Usuari:JoanKeops

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
JoanKeops
Noia 64 apps karm.png Aquest usuari fa 12 anys, 9 mesos i 7 dies que és a la Viquipèdia.
Informació Babel de l'usuari
ca-N Aquest usuari és un parlant natiu de català.
es-2 Este usuario tiene un conocimiento intermedio del español.
en-1 This user has basic knowledge of English.
fr-1 Cet utilisateur dispose de connaissances de base en français.
Viquipedistes per llengua
Personal
Symbol mars.svg Aquest viquipedista és de sexe masculí.
Anys i anys, per molts anys...
L'aniversari d'aquest viquipedista és el 23 de Novembre.
Viquipedistes de Manresa Aquest viquipedista va néixer a Manresa (Bages).
Català oriental Aquest usuari parla català oriental.
Atheism1.svg Aquest usuari és ateu.


Web-browser.svg Aquest viquipedista ha viatjat fins a França,Anglaterra,Alemanya,Àustria, Romania, Itàlia, Irlanda, Tunísia,Mònaco, Vaticà.
Escut Aquest viquipedista creu i defensa la germanor entre els pobles de la
Corona d'Aragó.
la Crotz
Aquest viquipedista creu en la germanor amb el poble occità.


Hola, visc a Manresa (Barcelona) i els meus temes preferits són la religió, la Bíblia, els manuscrits, l'arqueologia, la mitologia egípcia grega i persa i especialment el tema Cristòfor Colom i la Descoberta del Nou Món.

Contingut

Nuvola apps file-manager.png Articles creats[modifica]

Temes que defenso[modifica]

  • Colom era el català Joan Colom Bertran de la família dels Colom de Barcelona.
  • Colom sortir del port de Pals en el seu viatge de 1492.
  • Els germans Pison eren portuguesos que vivien a Catalunya.

Webs colombines catalanes[modifica]

Documents catalans de la descoberta[modifica]

Llibre de Memòries del consell Municipal de València,1492

  • "En lo present any, per lo Consell y a despeses del Sr Rey Dn Fernando, foren descobertes les Índies"

Carta de l'Arnau Descós a En Bernat Boïl, 1493 "M'han referit que, per manament del Serenísim Rei, t'en vas amb l'armada reial a aquelles illes que s'han trobat al mar Índic per tal que, amb el teu esforç, conduexis cap a la fe catòlica i posis sota el poder del nostre Cèsar aquella bàrbara gent, no només apartada de la religió cristiana, sinó de tota mena de civilització"

Videos de la descoberta[modifica]

Jordi Bilbeny[modifica]

Nova Història[modifica]

El faro de alejandría[modifica]

Restes de Colom[modifica]

Documents de la descoberta[modifica]

Testament del Mayorazgo considerat fals.

Historia del Almirante Don Cristobal Colón - Hernando Colón

Colección de los viajes y descubrimientos que hicieron por mar los españoles, Volum 1, Martin Fernandez de Navarrete

Colección de los viajes y descubrimientos que hicieron por mar los españoles, Volum 3, Martin Fernandez de Navarrete

La Perla de Cataluña[modifica]

La Perla de Cataluña, historia de Nuestra Señora de Monserrate, escrita per Gregorio de Argaiz el 1677.

  • 1479 el Rey Ioan passa la seva vellesa a Barcelona, p. 106.
  • Fray Bernat Boil monjo de Montserrat, català o Valencia, p. 110-112
  • 1492 Colom sortir de Palos de Moguer.
  • Colom era Genovés, p. 117
  • 1493 'Tambien llevó Cristobal Colón algunos nobles Catalanes aunque no hallo nombrado mas de a Mosen Pedro Margarit que fué Alcayde de la primera fortaleza que se levantó en la Isla Isabela, que es la que llaman oy Santo Domingo.',

La Perla de Cataluña

Colom Corsari[modifica]

Carta dels Consellers de Barcelona a les poblacions del litoral, avisant d'un corsari anomenat Colom amb set naus armades.Oct-1473

Varies referències biográfiques de fets importants els dona el propi Colom a través dels seus escrits:

L'any 1501 escriu: De muy pequeña edad entré en la mar navegando, e lo he continuado fasta hoy... Ya pasan de cuarenta años que yo voy en este uso. Todo lo que fasta hoy se navega, todo lo he andado[1]. I, per altra part, el seu fill Ferran, al seu llibre Historie, afirma que el seu pare va començar a navegar als 14 anys[2]. Això ens dona que hauria nascut el 1436.

En una carta al rei datada el gener de 1495, Colom afirma haver perseguit i atacat una nau anomenada Ferrandina a les ordres del rei Reiner:

"A mi acaeció que el rey Reiner , que Dios tiene, me envió a Tunez para prender la galeaça Fernandina , y estando ya por la isla de San Pedro, en Cerdeña, me dixo una saltía que estavan con la dicha galeaça dos naos y una carraca..."[3].


La majoria dels autors sostenen que Colom va fer de corsari de 1472 al 1476. Segons alguns autors a les ordres de Casanova Colom, el jove, Vicealmirall de França, recolzant els portuguesos en la seva guerra contra Castella al atlàntic[4], i segons altres a les ordres primer del Gran Mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, i desprès a les ordres de Casanova-Colom el Vell, al servei de Reiner de Provença, en ambdos casos contra Joan II.[5]

Colom contra el Rei Ferran

Nacionalitat de Cristòfol Colom[modifica]

Probes i arguments per considerar a Colom català.

  • Cristòfor Colom no podia ser un llaner genovès, tal com sostenen alguns estudiosos, perquè cap plebeu podia ostentar els càrrecs de virrei, governador, capità general i almirall.
  • No podia ser castellà, perquè el seu cognom és d'arrel catalana i, a més, en un document del segle XVIII apareix en una llista de Reis d'Aragó i prínceps de Catalunya, al costat d'Hernán Cortés, un altre conqueridor del regna d'Aragó.
  • A l'Arxiu del Palau de Liria dels Duques d'Alba a Madrid es conserven varias cartas autógrafas de Colom en las que firma El Almirant en català i no El Almirante en castellà.
  • Varis documents del segle XV porten el nom de Colom amb m final en català. http://www.yoescribo.com/publica/especiales/buscaverdad.aspx?cod=4
  • Jordi Bilbeny presenta proves documentals que Colom no va morir a Valladolid ni va ser enterrat després a la catedral de Sevilla, sinó que les seves despulles van anar a parar a la Catedral de Barcelona.

Diari de Bord[modifica]

El "Diari de Bord" d'en Cristòfor Colom és ple de catalanismes i catalanades. És inconcebible que un italià pogués escriure amb un estil tan català sense no haver estat mai a Catalunya. Veiem-ne alguns exemples:

  • Tornóse a saltar el governalle [=governalle] y adobáronlo ...>> (7 Agost)
  • Vieron un ave que se llama rabiforcado que hace gumitar a los alcatraces ...>> (29 set)
  • Vinieron al navío más de quarenta pardales juntos ...>> (4 Oct)
  • Remavan con una pala de fornero ...>> (13 Oct)
  • Y todos fugeron como gallinas ...>> (15 Oct)
  • Fasta que aclaresca ...>> (17 Oct)
  • Porque soy bien cierto ...>> (21 Oct)
  • Todas las sierras llenas de pinos y por todo aquello diversíssimas y hermosíssimas florestas de arboles...>>

Primeres edicions llatines de la carta de Colom[modifica]

Del original escrit a mà per Colom, es van fer nou edicions impreses en llatí dirigides al tresorer de la corona Rafael Sanxís o Sanchez.

Edició Imatge Observacions Editor
Roma 1ª Edició De insulis nuper inventis.jpg Utilitza el cognom del descobridor en català (Colom) i només fa referència a Ferran II d'Aragó ("invissimi Fernandi Hispaniarum Regis"), no esmenta la reina Isabel de Castella. Es refereix al destinatari com "Raphael Sanxis" (cognom escrit en català), i al traductor com "Aliander de Cosco" Stephen Plannck
Basilea 1ª Edició
(1493)
Columbus Letter (Basel 1493) Illustration 2.jpg De Insulis inventis. Sembla ser una reimpressió de la primera edició romana (només esmenta a Ferran II, va dirigida a Raphael Sanxis i fou traduida per Aliander de Cosco). És la primera edició amb xilografies. Sense datació i sense el nom del impressor però se suposa que fou imprès a Basilea per Johannes Besicken o Bergmann d'Olpe.
París 1ª Edició
(?)
Houghton Inc 7988 - letter.jpg Epistola d'insulis repertis de novo, esmenta només a Fernando II, dirigida a Rafael Sanxis, i traduïda per Aliandro de Cosco). Sense data i sense nom del impressor però esmenta la ubicació com "Impressa parisius in camp gaillardi" (Champ-Gaillard a París, França). Probablement per Guyot Marchant de París
París 2ª Edició
(?)
Houghton Inc 7988 - letter.jpg Epistola de insulis de novo repertis Reimpressió idèntica a la primera edició de París Probablement per Guyot Marchant de París
París 3ª Edició
(?)
Houghton Inc 7988 - letter.jpg Epistola de insulis noviter repertis. Reimpressió de l'edició anterior de París Guyot Marchant
Antwerp
(1493)
De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis, copiada directament de la primera edició romana. Thierry Martins a Anvers, 1493
Roma 2ª Edició
(?)
De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis, es tracta d'una edició corregida i presumpta-ment presentada a finals de 1493; la salutació es refereix ara a Ferdinand i Isabella ("invictissimorum Fernandi et Helisabet Hispaniarum Regum"), el nom del destinatari és "Gabriel Sanchis" i el traductor "Leander de Cosco"(en lloc d'Aliander) Sense data i impressor, per similitud tipogràfica (idèntica a la primera edició) es creu editat per Stephen Plannck a Roma.
Roma 3ª Edició
(?)
De insulis indi (a) e supra Gangem nuper inve (n) tis També és una edició corregida: es refereix al destinatari com "Gabriel Sanches" (nom castellà), el traductor com "Leander de Cosco" i saluda tant a Ferran com a Isabella. No està clar si aquesta edició de Silber precedeix o segueix la segona edició de Plannck. Franck Silber (que era conegut com "Eucharius Argenteus"). La primera edició està datada explícitament i inscrita amb el nom del impressor: "Impressit Roma Eucharius Argenteus Anno dni M.cccc.xciij".
Basilea 2ª Edició
(21 abril 1494)
ColumbusLetter Basel first.jpg De insulis nuper al mar Indico repertis, es tracta d'una reedició de la primera edició de Basilea (utilitza quatre de les sis xilografies). Aquesta edició es va publicar com a apèndix d'un drama de prosa, Historia Baetica de Carolus Verardus, una obra sobre la conquesta de Granada de 1492 Imprès per Johann Bergmann a Basilea, el 21 d'abril de 1494

Escuts heràldic de Colom[modifica]

La primera referència que tenim de l’escut de Colom es l’ordre reial del 20 de maig de 1493, quan el Rei Ferran li dona el següent escut : «el Castillo de color dorado en campo verde, en el cuadro del escudo de vuestras armas en lo alto a la mano derecha; y en el otro cuadro alto a la mano izquierda un Leon de purpura en campo blanco rampando de verde, y en el otro cuadro bajo a la mano derecha unas islas doradas en ondas de mar, y en el otro cuadro bajo a la mano izquierda las armas vuestras que soliades tener. Las cuales armas seran conocidas por vuestras, e de vuestros fijos e descendientes para siempre jamas».

