Usuari:Jolle/traduccions/Marcgraviat de Brandenburg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca



Plantilla:Infobox former country

Plantilla:Infobox former country


The Margraviate of Brandenburg (alemany: Markgrafschaft Brandenburg) was a major principality of the Holy Roman Empire from 1157 to 1806. Also known as the March of Brandenburg (Mark Brandenburg), it played a pivotal role in the history of Germany and Central Europe.

El Margraviate de Brandenburg (alemany: Markgrafschaft Brandenburg) era un comandant principality de l'Imperi Romà Sagrat de 1157 a 1806. També conegut com el març de Brandenburg (Mark Brandenburg), jugava un paper fonamental en la història d'Alemanya i Europa Central.


Brandenburg developed out of the Northern March founded in the territory of the Slavic Wends. Its ruling margraves were established as prestigious prince-electors in the Golden Bull of 1356, allowing them to vote in the election of the Holy Roman Emperor. The state thus became additionally known as Electoral Brandenburg or the Electorate of Brandenburg (Kurfürstentum Brandenburg or Kurbrandenburg).

Brandenburg es desenvolupava fora del Març Del Nord fundat al territori del Wends Eslau. Els seus margraves que governaven s'establien com electors de PRÍNCEP prestigiós en el Brau Daurat De 1356, permetent-los votar en l'elecció de l'Emperador Romà Sagrat. L'estat així es tornava addicionalment conegut com Electoral Brandenburg o el Electorat de Brandenburg (Kurfürstentum Brandenburgo Kurbrandenburg) .


The House of Hohenzollern came to the throne of Brandenburg in 1415. Under Hohenzollern leadership, Brandenburg grew rapidly in power during the 17th century and inherited the Duchy of Prussia. The resulting Brandenburg-Prussia was the predecessor of the Kingdom of Prussia, which became a leading German state during the 18th century. Although the electors' highest title was "King in/of Prussia", their power base remained in Brandenburg and its capital Berlin.

La Casa Of Hohenzollern arribava al tron de Brandenburg el 1415. Sota lideratge Hohenzollern, Brandenburg creixia ràpidament al poder durant el 17è segle i heretava el Duchy Of Prussia. El resultant Prussia de Brandenburg era el predecessor del Regne Of Prussia, que es convertia en un estat alemany principal durant el 18è segle. Encara que el títol més alt dels electors era "REI IN/OF PRUSSIA", la seva base de poder romania a Brandenburg i la seva capital Berlín.


Although the Margraviate of Brandenburg ended with the dissolution of the great Holy Roman Empire in 1806, it was replaced with the Prussian Province of Brandenburg in 1815. Despite its meager beginnings in the "sandbox" of the Holy Roman Empire, the Hohenzollern Kingdom of Prussia achieved the unification of Germany and the creation of the German Empire in 1871. The "Mark Brandenburg" is still used informally today to refer to the federal state of Brandenburg in the Federal Republic of Germany.

Encara que el Margraviate de Brandenburg acabava amb la dissolució del gran Imperi Romà Sagrat el 1806, es canviava pel Prussian Province Of Brandenburg el 1815. Malgrat els seus començaments escassos a la "sorrera" de l'Imperi Romà Sagrat, el Regne Hohenzollern de Prussia aconseguia la Unificació d'alemanya i la creació de l'Imperi Alemany el 1871. La "Marca Brandenburg" encara s'utilitza informalment per avui referir-se a l'estat federal de BRANDENBURG a la República Federal D'alemanya.


Geography[modifica]

Geografia[modifica]

Plantilla:History of Brandenburg and Prussia

Plantilla:History of Brandenburg and Prussia


The territory of the former margraviate, commonly known as the Mark Brandenburg, lies in present-day eastern Germany and western Poland. Geographically it encompassed the majority of the present-day German states Brandenburg and Berlin, the Altmark (the northern third of Saxony-Anhalt), and the Neumark (now divided between Poland's Lubusz and West Pomeranian Voivodeships). Parts of the present-day federal state Brandenburg, such as Lower Lusatia and territory which had been Saxon until 1815, were not parts of the Mark. Colloquially but not accurately, the federal state Brandenburg is sometimes identified as the Mark or Mark Brandenburg.

El territori de l'anterior margraviate, comunament sabut com el Mark Brandenburg, mentides a Alemanya oriental actual i Polònia occidental. Geogràficament incloïa la majoria de l'Alemany actual Estats Units Brandenburg i Berlín, l'Altmark (el terç del nord d'Anhalt de SAXONY), i el Neumark (ara dividit entre el Lubusz de Polònia i WEST POMERANIAN VOIVODESHIPS). Les parts de l'estat federal actual Brandenburg, com LOWER LUSATIA i territori que havien estat Saxó fins a 1815, no eren parts de la Marca. Col·loquialment però no acuradament, l'estat federal Brandenburg s'identifica a vegades com la Marca o Mark Brandenburg.


