Usuari:Joan Gené/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Per crear[modifica]

Calvià[modifica]

Parròquia de Sant Joan de Calvià[1], Capella de Portals Nous[2]

Sobre turisme a Calvià[3] (i també a Palmanova[4])

Mallorca[modifica]

Mitologia clàssica[modifica]

Vegeu també Categoria:Mitologia mallorquina

Editar[modifica]

Nom Romà[modifica]

Vegeu també: Nom romà

a la major part de societats de la història, la gent tenia un nom únic. Exemples: Bíbla. Noms composts per generar diversitat: grecs i germànics.

més tard apareix la família, i es desenvolupa el nomen gentilicium, oposat al nom de fonts, ara anomenat prenom.

amb l'aparició del nomen gentilicium, es va reduint el nombre de prenoms.

el prenom esdevé insuficient fora de la família, i llavors era corrent de conèixer els individus pel prenom i el nom gentilici o simplement amb el nom gentilici. dins de la família, si hi havia ambigüetats, hom podia recórrer a diminutius o malnoms. Per les filles, existia el recurs de recórrer als numerals, o a Maior i Minor si només era una. l'ambigüitat certament era gran perquè les filles no tenien prenom, s'implantà el costum de posar el prenom del pare al fill gran i moltes famílies tenien prenoms tradicionals recurrents.

Per formalitats que requerien una major concreció, va aparèixer el patronímic: fill de [prenom del pare].

amb el creixement de la comunitat política i l'augment de la confusió, els malnoms es popularitzen: és l'agnomen. Es referien a qualitats individuals, oficis.

amb el temps, aquests malnoms esdevenen hereditaris i identifiquen famílies dins de la mateixa gens: és el cognomen. L'aparició del cognomen no féu desaparèixer l'agnomen, que es reservà per aquells casos en què un individu rebia un malnom en vida. Fins i tot, l'agnomen podia esdevenir heretable, tot formant un cognomen compost, o bé podia substituir l'anterior cognomen.

quan es produïa una adopció, l'adoptat prenia el tria nomina del pare adoptiu i afegia com a agnomen un derivat del seu antic nomen gentilicium en -anus.

el cognomen esdevengué l'element més identificatiu de l'individu dins de la societat, i bona part de cultures no itàliques interpretaren el seu únic nom com a equivalent al cognomen dels romans, tot negligint el prenom i el nom gentilici. Fins i tot hom començà a ser imaginatiu amb els cognomina, i els pares començaren a donar cognomina únics als fills.

els estrangers i esclaus que obtenien la ciutadania romana, que no tenien un nom sotmès a les pràctiques tradicionals romanes, obtenien el prenom i el nom gentilici del seu patró i utilitzaven el seu nom de fonts com a cognomen, una pràctica en consonància amb la nova utilitat generalitzada del cognomen. Per exemple, un fill podia rebre un cognomen derivat de la família de la mare.

assajos de fer reviure el prenom: en comptes de donar un cognom imaginatiu, fer-ho amb el prenom, o bé situar el cognom al lloc del prenom, i sense prenom clàssic. Per exemple Jul·lus Antoni, Paulus Fabi Màxim, Cos Corneli Lèntul. O bé revifant un prenom en desús: Faust Corneli Sul·la. Però fou una pràctica exclusivament aristocràtica sense recorregut.

el prenom es fosilitzà definitivament, i el segle segon ja no tenia cap ús més enllà de la pura formalitat. Molts germans portaven el mateix prenom perquè estava simplement lligat al nom gentilici. El darrer personatge de què hom coneix el prenom fou Quint Aureli Memmi Símmac.

també aparegué, el segle I, el costum de tenir dos noms, dues seqüències de prenom, nom i cognom.

amb la Constitutio Antoniniana, tots els que adquireixen la ciutadania romana esdevenen Marc Aureli, i així Marc Aureli passa a ser una marca de ciutadania, i entra també en decadència el nomen.