Per contra "Las armas de Colombo son: Escudo de azur y un cheuron de oro sumado de una paloma de plata con un ramo en el pico; en la punta ondas de plata."

L'escut va anar evolucionant al pas del temps:

1493- Els reis concedeixen a Colom un Castell i un lleó emblemes per afegir a les seves armes.

  • Tan per Luis Ulloa com per Pestana, Enric Bayerri i Bartomeu, Gaya, Poch i Noguer i en Perellada les armes d'en Colom foren alterades.
  • El Castell s'el relaciona amb el regna de Castella, però nombroses famílies catalanes tenen castells torres o fortificacions en els seus escuts.
  • El lleó ranpant també podría ser de la família Marimon o dels Coimbra.
  • La Banda d'azur inferior és calcada a la família Bertran.
  • La franja vermella podría ser dels Caramany.
  • En altres escuts dels Colón hi ha una bola del món amb una creu que pertany a la família Monrós. A la família Colom-Bertrán hi trubem una branca Monrós.

Escuts dels Coimbra[modifica]

Colom era Joan Colom i Bertran[modifica]

Raons per identificar Cristòfor Colom amb Joan Colom Bertran

  • A Portugal se li diu Joao,
  • Quan va en un viatge amb una expedició danesa a l'Àrtic també se li diu Joannes
  • Quan signa algunes cartes ho fa amb una J entrellaçada amb S que els experts en paleografia medieval diuen que vol dir Joannes".
  • Coincideixen la genealogia, els noms dels fills i dels germans.
  • La toponímia americana que en Colom posa són netament catalans com l'Illa Montserrat".
  • La ideologia política i els càrrecs que té. Joan Colom Bertran és diputat, ambaixador, capità, vicealmirall i Cristóbal Colón és almirall, capità, militar, ambaixador, navegant. Gairebé el mateix que és en Joan Colom Bertran.

"En el tercer viaje, realizado en 1498, Colón dice: 'Hasta el golfo que yo dije, el cual nombré de las Perlas, son 68 legüas de 4 millas cada una, como costumbre a la mar'. És a dicir, que para Colón, contar con legüas de 4 millas era una vieja costumbre marinera, que solo podia haver adquirido de la ciéncia náutica catalana, porqué era la única que la utilizaba."

Nisaga Colom Bertran segons Pep Mayolas[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Guillem Colom i Saplana
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Jacme Colom i Marimon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Joan Colom i Bertran
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Caterina Bertran i Miquel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Illes descobertes[modifica]

Isla Margarita = Según Juan López de Velasco en su Geografia y Descripción Universal de las Indias de 1574 no asegura que la isla se llama así porque así se decía la mujer del Descubridor

Isabel.la = Según Jordi Bilbeny Colón la bautizó en honor a su hermana Isabel. En algunos documentos aparece como Isla Bella.

Isla Juana = Actualmente Cuba, según Bilbeny la nombró con su propio nombre "Juan".

Jamaica = Diminutivo de Jacma en honor a su hermano Jaume.

Santo Domingo = En honor al patrón de Pals.

Illa Santa Maria Concepció

Illa Fernandina

Felipa de Coimbra[modifica]

Els historiadors Caius Parellada i Jordi Indiano han demostrat que Colom es casá en segones núpcies amb Felipa de Coimbra germana del rei Pere IV de Catalunya.

  • Pep Mayolas "La Felipa Moniz Perestrello diuen que és la mare portuguesa del Diego Colón de la Història, el fill gran del Descobridor, i la mare de l'Hernando Colón (el petit) diuen que seria la cordovesa Beatriz Enríquez de Arana. Felipa Moniz és esmentada 2 cops com a "Felipa Martínez" en el testament del seu fill Diego Colón, cosa que revela la descurança de la censura: un fill que no sap com es diu la seva mare! I l'únic contemporani d'en Colom que ens parla d'aquesta Felipa Moniz és precisament el qui NO és fill d'ella, l'Hernando, que es recrea en explicar-nos les quatre coses que en sabem a la biografia que va escriure del Descobridor, i en canvi és incapaç d'esmentar una sola vegada la qui diuen que fou sa mare, la Beatriz Enríquez, que no surt per enlloc al llibre. Tot plegat només s'explica per la censura: En Jaume Colom, el fill gran d'en Joan Colom, fou fill de Margarida d'Alòs, i el petit, en Ferran Colom d'Avis-Urgell, és el qui seria fill de Felipa d'Avis o de Coïmbra".

La creu de l'Ordre d'Avis[modifica]

En Bartolomé de las Casas en el seu llibre Historia de les Indies ens diu de Colom:

"12 de octubre,salió en su batel armado y con sus armas, y la más de la gente que en él cupo;mandó también que lo mismo hiciesen y saliesen los capitanes Martín Alonso y Vicente Anés. Sacó el Almirante la bandera real, y los dos capitanes sendas banderas de la cruz verde, que el Almirante llevaba en todos los navios por seña y divisa, con una F, que significa el Rey D. Fernando, y una Y, por la Reina Doña Ysabel, y encima de cada letra su corona, una de un cabo de la cruz, y otra del otro."

En aquest episodi Colom prent possesió de les noves terres, per tant és una acció militar i en una acció militar es treuen els emblemes militars. Els dos capitans, Martin Alonso i Vicente Anes treuen una bandera amb una creu verda, que era el seu emblema militar. I la creu verda era el emblema de l'Orde d'Avís, ordre militar exclusiva a Portugal (no he trobat cap referencia a la resta de la Peninsula).

El pare Casas ens diu que la creu verda era una de les senyes que portava Colom en els seus vaixells. I si tenim que la creu verda és l'emblema dels Coimbra de Portugal, aquí tenm una clara conexió entre Colom i els Coïmbra de Portugal. Pere IV el Condestable fou Gran Mestre de l'Ordre d'Avis, ordre militar que usa la creu verda com a emblema.

  • Colom anomena una illa amb el nom de la seva esposa Margarita,totalment coherent amb la primera esposa de Joan Colom i Bertran que es deia Margarida d'Alós.
  • Beatriu Enriquez de Arana estaba casada amb Galceran de Requesens i Joan de Soler, per tant no podia ser la dona d'en Colom.
  • Colom portar un emblema en el descobriment del nou món. Aquest ere la creu verda. Els Coimbra teníen com emblema familiar la creu d'Avis de color verd.

Germans Pinçon[modifica]

Segons la història oficial els germans Pinzón eran andalusos de Palos de la Frontera. Jordi Bilbeny i una gran cantitat d'investigadors catalans pensen que eren portuguessos residents a Catalunya.

  • Segons el llibre d'en Bartomeu Casaus (llibre que va estar en mans d'un l'inquisidor), els germans Pinzón (Alfonso, Fernando i Vicente Yañez Pinzón) viuen a Palos.
  • Al llibre Història de l'Almirant En Cristòfor Colom escrit pel seu fill Ferran, ens diu que el capitá de la Pinta, un dels germans Piçón, diu que li semblava haver vist terra a Tramontana, aquesta expresió és típica de Catalunya i Mallorca gens utilitzat a la resta d'espanya i molt menys a Andalucia.
  • Per en Casaus també sabem que en Alfonso Pinzón havia estat a Roma a la llibreria del Papa Inocenci VIII, ho corroboren, a més a més, diversos testimonis dels plets. Dons curiosament, el Procurador Reial i Ambaixador fidel de la Generalitat a la Cort de Roma d’aquella època era un tal Alfons Anes Pinçon.


  • Plets Colombins- 'Provanzas del Almirante', posa literalment Vicente Anes Pinçon capitin de sus Altezas, vecino de Sevilla en Triana Pag, 248, Veiem que s'el fa vecino de Sevilla i no de Palos, clarament els censors no es posen d'acord.
  • Provanzas

Els Pinçon catalans[modifica]

A catalunya hi trobem uns Ianyes o Anes Pinçon que són nobles portuguesos, parents del rei Pere el Conestable de Portugal, afincats a Catalunya al 1464, especialment a l’Empordà. Participen a la Guerra Civil Catalana al mateix bàndol dels Colom barcelonins. A més de tresorers i armers reials, són capitans de Palau Ça Verdera, Hostalric, La Bisbal i de tot el Comtat d’Empúries.

  • El Procurador Reial i Ambaixador fidel de la Generalitat a la Cort de Roma d’aquella època era un tal Alfons Anes Pinçon.
  • Dóna la casualitat que el Lloctinent de la Tresoreria Reial de la Generalitat d’aquella época era un tal Ferran Anes Pinçon.
  • En l'alçament de la Generalitat contra Joan II d'Aragó hom hi pot trobar documentat el nom d'un tal cavaller Vicens Anes Pinçon.
  • Segons el document dels consellers de Barcelona Vicens Anes Pinson de la Vila de Pals anava acompanyat per patrons portuguessos.

Carta dels Consellers[modifica]

Carta dels Consellers de Barcelona al rei Ferran, informant que un mariner anomenat Vicens Anes Pinçon de la Vila de Pals ha arrivat a Barcelona, any 1479.

En el document del 1477-79 els consellers de Barcelona escriuen al Príncep Ferran per denunciar uns corsaris que han atacat el port de Barcelona, entre ells hi ha un tal “Vincens Anes Pinson de la vila de Pals”.

Text de la carta:

"Al potentíssimo y vituosíssimo lo senyor Rey de Castella, de León, de Sicilia, de Portogal e Primogènit d’Aragó. Potentíssimo e virtuosíssimo Senyor: en la plage de aquesta vostra ciutat són arribades tres calaveras armades; de la una diu ésser senyor Ferrand Anes Sayavedra, de la altre Pero Vascas de Sayavedra e de la terça Gonsalbo de Struyaga, e los patrons se dien Diego de Mora, de Civilla, Joan Rodrigues Storiano, de Civilla, e Vicens Anes Pinson, de la vila de Pals. E per quant dits senyors e patrons són vassalls e súbdits de la Serenitat Vostra, en aquesta vostra ciutat e encara en tots los lochs de la costa de aquest vostre Principat són stats avituallats e tractats com a jermans..... ......han robades quantas fustes han trobades,.........potant-se’n violentment lurs robes e mercaderies, e signantment, trobant als Alfachs un balener d’en Galceran Andreu, per força li han levades e robades vint sachas de lanes e una bala de flassades qui sus dit balener eren carregades del honorable En Mateu Capell, mecader d’aquesta vostra ciutat, home molt virtuós........ De la sereníssima Senyoria Vostra humils servidors, los conselles de Barchinona". Lloc i data: Barcelona, 1 de Març del 1477 - Hispania X (1950) Pàg. 596 (Revista española de historia) AHCB, Letres Closes, 1477-1479,17 v.

