Usuari:IKasta/proves/Casa Regional Valenciana de París

La CASA REGIONAL VALENCIANA de París fou fundada l'any 1947. Per aquesta finalitat es va crear una Comissió Organitzadora que en data de l’1 de gener d'aquell any envia a tots els residents valencians una sol·licitud de col·laboració amb “una butlleta provisional d’adhesió de membre fundador del CASAL VALENCIÀ DE PARÍS”. Aquest nom solament apareixerà en aquest document que va signat per huit noms, els que encapçalaran la llista dels primers socis: Ferran Delvar, Amadeu Granell, Mario Soler, Angelí Castanyer, Gaetà Huguet, Manuel Uribarri, Emili Gascó Contell i Josep Castanyer, tots exiliats republicans.

La demanda de constitució legal de l’associació a les autoritats franceses es farà amb el nom oficial de CASA REGIONAL VALENCIANA DE PARIS. Angeli Castanyer havia proposat el nom de CASAL VALENCIÀ i Josep, en una carta a Gaetà Gaetà Huguet que en aquell moment era el president del Bloc i que devia protestar per no haver-se mantingut el nom inicial, n’explica el motiu: “Una de les raons per les que no poguérem imposar el nom de Casal Valencià –Gascó (Contell) és testimoni-, fou l’anticatalanisme de molts valencians mantingut per la ignorància lamentable dels valencians que creuen que Casal és paraula catalana. És deplorable, però els fets són superiors a la nostra voluntat. El lèxic del butlletí, continua Josep, ha merescut el qualificatiu de catalanista i contra això nosaltres lluitem amb totes les nostres forces, procurant que la gent ixca de la foscor en que es troba fent-li conèixer la seua llengua (…)” Les adhesions que aniran rebent permetran convocar una primera reunió de caràcter general. Arriben respostes de diferents punts de França i també de Bèlgica. L’associació tindrà socis corresponsals de tot l’exili, a Burdeus, a La Havana, a Toulouse i a Argelia. L’assemblea general constituent de la CASA REGIONAL DE PARÍS es celebra el 23 de març del 1947, i sens dubte per la euforia del moment d’un París alliberat i de la influència d’Amadeu Granel, l’acte té lloc als salons del “Club Amicale de la Résistance” de París. A l’acta consta que el primer en fer us de la paraula és Josep Castanyer que dona compte dels treballs realitzats per la comissió “extenent-se en les raons de sentit pràctic i de fons patriòtic per les quals” es creava l’associació, i fent remarcar la presència a l’assemblea de Juli Just Gimeno “en aquell moment Ministre de Defensa i Interior del govern republicà exiliat, al qual es considerava obligat a cedir-li l’us de la paraula, com la personalitat més representativa en aquells moments i la millor que podia valorar els propòsits que a tots els animava.” En el seu parlament Juli Just exposà “les raons de tota mena que havien degut inspirar la creació de la casa Regional Valenciana de París, a la qual tenia l’honor d’haver-se adherit des del primer moment i de la que es posava completament a la disposició en tot quant poguera ser-li útil tant en el terreny estrictament personal com en el dels càrrecs públics que al moment ostentava.” En aquesta assemblea constituent prengueren la paraula altres assistents entre ells, Amadeu Granell.

El primer Consell Directiu de l’entitat quedà constituït per aclamació, de la forma següent: “President, Josep Castanyer i Fons; Vice-President, Amadeu Granell; Secretari General, Angelí Castanyer i Fons, Tresorer, Salvador Casterà; Conseller de Cultura, Emili Gascó Contell; d’Economia, Mario Soler Nicolas, d’Interior, Antoni Ferrandis Garcia; de relacions, Ferran Delvar, d’Assistència Social, Dr. Rafael Vilar Fiol.” L’entitat constituida per estrangers no podia tenir un caràcter polític però estava -com hagués dit el sensor franquista que va abolir la Societat d’Autors Valencians- “embebida” de valencianisme i d’antifranquisme”. Publicava un butlletí amb l’adreça de la seu que era al 4, rue Saint Roch, al districte 1er. parisenc. L’editorial del número 1, titulat “Valencians”, reprodueix el primer article dels estatuts que acaba amb un Visca el País Valencià: “La casa Regional Valenciana de París, acollirà a tots els residents o transeünts a París, originaris del País Valencià (Alacantins, Castellonencs i Valentins). Per acabar amb aquests termes … contribuint així a l’engrandiment de la personalitat autòctona del nostre País i al conreu espiritual dels nostres compatriotes, dins un ambient de superació, ajuda i fraternitat. Visca el Paía Valencià”. A continuació el Butlletí relata el primer acte de l’associació, un festival celebrat just desprès de l’assemblea constituent de la qual la premsa i radio donaren compte. Reprodueix el parlament d’Emili Gascó Contell a l’acte en qualitat de conseller de Cultura que acaba també amb un “Visca el País Valencià”; informa sobre el recital de poesia que hi dona Angelí Castanyer, i seguidament es detalla les diferents actuacions artístiques que participen a la vetllada amb l’actuació d’una rondalla, de cantants, guitarristes, i ballet. Al final de l’acte, els germans Castanyer com a secretari general i president de l’entitat prengueren la paraula amb aquests mots del president: “Gràcies a tots, i, per la nostra banda, procurarem superar-nos sempre en benefici de la nostra pàtria.” Per saber com es finançava l’entitat a més de la quota de socis, disposem de la liquidació d’un Festival organitzat a la Sala des “Sociétés Savantes” el 14 de desembre del 1947 amb 325 entrades venudes i un benefici de 9.107 francs de l’època. En les despeses no hi figura cap partida “col·laboradors artístics”, tots participaven benèvolament. Aquesta formula d’organitzar actes rentables constituïa, a part les quotes dels socis, la manera de finançar