a l'est, on la llengua comuna era el grec, sorgí el costum d'afegir el gentilici al final, com deia la tradició hel·lènica, car hom no sentia que el nomen tengués caràcter gentilici. a més, aparegueren molts de cognomina derivats en -ios (-ius), que s'estengueren a occident (Lactanci, Honori...).

també a partir del segle iii, el nomen passa a ser opcionalment hereditari, i fins i tot hom el podia canviar en vida. El canvi significava gratitud, normalment cap a l'emperador, o cap a un patró. El nomen, per tant, deixa de significar, definitivament en la major part de classes socials, patrilinealitat, i passa a tenir un significat volàtil. L'heretabilitat del nom romà, doncs, desapareix, atès que el prenom ha cessat d'existir, el cognom ha deixat de ser heretable i el nom ha esdevengut una formalitat subjecte als desitjos del portador (semblant a un nickname a una xarxa social). Això comporta que sovint hom ometi el nomen, i fins i tot es deixi de fer servir i s'oblidi.

Tot plegat va portar a un sistema en què el prenom estava totalment oblidat i el nom gentilici només l'utilitzaven els aristòcrates i famílies antigues; la gent corrent emprava cognoms: commemoratius de famílies o fets diversos en primera posició, i el nom propi distintiu al final.

Amb el cristianisme, s'afegeix el nom de baptisme, que pot aparèixer commemorativament, en primeres posicions, i combinat amb cognoms familiars commemoratius.[17]

Tribus amazigues de l'antiguitat[modifica]

Amants, Asbites, Atarants, Auseus, Ausquises, Baquates, Dares, Farusis, Garamants, Gètuls, Giligammes, Gindanes, Kehek, Laguatan, Libifenicis: Fet Fet! Libu, Lotòfags, Macatutes, Maces (Líbia), Màcins, Maclis, Massesils, Massils, Maures, Maxyes, Meixweix, Metagònites, Mimacs, Musulamis, Nasamons, Númides, Perorsis, Psils, Quinquegentians, Taladusis, Tehenu, Temehu, Toduces, Verbices, Verves, Zauecs, Zegrensis, Zigenses, Zufons

  • Gsell: p. 88 Maures, p. 95 massils i massesils, p. 102 libis, p. 105 númides, p. 109 gètuls, p. 112 berber, p. 114 bàrbar, p. 115 amazic

Llistes d'autors antics[modifica]

Hesíode, Julià l'Apòstata, Orosi, Marc Aureli Olimpi Nemesià, Calpurni Sícul, Apià, Apol·loni Díscol, Teofrast, Climent d'Alexandria, Alcífron, Dionís d'Halicarnàs, Heraclit, d'Efes, Dió de Prusa, Opià d'Apamea, Hermògenes de Tars, Nonnos de Panòpolis, Arístides Quintilià, Euclides d'Alexandria, Filó d'Alexandria, Corip, Teofilacte Simocates, Claudi Elià, Flavi Vegeci, Menandre, Estrabó, Dionís de Tràcia, Galè de Pèrgam, Valeri Màxim, Cassi Dió, Paulí de Nola, Crisip de Solos, Ennodi, Vitruvi, Filòstrat d'Atenes, Ammià Marcel·lí, Alexandre d'Afrodísies, Apolinari (comèdia), Marc Aureli, Sant Jeroni, Valeri Probe, Servi, Focas, Vacca=Q7907918, Lactanci, Marc Corneli Frontó, Eutropi, Aureli Víctor, Quint Aureli Símmac, Libià d'Antioquia, Enni, Èsquil d'Eleusis, Hefestió d'Alexandria, Aristoxen de Tarent, Claudi Ptolemeu, Avià, Fedre, Carisi, Pedani Dioscòrides, Safo, Epictet, Aristides (discursos), Sever Sant, Graci Falisc