Senyors:

  • Ferran Anes Sayavedra, el Lloctinent de la Tresoreria Reial de la Generalitat d’aquella època era un tal Ferran Anes Pinçon.
  • Pero Vascas de Sayavedra, Pero Vasques Saavedra conegut a Castella com Pedro Vazquez de la Frontera, fou un navegant portuguès, cavaller de la Casa de Enric el Navegant, al servei dels que van navegar en l'Atlàntic Nord. Estava vinculat a l'explotació de les illes Açores i a la recerca d'illes a l'oest d'aquest arxipèlag. Fou cridat pel seu cosí el rei Pere IV, perquè l'ajudés amb homes i naus en la seva causa antitrastàmara. El trobem a Catalunya, a l'any 1473, assetjant Perpinyà. Acabada la Guerra civil catalana, el veiem fent d’ambaixador d’En Joan II a Borgonya, al 1477.
  • Gonsalbo de Struyaga

Patrons:

  • Diego de Mora de Sevilla, no tinc de moment dades.
  • Joan Rodriguez Storiano possiblement es tracta de Juan Rodriguez de Fontseca nascut a Toro, província de Zamora, el 1451, de origen portuguès. Era germà del polèmic arquebisbe de Sevilla, Alonso de Fonseca Ulloa, senyor de Coca i Alaejos a Valladolid, tutor de la reina Joana de Portugal i de la seva filla Joana de Castella, la Beltraneja, durant la revolta castellana, fins que aquestes van poder escapar-se de dita tutela i van fugir a Buitrago, territori dels Mendoza. Joan Rodriguez de Fonseca i Colom són els responsables d’organitzar la flota del segon viatge, des de la ciutat de Barcelona. Posteriorment Fonseca serà l’encarregat de proveir tot el necessari per les noves terres, segons consta en els Memorials que Colom envia als reis a través del capità Antoni de Torres, alcalde, alhora, de la recent fundada ciutat de l’Isabela a l’illa de Santo Domingo.
  • Vicens Anes Pinson, anomenat en els documents oficials Vicente Yáñez Pinzón malgrat se li escapa a Las Casas el nom de Anes en la seva Història de las Indias.

Estem parlant de personatges importants, no són quatre xoriços desarrapats. Tenien càrrecs reals.

Eren súbdits castellans els patrons?[modifica]

El fet que digui que els dits Senyors i patrons siguin vassalls i súbdits de Ferran, no implica que fossin nascuts a Castella. Vassall o feudatari és el terme amb el qual en el feudalisme es designa a un noble de categoria inferior que demana protecció a un noble de categoria superior, el seu senyor feudal. Li jura fidelitat, dóna assistència i presta servei militar a favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicció sobre la terra i la població del seu feu o senyoriu. Tampoc diu el document que Vicens Anes fos nascut a Pals donat que recull el testimoni de pescadors que el reconeixen com de Pals o resident a Pals. Malgrat que Ferran només era Primogènit d’Aragó en el document especifica "en la plage de aquesta vostra ciutat" reconeixent Barcelona com a ciutat del Rei i com a ciutat lliure els consellers tractaven directament amb el rei o substitut. Els patrons portuguessos eren vasalls de Ferran pel fet de ser portuguessos, Ferran es considera en el document REI DE POTUGAL... res més a dir.

Segons Santiago Sobrequés i Vidal la liquidació difinitiva de la guerra civil no es produir fins al 1479 un cop Ferran II va jurar les lleis de Catalunya i solucionar la restitució dels bens acordada a les Capitulacions de Pedralbes.

  • El Descobridor ens diu que va anar a cercar els germans Pinzón a fi de preparar el viatge al Nou Món perquè ja els coneixia i hi tenia amistat. Axó seria totalment coherent d'uns Pinçon portuguesos que van participar a la Guerra civil catalana al mateix bàndol dels Colom.

Cal tenir present que després del Compromís de Casp gairebé l’endemà de l’entronització del rei, més de tres-cents castellans van ocupar els principals càrrecs del país, tan eclesiàstics com seculars, civils i militars, càrrecs que les lleis dels diferents estats de la confederació exigien que només podien ser ocupats per gent natural de la corona i no per estrangers. Estrangers que no sabien ni volien saber res ni de les nostres lleis ni del nostre idioma. L’arribada d’aquests va provocar greus tensions en tota la corona, un tema encara pendent d’un profund estudi. Per tant no ens em d'estranyar de trobar tants noms castellans a Catalunya.

Palos de Moguer[modifica]

Quadre a la llibreria del Congrés dels Estats Units, on Colom surt del port de Palus amb la bandera de la marina mercant catalana.

Per entendre el tema de Palos de Moguer em de considerar les següents realitats:

  • Al Planisferi d’En Sebastià Cabot, del 1544, l’únic Palus existent a les costes hispàniques és situat a Catalunya.
  • El port de Palos andalús no surt a cap mapa de ports o portalà del segle XV.
  • Al mapa de Huelva del 1755 no apareix ni cap port ni cap 'villa' a Palos. Diuen que la vila de Palos va ser destruïda per un terratrèmol, però curiosament Huelva i Moguer van quedar intactes, difícil de creure. Només es pot veure el Castell de Palos i La Rabita.

Exemples de que Colom sortir de Pals:

  • En Joan Amades i Gelats recull la tradició que tots els mariners que van participar en aquella gesta duien barretina, tal com es pot comprovar en els gravats i pintures coetanis, per tan eren catalans.
  • Fra Jeroni Agulló, a la Exaltación de España, del 1704, interpreta una profecia situant-la “a la vessant dels Pirineus, d'on han sortit per conquerir les Índies”. Si van sortir dels pirineus tenia que ser Pals.
  • En una transcripció dels Plets de la família Colom contra la Corona, es pot llegir que els mariners que van anar a l’expedició de descoberta eren majorment de “Palos y Beguer”, per lógica Beguer seria Begur que està aprop de Pals.

Posible origen de Palos de Moguer:

La vila de Palau-Sator és anomenat en un document de l'any 878 com Palatii Murorum. Palatii Murorum va derivar en Palau Moner, aquest nom surt en varis mapes del 1600 en el lloc on avui tenim Palau-Sator. Els historiadors interpreterien el Palau Moner pel Palos de Moguer de Huelva.

De camí cap a França[modifica]

El Descobridor ens diu que va anar a cercar els germans Ianyes Pinçon a fi de preparar el viatge al Nou Món perquè ja els coneixia i hi tenia amistat. Els textos també ens expliquen que, En Colom, en sortint de Portugal, va anar a cercar-los “de camí cap a França”, on pensava oferir el seu projecte al rei. De camí cap a França hi ha Pals.

Diego Colom[modifica]

Segons el catedràtic del departament d'història moderna de la Universitat de Barcelona Ernest Belengue a l'arxiu de protocols notarials de Barcelona té dipositat un poder notarial atorgat des de Sevilla per Diego Colom, fill del descobridor, perquè un mercader pogués comprar una casa del seu pare a Barcelona. http://xpoferens.blogspot.com/2010_04_01_archive.html

Biblioteca Colombina[modifica]

Cristòfol Colom era propietari d'una "Biblia rimada en catalán" El 1506 mort Cristòfor Colom, en "senectute bona", segons l'historiador Bernaldez, coetani de Colom. Deixà una immensa biblioteca, que el seu fill Hernando ampliar a més de 20.000 llibres entre els quals estaven:

  • Compendium Constitutionem Cataloniae,
  • Consolat de Mar,
  • Fori Aragoni,
  • Practiques e costums de la rectoria de Badalona,
  • Costums de la batllia de Miravet,
  • Imago mundi,
  • Llibre del Genesis,
  • Historias Troyanas, traducidas al catalán por Jaume Conesa,
  • Flos Sanctorum,
  • Alexandre, en latin,
  • Els Profetes, escrito en vulgar,
  • Psaltyery el Laor de Déu e menyspreu del món,
  • Girona , 14.. ,
  • El Gamaliel de Sant Pere Pascual (en llemotgí, historia de la Passió i mort de J.C.),
  • Janua Artis Mag, Ra. Llulii, de Pere Degui-1482,
  • El llibre de Manescalia de Lluis Dieç,
  • L'Art de ben morir,
  • La Flor Sanctorum,
  • El Llibre de Isach,
  • Llibre de les Dones de Francesc Eiximenis,
  • Questio judei contra Nicolau de Lira,
  • La Biblia rimada en catalán.


-Com és que Ferran Colom tingués tants llibres de temàtica Catalana? Llibres de Badalona de Miravet o de Ramon LLull? -Quin profit podria tenir per un cordovès fill d'un genovès la literatura catalana?

Història de l'Almirall[modifica]

  • En Pero Vasques Saavedra, de la vila de “Palos de Portugal”. Com que a Portugal no hi ha cap Palos, em sembla obvi que Portugal substitueix una altra nació: Catalunya, on sí que hi ha un Pals.

La tramuntana es una expresió catalana utilitzada a la Plana del Rosselló a Catalunya Nord, a la comarca de l'Empordà i a l'illa de Menorca (Illes Balears).

En Pero Vasques, militar i navegant famós, és un cosí del rei Pere IV, que aquest crida perquè el vingui ajudar amb homes i naus en la seva causa antitrastàmara. El trobem a Catalunya, al 1473, assetjant Perpinyà. Acabada la guerra, el veiem fent d’ambaixador d’En Joan II a Borgonya, al 1477. Com que, a la documentació, s’esmenta sovint En Pero Vasques com a batlle de Palos, si aquest era a Catalunya, és clar que tornem a parlar de Pals.

Palos Vila fortificada[modifica]

Fragment de la coberta del llibre Historia general de los hechos de los castellanos (1601).

La vila de Palos que apareix als textos sempre és definida com a vila i fortalesa, o fortalesa i castell, i de tant en tant es comenta que tenia muralles i torres de defensa i palaus comtals, fet que no s’adiu gens amb Palos, però del tot amb Pals.

Antonio de Herrera[modifica]

A la portada de l’obra de l’Antonio de Herrera, Historia de los hechos de los Castellanos (però que en una edició es titulava Historia General de las Indias), del 1601, apareix dibuixada la vila de Palos, que és un calc exacte de la vila de Pals, amb la muralla, les torres de defensa, la torre de guaita, el riu, el mar, el turonet i els arbres a l’entorn. La llegenda diu: “El Almirante sala de Palos villa del Conde de Miranda a descubrir”. El rei Ferran és l’impulsor de l’empresa i les tres caravel·les porten gallardets catalans i no pas castellans. En comparar aquest gravat amb una foto de Pals de la primera meitat del segle XX, l’arquitecte Massimo Cova, ha observat que “el perfil, la situació espaial i, en general, l’estructura topogràfica del conjunt coincideixen clarament en les dues representacions”.

Senyor de Miranda[modifica]

El Senyor de Miranda era un dels múltiples títols del Comte d’Empúries, que és l’únic comte que és esmentat amb nom propi a Barcelona, a la rebuda oficial d’En Colom, al 1493, i que passeja amb ell i el rei Ferran per la ciutat. Era el virrei del Principat just en aquells moments. La qual cosa vol dir que, en absència del rei, va ser la màxima autoritat i el principal responsable en la preparació del viatge. En Jeroni Münzer, en visitar-lo a casa seva al 1494, ens diu que hi tenia papagais de molts colors, que són els que En Colom va portar de les Índies. Palos no era jurisdicció del Conde de Miranda, sinó del de Niebla.

