Usuari:Jolle/Sâhipata-oğlu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les Sâhipataoğulları[1] est le nom d’une dynastie de beys turkmènes d’Anatolie fondée par Fakhr al-Dîn `Ali Sahip Ata l’un des derniers vizirs seldjoukide du sultanat de Roum pendant la période des beylicats . Après 1265[2], ses fils s’installent à Afyonkarahisar. Ses descendants se maintiennent jusqu’en 1341, la principauté est alors annexée à celle des Germiyanides. Les Sâhipataoğulları laissent d’importants travaux d’architecture.

Els Sâhipataoullar [3]. és el nom d'una dinastia de beis turkmènes d'Anatolie fundada per Fakhr Al-dîn 'ali Sahip Ata un dels últims visirs seldjoukide del Sultanat de roum durant el període dels beylicats . Després de 1265 [4]. , els seus fills s'instal·len a Afyonkarahisar. Els seus descendents es mantenen fins a 1341, el principat és llavors annexat a la dels Germiyanides. Els Sâhipataoullar deixen importants treballs d'arquitectura.


Histoire du beylicat[modifica]

Història del beylicat[modifica]

[[Fichier:Thinminaret.jpg|thumb|right|Ince Minareli Medrese, à Konya construite sur l’ordre de Sahip Ata entre 1260-1265]]

[[Fichier:Thinminaret.jpg|thumb|right|Ince Minareli Medrese, a Konya construïda sobre l'ordre de Sahip Ata entre 1260-1265]] Les premiers à occuper des fonctions officielles à Afyonkarahisar sont les deux fils de Sahip Ata, Taceddin[5] Hüseyin et Nusreddin[6] Hasan conjointement nommés gouverneurs de la place forte d’Afyonkarahisar poste frontière avec l'empire byzantin en 1271[7]. Le territoire compris entre Kütahya, Beyşehir et Akşehir. La capitale étant Afyonkarahisar[8]. Sahip Ata règne sur cette principauté conjointement avec ses fils[9]. Afyonkarahisar est une position facile à fortifier. En 1271, Sahip Ata y fait construire une grande mosquée avec couverture à charpente portée sur des poteaux de bois[10]. Sahip Ata réprime la rébellion de l'émir Turkmène de Denizli ainsi que celle des mutins Turkmènes des environs d'Afyonkarahisar et de Sandikli. Les deux fils de Sahip Ata décèdent au cours des combats contre l'usurpateur Alâeddin Siyavuş Jimri[11] en 1276/77[12].

Els primers a ocupar funcions oficials a Afyonkarahisar són els dos fills de Sahip Ata, Taceddin [13]. Hüseyin i Nusreddin [14]. Hasan conjuntament anomenats governadors del lloc fort d'Afyonkarahisar lloc frontera amb l'imperi bizantí el 1271 [7]. . El territori comprès entre Kütahya, Beyehir i Akehir. La capital que és Afyonkarahisar [8]. . Sahip Ata regna sobre aquest principat conjuntament amb els seus fills [9]. . Afyonkarahisar és una posició fàcil de fortificar. El 1271, Sahip Ata hi fa construir una gran mesquita amb coberta a carcassa portada sobre pilars de bosc [10]. . Sahip Ata reprimeix la rebel·lió de l'emir Turkmène de Denizli així com la dels amotinats Turkmènes dels voltants d'Afyonkarahisar i de Sandikli. Els dos fills de Sahip Ata moren en el transcurs dels combats contra l'usurpador Alâeddin Siyavu Jimri [15]. el 1276/77 [16]. .


Accusé de trahison par le khan mongol Abaqa, le grand vizir Mu`in ad-Dîn Suleyman « Pervane » est exécuté le 2[17]. Après ce décès, Sahip Ata devient le nouveau grand vizir du sultanat de Roum.

Acusat de traïció pel khan mongol Abaqa, el gran visir Mu'in Ad-dîn Suleyman «Pervane» és executat el 2 [17]. . Després d'aquesta defunció, Sahip Ata es fa el nou gran visir del sultanat de Roum.


Sahip Ata décède avant 1289Error de citació: Es tanca el </ref> que manca per una etiqueta <ref>. Comme ses fils sont morts avant lui, c'est son petit-fils Şemseddin Ahmed (fils de Nusreddin Hasan) qui prend la fonction de bey à Afyon.

  • novembre de 1285, de després «Sâhib-Ataogullari Principality». </ref>. . Com els seus fills són morts abans d'ell, és el seu nét emseddin Ahmed (fill de Nusreddin Hasan) que pren la funció de bei a Afyon.