  • Llista d'autors antics en llatí de tradició directa
  • Llista d'autors antics en grec de tradició directa
    • Alcidamant, Andòcides, Antifont de Ramnunt, Antoní Liberal, Apol·loni de Perge, Arat, Aristènet, Aristòfanes, Aristòtil, Aquil·les Taci, Arquimedes, Ateneu, Sant Basili el Gran, Cal·límac, (Claudi Claudià), Col·lut, Demòstenes, Diògenes Laerci, Epicur, Eratòstenes, Èsquil, Èsquines, Eurípides, Flavi Josep, Sant Gregori de Nissa, Heròdot, Corpus Hipocràtic, Homer, Iàmblic de Calcis, Ignasi d'Antioquia, Iseu, Isòcrates, Isop, Licòfron, Lísies, Llucià, Longus, Orígenes, Palèfat, Pal·ladi d'Helenòpolis, Parteni de Nicea, Píndar, Plató, Plutarc, Polibi, Pseudo-Apol·lodor, Sòfocles, Teòcrit, Trifiodor, Tucídides, Xenofont, Xenofont d'Efes
  • Alcmà, Alexis, Apol·lodor de Carist, Apol·lodor de Gela, Baquílides, Corinna de Tànagra, Dífil, Euforió de Calcis, Ferecides d'Atenes, Herodes
  • Sinesi de Cirene, Apol·lodor d'Acarnes, Museu
  • Llista d'autors antics en llatí de tradició indirecta
    • Llista d'autors antics en llatí de transmissió indirecta, és a dir, autors les obres dels quals només són conegudes de manera fragmentària: a partir de citacions d'altres autors i troballes papiràcies.
    • Acci (Artigas 2017), Pacuvi (Artigas)
  • Llista d'autors antics en grec de tradició indirecta

[1]

Reconquesta[modifica]

Reconquesta#El_procés_de_Colonització: a[18] Discussió:Conquesta feudal hispànica#Llista

  • Ciutats per data de conquesta
    • Barcelona: el 3 d'abril del 801 els seus habitants obrin les portes a Lluís el Pietós i el comandant Guillem de Tolosa [wiki]
    • Cardona: 23 d'abril de 986 (fundació)
    • Calassanç: 23 d'agost del 1103
    • Lleida: el 24 d'octubre de 1149 Ramon Berenguer IV i Ermengol VI conquereixen la ciutat [GEC]
    • Tortosa: el 31 de desembre de 1149 Ramon Berenguer IV pren la ciutat [GEC]
    • Siurana: conquerida el 29 d'abril, 23 de novembre o 12 de juliol de 1153 o 1154
    • Mallorca: 31 de desembre de 1229
    • Morella: 5 de gener de 1232
    • Ares: el 8 de gener de 1232 Jaume I conquereix el castell
    • Borriana: el 16 de juliol de 1233
    • Eivissa: 8 d'abril de 1235
    • Benaguasil: ¿11 de desembre de 1237?
    • València: 9 d'octubre de 1238
    • Alzira: el 30 de desembre de 1242 la població es lliurà al rei Jaume I
    • Oriola: 17 juliol de 1243 (Alfons X el Savi)
    • Dènia: 11 de maig de 1244
    • Vila-real: 20 febrer 1274 (fundació)
    • Alcoi: conquerida el 1244, els cristians resistiren el setge dels revoltats musulmans i venceren el 23 d'abril de 1276
    • Biar: febrer de 1245; del 10 al 13 de maig es rememora la lluita les tropes de Jaume I i els musulmans el 1245 que conclogueren amb la conquesta de la ciutat.
    • Pego: 11 setembre 1279 (fundació)
    • Maó: 17 de gener de 1287 conquistada per Alfons el Franc
    • Ciutadella: 22 de gener de 1287 conquistada per Alfons el Franc
    • Girona: el 785 els seus habitants la lliuren a Carlemany
    • Balaguer: el 1105 conquerida per Pedro Ansúrez, Ramon Berenguer II i Guerau de Cabrera
    • Miravet: el 1153 conquerit per Ramon Berenguer IV
    • Xàtiva: el 1244 conquerida per Jaume I
    • Elx: 1250 per Alfons X el Sabi