Reina Isabel[modifica]

La reina Isabel I de Castella, intervé per agilitzar els preparatius de l’armada, donant ordres als habitants de Palos perquè executin el que Colom proposa. Les reines de Catalunya eren senyores de Pals. Els reis obliguen els veïns de Palos a pagar un deute que tenien amb la Corona amb el servei d’homes en lloc de diners. Pals, havia de pagar una multa a la Corona, com tantes altres viles catalanes, per haver-se sublevat contra el seu rei Joan II durant la Guerra civil catalana.

Angelo Trevigiano[modifica]

En una lletra d’Angelo Trevigiano al Dux Foscarini, datada a Granada al 21 d’agost del 1501, li diu que ha manat dibuixar una carta nàutica a Palos, amb les noves terres que En Colom ha descobert, i que, així que estigui llesta, li vol enviar. Amb tot, escriu que “bisognerá tardar qualche zorno ad havere questa, perche Palos, dove la se fa, é lontano 700 milia”. És evident que a 700 milles de Granada (uns 1.300 km), no hi ha Palos, sinó Pals.

Parents i amics d'en Colom[modifica]

Joan de Cosa amb barretina

Joan de la Cosa[modifica]

En Joan de Cossa, militar i propietari de la nau Santa Maria i autor del mapamundi més antic que conté les terres americanes, havia participat també a la guerra civil a l’època d’En Rentat d’Anjou. El Descobridor també diu en una carta que va servir a les ordres del “bon Rei Renat”, quan aquest era rei dels catalans. És pintat amb barretina al quadre que es conserva al Museo Naval de Madrid. I el seu mapamundi, ultra tenir totes les traces de l’escola catalana de cartografia, està farcit de topònims catalans. El seu germà Gaspar de Cossa està documentat a Castelló d’Empúries.

Joan de Silva[modifica]

Als documents, un Juan de Silva té la meitat de la jurisdicció de la vila de Palos, la qual és comprada pels Reis Catòlics, el juny del 1492, a fi d’assegurarse que el port pertanyés a la Corona en vigílies del descobriment. Doncs bé: En Joan de Silva era capità del rei Pere IV, i va lluitar al mateix bàndol que els Colom. Va ser capità de Castelló d’Empúries i, després, de tot el Comtat d’Empúries.

Bernat Buill[modifica]

La Verge, 2: història de la Maria Mare de Déu "De Monserrat va sortir el pare fra Bernardo Boil noble català amb altres dotze companys seus per predicar la Fe a les Índies acompanyant al seu primer descobridor l'almirante Cristóbal Colón amb el títol de Patriarca i Legat del Papa i allí va fabricar el primer catholic temple d'aquell Nou Món dedicant-se a María amb el títol de Nostra Senyora de Monserrat i sent moltíssim el fruit que ell i els seus companys van recollir de les seves predicacions per a la destrucció dels ídols i la conversió al cristianisme d'aquells salvajes sis dels quals va portar Colon a Barcelona i va presentar Els reis catòlics van ser batejats a la Catedral sent els seus padrins".

https://books.google.cat/books?id=-6hDMhnu-AAC&pg=PA375&dq=Hist%C3%B3ria+de+nuestra+Se%C3%B1ora+de+Montserrat,+Fray+Boil&hl=ca&sa=X&ved=0CCIQ6AEwAWoVChMIuL60wPbRyAIVhNssCh0uzg27#v=onepage&q=Hist%C3%B3ria%20de%20nuestra%20Se%C3%B1ora%20de%20Montserrat%2C%20Fray%20Boil&f=false

Beatriu Pimentel[modifica]

Segons els textos oficials, al 6 d’agost del 1472, una Pimentel fa donació d’una part de Palos a un oncle seu. La mare del comte d’Empúries era la Beatriu Pimentel, la qual, durant la minoritat del fill, en va governar el comtat.

Pere Bertran i Margarit[modifica]

Mapa Vindland, segons Thor Eyerdall va ser fet per en Colom l'any 1477

Durant la guerra civil, En Joan Colom i Bertran va ser l’“Ambaixador del Príncipat” a la campanya de l’Empordà. Al 8 d’octubre del 1463 és a Castelló d’Empúries. Els seus parents eren els Bertran de Girona. Per això mateix el Descobridor nomenarà directament, sense intercessió reial, En Pere Bertran i Margarit, de Castell d’Empordà, cosí segon seu, el cap militar de la segona expedició al Nou Món.

Francesc Colom i Bertran[modifica]

Francesc Colom i Bertran, canonge de les seus de Barcelona i Girona, ardiaca del Vallès i de la Selva, fou vicari general de la seu barcelonina «sede vacante» durant la guerra civil catalana i com a tal esdevingué president de la Diputació del General de Catalunya en el període 1464-1467. En tenim el testament, de data 12 de juny del 1468, passat davant el notari Pere Pasqual, del qual remarquem els assentaments següents: «Item, deixo al honorable Joan Colom, germà meu tots aquells morabatins meus que tinc i percebo en franc alou a la parròquia de Santa Maria de Badalona, sobre les parts infrascrites excepte tots aquells morabatins provinents sobre el mas abans anomenat Sunyol que posseeixo en la dita parròquia, els quals morabatins vull que siguin extingits. Item, deixo al dit honorable Jaume Cesavasses,7 marmessor meu, a més del llegat de la dita marmessoria, el meu mas en franc alou, que posseeixo en la dita parròquia de Santa Maria de Badalona, vulgarment dit Mas Oller de Badalona.»

Guillem Colom[modifica]

Cavaller provençal que cita Febrer i que va servir al Jaume I d'Aragó a la conquesta de València, portava: De sinople, amb un colom de plata amb posició de volar. Són armes parlants. Els Colom de la Casa de Barcelona tenien: De gules amb un colom de plata i bordura composada d'atzur i plata. Alguns d'aquesta mateixa casa pintaven d'atzur el camp de dit escut. Altres, també de Catalunya portaven : De gules, amb un colom de plata. Els Colom de Mallorca portaven: de plata, amb un colom terrós volant, amb una branca d'olivera de sinople en el bec, i en punta, onades de mar al natural. Per tant, tenim un cognom que s'escriu “ COLÓN” que acompanya segons se'ns havia ensenyat al descobridor del Nou Món però que ningú fins al moment ha pogut determinar com s'ha originat ni – el que és més important- de quina branca, famíl·lia o casa prové. I tenim, en documents històrics que s'han conservat com el cognom del descobridor s'escriu “ COLOM” essent aquest un cognom català amb un orígen a la Provença i vinculat a la Reialesa. Així doncs, és indiscutible que hem patit la castellanització d'un cognom català, el qual ha servit per des-identificar de la seva nació catalana al descobridor i Almirall de la Mar Oceana: Cristòfor Colom.

Si acceptem el criteri de Mossèn Gabriel Roura, director de l’arxiu capitular de Girona, que diu que els nens eren tonsurats entre els 8 i 12 anys en aquella època, la data més probable de naixement d’aquests cinc germans Colom, fills de Jaume Colom, serien: 1406 Guillem Colom i Bertran 1407 Francesc Colom i Bertran 1415 Jaume i Joan Colom i Bertran 1425 Lluís Colom i Bertran

Jaume Colom[modifica]

Anomenat "Diego Colón" en les cròniques

Document notarial de 1484

Dilluns, 2 d’agost de l’any esmentat [1484]

Jaume Colom, donzell, fill i hereu universal de l’honorable Joan Colom, difunt, i Pere Colom, donzell, fill i procurador de l’honorable Lluís Colom, cavaller domiciliat a la ciutat de Barcelona, tal i com consta per acte públic clos pel discret Joan Guerau notari públic de la ciutat de Barcelona per autoritat reial, nomenen procurador substitut el venerable Bartomeu Guilera, mercader de Vilafranca del Penedès, per tal que en nom seu i de Lluís Colom pugui demanar, exigir i rebre qualsevol quantitat de diners, robes, mercaderies, pensions de censals, etc que se’ls hi degui per qualsevulla persona o pesones, així com per tal que els pugui representar en judici o judicis que qualsevulla persona o persones pugui incoar contra ells.

Joan Pere[modifica]

Els cronistes ens diuen que En Colom va anar als afores de Palos a trobar-se amb un tal fra Johan Peres, cosmògraf, navegant, humanista, home de la cort, jurista i especialista en dret mercantil, que redacta amb En Joan de Coloma les Capitulacions. Però els estudiosos ens asseguren que el Descobridor no va poder passar per Palos al 1484-85, on, a més a més, ningú no sabia qui era aquest monjo, que sovint, per si no fos poc, encara és substituït als textos per un altre religiós castellà: fra Antonio de Marchena, sempre que no es fan confondre els dos personatges en un inventat i inexistent fra Juan Pérez de Marchena, o se li canvia el congom per Ruiz, com s’esdevé al De Rebus Indicis d’En Calvet d’Estrella.

  • L’Alfons Remon, a la Historia General de la Orden de Nuestra Señora de la Merced, del 1618, ens assegura que fra Juan Pérez era “portuguès de nació” i que va anar a oferir el viatge al “rei Joan de Portugal”.

Els Pere, Pera o Peres són un llinatge noble de Girona i Pals. Durant els segles XV i XVI són els propietaris del Castell de Sant Miquel, dit també Molí de Pals o Mas Tafurer, que també es troba als afores de Pals. Un dels seus membres és el cosmògraf i jurista Mossèn Johan Pere, autor d’unes Taules Astronòmiques, impreses al 1489. També el trobem a la Cort dels Reis Catòlics i és expert en dret mercantil. Participa a la guerra civil al mateix bàndol dels Colom, amb qui, a més, té relacions comercials. Coneixem que també havia redactat d’altres capítols mercantils.

Colom i els seus parents andalussos[modifica]

Quan En Colom surt de Portugal i arriba al lloc on prepara l’expedició, ja hi troba dos cunyats, una cunyada, d’altres parents llunyans i un fill. El fet és impensable a Andalusia, on el Colombo italià hi posava els peus per primer cop. En canvi, si En Colom ve a Catalunya, aquí la família Colom-Bertran hi tenia una amplíssima nissaga de mercaders, militars, polítics, banquers, científics, navegants i homes d’Estat.

Mas Pinell[modifica]

Un Pinello és un actiu mercader que ajuda En Colom en tot el referent a l’armada de les primeres expedicions. Al costat del Molí de Pals hi ha el MasPinell.

Port de Palos de la Frontera[modifica]

El rei Ferran II amb la bandera de Catalunya a la mà, i els escuts de Castella i Granada com a trofeus a la coberta de l'edició de Basilea de la Carta anunciant el descobriment, de 1494.

Segons la història oficial Colom partir del port de Palos de la Frontera, però nombroses raons contradiuan aquest fet.

