Usuari:Ibj ibj/Escolania de la Mare de Déu del Claustre
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Ibj ibj. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Escolania |
| Camp de treball | Cultura, música i religió |
| Objectius | Culte a la Mare de Déu del Claustre de Solsona |
| Religió | Catolicisme |
| País d'origen | Catalunya |
| Història | |
| Estat legal | en actiu |
| Creació | 1898, Solsona, El Solsonès |
| Fundador | Confraria de la Mare de Déu del Claustre |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Mestre director | Josep Maria Tripiana |
L'Escolania de la Mare de Déu del Claustre o Escolania del Claustre és una escolania catalana integrada per nens i nenes i dedicada al culte religiós a la Mare de Déu del Claustre a Solsona. Creada l'any 1898, actualment canta setmanalment al Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la Catedral de Solsona i també ho fa en algunes solemnitats acompanyada de la Capella de Música de la Mare de Déu del Claustre, formació coral integrada per veus mixtes. L'actual mestre director és Josep Maria Tripiana i Ramonet.[1][2]
L'Escolania[modifica]
És una institució creada, sostinguda i governada per la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, entitat administradora de la capella o santuari de la Mare de Déu del Claustre -dins la catedral de Solsona- i del seu patrimoni. Segons el seu reglament, l'Escolania pot integrar-la un total de vint escolans cantors a més d'aquells que tinguin la condició d'aspirants -actualment són prop d'una desena de membres- i la seva direcció tècnica musical correspon al mestre de capella del Claustre a qui se li encarrega i confia l'ordre i la disciplina dels nenes i nenes que en formen part.[3]
Els membres de l'Escolania canten revestits amb sotana blau cel i roquet blanc quan canten a la capella de la Mare de Déu del Claustre i solen ser acompanyats per orgue o harmònium.
Activitat[modifica]
Participa en els cants litúrgics d'algunes celebracions religioses de la capella del Claustre de Solsona:[1]
- Els dissabtes, exceptuant a l'estiu, participa a la Sabatina -pregaria dedicada a la Mare de Déu- i a la missa dominical de les 8 del vespre que té lloc a continuació.
- Per la Festa Major de Solsona canta en diverses ocasions:
- El 7 de setembre a les primeres vespres de la Nativitat de la Verge Maria.[4]
- El 8 de setembre a la missa de les nou del matí i a la tarda a la processó de la Mare de Déu del Claustre i a l'inici de la novena.[5]
- El 9 de setembre a la missa de les nou del matí i a la missa de les vuit del vespre i al segon dia de la novena.
- A la Nit de Reis canta durant l'ofrena dels Reis Mags a l'Infant Jesús.[6]
- El 6 de gener celebra l'Epifania amb una funció solemne al vespre.[7]
- El 7 d'octubre commemora l'aniversari de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre.[8]
- Els escolans també poden participar a baptismes, comunions i casaments.
Història[modifica]
Es creu que el Santuari de la Mare de Déu del Claustre sempre ha tingut escolans, fossin d'altar o de cor, però es té constància que a vegades demanava ajuda a la Catedral de Solsona que gaudia d'organista i escolania propis. Per tal de suplir aquesta mancança, l'administració del Santuari del Claustre va crear a l'abril de 1898 un benefici eclesiàstic d'organista per tocar l'orgue i ensenyar nens cantaires.[9]
Des de la seva fundació i fins a l'últim quart del segle XX l'Escolania cantava diàriament la missa matinal, cada dissabte al vespre durant la Sabatina i un diumenge al mes a la funció -dit així l'acte religiós de la tarda- entre les quals destacaven per la seva solemnitat la del dia de Reis i la del diumenge que s'esqueia dins la novena a la Mare de Déu del Claustre per la Festa Major. Durant la Festa Major també cantava durant el cant de la Salve a la vigília i a les misses matinals dels dos primers dies que eren les més solemnes de l'any. També participava a la processó de la Mare de Déu del Claustre a la tarda del primer dia de Festa Major, dia en que també començava la novena dedicada a la verge. A més, durant el mes de maig, a banda de la missa matinal, cantava al vespre a la funció pròpia del Mes de Maria.[9]
Durant la Guerra Civil espanyola l'Escolania queda desfeta fins que el 1939 es torna a reunir. L'any 1956, coincidint amb la Coronació de la Mare de Déu del Claustre, va participar de forma engrescada en aquesta celebració i va solemnitzar l'esdeveniment amb els seus cants i amb l'estrena de l'Himne de la Coronació.[9]