The region was formed during the ice age and characterized by moraines, glacial valleys, and numerous lakes. The territory is known as a Mark or march because it was a border county of the Holy Roman Empire (see also Margraviate of Meissen).

La regió es formava durant la glaciació i era caracteritzada per morenes, valls glacials, i llacs nombrosos. El territori se sap com un Marca o març perquè era un comtat de frontera de l'Imperi Romà Sagrat (vegi també Margraviate Of Meissen).


The Mark is defined by two uplands and two depressions. The depressions are taken up by rivers and chains of lakes with marsh and boggy soil along the shores; once used for peat collection, the riverbanks are now mostly drained and dry.

La Marca és definida per dos serrats i dues depressions. Les depressions són ocupades per rius i cadenes de llacs amb pantà i terra pantanós al llarg de les costes; una vegada utilitzat per a col·lecció de torba, les riberes principalment es drenen ara i s'assequen.


The Northern or Baltic Uplands of the Mecklenburg Lake Plateau have only minor extensions into Brandenburg. The approximately 230 km-long range of hills in the Mark's south begins in the Lausitzer Bergland (near Żary (Sorau)) and continues past Trzebiel (Triebel) and Spremberg, then to the northwest through Calau, and ends in the bare and dry Fläming. The southern depression is generally to the north of this ridge and appears strikingly in the Spreewald (between Baruth and Plaue an der Havel). The northern depression, lying almost directly south of the Baltic uplands, is defined by the lowlands of the Noteć and Warta Rivers, the Oderbruch, the valley of the Finow, the Havelland moor, and the Oder River.

El del Nord o els Serrats De Bàltic del Planell De Llac De Mecklenburg tenen extensions només menors a Brandenburg. L'aproximadament gamma llarga de 230 km de turons al sud de la Marca comença al Lausitzer Bergland (prop d'Ary (sorau)) i continua per davant de Trzebiel (triebel) i Spremberg, llavors al nord-oest a través de Calau, i acaba en el Fläming nu i sec. La depressió del sud és generalment al nord d'aquesta carena i apareix sorprenentment en el Spreewald (entre Baruth i Plaue An Der Havel). La depressió del nord, que és gairebé directament cap al sud dels serrats de bàltic, és definida pels lowlands de la Nota i Rius de Warta, l'Oderbruch, la vall del Finow, l'erm D'Havelland, i el Riu D'oder.


Province of Brandenburg, c. 1905.
Província de Brandenburg c. 1905.


Between these two depressions is a low plateau that extends from the Poznań area westward to Brandenburg through Torzym (Sternberg), the Spree plateau, and the Mittelmark. From southeast to northwest, this plateau is intersected by the lowland of the Leniwa Obra and the Oder River below the confluence of the Lusatian Neisse, the lower Spree Valley, and the Havel Valley. Between these valleys rise a series of hills and plateaus, such as the Barnim, the Teltow, the Semmelberg near Bad Freienwalde (157 m), the Müggelberge in Köpenick (115 m), the Havelberge (97 m), and the Rauen Hills near Fürstenwalde (112 to 152 m).

Entre aquestes dues depressions és un planell baix que s'estén de l'àrea de Pozna cap a l'oest a Brandenburg a través de Torzym (sternberg), el planell de Gatzara, i el Mittelmark. Des de southeast a nord-oest, aquest planell és encreuat pel lowland del Leniwa Obra i el Riu D'oder per sota el conflent del Lusatian Neisse, la Vall de Gatzara més baixa, i la Vall Havel. Entre aquestes valls augmenta una sèrie de turons i planells, com el Barnim, el Teltow, el Semmelberg prop de Bad Freienwalde (157 m), el Müggelberge en Köpenick (115 m), l'Havelberge (97 m), i els Turons Rauen prop de Fürstenwalde (112 a 152 m).


The region is predominantly marked by dry, sandy soil, wide stretches of which have pine trees and erica plants, or heath. However, the soil is loamy in the uplands and plateaus and, when farmed appropriately, can be agriculturally productive.

La regió és predominantment marcada per terra sec, sorrenc, les extensions àmplies del qual tenen arbres de pi i plantes d'erica, o landa. Tanmateix, el terra és loamy als serrats i planells i, quan cultivat apropiadament, pot ser productiu de manera agrícola.


Mark Brandenburg has a cool, continental climate, with temperatures averaging near 0 °C in January and February and near 18 °C in July and August. Precipitation averages between 500 mm and 600 mm annually, with a modest summer maximum.

Marca que Brandenburg té un clima fresc, continental, amb temperatures que fan una mitjana prop de 0 de °C en gener i febrer i prop de 18 °C en juliol i agost. La precipitació dóna de mitjana entre 500 mm i 600 mm anualment, amb un màxim d'estiu modest.


History[modifica]

Història[modifica]

Northern March[modifica]

març del Nord[modifica]

Brandenburg, c. 1150.
Article principal: Northern March
Article principal: Marca del Nord


By the 8th century, Slavic Wends, such as the Sprevjane and Hevelli, started to move into the Brandenburg area. They intermarried with Saxons and Bohemians.