Real Provisió dels reis Catòlics als veins de Palos[modifica]

Granada, 30 de Abril de 1492. Don Fernando e Doña Ysabel por la gracia de dios Rey e Reyna de Castilla, de León, de Aragón, de Secilia, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galizia, de Mallorcas, de Sebilla, de Cerdeña, de Córdoba, de Corcega, de Murcia, de Jaén, de los Algarbes, de Algezira, de Gibraltar e de las yslas de Canaria, condes de Barcelona, señores de Vizcaya e de Molina, duques de Atenas e de Neopatria, condes de Rosellón e de Cerdañía, marqueses de Oristán e de Gociano. A vos, Diego Rodríguez Prieto, e a todas las otras personas vuestros compañeros e otros vezinos de la villa de Palos e a cada uno de vos, salud e gracia. Vien sabedes como por algunas cosas fechas e cometidas por vosotros en desserbicio nuestro, por los del nuestro Consejo fuistes condenados a que fuésedes obligados a nos serbir dos meses con dos carabelas armadas a vuestras propias costas e espensas cada e quando e doquier que por nos vos fuese mandado so ciertas penas, segund que todo más largamente en la dicha sentencia que contra vosotros fue dada se contiene. E agora, por quanto nos avemos mandado a Christoval Colón que vaya con tres carabelas de armada, como nuestro capitán de las dichas tres carabelas, para ciertas partes de la mar océana sobre algunas cosas que cunplen a nuestro servicio e nos queremos que llebe consigo las dichas dos carabelas con que asy nos aveis de servir.

signado, porque nos sepamos como se cunple nuestro mandado. Dada en la nuestra ciudad de Granada a treynta días de abrill año del nascimiento de nuestro señor Ihesu Christo de mill e quatrozientos e nobenta e dos años. / YO EL REY. YO LA REINA / Yo, Ihoan de Coloma, secretarjo del rey e de la reyna, nuestros señores, la fize escribir por su mandado. Acordada, Rodericus doctor. Registrada Sebastián Dolano, Francisco de Madrid chanciller. (sic).

En las espaldas de dicha probisión está escripto lo seguiente:

En miércoles veynte y tres de mayo año del nascimiento de nuestro salvador Ihesuchristo de mill e quatrozientos e nobenta e dos años. Estando en la iglesia de Sant Gorge desta villa de Palos, estando ende presente frey Juan Peres y Christóval Colón, e asimismo estando ende presentes Alvaro Alonso Rascón e Diego Rodriguez Prieto, alcaldes mayores, e Francisco Martín Nieto e Alonso Rodriguez Pietro e Alonso Gutierres, regidores, luego el dicho Christóval Colón dio e presentó a los sobredichos esta carta de sus altezas, la qual fue leyda por mí, Francisco Fernández escrivano público desta dicha villa, a los dichos alcaldes e regidores, e les pidió la cunplan segund sus Altezas lo mandan yr (sic) pidió por testimonyo.

Luego los dichos alcaldes y regidores dixeron que obedecían la dicha carta con la reberencia debida como carta de sus Altezas e que estaban presto de la cunplir en todo y por todo segund sus Altezas lo mandan e de que fueron testigos Lorenço de Escacena, alcayde, e García Fernández Barrionuevo y Fernando de Salcedo, escribano del concejo, vecinos desta villa de Palos, Francisco Fernández, escrivano público de Palos.

Impressions personals:

  • No hi cap mes indici de que estigui parlant del Palos de la Frontera. Sempre parla de la villa de Palos que és la traducció del català de vila de Pals. Pals era vila real i el Palos de Huelva no disposava d'aquesta categoria.
  • Malgrat els noms dels alcaldes majors i dels regidors son castellans o els han fet castellans em crida l'atenció que parli de regidors quan a Castella eren consejales. Els noms no es poden comprovar perquè a Pals hi manquen tota la documentació del segle XV.
  • Nomena a Fray Juan Pérez com Peres amb "s" final, aquí notem una semblança prodigiosa amb el Joan Pere de Pals.
  • Els Títols nobiliaris són clarament contradictoris, si són reis de Castella, Per què nomenar-los senyors de Sebilla? Sevilla pertany a Castella i si són reis de Lleó, Per què nomenar-los senyors de Galícia? Al 1492 Galícia pertany al Regna de Lleó.

l'Estret de Gibraltar[modifica]

Els documents històrics donen diferents llocs de sortida de Colom; Cadis, Sevilla, Palos o Saltes. Segons Jordi Bilbeny aquestes contradiccions són la prova que els documents han estat retocats pels sensors de la corona. En contra d'aquests documents manipulats, dos documents parlen que Colom pasar pel Estret de Gibraltar:

  • El llibre De Academia et Doctis Viris Hispaniae escrit l'any 1553 per Alfonso García de Matamoros que narrar el primer viatge d'en Colom, i referent al seu trajecte diu: «Un cop guanyades les Columnes d'Hèrcules, pel mar anomenant Oceà Atlàntic i Gran, naveguen feliçment per les Antípodes». Pels antics navegants, les columnes d'Hercules era l'actual Estret de Gibraltar.
  • Mapa de Piri Reis (1513), el mateix Piri Reis recull el testimoni d'un mariner que havia anat en tres dels quatre primers viatges colombins: «Vam arribar, primer, a l'Estret de Ceuta i, després, havent recorregut quatre mil milles...». És a dir, segons aquestes dues fonts, creuaren l'estret de Gibraltar, la qual cosa seria factible sols si venien de Pals.

Sant Domènec[modifica]

Al Nou Món, En Colom bateja una ciutat important amb el nom de Santo Domingo. L’Antonio Vázquez de Espinosa, al seu Compendio y Descricpción de las Indias Occidentales, del 1629, relata que el nom que se li va donar té a veure “amb el gloriós patriarca Sant Domènec”. I En Juan López de Velasco assegura, a la Geografía y Descripción Universal de las Indias, que es va dir així perquè En Colom hi va arribar “el dia de Sant Domènec”. El Patró de Pals és sant Domènec, que s’escau el dia 4 d’agost. Les naus van salpar de Pals el dia 3 d’agost. Clarament Colom batejar l'illa en honor a Pals i els seus mariners.

De Pals a Barcelona[modifica]

En tornant de les Índies, una nau va directa a Barcelona i l’altra “al mateix port d’on havien sortit”. Si van salpar de Pals, havien de tornar-hi. Això explica que quan els Reis escriuen a En Colom, des de Barcelona, el 30 de març de 1493, comminant-lo a anar-hi sense perdre temps, i aquest hi fa la seva entrada triomfal al 3 d’abril, només podia provenir d’un lloc molt proper al nord de Barcelona, perquè els cronistes badalonins i la tradició ens asseguren que va fer estada al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i va dormir al Mas Sunyol. Aquest mas era propietat del barceloní Joan Colom i Bertran. És a dir, que el Descobridor no va fer res més que no fos dormir a casa seva.

Els documents desaperaguts de Pals[modifica]

Es preserva la totalitat dels fons dels arxius de les poblacions del Baix Empordà, des dels segles XIII-XIV, llevat dels arxius de Pals i Begur, que comencen a la segona meitat del segle XVI. A Pals, per exemple, el document més antic que s’hi conserva és del 1596. Varis historiadors catalans sospitan que aquets documents foren traduits, modificats i portats a Sevilla.

  • A les Ordenanzas municipales de Palos, del segle XVI, s’hi parla que cal netejar l’estuari que va fins al molí, perquè, sinó, les naus no hi podran navegar. A Palos no hi ha cap molí on arribi cap riu navegable. En canvi, és de tothom sabut que el Ter era navegable fins al Molí de Pals.

Mapa de Huelva de 1755[modifica]

Mapa topogràfic de Huelva, no si pot veure ni la vila de Palos ni el Port

Xaltix o Saltés és una petita illa i no una barra com diu el pare Casaus, i estava molt més a prop de Huelva que de Palos (Vegeu mapa).

  • Bartolomé de Las Casas diu que Colom sortir del port i barra que es diu de Saltés, perquè així es diu aquell riu de Palos. Però resulta que el riu que passa per Palos s'ha anomenat sempre riu Tinto.
  • Segons Fernández de Oviedo (1557) Colom sortir del port de Palos pel riu de Saltes. a Huelva no hi ha cap riu de Saltes.
  • El Xaltix o Saltés de Huelva no era ni un port ni un riu ni una barra, era una petita illa despoblada en aquella època.

Qué hi falta al mapa de Huelva del 1755?

Pere Baladron, El muntatge de Palos de Moguer segons el llibre Andaluseien d'Ernst vob Hesse Wartegg

Port de Sortida[modifica]

En els documents de l'época hi ha moltes contradiccions sobre el port de sortida de Colom.

  • En la versió llatina de la Carta desde les Indies es diu que partí de Cadiz, mentre que la versió castellana ni s'anomena el port de sortida.
  • Altres cróniques parlen del rio de Cádiz, el puerto de Sevilla, el rio Guadalete, las Canarias o las costas de España.
  • Bartolomé de Las Casas diu que sortir del port i barra que es diu de Saltes, perque així es diu aquell riu de Palos.
  • Va ser més tard que comensar a extendres la versió de que el port havia estat Palos de Moguer.

Port de Pals[modifica]

Mapa de Catalunya any 1696 on es pot veura l'entrada de Pals

El nom de Pals prové del llatí Palus que significa terreny pantanós, nom molt apropiat per definir una zona que antigament era plena d'aigamolls i pantans. La platja de Pals ara és rectilínea perquè els arrossegaments que el riu Ter porta dipositant des del S. XIII superen més d'un milió de metres cúbics i a causa dels diversos desviaments del Ter i el Daró hi ha hagut un canvi geomòrfic.

Eva Sans[modifica]

La investigadora Eva Sans del Cercle Català d'Història va trobar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó un albarà amb un segell, sigil.logràfic de la cort de la Batllia del Castell de Pals datat a 29 de Juliol de 1406 on fa referencia a un patró de llagut, de Palamós, el qual hauria carregat al Port de Pals una mercaderia. Per Eva Sans aquesta troballa demostra que Pals tenia port a principis del segle XV.

Jordi Bilbeny[modifica]

Hi ha múltiples documents que parlen explícitament del “port de Pals” al segle XV, com ha recollit l’arxiver H. P., a la seva tesi doctoral sobre els ports catalans de la Catalunya septentrional a la segona meitat del segle XV. I, fins i tot, conservem gravats de principis del segle XVIII on es pot observar el port de Pals, amb naus de gran arboradura ancorades. Avui dia encara és viu a la Platja de Pals el topònim d’“el Grau”, que vol dir port.

Altres investigadors[modifica]

  • El geòleg Joan Carandell i Pericay ens diu al seu llibre El Bajo Ampurdan que Torroella era un port en temps de la dominació romana, avui està a més de 5 km del mar; des de l'any 1300, el mar que envoltava el promontori de la Fonollera ha retrocedit quasi dos kilòmetres així com els vents del N; NNE i en han anat configurant al llarg de la platja de Pals les dunes que avui en dia coneixem i admirem.
  • Pella i Forgas a la seva obra Història de l'Empordà transcriu documents demostratius de com al voltant de l'any 1302, Ponç II d'Empúries canvia el curs del Ter a Verges.