L'any 1959 per primera vegada un laic ocupa el benefici eclesiàstic de mestre director i organista davant l'escassetat de músics entre el clericat solsoní. Subsistint aquest problema amb posterioritat, el 1965 el càrrec de mestre director de l'Escolania passa a ser exercit pel mestre de capella de la Catedral de Solsona i les dues escolanies, la de la Catedral i la del Claustre, es van ajuntar tot i que cadascuna va conservar el nom i l'hàbit coral propis segons s'actués al Santuari del Claustre o a la Catedral. També durant la dècada de 1960, l'Escolania començà a viure una etapa delicada: els escolans tenien dificultats per compatibilitzar els assaigs amb els estudis i la retribució econòmica que rebien ja no suposava un incentiu per anar-hi, a més, al mateix temps apareixien noves iniciatives d'esbarjo i formació més engrescadores per la canalla.[9]
Tanmateix en aquella etapa s'apliquen els efectes del Concili del Vaticà II i a partir de 1965 l'Escolania del Claustre introdueix el català en els cants de la missa.[9]
Davant l'evidència que els temps havien canviat i per tal de fer front als problemes que l'Escolania vivia, el 1976 es va fer un replantejament que va afectar l'estructura i el funcionament de la formació. El mateix any es va deixar de cantar a la Catedral de Solsona i des de llavors només ha subsistit l'Escolania del Claustre. El 1977 van entrar en vigor la resta de canvis: per una banda es van introduir les nenes i per altra banda es van reduir les actuacions. A partir del moment només cantaria els dissabtes al vespre durant la Sabatina i la missa a continuació i els matins dels diumenges i festes. Es va optar per continuar cantant diàriament al vespre durant el Mes de Maig, a les actuacions pròpies durant la Festa Major i a les funcions de Reis i de la festa del Laus Perennis -una agrupació femenina de devoció cap a la Mare de Déu del Claustre-.[9]
El 2000 es va crear la Capella de Música de la Mare de Déu del Claustre, formació impulsada per antics escolans, per acompanyar els cants de l'Escolania en aquelles actuacions més solemnes i que permet interpretar repertori vocal amb composicions per a veus mixtes.[10]
Actualment l'Escolania compta amb prop d'una desena de membres i canta només els dissabtes al vespre a la Sabatina i la missa que té lloc a continuació. També participa a les actuacions pròpies de la Festa Major i altres funcions solemnes com la del dia de Reis.[9]
Mestres directors[modifica]
- Miquel Mas i Boixader (1898-1909)
- Ramon Pujol i Llanes (1910-1922)
- Lluís Vilella i Monegal (1922-1923)
- Joan Aymerich i Serra (1923-1926)
- Antoni Llorens i Solé (1927-1936 i 1939-1942)
- Josep Armengou i Feliu (1942-1946)
- Josep Llucià i Bonet (1946-1955)
- Antoni Muntada i Garriga (1955-1956)
- Josep Font i Parera (1959-1964)
- Joan Ballarà i Serra (1965-1976)
- Antoni Muntada i Garriga (1977-1981)
- Àngel Solé i Ramonet (1981-1982)
- Anna Camps i Colomés (1983-1989)
- Josep Maria Tripiana i Ramonet (Des de 1990)
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Colomés i Serra, Conxit; Clotet i Caraballo, Yolanda. Tresors del Claustre. Història gràfica de l'Escolania 1898-2006. Solsona: Conxita Colomés i Yolanda Clotet, 2006.
- ↑ Llorens, Antoni. La Mare de Déu del Claustre. Imatge, devoció, santuari., 1966.
- ↑ Colomés i Serra, Conxita; Clotet i Caraballo, Yolanda. Tresors del Claustre. Història gràfica de l'Escolania 1898-2006.. Solsona: Conxita Colomés i Yolanda Clotet, 2006, p. 145.
- ↑ «Solsona omple el Claustre en el Cant de la Salve». NacióSolsona.cat, 08-09-2015. [Consulta: 21 setembre 2016].
- ↑ «L'homenatge a la Mare de Déu del Claustre omple de devoció la Plaça Major». Nació Solsona, 09-09-2015. [Consulta: 9 gener 2017].
- ↑ «Nit de Reis a Solsona 2014». NacióSolsona.cat, 06-01-2016. [Consulta: 21 setembre 2016].
- ↑ «Festivitat de Reis a les parròquies del Solsonès». Nació Solsona, 02-01-2012. [Consulta: 9 novembre 2017].
- ↑ «Vetlla del 56è aniversari de la Coronació». NacióSolsona.cat, 07-10-2012. [Consulta: 21 setembre 2016].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Colomés i Serra, Conxita; Clotet i Caraballo, Yolanda. Tresors del Claustre. Història gràfica de l'Escolania 1898-2006. Solsona: Conxita Colomés i Yolanda Clotet, 2006, p. 19-23.
- ↑ Colomés i Serra, Conxita; Clotet i Carballo, Yolanda. Tresors del Claustre. Història gràfica de l'Escolania 1898-2006. Solsona: Conxita Colomés i Yolanda Clotet, 2006, p. 143-144.