Usuari:Joancreus/Glossari d'astronomia

Aquest glossari hauria de servir d'ajuda per a traductors de temes relacionats amb l'astronomia. Pot ser incomplet, i necessitarà ajuda. També s'han inclòs (de fet, encara no) les traduccions de tots els planetes i satèl·lits del sistema solar per les dificultats que presenten en la traducció; un agraïment especial a Arnaugir que s'ha dedicat a traduir molts d'aquests mots, fins ara mai traduïts al català.

Mot en català Mot en anglès	Definició
Acceleració de marea Tidal acceleration	Fet pel qual un astre sempre apunta a un altre astre fixament, com per exemple la Lluna.
Acoblament de marea Tidal locking	Efecte de la força de marea entre un satèl·lit natural i el planeta principal que orbita, que provoca una acceleració negativa alentint gradualment la rotació del primer planeta.
Apoàpside Apoapsis	Punt de mínima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat en general.
Apoastre Apoastron	Punt de mínima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat per a estrelles.
Apogeu Apogee	Punt de mínima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat per a la Terra.
Afeli Aphelion	Punt de mínima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat per al Sol.
Asteroide binari Binary asteroid	Asteroide doble. Asteroide que orbita al voltant d'un centre de masses comú amb un altre asteroide que no es troba a l'interior de cap dels dos asteroides.
Asteroide doble Double asteroid	Asteroide binari. Asteroide que orbita al voltant d'un centre de masses comú amb un altre asteroide que no es troba a l'interior de cap dels dos asteroides.
Cromosfera Chromosphere	Part de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar.
Eclíptica Ecliptic	Recorregut aparent del Sol al llarg de l'any; intersecció de l'esfera celeste amb el pla de l'eclíptica.
Element orbital Orbital element	Paràmetres necessaris per identificar de forma inequívoca l'òrbita d'un astre.
Estrella Star	Estel, Estela, Estrela. Bola de plasma lluminosa unida per la gravetat.
Estela Star	Estel, Estrella, Estrela. Bola de plasma lluminosa unida per la gravetat.
Estrela Star	Estel, Estela, Estrella. Bola de plasma lluminosa unida per la gravetat.
Estel Star	Estrella, Estela, Estrela. Bola de plasma lluminosa unida per la gravetat.
Excentricitat orbital Orbital excentricity	Quantitat per la qual una òrbita es desvia d'un cercle perfecte.
Exoplaneta Exoplanet	Planeta extrasolar. Planeta que orbita una estrella que no és el Sol.
Fotosfera Photosphere	Part superficial d'una estrella, des de la que s'emet pràcticament tota la llum visible.
Força de marea Tidal force	Efecte secundari de la força de la gravetat que provoca les marees.
Ganimedes (satèl·lit) Ganymede	Satèl·lit natural de Júpiter, el més gros del planeta i del sistema solar
Gegant gasós Gas giant	Planeta gegant, Planeta jovià. Planeta gran que no està compost principalment de roques o altres matèries sòlides (excepte el nucli).
Inclinació Inclination	Angle entre el pla de l'òrbita d'un astre i l'eclíptica.
Júpiter ardent Hot Jupiter	Pegasidi, Planeta pegasià. Tipus de planeta extrasolar, amb una massa similar a Júpiter, que orbita a només 0,015-0,5 UA de la seva estrella.
Límit de Roche Roche limit	Distància a la què un objecte que orbita un cos massiu mantenint la seva estructura únicament per la seva pròpia gravetat comença a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l'objecte principal.
Lluna Moon	¹Únic satèl·lit natural de la Terra. ²Satèl·lit natural. Qualsevol astre que orbita un cos principal.
Magnitud absoluta Absolute magnitude	Magnitud aparent d'una estrella, des d'una distància de 10 parsecs.
Magnitud aparent Apparent magnitude	Mesura numèrica que defineix la brillantor d'una estrella des de la Terra, normalitzat a un valor que tindria sense atmosfera.
Magnitud bolomètrica Bolometric magnitude	Magnitud d'una estrella en termes de quantitat de radiació rebuda en totes les longituds d'ona.
Mart (planeta) Mars	Quart planeta del sistema solar en distància, sent el segon planeta més petit.
Mercuri (planeta) Mercury	Primer planeta del sistema solar en distància, sent el planeta més petit.
Neptú ardent Hot Neptune	Tipus de planeta extrasolar, amb una massa similar a Neptú, que orbita a prop de la seva estrella.
Pegasidi Pegasid	Júpiter ardent, Planeta pegasià. Tipus de planeta extrasolar, amb una massa similar a Júpiter, que orbita a només 0,015-0,5 UA de la seva estrella.
Periàpside Periapsis	Punt de màxima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat en general.
Periastre Periastron	Punt de màxima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat per a estrelles.
Perigeu Perigee	Punt de màxima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat per a la Terra.
Periheli Perihelion	Punt de màxima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat per al Sol.
Planeta Planet	Cos sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella suficientment massiu com per tenir una forma arrodonida i que ha netejat el veïnat còsmic.