El paisatge que contemplem ara no és el mateix que en segles anteriors. On ara hi ha plantacions d'arrós i pins, abans hi havia vinyes i aigua. Carandell també ens parla d'un paisatge no tan allunyat en el temps però si residual del que va ser amb anterioritat i així en el seu treball especifica que “per la configuració de la costa hi ha abundància de sardines i tota classe de peix de la mateixa fami·lia que agraeixen dues coses: la poca espessor de les aigues i l'abundància de residus orgànics que crien una abundant vegetació submarina. Això és el que passa al Grau del Ter, viver de riquíssima pesca, amb abundància de llisses, llobarros, i tota classe de peixos amants de la barreja d'aigua dolça i salada.

Cas Ntra. Sra. de Monte Negro[modifica]

El 24 de setembre de 1790 Bartholomé Copelo capità d'un vaixell polacra que es diu “ Ntra Sra. de Monte Negro” matriculat a Jerusalem amb càrrega de botada que fa la ruta: PALS-PUERTO FINO-ANGAY-BARCELONA i diu el següent: En la ciudad de Barcelona a los veinte y nueve dias del mes de setiembre del año mil setecientos noventa: Compareció personalmente en este Tribunal Real del Consulado de Comercio de esta ciudad y provincia el capitan Bartholomé Copelo que lo es de su polacra Gerosolimitana nombrada Ntra Sra. de Monte Negro. Y digo que estando el buque bien estaño, y equipado de todo lo necesario para la navegación salió de Pals el dia veinte y dos de julio con cargo de botada y desde dicho Puerto hasta Puerto Fino por la Mañana que hallándose sobre Angay en Francia tuvo un fuerte temporal de viento...

Per tant, tenim que l'any 1790 surt un vaixell del port de Pals amb càrrega de vi, pateix una avaria i el patró interposa una queixa la qual - tal i com ens explica el mateix tribunal de comerç- té una validesa notarial, a fi que li sigui dampnificada la càrrega a través probablement de l'assegurança que devia tenir contractada.

Procés de 1607[modifica]

Sortida de Palos amb banderes catalanes, Diputació de Huelva

A l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi consta el procés del segle XVII entre el mercader Josep Cerda contra el procurador del castell de la Vila de Pals, on consta el testimoni del pescador Montserratus Simon Piscator de la vila de Palamós que diu: “...i aquest any a la mar de Pals... que venim aquí de molt bona gana perquè tenim aquesta pesca de la mar de Pals per la millor pesca de serdinals de tota la costa...”.

En el procés s'esplica la forma del port o grau que tenia a l'epoca: “... Y es manament del Procurador Real a instància dels Senyors jurats del dit terme del castell de Pals que ningun foraster gosa llenyar en los comuns del terma del dit Castell de Pals en lo grau de dita vila de Pals que es junta la mar y aygua dolça amb terra fins que es junta amb la mar y lo peix de la mar entra i ja en dit grau per la barra y dit grau entra en terra i fan gran circuit a modo d'estany y en ell se junten les aygues del Rech del molí del senyor Taffurer i del Rech del Coll.”

Resumin el text:

  • Tenim un gran llac devant de Pals, anomenat grau o port.
  • Alguns pescadors l'anomenen mar de Pals segurament per les seves dimensions.
  • Dins del llac si practica la pesca de la sardina i altres peixos, la millor pesca de serdinals de tota la costa.
  • El Procurador Real mana que ningun foraster gosa llenyar en los comuns del terma del dit Castell de Pals.
  • Que es prohibeixi als forasters llenyar en el terma, es que la tala de fusta era tan important que s'ha de reglamentar, fet que demostra una activitat pesquera i portuaria elevada.

Enllaços externs Pals[modifica]

ADN Colom[modifica]

De les restes d'Hernando Colom, el Dr. José Antonio Lorente, director científic dels estudis d’identificació de Cristóbal Colom, va obtenir el cromosoma “Y”, que es transmet de pares a fills com el cognom. Vol dir això que tenim l’ ADN de Cristòfor Colom.

De tal ADN, que s'ha comparat amb 255 mostres d’homes vius de cognom Colom residents a Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears, no s'ha trobat cap coincidència.

El mateix ha succeït amb altres 113 mostres de Colombos residents a Ligúria, Llombardia i Piemont.

Tampoc s’han trobat coincidències amb altres 109 mostres corresponents a una població de referència de Catalunya. En conseqüència, l’ ADN de Cristòfor Colom no guarda relació amb totes les persones esmentades, que sumen un total de 447.

Així ho va manifestar el Dr. Lorente en un comunicat emès el 13 d'octubre del 2006 a Granada, afirmant que les comparacions realitzades no permeten determinar l'origen de l'Almirall, i que per tant no es pot enquadrar en un àmbit geogràfic, però que continuaran treballant per a arribar a una conclusió com més aviat millor.

La qüestió és que el passat dia 2 d’aquest mes de desembre Lorente va venir a Barcelona i al Palau del Lloctinent va presentar el resultat actual de les anàlisis de les persones de cognom Colom i Colombo. Doncs mirin, va dir que les coses estan igual que el 2006, que no s’ha pogut avançar i que no hi ha conclusions.

Hernán Cortés era aragonés[modifica]

Articles que defensen un Cortès aragonès o català:

Antonio Rumeu de Armas[modifica]

Antonio Rumeu de Armas (Santa Cruz de Tenerife,1912-Madrid, 9 de Juny 2006). fou un historiador espanyol.

Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on es doctor en ambdues carreres. Va ser professor universitari en les de Granada i Barcelona, fins que va obtenir la càtedra d'Història d'Espanya a la Complutense.

Especialitzat en història d'Amèrica i de les Illes Canàries, va ser professor extraordinari a la Universitat de Georgetown a Estats Units i emèrit de l'Escola Diplomàtica a Espanya i en diversos països sud-americans - Mèxic, Argentina, Perú, Colòmbia i Xile -, en què van nomenar acadèmic de nombre en els seus corresponents de la història.

Obra[modifica]

  • Historia de la censura gubernativa en España (1940)
  • Historia de la previsión social en España (1942)
  • Los seguros sociales en nuestro pasado histórico (1942)
  • Colón en Barcelona (1944)
  • Piraterías y ataques navales contra las islas Canarias (1947)
  • Código del trabajo del indígena americano (1953)
  • El testamento político del conde de Floridablanca (1962)
  • Un escrito desconocido de Cristóbal Colón: el memorial de la Mejorada (1972)
  • El Obispado de Telde
  • La conquista de Tenerife
  • La invasión de Las Palmas por el almirante holandés Van der Does en 1599, última obra publicada en 1999.

Diari d'abord de Colom[modifica]

El Diari d'abrod de Colom fou un manuscrit fet per Cristòfor Colom durant el seu primer viatge en el descobriment del Nou Món. L'original es va perdre i només ens han arribat les còpies que en feren Ferran Colón i Bartolomé de las Casas en els seus respectius llibres. Segons Luis Ulloa l'original va desapareixa a l'any 1550 en mans de Luis Colón de Toledo.

Algunes catalanades del diari d'abord[modifica]

  • Martes,7 de Agosto."Tornóse a saltar el gobernalle a la pinta ,y adobáronlo"
  • Miercoles, 8 de Agosto."iba mal acondicionada del gobernario"
  • Sabado,22 de septiembre."acostandose a una y otra parte"
  • Jueves ,11 de Octubre."y quedaron tanto nuestros","son de la color de los canarios"
  • Domingo 14 de Octubre."yo no curaba de ir a tierra","eramos venidos"
  • Lunes,15 de Octubre."Vuestras altezas aquí tornen a enviar"," y al nariz"
  • Martes,16 de Octubre."Ni cura de ellos"," se tornarian cristianos","bestias en tierra no vide ninguna".
  • Miercoles,17 de Octubre."viendo tanta verdura","camas i paramentos".
  • Viernes,19 de octubre.""y llegamos a ella todos tres los navios"."la islabela"(no isabela),"al nordeste hace una grande angla","yo no curo así de ver tanto por menudo".
  • Domingo,21 de Octubre,"porque soy bien cierto","adonde estoy surto media legua"
  • Martes,23 de Octubre."y las noches temparadas" Domingo,28 de Octubre."halló verdolagas muchas y bledos","no la pueden cercar en 20 dias"
  • Lunes,29 de Octubre."Vió otro rio muy mas grande que los otros","en manera de carantona muy bien labradas".
  • Martes,30 de Octubre."que despues los tornasen a su tierra"
  • Jueves, 1 de Noviembre."en saliendo el sol","tornó a enviar"
  • Martes,6 de Noviembre."aquellos mames y fexoes...panizo","se tornarian cristianos","al cual plega de les dar larga vida". *Lunes,12 de noviembre."cincuenta mil ducados"(moneda catalana),"el mejor puerto que hasta hoy vi,limpio y ancho y fondo","y me plugo mucho" Jueves,15 de noviembre."y todo basa"
  • Miercoles,21 de noviembre."por alguna causa de per accidens".
  • Jueves,22 de Noviembre."era cuasi calma"
  • Martes,27 de Noviembre."y cuando fue frontero de la boca al sur..."
  • Lunes,3 de diciembre."ayuntáronse muchos indios" Viernes,7 de diciembre."hasta un cabo que hace el cheranero,y quedábale al sueste un angla..."," y antes que llegase a tierra ,salto una lisa como las de españa..."
  • Lunes,10 de diciembre."hallaron,empero,unas cabañas..."
  • Martes,11 de diciembre."y cuasi traen razon que ellos sean trabajados de gente astuta","y así torno a decir","la cogerian en aquestas tierras"
  • Miercoles,12 de diciembre."no partió aqueste dia"
  • Jueves,13 de diciembre."la cual traian caballera sobre sus hombros...","hierbas todas floridas y muy altas(no florecidas). *Sabado,15 de diciembre."en saliendo del puerto..."
  • Domingo,16 de diciembre." y los árboles de allí diz que eran tan viciosos que las hojas dejaban de ser verdes y eran prietas de verduras"????? Martes,18 de diciembre."nuestras viandas","como con cedazo"
  • Sabado, 22 de diciembre."y por otras cosas de no nada..."
  • Martes,25 de diciembre."como fuese calma..."
  • Miercoles, 26 de diciembre."son fieles y sin cudicia de lo ajeno" Jueves,27 de diciembre."el rey no sabía que era venido..." *Domingo,30 de diciembre."En llegando a tierra..."
  • Lunes,31 de diciembre."Aqueste dia..." I d'altres més..."pimiente i manegueta","lo que no osaba hacer por ser solo,"otro muy mas hermoso","ser gente arriscada","Rabiforcado,pardelas"," asensar las animas","razon de ser contento", "y Neró cesar","la mitad son muertos","yo no curase de nada","e hizo nublado","en aquel derecho de la sierra","tenia por cierto que los otros eran perdidos","hasta la gísola","hace que no naveguen salvo con colla...".