Bibliografia[modifica]

Atles de la GEM[19][20][21]

Onomasticon Cataloniae:

Corpus de Toponímia de Mallorca:

  • SFN[24]
    • Mascaró Pasarius, Josep. «Nom de l'entrada». A: Corpus de Toponímia de Mallorca. Número de volum. Palma: Promocions, 1986. ISBN 8486191084. 
      • 1 s'abeiar - Can Randa 2 Can Rander - Fossa 3 Fossar - Ovelleta 4 Pa - Puig de Fàtima 5 Puig de na Fàtima - Síller de l'Ullal 6 Sineu - Talaia, sa 7 Talaia, sa - Talaiot 8 Talaiot - Talaiot 9 los Talaiots - Vell, es Pont 10 Velódromo, es - Índices

Mapa General de Mallorca

Carrers de Palma

Noms de Fora Porta

  • SFN[26]
    • Valero, Gaspar. Els noms de fora porta de la ciutat de Mallorca. Palma: Ajuntament de Palma, 2008. 

Die Balearen

NOTIB

Transcripció[28]

Història de Mallorca[modifica]

  • Sobre les Balears antigues: l'antroponímia indígena,[29] el corpus d'inscripcions,[30] la llengua dels baleàrics,[31] la conquesta romana,[32] la ciutat romana de Palma,[33] les Illes a les fonts clàssiques,[34] de Roma a l'Islam,[35] els foners balears[36] la municipalització de Balears,[37] el fenomen urbà a Mallorca,[38] la tribu Velina,[39][40][41] volum I de l'Onomàsticon,[42] el teatre romà,[43] la colonització púnica (Víctor Guerrero Ayuso),[44][45][46] prehistòria i època romana (Calvià),[47][48][49][50] L'Antiguitat clàssica i la seva pervivència a les Illes Balears (a Acadèmia: Mayer, García Riaza, Marí Casanova, Puig Palerm, Pena, Figueras Coll),[51] la Tardana Antiguitat: noves visions,[52] la vinculació a Bizanci,[53][54][55] transformació del món rural (tesi estranya, cal comprovar la font),[56] la conquesta islàmica,[57][58]

Alia[modifica]

Terminologia sobre bizantí i romà d'Orient

  • El marc de referència dels territoris catalans abans i després de la catalanitat
    • El marc per les Balears, de l'edat del ferro fins al canvi d'era, no és la Península ans la Mediterrània i particularment el sud-est. A partir de la romanització, l'eix es va desplaçant cap a l'oest[68] però, presumiblement, per poc temps, atès que en època vàndala i, sobretot, bizantina, gira cap al sud i l'est. No torna a donar l'esquena al sud-est fins a la conquesta catalana.
    • El marc per la Catalunya del Tec i la Tet és el món ibèric i, per tant, la Península, fins a o bé la invasió cèltica, si és que es va produir, o bé la conquesta romana. A partir d'aquest moment indeterminat, els romans consideren indefectiblement que allò és la Gàl·lia. Això no canviarà fins a l'establiment dels visigots i, sobretot, fins que són foragitats definitivament de França llevat de la llesca costanera del sud. Això manté el territori vinculat a Hispània fins a la conquesta carolíngia. Això reenganxa el territori a la Gàl·lia, ara ja França, però acompanyat dels territoris veïns ja hispànics, i amb el temps s'anirà reincorporant a Hispània fins al Tractat dels Pirineus.