Şemseddin Ahmed[modifica]

emseddin Ahmed[modifica]

Şemseddin[18] Ahmed est le gendre des Germiyanides. Il est tué en 1287. Il laisse deux fils[9] :

emseddin [19]. Ahmed és el gendre dels Germiyanides. És matat el 1287. Deixa dos fills [9]. :

  • Nusreddin Ahmed qui lui succède
  • Nusreddin Ahmed que li succeeix
  • Muzaffereddin[20] Devlet[21]


Nusreddin Ahmed[modifica]

Nusreddin Ahmed[modifica]

Pendant le règne de l’Ilkhan Abu Saïd Bahadur, l’émir Chupan arrive en Anatolie. Nusreddin Ahmed est un de ceux qui se déclarent vassaux des lkhanides (1314). Timurtaş, fils cadet de Chupan, est nommé gouverneur de l’Anatolie (1319). Timurtaş, entreprend de remettre de l’ordre dans la région. La principauté fait en principe, partie des territoires vassaux des ilkhanides. Au départ elle était constituée de toute la région autour d’Afyonkarahisar, elle s’est réduite à la ville et à ses alentours. En 1321, Timurtaş se révolte contre les Ilkhans et fait alliance avec les Mamelouks d’Égypte. Chupan le convainc de se soumettre et obtient d’Abu Saïd Bahadur le pardon et son maintien dans les fonctions de gouverneur de l’Anatolie.

Durant el regnat de l'Ilkhan Abu Saïd Bahadur, l'emir Chupan arriba a Anatolie. Nusreddin Ahmed és un dels que es declaren vassalls dels lkhanides (1314). Timurta, fill segon de Chupan, és anomenat governador d'Anatolie (1319). Timurta, intenta posar ordre en la regió. El principat fa en principi, marxada dels territoris vassalls dels ilkhanides. A la sortida era constituïda de tota la regió astor d'Afyonkarahisar, s'és reduïda a la ciutat i a les seves rodalies. El 1321, Timurta es revolta contra els Ilkhans i fa aliança amb els Mamelouks d'egipte. Chupan el convenç de sotmetre's i obté d'Abu Saïd Bahadur el perdó i el seu manteniment en les funcions de governador d'Anatolie. A l’approche de Timurtaş , Nusreddin Ahmed se réfugie dans la famille de sa mère au palais des Germiyanides à Kütahya (pendant le règne de Yakub Bey IPlantilla:Er, avant 1325).

A l'enfocament de Timurta, Nusreddin Ahmed es refugia en la família de la seva mare al palau dels Germiyanides a Kütahya (durant el regnat de Yakub Bey IPlantilla:Er, abans de 1325).


En 1327, Chupan, tombé en disgrâce, est tué à la demande de l’Ilkhan. Timurtaş va se réfugier en Égypte. Bien reçu dans un premier temps par An-Nâsir, il est ensuite exécuté par celui-ci à la demande d’Abu Saïd en juillet/aout 1328[9].

El 1327, Chupan, tombat en desgràcia, és matat a petició de l'Ilkhan. Timurta es refugiarà a Egipte. Ben rebut al principi per An-nâsir, és llavors executat per aquest à la demande d'Abu Saïd el juliol/aout 1328 [9]. .


Après la fuite de Timurtaş, Nusreddin Ahmed peut revenir à Afyonkarahisar tout en reconnaissant la tutelle des Germianides. On considère qu'il a vécu au moins jusqu'en 1342.

Després de la fugida de Timurta, Nusreddin Ahmed pot tornar a Afyonkarahisar tot reconeixent la tutela dels Germianides. Es considera que ha viscut almenys fins a 1342.


Après la mort de Nusreddin Ahmed, la principauté est finalement annexée au beylicat des Germiyanides. Les fils de Muzaffereddin Devlet ont gardé une certaine influence pendant la période de domination par les Germiyanides au point qu’à cette époque, Afyon est appelée Kara-Hisar-i Devlet.

Després de la mort de Nusreddin Ahmed, el principat és finalment annexat al beylicat dels Germiyanides. Els fills de Muzaffereddin Devlet han guardat una certa influència durant el període de domini pels Germiyanides fins al punt que en aquesta època, Afyon és dita Kara-Hisar-i Devlet.


La dynastie[modifica]

La dinastia[modifica]

Carte des beylicats d’Anatolie formés après la Bataille de Köse Dağ (26). Le beylicat des Sâhipataoğulları est entre celui des Hamidides, celui des Germiyanides et celui de Eşrefoğulları.
Targeta dels beylicats d'Anatolie formats després de la Batalla De Köse Da (26). El beylicat dels Sâhipataoullar és entre el dels Hamidides, el dels Germiyanides i aquell d'Erefoullari.


