Louis Le Compte o Leconte), va néixer el 10 d'octubre de 1655 a Bordeus, França. A la Xina va utilitzar el nom de 李明 -Li Ming-.[1]

Va ingressar a la Companyia de Jesús el 1671.[2]

Va morir a Bordeus el 19 d'abril de 1728.

Els matemàtics del Rei[modifica]

El rei francès Lluís XIV, el seu ministre Jean-Baptiste Colbert i el seu successor François Michel Le Tellier, marquès de Louvois, van preparar el projecte d'una missió científica, religiosa i diplomàtica amb l'objectiu d'establir relacions comercials i polítiques amb Xina. En aquest procés també hi va intervenir la demanda del jesuïta flamenc Ferdinand Verbiest, que mitjançant una carta dirigida als seus superiors i la participació confessor del rei, el Pare Lachaise, va demanar més recursos materials i humans per a la missió a la Xina.[3][4]

Louis Le Comte va integrar-se a un equip format per cinc jesuïtes matemàtics (Jean de Fontaney, Jean-François Gerbillon, Joachim Bouvet i Claude de Visdelou). Com a objectiu inicial tenien el mandat d'evitar la tutela dels jesuïtes portuguesos, que tenien el monopoli d'actuació a l'Àsia ("padroado") com a resultat del Tractat de Tordesillas de 1494 i poder desenvolupar la seva tasca sense interferències.[3]

El 3 de març de 1685 van sortir del port de Brest per anar fins a Macau. Van arribar a Ningbo el 23 de juliol de 1687 i a Pequín el 1668. A Pequín van ser rebuts per l'emperador Kangxi el 7 de febrer i el 21 de març.[3]

Activitat i pensament religiós[modifica]

Tot i que l'emperador no el va triar per al servei a la cort després d'haver arribat el 1688, li van permetre que pogués predicar a qualsevol lloc de la Xina. Va treballar a les províncies de Shanxi i Shaanxi.

A causa de les pressions portugueses contra la presència de jesuïtes francesos a la Xina, Le Comte va ser enviat a França per informar sobre l'estat de la missió.

El 1696 Le Comte, va publicar "Un jésuite à Pékin : Nouveaux mémoires sur l'état présent de la Chine" obra que posteriorment, el 1700 l'obra va ser censurada per la facultat de teologia de la Sorbona, per entendre que era massa favorable als ritus xinesos, i va convertir-se en un catalitzador de la discussió sobre la controvèrsia dels Ritus xinesos a Europa. Le Comte va ser cridat a Roma i malgrat el seu desig de tornar a la Xina, es va convertir en el confessor de la duquessa de Borgonya i mai més va tornar a la Xina.[5] [2][6]

Com a un element més de controvèrsia Le Compte va escriure que " ... després del Diluvi el món sencer va ser repoblat i que part dels descendents de Noè van instal·lar-se a la Xina".[6]

Activitat científica[modifica]

L'observació regular de les estrelles permet als jesuïtes francesos establir les coordenades geogràfiques dels llocs visitats afavorint la composició de mapes detallats. Louis Le Comte proporciona aclariments sobre el tema: "Aquest primer intent [el de Siam] no ha deixat de ser d'utilitat per a l'astronomia i podem assegurar que els eclipsis lunars observats a Siam, a Louvo, a Pondicherry, Beijing, Nanjing, Kiam-chou [Jiangzhou], Guangzhou i alguns altres llocs de l'Orient no només ajudaran a regular els moviments dels cels, sinó també a perfeccionar la geografia".[5]

En la seva carta a l'Abbé Bignon (Jean-Paul Bignon, 1662-1743), Le Comte analitza l'aportació de la seva activitat al progrés de la ciència en astronomia. En primer lloc, el jesuïta menciona un eclipsi examinat a Pequín el 1688, indicant les tècniques d'observació utilitzades, i a continuació, analitza la contemplació dels eclipsis lunars a Nanjing, Jiangzhou, Guangzhou i diversos llocs més a la Xina.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Deherge, Joseph. Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800 (en francès). roma: Bibliotheca Instituti Historici S.J., 1973. 
  2. 2,0 2,1 Witek, John W. «Louis Le Compte. Jesuit missionary in China» (en anglès). [Consulta: maig 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 Desbiens, Frédérick. «L'arrivée de Joachim Bouvet et de Jean-François Gerbillon, jésuites et mathemaciens officiels de Louis XIV, à la cour de l'empereur Kangxi» (en francès). [Consulta: maig 2018].
  4. Udías Vallina S.J., Agustín. «Jesuitas astronomos en Beijing: 1601-1805» (en castellà). Theologica Xaveriana, 1992. Arxivat de l'original el 2016-03-24. [Consulta: maig 2018].
  5. 5,0 5,1 Desbiens, Frédérick. «Le rôle des cinq jésuites Mathémaciens de Louis XIV en Chine aux XVIIè et XVIIè siècles.» (en francès). Université Laval. Quebec, 2015. [Consulta: maig 2018].
  6. 6,0 6,1 Vermandier, Benoît. Les jésuites et la Chine (en francès). Brussel·les: Lessius, 2012, p. 61-65. ISBN 978-2-87299-225-6.