Catalans de la descoberta[modifica]

Toponímia de Colom[modifica]

  • El descubrimiento de América, una historia censurada políticamente de Susana Rodríguez-Vida. En el capítol 20 ens mostra varis exemples de documents censurats on Catalunya és canviada per Castella en el text.
  • Proclamación Católica (1640), de Gaspar Sala. on considera les Indies possesions de Felip III provinents de les conquestes catalanes. Si foren conquestes catalanes ¿Per què tenen noms castellans?.
  • En Serra i Postius a la Història de nuestra Senyora de Montserrat escriu que la segona expedició sortí de Barcelona en un gran nombre de catalans i que a l'illa de Sant Domingo en Boïl i fabricà el primer temple catòlic i el dedicà a María Santísimma amb el títul de nostra senyora de Montserrat. ¿Com és posible que tots els noms de topònims siguin castellans?.
  • Carta de Colom

Pérez[modifica]

Interesant la descripció que fan els heraldistes del cognom Pérez:

El apellido Pérez tiene varias armas, según los linajes. Las armas que consideramos principales son las siguientes: Escudo partido: En el primero, en campo de plata, un árbol con frutos; bordura de azur con tres flores de azur de plata. En el segundo, en campo de oro, un león rampante y coronado de púrpura. Los Pérez de Aragón y Valencia, según Diego de Urbina, lo usaron cuartelado: 1º y 4º de azur, con tres peras de oro puestas en triángulo, y 2º y 3º de oro, con un pavo real de su color natural.

Si fan servir unes peres en l'escut heràldic, és que Pérez ve del plural de pere o sigui peres... nada mas a decir.

Saltes[modifica]

Bartolomé de Las Casas diu que sortir del port i barra que es diu de Saltes, perquè així es diu aquell riu de Palos. Per Pals, hi passa el riu Ter que prové de la població de Salt. Si el riu que passa per Cardona l'anomenen riu Cardoner, el riu que passa per Salt seria riu Salter, amb el temps el nom va perdre les tres primeres lletres i quedar com riu Ter. Pot ser que Colom i els seus mariners coneguessin el riu Ter com el riu de Salt(que ve de la vila de Salt) per aquesta raó en alguns documents van posar que sortiren del riu Salt o Salter, quan es van traduir els manuscrit es va castellanitzar el nom i van escriure Saltes.--JoanKeops (disc.) 19:24, 18 maig 2014 (CEST)

Llista dels Tripulants de Colom[modifica]

Per elaborar la llista de tripulants del primer viatge de Colom Alice Bache fa servir cuatre fonts:

  • Les históries coetàneas
  • Els plets de Colom
  • Pagaments com el ROL de Alba
  • Varis

Els pagaments a mariners morts que anoten els historiadors son fets del 1508 fins el 1514 o més. Perqué van tardar tans anys a pagar els familiars morts a Navidad? Perqué no quadren les diferents fonts?


Nueva lista documentada de los tripulantes de Colón en 1492, por Alice Bache Gould

« La Pinta y la Niña se envargaron en Palos por orden real. La Santa Maria se fletó de otra manera y su dueño Juan de la Cosa, era de la costa norte... el mismo Colón cuando se queja de la falta de obediencia a bordo de la Santa Maria en los momentos del naufragio habla de la traición del maestre y de la gente , que eran todos o los mas de su tierra. Por otra parte los tripulantes de la Pinta (segun Fernando colón y varios testigos) eran en su mayoria de Palos y enparentados con los Pinzones. »
— Nueva lista documentada de los tripulantes de Colón en 1492, Alice Bache Gould,p.37

Alonso Clavijo, vecino de Veguer, criminal[modifica]

« Por quanto por parte de vos Alonso Clauijo vº de Veguer nos fue fecha rrelacion diziendo que puede aver año j medio poco mas o menos tpo que estando Bartolomé de Torres preso en la carcel de la villa de Palos por la muerte de Jno Martin pregonero della dis que vos quebrantaste la dicha carcel j delibrastes della al dicho Bartolomé de Torres; por lo qual dis que en ausencia vuestra la justicia de la dicha de Palos vos condeno asy justamente con el dicho Bartolomé de Torres a pena de muerte j a perdimiento de todos vuestros bjenes j ansy dis que fasta aqui dis que aveys absentado asy de Veguer como de la villa de Palos... nos acatando lo seruicios que nos aveys fecho especialmente que por nuestro mandado j seruicio fujistes a descocobrir las yslas de las Yndias por el mar oceano...

Dada en la cibdad de Barcelona a veynte j seys dias del mes de Mayo de nuestro señor ihu xpo de mijll j quatrosientos j nouenta i tres años. Yo el Rey. Yo la Reina.

»
— Carta de Perdó dels Reis Archivo de Simancas Sello, maig de 1493. Imprés en el Bol. Acad. Hist. març de 1920

Aquest "vecino de Veguer" serà veí de Begur? "Preso en la carcel de la villa de Palos". Hi havia presó a Palos de la Frontera? Si el document es firmat a Barcelona Perqué no especifica que es tracta del Palos de Castella?

Documents de Palos de la Frontera[modifica]

Documents extrets de Pares que fan referencia a Palos de la Frontera pero que són sospitosos de ser de Pals

  • Incitativa a las justicias del Puerto de Santa Maria para que Alonso Cañas, vecino de esta villa, devuelva a Baltasar Blanco, vecino de San Feliu de Guixols, la ropa que le tomó de una nave, en la villa de Palos, en el año de 1483, valorada de 50 a 60 ducados Archivo General de Simancas,RGS,LEG,149304,199 - 2 -

Arribada del primer viatge[modifica]

El capità de la Pinta arribar a Palos el 15 de març de 1493, el mateig dia en que Colom, amb unes hores de diferencia. Així ho escriu Gonzalo Fernández de Oviedo: “e de caso entraron en un mismo día; y entró el almirante por la mañana, e la otra carabela [la Pinta] llegó en la tarde”. El Martín Alonso Pinzón arribar malal a Palos, segons varis testimonis dels pleits. Diego Rodríguez Colmenero: “el dicho Martín Alonso vino a la villa de Palos muy enfermo de lo mucho que trabajó”.

El pilot no va puder superar la dolencia que li afectaba i morir a finals del mes de març en la vila de Pals tal com expliquen autors com Oviedo.

Colom, després d'arribar el 15 de març a la barra de Saltés, enviar varies cartes. Entre ellas les escrites a Lluis de Santángel i Gabriel Sanchiz, i una segona misiva als Reis Catòlics com podem veure en les paraules del pare Las Casas: "y de allí [Pals] despachó un correo al rey e a la reina que estaban a la sazón en la ciudad de Barcelona, haciendo saber a Sus Altezas la gran aventura y felice conclusión que Dios le había dado a su deseado y prometido descubrimiento,...". En realidad, más que hacer saber, Colón confirma a los Reyes Católicos los datos de su viaje y les comunica su entrevista con Juan II.

Carta dels Reis a Colom[modifica]

Mientras, los monarcas escribieron al Almirante para que acudiera a la Corte. Noticia indirecta de estos correos la vemos en la carta que los reyes enviaron a Colón con fecha 30 de marzo, desde Barcelona: "El Rey y la Reina. Don Cristóbal Colón, nuestro Almirante del mar Oceano e Visorrey y Gobernador de las islas que se han descubierto en las Indias; vimos vuestras letras y hobimos mucho placer en saber lo que por ella nos escribistes, y de hoberos dado Dios tan buen fin en vuestro trabajo, y encaminado bien en lo que comenzastes, en él que sera mucho servido y nosotros asimesmo, y nuestros reinos recebir tanto provecho; placerá a Dios que, de más de lo que en esto le servis, por ello recibais de Nos muchas mercedes, las cuales, creed se vos haran como vuestros servicios e trabajos lo merecieren, y porque queremos que lo que habeis comenzado con el ayuda de Dios se continue y lleve adelante, y deseamos que vuestra venida fuese luego, por ende, por servicio nuestro, que dedes la mayor prisa que pudieredes en vuestra venida, porque con tiempo se provea todo lo que es menester, y porque como vedes el verano es entrado, y no se pase el tiempo para la ida allá, ved si algo se puede aderezar en Sevilla o en otras partes para vuestra tornada a la tierra que habeis hallado. Y escribidnos luego con ese correo que ha de venir presto, porque luego se provea como se haga, en tanto que acá vos venis y tornais; de manera que cuando volvieredes de aca este todo aparejado. De Barcelona a treinta de marzo de noventa y tres años. Yo el Rey. Yo la Reina. Por mandado del Rey y de la Reina, Fernando Alvarez."

El mismo 30 de marzo, los Reyes Católicos expidieron una real provisión prohibiendo ir a las Indias sin su licencia. En esta ocasión iba dirigida: “a todos los conçejos corregidores asistentes alcaldes alguasiles veynte e quatros regidores cavalleros escuderos oficiales e omes buenos de todas e quales quier çibdades e villas e logares de los nuestros reynos e señorios e otras quales quier personas nuestros subditos naturales e non naturales a quien lo de yuso en esta nuestra carta contenido atañe o atañer puede en cualquier manera e a cada uno e qualquier de vos, salud e graçia. Sepades que nos nuevamente avemos fecho descobrir algunas yslas e tierra firme en la parte del mar oçeano a la parte delas yndias; y porque podria ser que algunas personas quisiesen tentar de yr a las dichas indias a tratar enellas e traer algunas mercaderias e cosas que alla ay, lo qual nos non queremos que se faga sin nuestra licençia e especial mandado para ello,… ”

Tenemos a Colón en Sevilla, ciudad a la que llegó el 20 de marzo, con deseos de contar a los reyes su hazaña descubridora y con una llamada de los mismos para que acuda a Barcelona, lugar de residencia temporal de la corte. El ya Almirante tenía pensado acudir a la ciudad catalana por mar, por ser el medio más rápido, tal y como nos cuenta el padre las Casas en las palabras finales del sumario que realizó del Diario del primer viaje: "... estaba de propósito de yr a Barçilona por la mar, en la qual çiudad le davan nuevas que sus Altezas estavan, y esto para les hazer relaçión de todo su viaje que Nuesto Señor le avía dexado hazer y le qujso alumbrar en él."

En la Historia de las Indias, nos da noticia del cambio de planes del descubridor, ya que finalmente realizó su camino por tierra: "[El Almirante] Despachóse de Sevilla con los indios y con lo demás. Tanto comenzó la fama a volar por Castilla, que se habían descubierto tierras, que se llamaban las Indias, y gentes tantas y tan diversas y cosas novísimas, y que por tal camino venía el que las descubrió y traía consigo de aquella gente; no solamente de los pueblos por donde pasaba salía el mundo a lo ver, pero muchos de los pueblos del camino por donde venía remotos, se vaciaban y se hinchían los caminos para irlo a ver y adelantarse a los pueblos a recibir."

"Dióse la priesa que más pudo para llegar a Barcelona, reyes estaban harto solícitos de ver a su persona; y sabido que llegaba, mandáronle hacer un solemne y muy hermoso recibimiento, para el cual salió toda la gente y toda la ciudad, que no cabían por las calles, admirados todos de ver aquella venerada persona ser de la que se decía haber descubierto otro mundo,..."