Dates[24] Nom Nom turc Fils de  
1250-avant 1289[25] Sahib Ata `Ala' Fakhr al-dîn `Alî Sahip Ata Fahreddin Ali   Vizir des sultans Seldjoukides de Roum
après 1265-1277 Nusrat al-Dîn Hasan Nusreddin Hasan Sahip Ata Gouverneurs d’Afyonkarahhisar
conjointement
Taj al-Dîn Husayn Taceddin Hüseyin
1285-1287 Chams al-Dîn Ahmad Şemseddin Ahmed Nusreddin Hasan  
1287-avant 1343 Nusrat al-Dîn Ahmed Nusreddin Ahmed Şemseddin Ahmed annexion au beylicat des Germiyanides
Dates [26]. Nom Nom turc Fils de  
1250-avant 1289 [25]. Sahib Ata 'Ala' Fakhr al-dîn Alî Sahip Ata Fahreddin Ali   Visir dels sultans Seldjoukides de Roum
après 1265-1277 Nusrat al-Dîn Hasan Nusreddin Hasan Sahip Ata Governadors d'Afyonkarahhisar < br />conjointement
Taj al-Dîn Husayn Taceddin Hüseyin
1285-1287 Chams al-Dîn Ahmad emseddin Ahmed Nusreddin Hasan  
1287-avant 1343 Nusrat al-Dîn Ahmed Nusreddin Ahmed emseddin Ahmed annexió al beylicat dels Germiyanides


Voir aussi[modifica]

Veure també[modifica]

Plantilla:Autres projets

Plantilla:Autres projets Plantilla:Voir aussi

Plantilla:Voir aussi


Liens externes[modifica]

Vincles externes[modifica]


Bibliographie[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • (anglès) Cambridge University Press. The Cambridge History of Islam, 1977. ISBN 978-052129135-4. 
  • (anglès) Edinburgh University Press. The New Islamic Dynasties : A Chronological and Genealogical Manual, 2004, p. 400. ISBN 978-074862137-8. 
  • (anglès) Edinburgh University Press. The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual, 2004, p. 400. ISBN 978-074862137-8. 
  • (anglès) BRILL. E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, 1987, p. 5164. ISBN 9004082654. 
  • (anglès) BRILL. E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, 1987, p. 5164. ISBN 9004082654. 


Notes et références[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Sâhipataoğulları pluriel turc de Sâhipataoğlu signifie les fils de Sahip Ata
  2. Date imprécise, entre 1265 et 1275, pendant le règne de Kay Khusraw III.
  3. . Sâhipataoullar plural turc de Sâhipataolu significa els fills de Sahip Ata
  4. . Data imprecisa, entre 1265 i 1275, durant el regnat de Kay Khusraw Iii.
  5. Taceddin en arabe : tāj al-dīn, ar, couronne de la religion
  6. Nusreddin (ou Nusreteddin ?) en arabe : nuṣraPlantilla:Exp al-dīn, ar, victoire de la religion
  7. 7,0 7,1 (anglès) op. cit..  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «cambridge-263» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  8. 8,0 8,1 (anglès) op. cit..  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «cambridge-264» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 (anglès) «Sâhib-Ataogullari Principality». Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «ozturkler» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  10. 10,0 10,1 op.cit..  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «sourdel» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  11. (anglès) op. cit.. 
  12. Tués en 1276 d’après (anglès) «Sâhib-Ataogullari Principality».,
    morts en 1277 d’après la liste de succession donnée par exemple dans (turc) «Sâhibatâoğulları Beyliği». reproduite à l’identique dans de nombreux autres pages en langue turque.
  13. . Taceddin en àrab: tj al-dn ar, corona religió
  14. . Nusreddin (o Nusreteddin ?) en àrab: nuraPlantilla:Exp al-dn, ar, victòria de la religió
  15. . (anglès) op. cit.. 
  16. . Matats en 1276 de després (anglès) «Sâhib-Ataogullari Principality».,
    morts en 1277 segons la llista de successió donada per exemple en (turc) «Sâhibatâoğulları Beyliği». reproduïda a l'idèntic en de nombrós altres pàgines en llengua turca.
  17. 17,0 17,1 op. cit..  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «grousset-466» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  18. Şemseddin en arabe : šams al-dīn, ar, soleil de la religion.
  19. . emseddin en àrab: sams al-dn ar, sol de la religió .
  20. Muzaffereddin en arabe : muẓaffar al-dīn, ar, triomphe de la religion
  21. Devlet mot turc signifiant État de l'arabe dawla, ar, état ; empire.
  22. . Muzaffereddin en àrab: muaffar al-dn ar, triomfa sobre la religió
  23. . Devlet paraula turca significant Estat de l'àrab dawla, ar, estat; imperi .
  24. Liste établie d'après :
  25. 25,0 25,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades date-1289
  26. . Llista establerta de després:


Plantilla:Portail




[[Categoria:Història de Turquia]] [[Categoria:Estats històrics d'Àsia]] [[Categoria:Civilitzacions del proper i mitjà orient]] [[Categoria:Dinasties musulmanes]] [[Catégorie:Histoire de la Turquie]] [[Catégorie:Asie mineure]] [[Catégorie:Dynastie musulmane]]