Referències[modifica]

  1. ↑ Albero Santacreu, D.; Calderón Díaz, M.; Calvo Trias, M.; Gloaguen Murias, E. «Patrimonio arquitectónico». A: Patrimonio cultural del municipio de Calvià. Calvià: Fundación Calviá, 2011, p. 661-668. ISBN 978-84-614-8885-8 [Consulta: 29 juliol 2020]. 
  2. ↑ Albero Santacreu, D.; Calderón Díaz, M.; Calvo Trias, M.; Gloaguen Murias, E. «Patrimonio arquitectónico». A: Patrimonio cultural del municipio de Calvià. Calvià: Fundación Calviá, 2011, p. 674-677. ISBN 978-84-614-8885-8 [Consulta: 29 juliol 2020]. 
  3. ↑ Muntaner, Lleonard «El turisme a Calvià abans de la Guerra Civil». Treballs de Geografia, 37, 1980, pàg. 7-20 [Consulta: 17 agost 2020].
  4. ↑ «La República ja plantejava un creixement urbanístic controlat a Mallorca». Ara Balears, 14-08-2020 [Consulta: 17 agost 2020].
  5. ↑ «El jaciment urbà de Ses Salines es mostrarà al públic». IB3 Notícies, 23-09-2019 [Consulta: 4 setembre 2020].
  6. ↑ «Museïtzen el jaciment arqueològic del nucli de ses Salines». Ara Balears, 05-06-2020 [Consulta: 4 setembre 2020].
  7. ↑ «El nucli urbà de ses Salines es converteix en un museu que mostra la romanització de l'illa». Cent per cent, 22-06-2020 [Consulta: 4 setembre 2020].
  8. ↑ «El Consell sanciona un veí de les Salines per destrossar patrimoni catalogat BIC». Diari de Balears, 04-03-2008 [Consulta: 4 setembre 2020].
  9. ↑ «Unas obras públicas en ses Salines sacan a la luz nuevos datos del foso romano». Última Hora, 21-06-2016 [Consulta: 4 setembre 2020].
  10. ↑ «Abierto el tesoro romano bajo tierra en Ses Salines». Última Hora, 07-10-2018 [Consulta: 4 setembre 2020].
  11. ↑ Error en el títol o la url.«». Ses Salines Projecte Arqueològic. Ajuntament de Ses Salines. [Consulta: 4 setembre 2020].
  12. ↑ Janer, Antoni. «Els orígens mítics dels primers pobladors de les Balears». Batecs clàssics. [Consulta: 26 octubre 2020].
  13. ↑ «L'Excalibur Talaiòtica». Ara Balears, 26-06-2020 [Consulta: 26 octubre 2020].
  14. ↑ «Huellas del euskera en Soria en la época romana». Noticias de Navarra, 08-11-2020 [Consulta: 12 novembre 2020].
  15. ↑ «Les fronteres de la catalanitat: el mapa de VilaWeb». Vilaweb, 07-12-2020. [Consulta: 12 desembre 2020].
  16. ↑ Belzunces, Marc «Fins on va arribar, històricament, la llengua catalana?». Vilaweb, 07-12-2020 [Consulta: 12 desembre 2020].
  17. ↑ Salway, Benet «What's in a name? A survey of Roman onomastic practice». The Journal of Roman Studies, 84, 1994, pàg. 124-145.
  18. ↑ Soldevila, Ferran. Resum d'història dels Països Catalans. Barcelona: Bàrcino, 1974. ISBN 8472260437.  Pàgina 38
  19. ↑ Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 22. Palma: Promomallorca. ISBN 84-8661702-2. 
  20. ↑ «Joan Gené/proves». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. ↑ Hurtado, Víctor. Atles manual d'història de Catalunya. Del paleolític a la unió amb Aragó. Barcelona: Rafel Dalmau, 2014. ISBN 9788423208043. 160, 170-3, 178, 181
  22. ↑ Coromines i Mascaró Pasarius, 1989.
  23. ↑ Coromines, any.
  24. ↑ Mascaró Pasarius, 1986.
  25. ↑ Bibiloni, 2012.
  26. ↑ Valero, 2008.
  27. ↑ Arxiduc Lluís Salvador, 2002.
  28. ↑ Alberich i Ros, 1993.