Planeta binari Binary planet	Planeta doble. Planeta que orbita al voltant d'un centre de masses comú amb un altre planeta que no es troba a l'interior de cap dels dos planetes.
Planeta circumbinari Circumbinary planet	Planeta que orbita dues estrelles en lloc d'una.
Planeta ctònic Chthonian planet	Gegant gasós que ha perdut la seva atmosfera d'heli i hidrogen a causa de la proximitat amb l'estel que orbita.
Planeta de carboni Carbon planet	Planeta de diamant, Planeta de carbur. Planeta hipotètic que es podria formar en un disc protoplanetari fos ric en carboni i pobre en oxigen. Tindria capes internes de diamant.
Planeta de carbur Carbide planet	Planeta de diamant, Planeta de carboni. Planeta hipotètic que es podria formar en un disc protoplanetari fos ric en carboni i pobre en oxigen. Tindria capes internes de diamant.
Planeta de diamant Diamond planet	Planeta de carbur, Planeta de carboni. Planeta hipotètic que es podria formar en un disc protoplanetari fos ric en carboni i pobre en oxigen. Tindria capes internes de diamant.
Planeta doble Double planet	Planeta binari. Planeta que orbita al voltant d'un centre de masses comú amb un altre planeta que no es troba a l'interior de cap dels dos planetes.
Planeta exterior Outer planet	Planeta del sistema solar amb una òrbita superior al Cinturó d'asteroides.
Planeta extrasolar Extrasolar planet	Exoplaneta. Planeta que orbita una estrella que no és el Sol.
Planeta gegant Giant planet	Gegant gasós, Planeta jovià. Planeta gran que no està compost principalment de roques o altres matèries sòlides (excepte el nucli).
Planeta inferior Inferior planet	Planeta del sistema solar amb una òrbita interior a la Terra.
Planeta interior Inner planet	Planeta del sistema solar amb una òrbita interior al Cinturó d'asteroides.
Planeta jovià Jovian planet	Gegant gasós, Planeta gegant. Planeta gran que no està compost principalment de roques o altres matèries sòlides (excepte el nucli).
Planeta menor Minor planet	Planeta en òrbita directa amb el Sol que no és ni un planeta dominant ni un cometa.
Planeta nan Dwarf planet	Tipus de planeta que no ha netejat el seu veïnat còsmic.
Planeta pegasià Pegasean planet	Júpiter ardent, Pegasià. Tipus de planeta extrasolar, amb una massa similar a Júpiter, que orbita a només 0,015-0,5 UA de la seva estrella.
Planeta rocós Rocky planet	Planeta terrestre, Planeta tel·lúric. Planeta compost principalment de silicats i metalls.
Planeta superior Superior planet	Planeta del sistema solar amb una òrbita superior a la Terra.
Planeta tel·lúric Telluric planet	Planeta terrestre, Planeta rocós. Planeta compost principalment de silicats i metalls.
Planeta terrestre Terrestrial planet	Planeta tel·lúric, Planeta rocós. Planeta compost principalment de silicats i metalls.
Planetesimal Planetesimal	Objecte sòlid que es troba en discs protoplanetaris i discs de pols.
Punt de Lagrange Lagrange point	Punt L, Punt de libració, Punt lagrangià. Qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar estacionari respecte als altres dos.
Punt de libració Libration point	Punt L, Punt de Lagrange, Punt lagrangià. Qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar estacionari respecte als altres dos.
Punt L L-point	Punt de Lagrange, Punt de libració, Punt lagrangià. Qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar estacionari respecte als altres dos.
Punt lagrangià Lagrangian point	Punt L, Punt de libració, Punt de Lagrange. Qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar estacionari respecte als altres dos.
Protoplaneta Protoplanet	Cos celest considerat embrió planetari, de grandària aproximada a la de la Lluna, present en els discos protoplanetaris.
Satèl·lit natural Natural satellite	Lluna. Qualsevol astre que orbita un cos principal.
Sistema planetari Planetary system	Conjunt d'una estrella i els astres que hi orbiten a causa de la gravetat. El sistema solar n'és un.
Semieix major Semi-major axis	Diàmetre més gran d'una òrbita el·líptica.
Semieix menor Semi-menor axis	Diàmetre més petit d'una òrbita el·líptica.
Sistema solar Solar system	Conjunt d'astres gravitacionalment lligats al Sol creat fa uns 4.600 milions d'anys.
Sol Sun	Estrella situada al centre del sistema solar, al voltant del qual hi orbiten els planetes i altres astres.
Súper Terra Super-Earth	Planeta extrasolar amb una massa inferior a la de la Terra però inferior a la dels gegants gasosos.
Terra Earth	Tercer planeta del sistema solar en distància, sent el quart planeta més petit.
Venus (planeta) Venus	Segon planeta del sistema solar en distància, sent el tercer planeta més petit.
Zona de convecció Convection zone	Part de l'interior d'una estrella en què l'energia es transporta principalment convecció. És més externa que la zona de radiació.
Zona de radiació Radiation zone	Part de l'interior d'una estrella en què l'energia es transporta principalment radiació. És més interna que la zona de convecció.