Usuari:Independència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Perfil
Països Catalans Aquest viquipedista és originari dels Països Catalans.
Idiomes
Globe of letters.svg
Aquest viquipedista creu que totes les llengües han de ser respectades i tractades amb igualtat, sense cap tipus de discriminació.
Política
Democràcia
Aquest viquipedista és demòcrata.
AUT Aquest viquipedista defensa el
dret a l'autodeterminació
de tots els pobles.
Països Catalans Aquest viquipedista creu en el caràcter nacional dels Països Catalans.
Estelada Aquest viquipedista dóna suport a la independència dels Països Catalans.
Flag of Catalonia.svg Aquest viquipedista dóna suport a la plena oficialitat de les seleccions esportives catalanes.
Una nació, una selecció!
Nus antitransvasament.svg Aquest viquipedista està en contra del transvasament de l'aigua del Xúquer.
Riu mort = País mort.
Volem TVC Aquest viquipedista està en contra del tancament de les emissions dels canals de TVC al País Valencià.
Lleure
Interessat en les banderes Aquest viquipedista està interessat en les banderes.
Web-browser.svg Aquest viquipedista ha viatjat fins a Aragó, Castella, Occitània, País Basc, Portugal i Sardenya.
La flama olímpica!! Aquest viquipedista segueix l'esport de competició per televisió.
RockNRollGuitarist.svg
A aquest viquipedista li encanta la música rock.
'
A aquest viquipedista li encanta la música pop.
Informàtica
<html> Aquest viquipedista pot escriure en HTML.
Firefox
Aquest viquipedista empra com a navegador d'Internet el
Mozilla Firefox.
Viquipèdia
Noia 64 apps karm.png Cal que indiqueu els paràmetres dia, mes i any! (ajuda)
Wikipedia-logo-v2.svg La Viquipèdia en català
469.403 articles.

Benvinguda[modifica | modifica el codi]

Benvinguts/des! L'objectiu és fer de la Viquipèdia, l'enciclopèdia catalana del segle 21: lliure i independent. Els meus referents són Ramon Folch, Joan Fuster, Martí Boada, Vicenç Maria Rosselló, Josep Guia, Max Cahner i Jordi Carbonell. Els meus articles i les meves edicions versen sobre la geografia, l'ecologia, la botànica, la lingüística i la política.

Eixos[modifica | modifica el codi]

Campanyes[modifica | modifica el codi]

Organitzacions[modifica | modifica el codi]

Política

Cultura

Ensenyament

Comunicació

Sindicats

Economia

Projectes de Constitució[modifica | modifica el codi]

Legislació internacional que recull el dret d'autodeteminació i independència dels pobles[modifica | modifica el codi]

Cinematografia[modifica | modifica el codi]

Literatura[modifica | modifica el codi]

Llocs web[modifica | modifica el codi]

Productes financers[modifica | modifica el codi]

Nom comercial FGD Compte estalvi 12 mesos 24 mesos Lloc web
Nemea Bank Malta 3,25 3,50 http://www.nemeabank.com/
Mediterranean Bank Malta 2,60 2,83 http://www.medbank.com.mt/
CIC Iberbanco França http://www.cic-iberbanco.com/
RCI Banque França 1,80 http://www.rcibanque.com/
COINC Espanya 1,75 http://www.coinc.es/

Estat Català[modifica | modifica el codi]

Topònims, noms científics i personatges catalans[modifica | modifica el codi]

Topònims[modifica | modifica el codi]

Noms científics[modifica | modifica el codi]

Personatges[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

Cites[modifica | modifica el codi]