  29. ↑ Velaza, Javier «Antroponimia y lenguas prerromanas en las islas Baleares». Emerita, LXXXII, 1, 2014, pàg. 51-67. ISSN: 0013-6662 [Consulta: 29 agost 2020].
  30. ↑ Veny, Cristòfol. Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe. CSIC, 1965. 
  31. ↑ Pérez Orozco, Santiago. La lengua de los baleáricos (Tesi: Doctorat). Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2016. 
  32. ↑ Vallori Márquez, Bartomeu. El bellum Balearicum (123 a. C.). Fuentes históricas y evidencia arqueológica, 2019. ISBN 978-88-7140-957-3. 
  33. ↑ Vallori Màrquez, Bartomeu. La ciutat romana de Palma. Palma: Ajuntament de Palma, 2019. ISBN 9788495267092. 
  34. ↑ Blanes i Blanes, Coloma; Bonet i Rosselló, Joana; Font i Jaume, Alexandre; Rosselló i Callejas, Aina Maria. Les illes a les fonts clàssiques. Miquel Font editor, 1990, p. 30, 34 i 43. ISBN 84-86366-65-8. 
  35. ↑ Marimon Ribas, Pau. Mallorca: de Roma a l'Islam (123 aC - 903 aC). Palma: Lleonard Muntaner editor, 2014. ISBN 9788416116249. 
  36. ↑ Nadal Cañellas, Joan. Els foners balears. Palma: Diari de Balears, 2000. 
  37. ↑ García Riaza, Enrique; Sánchez León, María Luisa. Roma y la municipalización de las Baleares. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2000. ISBN 8476326262. 
  38. ↑ Cau, Miquel Àngel; Chávez, Mª Esther «El fenómeno urbano en Mallorca en época romana». Mayurqa, 29, 2003, pàg. 27-49 [Consulta: 19 març 2020].
  39. ↑ Pena, Maria José «La tribu Velina en Mallorca y los nombres de Palma y Pollentia». Faventia, 26/2, 2004 [Consulta: 19 març 2020].
  40. ↑ Pena, Maria José. «La tribu Velina en Mallorca. Los Caecilii Metelli, el Piceno y las gentes de Sa Carrotja». A: L'Antiguitat clàssica i la seva pervivència a les Illes Balears. XXIII Jornades d'Estudis Locals. Institut d'Estudis Baleàrics, 2005, p. 261-276. 
  41. ↑ Pena, Maria José «De Caeciliis Metellis. Sobre los orígenes de la gens y sus relaciones con el Adriático (la via Caecilia) y con las Islas Baleares». Rivista storica dell'antichità, 42, 2012, pàg. 139-170. ISSN: 0300-340X.
  42. ↑ Coromines, Joan; Mascaró Pasarius, Josep. «Nom de l'entrada». A: Onomasticon Cataloniæ. I. Barcelona: Curial, 1989. ISBN 84-7256-330-8. 
  43. ↑ Infotelecom. Hipótesis de la existencia de un teatro romano en Palma Moranta Jaume, Luis
  44. ↑ Guerrero Ayuso, Víctor «La ocupación de algunos islotes costeros en la protohistoria de Mallorca». Maina, 2, 1980, pàg. 49-54.
  45. ↑ Guerrero Ayuso, Víctor. Colonización púnica de Mallorca. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1997. 
  46. ↑ Guerrero Ayuso, Víctor «Colonos e indígenas en las Baleares prerromanas». Treballs del Museu Arqueologic d'Eivissa e Formentera, 54, 2004. ISSN: 1130-8095.
  47. ↑ Calvo, Manel; Guerrero Ayuso, Víctor. «De los primeros indicios de ocupación humana en las Baleares hasta la edad del bronce». A: Apuntes sobre la historia de Calvià en el contexto de las Islas Baleares. Fundación Calviá, 2011, p. 63-88. 
  48. ↑ Calvo, Manel; Guerrero Ayuso, Víctor. «La cultura talayótica». A: Apuntes sobre la historia de Calvià en el contexto de las Islas Baleares. Fundación Calviá, 2011, p. 89-112. 
