Usuari:Ibj ibj/Àliga de Solsona
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Ibj ibj. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
 L'Àliga de Solsona | |
| Figura | Àliga |
|---|---|
| Funcionalitat | Lluïment |
| Any | 1676 (origen) 1956 (actual figura) |
| Propietari | Ajuntament de Solsona |
| Població | Solsona |
| Constructor | Joan Salvadó i Voltas |
| Bestiari popular català | |
L’Àliga és un element del bestiari popular de la ciutat de Solsona (El Solsonès) que forma part de la manifestació gegantera de les diades de Corpus i Festa Major.[1][2] El seu origen data de 1676 i està inscrita al Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya com a element festiu d'interès nacional.[3][4]
Història[modifica]
La seva aparició és anterior a l'any 1676 de quan data la primera referència documental de la quantitat de diners que rebia el seu ballador.
Del segle xviii en són les últimes referències escrites i no existeix cap més prova de la seva existència fins que el 1956 reapareix, juntament amb dos aligons, en motiu de la festa de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre amb una figura encarregada per l'Ajuntament de Solsona obra de l'escultor tarragoní Joan Salvadó i Voltas.
Cap al 1970 queda abandonada i la seva figura deixa de sortir. El 1979 la figura és restaurada per l'escultor Manel Casserras i Boix i a partir del Corpus d'aquell any l'element torna a formar part de la manifestació gegantera de Corpus i Festa Major.
Simbolisme[modifica]
L'Àliga de Solsona és una de les poques de Catalunya que conserva la seva funció primordial de retre homenatge a través de la seva dansa a una personalitat o davant la imatge de la Mare de Déu del Claustre. Fer-la ballar davant d'algú equival a entregar-li les claus de la ciutat.
Tradicionalment, a Solsona s'ha cregut de forma equivocada que només les poblacions que posseïen el títol de ciutat antigament tenien el privilegi de fer ballar aquesta figura.[5]
Dansa[modifica]
El 1956, quan reapareixen les figures de l'Àliga i els Aligons a Solsona, el músic solsoní Antoni Muntada i Garriga va compondre el Ball de l'Àliga i els Aligons. Es tracta de la primera composició coneguda per a fer ballar la figura i incorpora un motiu popular que prové de la melodia del Ballet de Solsona, una dansa tradicional solsonina que el jovent deuria ballar en determinades festes fins a finals del segle XIX i principis del segle XX. Aquest ball es va deixar de realitzar i va caure en l'oblit.
Quan l'element és reintroduït el 1979 dins la manifestació gegantera de Solsona, el músic Joan Roure i Jané va compondre el Ball de l'Àliga que és la dansa que la figura balla en l'actualitat. La composició va ser instrumentada per a cobla, formació musical que la interpreta durant la seva exhibició. El ball té un caràcter solemne i majestuós i la seva coreografia és obra del geganter Josep Dalmau i Bantolra. Durant la realització de la dansa, el ballador vesteix bombatxo de domàs, mitjons blancs i espardenyes de set brencs de color negre.
Sortides[modifica]
D'acord amb el Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i de la Festa Major a la ciutat de Solsona, promulgat l'any 1983, l'Àliga participa en les següents manifestacions:[6]
- Durant l'exhibició del conjunt dels ballets, constituïda per les danses dels diferents elements de la manifestació gegantera de Solsona, que se celebra únicament i preceptiva els matins dels dies 8 i 9 de setembre (Festa Major), el matí del dia de Corpus i el matí del dia en el qual se celebri una festivitat de caràcter extraordinari en honor a la Mare de Déu del Claustre.
- Durant l'exhibició exclusiva del ball de l'àliga, constituïda únicament pel ball de l'àliga, que es pot dur a terme davant la imatge de la Mare de Déu del Claustre o quan, amb motiu de la visita oficial a la ciutat d'una personalitat, l'Ajuntament acordi retre-li homenatge públic a l'estil d'antany, és a dir, amb el ball de l'àliga en honor seu.
- Durant el pregó de la festa que té lloc la vigília de Corpus i la vigília de Festa Major.
- Durant els passacarrers amb tots els elements folklòrics que tenen lloc sempre que hi hagi una exhibició del conjunt de ballets o l'exhibició exclusiva del ball de l'àliga.
- Quan per Corpus, per la Festa Major o bé amb motiu d'una festivitat extraordinària en honor a la Mare de Déu del Claustre se celebri una processó o una manifestació religiosa que segueixi el recorregut tradicional, existeix la possibilitat que pugui precedir-la juntament amb la resta d'elements folklòrics.
Galeria d'imatges[modifica]
-
Àliga de Solsona. Festa Major 2009
Referències[modifica]
- ↑ «L'Àliga». Ajuntament de Solsona. [Consulta: 31 maig 2012].
- ↑ «L'Àliga». Agrupació de Geganters de Solsona, 2015. [Consulta: 12 setembre 2018].
- ↑ «L'Àliga». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 setembre 2018].
- ↑ «Registre de festes i elements festius inscrits al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 setembre 2018].
- ↑ II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana, Comunicacions, p.37
- ↑ «Protocol del folklore geganter de les diades de Corpus i de la Festa Major a la ciutat de Solsona». Agrupació de Geganters de Solsona, 2015. [Consulta: 12 setembre 2018].
Bibliografia[modifica]
- Amades, Joan. Costumari Català. Barcelona: Ed. Salvat, 1950.
- Cuadrench i Bertran, Jaume. Gegants i demés improperis de Solsona. Solsona Comunicacions, 1998.