Colom a Barcelona[modifica]

Tras este viaje cruzando la península de punta a punta, Colón finalmente logró llegar a la ciudad catalana en el mes de abril, siendo recibido por los monarcas con grandes honores. Contamos con el testimonio de algunos testigos presenciales de la llegada a Barcelona. Uno de ellos es Gonzalo Fernández de Oviedo, que formaba parte de la cámara del príncipe don Juan como paje. El testigo afirma que “llegó [Colón] a Barcelona… en el mes de abril”, describiéndonos de la siguiente manera la entrada del descubridor en la ciudad condal:“Después que fué llegado Colom a Barcelona, con los primeros indios que destas partes a España fueron, o él llevó, e con algunas muestras de oro, e muchos papagayos e otras cosas de las que acá estas gentes usaban, fué muy benigna e graciosamente rescebido del Rey e de la Reina. E después que hobo dado muy larga e particular relación de todo lo que en su viaje e descubrimiento había pasado, le ficieron muchas mercedes aquellos agradescidos príncipes, e le comenzaron a tractar como a hombre generoso y de Estado, e que por el grand ser de su persona propria, tan bien lo merescía”

Otra de estas descripciones es la que nos ofrece don Hernando: “…. Llegó a mitad de Abril a Barcelona , (…), mandaron [Sus Altezas] que fuese solemnemente recibido. Salieron a su encuentro todos los que estaban en la ciudad y en la Corte; y los Reyes Católicos le esperaron sentados públicamente, con toda majestad y grandeza, en un riquísimo trono, bajo un dosel de brocado de oro,(…). Estuvo allí con tan gran favor y con tanta honra de Sus Altezas que, cuando el Rey cabalgaba por Barcelona, el Almirante iba a un lado…”

Data d'arrivada a Barcelona[modifica]

Respecto a la fecha de llegada del descubridor a la ciudad condal tenemos las siguientes referencias:

  • En un manuscrito catalán del siglo XV conservado en la Biblioteca del Escorial aparece la siguiente referencia a esta visita del genovés: “En lo dit any descobri Colom les Indies y tornent ab la nova en Barcelona en lo mes de Abril del ani seguent MCCCCLXXXXIII”.
  • Francisco López de Gómara en su Historia general de las Indias, nos dice que Colón “entró en la corte, con mucho deseo y concurso de todos el 3 de abril, un año después que partió de ella”.
  • En 1643, Diego Monfart, archivero de Barcelona, en su obra Catálogo o memorial des concellers de Barcelona y cosas notables succehidas en son temps nos informa de que el día “3 de abril se bautizaron en la Seo seis indios traídos en las Indias, siendo padrinos el Rey y el principe don Juan”, por lo que parece lógico suponer que en esa fecha ya se encontraban en la ciudad catalana.

Su hijo don Hernando y Bartolomé de Las Casas, que le sigue, opinan que llegó a mediados de este mes de abril; sin que falte quien precise más la fecha, como López de Gómara, asegurando que hizo su entrada el 3 de abril. Pero los datos que se poseen de su estancia en Sevilla, así como los que se deducen de las primeras cartas cruzadas con los Reyes, junto con el tiempo empleado en atravesar la península, acompañado de abundante impedimenta, hacen imposible su entrada antes de la fecha indicada.

Si els reis li van escriure el 30 de Març requerint la seva presencia a la ciutat i el 3 d'abril Colom arribava a Barcelona, en només 4 dies, és del tot impossible que Colom hagués travessat tota la Península en tant poc temps. Per aquesta raó els historiadors atracen l'arribada de Colom a Catalunya per a mitjans o a finals d'abril. Però hi ha una explicació molt més senzilla. Colom no estava a Sevilla si no a Pals i per tant el viatge de quatre dies fins a Barcelona és totalment factible.

Anales de Cataluña[modifica]

Els Anals de Catalunya o Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya és una de les obres més emblemàtiques publicades a Catalunya. Els tres volums que conformen l’obra constitueixen la primera gran síntesi moderna de la història general del Principat. Són un precedent clar de la historiografia científica catalana del segle XVIII i anuncien una nova manera d’estudiar el passat peninsular. Els Anales de Cataluña, publicats l’any 1709, en plena Guerra de Successió (1705-1714), varen esdevenir literatura prohibida pel nou règim borbònic. Feliu de la Penya, en aquesta obra, va doblar la seva tasca d’historiador del passat llunyà amb la pròpia del cronista que descriu la realitat viscuda directament i, en aquest sentit, el tercer volum dedicat a la Guerra de Successió té un interés excepcional. L’autor, per dur a terme l’obra, va treballar de manera intensa als arxius del país. I no només als grans centres documentals de la capital catalana, sinó també en altres fons arxivístics menors d’arreu de Catalunya.

Descripció de l'obra

El 1709 va ser editada, a Barcelona en castellà, l’obra més important de Narcís Feliu de la Penya: Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos y famosos hechos de la nación catalana, de sus reliquias, conventos y singulares grandezas; y de los más señalados y eminentes varones, que en santidad, armas y letras han florecido desde la primera población de España año del mundo 1788 antes del nacimiento de Christo 2174, y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709.

Els Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya és una de les obres més emblemàtiques i excepcionals publicades mai a Catalunya. Els tres magnífics volums de més de 1.600 pàgines que la conformen constitueixen la primera gran síntesi moderna de la història del Principat. Anuncien nous temps per a la historiografia catalana i són, encara avui, una font de primer ordre per conèixer el nostre passat. Ben recentment han permès descobrir que el segon viatge de Cristòfor Colom a Amèrica va sortir del port de Barcelona.

« Premiò Dios efte Año al Rey la generofa Fè, con que defpreciò las riquezas y tributos de los Iudios, con otra mayor riqueza, en el defcubrimiento de las Indias, y a Barcelona la Felicidad, y amor con fu Rey, favoreciendola con efta plaufible noticia, llegando a ella Colon para participar al Rey, que las avia defcubierto por medio de vn Marinero Catalán: en credito de la verdad le entregò feys Indios, para que con el Sagrado Bautifmo tuvieffe en Barcelona principio de Fè de los Indios, recibiendola en ella fus primicias, como primicia, y primera de la Fé de Efpaña. Muy de nueftro intento es referir efta nueva Maravilla por fer la Nacion Catalana la primera, que plantò en aquel Nuevo Mundo el Glorioffimo Eftandarte de la Fè, y la que partiò de Barcelona con Colon, natural de vn pequeño Lugar de la Ribera de Genova. »
— Anales de Cataluña Tomo Tercero, pag. 93

Les despeses, que degueren ser quantioses, atès el nombre de planes dels tres volums, varen anar a càrrec de tres impressors i del llibreter Joan Piferrer, que actuaren, per tant, de mecenes d’un projecte de gran ambició editorial.

Els Anales de Cataluña és una obra de transició entre la historiografia humanista i postmedieval, en la qual, amb algunes excepcions —Zurita, per exemple— predominen els elements llegendaris i el propòsit d’elogiar el passat del país i dels seus protagonistes més rellevants, i la historiografi a científica del segle XVIII, impulsada per una voluntat erudita que procurava basar-se en un aparell documental i bibliogràfic més exigent. Com tota obra de transició, participa de mètodes i objectius del passat —sentit acrític davant d’interpretacions mítiques o llegendàries, voluntat de presentar els grans fets i posar de manifest la «glòria» col·lectiva— i anuncia els nous temps caracteritzats pel desig de reconstruir el passat amb més rigor documental i amb l’ús d’un mètode expositiu més científic.

Els Anales de Cataluña, doncs, constitueixen la primera gran síntesi «moderna» sobre la història general del Principat. Feliu de la Penya va fer un esforç excepcional per incorporar les informacions d’aquells autors que l’havien precedit en l’estudi del passat català. Una anàlisi minuciosa de les fonts historiogràfiques que va utilitzar porta a afi rmar que aquest esforç va ser molt complet i sovint crític. Però Feliu de la Penya va fer més. Va treballar de manera intensa als arxius del país. Hi va passar moltes hores. I no només als grans centres documentals de la capital catalana (l’Arxiu Reial, l’Arxiu de la Ciutat, els arxius eclesiàstics), sinó també en altres fons arxivístics menors d’arreu de Catalunya.

I, encara, Feliu de la Penya va doblar la seva tasca d’historiador del passat llunyà amb la pròpia del cronista que descriu la realitat viscuda directament. En alguns períodes, en primera línia i des d’un lloc compromès. És en aquest aspecte que té un interès excepcional una bona part de l’imponent volum tercer, dedicat a la Guerra de Successió.

Els Anales de Cataluña es varen publicar l’any 1709, en plena Guerra de Successió (1705-1714). Feliu de la Penya, fervent defensor de l’arxiduc Carles d’Àustria contra el rei borbó Felip V, va morir tres anys després de veure publicada la seva obra magna, i poc abans de la gran desfeta del 1714. Els seus Anales de Cataluña, contemporanis a la contesa bèl·lica, són una font històrica imprescindible per conèixer el devenir d’una guerra que tindria com a conseqüència la destrucció violenta de les institucions i lleis de govern catalanes. El tercer volum, dedicat a la Guerra de Successió, fou segrestat. Es varen salvar només uns pocs exemplars de l’obra.

Cristòfol Despuig[modifica]

TRASCRIPCIO DE UN TROÇ DEL LLIBRE DE CRISTOFOL DESPUIG, TORTOSA, 1557…

« "Que tots són casi de esta manera, que per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, çelen la veritat, y per fer gloriosa la sua pròpria nació no dupten de escríurer mentires". I continuava: "Y també casi tots los historiògrafos castellans estan en

lo mateix de voler nomenar a Castella per tota Espanya. Pero Mexya en la sua Corónica imperial, en lo segon capítol de la vida de l'emperador Maximiliano, fa pitjor, que posa lo regne de Nàpols sots lo domini y corona de Castella, essent com és tan clarament de la corona de Aragó, que los minyons no u ignoren ...

»

Aquí podeu vèurer, senyor, que si en lo clar posen en dupte, què faran en lo no clar!". En Despuig denunciava en llargs fragments del seu llibre l'eliminació de personatges de gran relleu en la història de Catalunya, quan la nostra història era reescrita per historiadors castellans, tot mostrant com les gestes d'algun dels nostres reis són atribuïdes, sense cap mena de vergonya, a reis castellans. Per acabar parlant de la descoberta d'Amèrica, en aquests termes:

« "Y la jornada de les Índies del mar Océano, que Christòfol Colom [genovès] començà y aprés acabaren Ferrando Cortés y Francisco

Pissa[rr]o ab pròspera fortuna del mateix rey don Fernando de Aragó, per manament y ordre del qual se comensà, se ha de atribuir no gens a castellans".

»
— CRISTOFOL DESPUIG, 1557 LOS COL.LOQUIS DE LA ILUSTRE CIUTAT DE TORTOSA

Referencies[modifica]

  1. Biblioteca Nacional, MS. Res.21, f.7r.
  2. Ferran Colom--Historie del Almirante, 1571.
  3. Ferran Colom--Historie del Almirante, 1571.
  4. Luis Ulloa, Cristòfor Colom fou català, pag 146
  5. Alfonso Enseñat de Villalonga, Cristóbal Colón, origenes, formación y primeros viajes (1446-1484),2009, Madrid,ISBN: 9788496813212