  49. ↑ Calvo, Manel; Guerrero Ayuso, Víctor. «La cultura postalayótica». A: Apuntes sobre la historia de Calvià en el contexto de las Islas Baleares. Fundación Calviá, 2011, p. 113-146. 
  50. ↑ Vallori, Bartomeu; Mas, C.; Cau, Miguel Ángel. «Romanos, vándalos y bizantinos: esbozo histórico de unas islas dominadas». A: Apuntes sobre la historia de Calvià en el contexto de las Islas Baleares. Fundación Calviá, 2011, p. 147-163. 
  51. ↑ María Luisa Sánchez León i Maria Barceló Crespí (coord.). L'Antiguitat clàssica i la seva pervivència a les Illes Balears (XXIII Jornades d'Estudis Històrics Locals). Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 2005. ISBN 8495876094. 
  52. ↑ Rosselló Bordoy, Guillem «Nuevas luz sobre los siglos oscuros de Baleares y Pitiusas». Bulletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 62, 2006. ISSN: 0212-7458.
  53. ↑ Amengual Batle, Josep «Vbi pars graecorum est:medio mileniode historia relegada de las Balearesy las Pitiusas». Pyrenae, 36, 2, 2005, pàg. 87-113. ISSN: 0079-8215 [Consulta: 5 setembre 2020].
  54. ↑ Mallorca y Bizancio, Asociación Amigos del Castillo de San Carlos «Aula General Weyler», Palma, 2005.
  55. ↑ Cau Ontiveros, Miguel Ángel; Mas Florit, Catalina. «The early Byzantine period in the Balearic Islands». A: The Insular System of early Byzantine Mediterranean. BAR International Series, 2013 [Consulta: 6 setembre 2020]. 
  56. ↑ Mas Florit, Catalina. El poblamiento de Mallorca durante la Antigüedad tardía: la transformación del mundo rural (Tesi: Doctorat). Universitat de Barcelona, 2013. 
  57. ↑ De Epalza, Mikel «Orígenes de la invasión cordobesa de Mallorca en 902». Estudis de Prehistòria, d'Història de Mayurqa i d'Història de Mallorca, 1982 [Consulta: 5 setembre 2020].
  58. ↑ Barceló, Miquel «Comentaris a un text sobre Mallorca del geògraf Al-zuhri». Mayurqa, 14, 1975, pàg. 155-64 [Consulta: 5 setembre 2020].
  59. ↑ Rosselló Bordoy, Guillem. Mallorca musulmana. Universitat de les Illes Balears, 2007. ISBN 8483840049. 
  60. ↑ Soto Company, Ricard (ed.). Còdex català del Llibre del repartiment de Mallorca. Conselleria d'Educació i Cultura, 1984. ISBN 8485354265. 
  61. ↑ Scalia, Giuseppe (ed.). Gesta triumphalia per Pisanos facta. SISMEL edizioni del Galluzzo, 2010. ISBN 8884503531. 
  62. ↑ Mulet i Mas, Mireia «Gesta triumphalia per Pisanos facta». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 49, 1993, pàg. 27-36. ISSN: 0212-7458.
  63. ↑ Mulet Mas, Mireia (trad.). Liber Maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus. Palma: Societat Arqueològica Lul·liana, 1991. 
  64. ↑ Juan Castelló, Jaume (ed. i trad.). De bello Maioricano libri octo. Barcelona: Bosch, 1996. ISBN 8476763514. 
  65. ↑ Juan Castelló, Jaume (ed.). De bello Maioricano libri octo. (no publicat), 2014. 
  66. ↑ «Liber Maiolichinus». Dante.di.unidipi.it.
  67. ↑ Riera Frau, Maria Magdalena. Evolució urbana i topografia de Madîna Mayûrqa. Palma: Ajuntament de Palma, 1993. ISBN 84-87159-88-5. 
  68. ↑ Rosselló Bordoy, Guillem «Nuevas luz sobre los siglos oscuros de Baleares y Pitiusas». Bulletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 62, 2006, pàg. 308. ISSN: 0212-7458.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Joan_Gené/proves&oldid=33395582»