  • «Com que les Constitucions i demés Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.». Corts de Barcelona, 1422.
  • «Poch valdría fer Lleis i Constitucions si no havien d'ésser, per lots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament observades i rigurosament complídes, perxó, confirmant els Usatges de Barcelona, volèm i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida cap contravenció als usos, práctiques, costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada pel rei ó llurs oficials.». Corts de Barcelona, 1481.
  • «Quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, evidencia el designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest govern i proveir de noves salvaguardes per la seva futura seguretat i felicitat.». Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, 1776.
  • «Per a la col·laboració harmònica de les nacions europees, aquesta independència [de Polònia] és una necessitat. Només el jove proletariat polonès pot conquerir-la, i si se la hi confia, serà en bones mans. Perquè els obrers de la resta d'Europa necessiten tant com els mateixos obrers polonesos la independència de Polònia». Friedrich Engels, pròleg de l'edició polonesa del Manifest Comunista (1892).
  • «El poble que n'esclavitza un altre forja les seves pròpies cadenes». Karl Marx, 1870.
  • «En temps de recuperació nacional s'imposa la formació d'un bloc de classes». Antonio Gramsci.
  • «Quan la burgesia d'una nació oprimida lluita contra l'opressora, nosaltres estem sempre, en tots els casos i amb més decisió que ningú, a favor, ja que som els enemics més audaços i conseqüents de l'opressió». Vladimir Il'ič Lenin, 1914.
  • «No només la independència de Catalunya és factible, sinó que cada cop ho és més». Xavier Sala i Martín, 1998.
  • «La nostra visió del món és la d'una federació lliure de pobles lliures». Gearóid Mac Ádhaimh, 2006.
  • «La independència no és un privilegi, és un dret». Víctor Alexandre, 2006.
  • «Les nacions es governen millor i funcionen millor quan es governen elles mateixes». Ailig Salmond, 2007.
  • «Cal que el Govern i el Parlament catalans elegits amb una majoria independentista promoguin i declarin la independència, per via referendària o parlamentària». Alfons López Tena, 2009
  • «Ni per un instant no s’ha de perdre de vista que tot Espanya i Catalunya com a part constituent d’aquest país són governades actualment no pas pels nacionals demòcrates catalans, sinó pels burgesos imperialistes espanyols, aliats als grans propietaris agrícoles, als buròcrates i generals, al costat dels nacional-socialistes. Tota aquesta confraria [...] vol l’aixafament de catalans, bascos i altres nacionalitats per la burgesia espanyola. En la fase actual, estant donades les combinacions presents de les forces de classes, el nacionalisme català és un factor revolucionari progressista. El nacionalisme espanyol és un factor imperialista reaccionari. El comunista espanyol que no comprèn aquesta distinció, que afecta ignorar-la, que no la posa valorant-la en un primer pla, que s’esforça, al contrari, a atenuar-ne la importància, perilla d’esdevenir un agent inconscient de la burgesia espanyola i d’estar per sempre més perdut per a la causa de la revolució proletària. [...] És a dir, per a separar de llur burgesia els obrers i camperols oprimits nacionalment, l’avantguarda proletària ha de prendre, en la qüestió de la lliure determinació nacional, la posició més atrevida i més sincera. Els obrers defensaran fins al final el dret de catalans i bascos d’organitzar llur vida nacional independent, en el cas que la majoria d’aquests pobles es pronunciés per una separació completa». Lev Trotski, 1931.
  • «En la lluita per accelerar el procés de descomposició de l'Estat feixista espanyol, hem d'afirmar que Catalunya és el taló d'Aquiles del traïdor Franco. Aquesta conclusió exigeix que el PSU de Catalunya tingui una línia clara. El PSUC no pot limitar-se a una posició de suport a tendències alienes de separatisme. El PSUC no s'ha de prendre en més o menys encertades generalitzacions sobre els drets dels pobles a disposar lliurement dels seus destins. La seva línia ha d'ésser afirmativa i concreta i de tal naturalesa que per ella esdevingui automàticament, el líder indiscutible del Front Nacional de Catalunya, l'aglutinant únic de tots els catalans honrats que lluiten per alliberar-la de traïdors i opressors, de colonitzadors estrangers i de feudals agraris castellans i que a la vegada, impedeixi que el moviment nacional català degeneri en nacionalisme petit-burgès, de reaccions histèriques i sense perspectiva històrica». Joan Comorera, 1939.
  • Ban Ki-moon, Secretary-General of the United Nations: «UN respects self-determination processes».[1]

Estats recents[modifica | modifica el codi]

Nacions i pobles sense estat[modifica | modifica el codi]

A-G

H-O

P-Z

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Independència

Referències[modifica | modifica el codi]