Pel 8è segle, Slavic Wends, com el Sprevjane i Hevelli, es començava a traslladar a l'àrea de Brandenburg. Es casaven amb saxons i bohemis.


The Bishoprics of Brandenburg and Havelberg were established at the beginning of the 10th century (in 928 and 948, respectively).[1] They were suffragan to the Archbishopric of Mainz; the Bishopric of Brandenburg reached to the Baltic Sea.

Els Bisbats de Brandenburg i Havelberg s'establien al començament del 10è segle (en 928 i 948, respectivament).[1] Eren suffragan a l'Arxibisbat De Magúncia; el Bisbat de Brandenburg arribava al Mar De Bàltic.


King Henry the Fowler started governing in the region in 928–9, allowing Emperor Otto I to establish the Northern March under Margrave Gero in 936 during the German Ostsiedlung. However, the march and the bishropics were overthrown by a Slavic rebellion in 983; until the collapse of the Liutizian alliance in the middle of the 11th century, the Holy Roman Empire government through bishoprics and marches came nearly to a standstill for approximately 150 years.[2], even though the bishopric was retained.

Rei que Henry The Fowler començava a governar a la regió en 928-9, Emperador que permet Otto jo establir el Març Del Nord sota Margrave Gero en 936 durant l'Ostsiedlung alemany. Tanmateix, la marxa i els bishropics eren enderrocats per una rebel·lió eslava en 983; fins a l'esfondrament de l'aliança Liutizian al mig de l'11è segle, el govern d'Imperi Romà Sagrat durant bisbats i marxes arribava gairebé a una aturada durant aproximadament 150 anys.[2]., tot i que el bisbat es retenia.


Prince Pribislav of the Hevelli came to power at the castle of Brenna (Brandenburg an der Havel) in 1127. During Pribislav's reign, in which he cultivated close connections with the German nobility, Germans succeeded in binding to the Holy Roman Empire the Havolanie region from Brandenburg an der Havel to Spandau. The disputed eastern border continued between the Hevelli and the Sprewane, recognized as the Havel-Nuthe line. Prince Jaxa of Köpenick (Jaxa de Copnic) of the Sprewaner lived in Köpenick east of the dividing line.

El príncep Pribislav de l'Hevelli venia a poder al castell de Brenna (brandenburg An Der Havel) el 1127. Durant el regnat de Pribislav, en el qual conreava connexions estretes amb la Noblesa alemanya, els alemanys reeixien a lligar a l'Imperi Romà Sagrat l'Havolanie regió des de Brandenburg an der Havel fins a Spandau. La frontera oriental discutida continuava entre l'Hevelli i el Sprewane, reconegut la línia Havel-Nuthe. Príncep Jaxa Of Köpenick (Jaxa de Copnic) del Sprewaner viscut en est Köpenick de la línia divisòria.


Ascanians[modifica]

Ascanians[modifica]

Siegesallee statue of Albert the Bear, flanked by Bishop Wigger of Brandenburg and Bishop Otto of Bamberg.
Fitxer:Albrecht Wiggerl.Jpg
Estàtua de Siegesallee d'Albert The Bear, flanquejat pel Bisbe Wigger de Brandenburg i el Bisbe Otto Of Bamberg.


During the second phase of the German Ostsiedlung, the shrewd diplomat Albert the Bear began the expansionary eastern policy of the Ascanians. From 1123–5 Albert developed contacts with Pribislav, who served as the godfather for the Ascanian's first son, Otto, and gave the boy the Zauche region as a christening present in 1134. In the same year Emperor Lothair III named Albert margrave of the Northern March and raised Pribislav to the status of king, although that was later rescinded. Also in 1134, Albert succeeded in securing for the Ascanians the inheritance of the childless Pribislav. After the latter's death in 1150, Albert received the Havolanie residence of Brenna, or Brandenburg an der Havel. The Ascanians also began to build the castle of Spandau.

Durant la segona fase de l'Ostsiedlung alemany, el diplomàtic perspicaç Albert The Bear començava la política oriental d'expansionary de l'Ascanians. Des de 1123-5 Albert desenvolupava contactes amb Pribislav, que servia del padrí per al primer fill de l'Ascanian, Otto, i donava la regió Zauche al noi com a bateig present el 1134. En el mateix Emperador d'any els Lothair Iii anomenaven margrave d'Albert del Març Del Nord i criaven Pribislav a l'estatus de rei, encara que allò estava més tard rescindit. També el 1134, Albert reeixia a assegurar a l'Ascanians l'herència del Pribislav sense fills. Després de la mort del latter el 1150, Albert rebia la residència Havolanie de Brenna, o Brandenburg An Der Havel. L'Ascanians també començava a construir el castell de Spandau.


In contrast to their leaders who had accepted Christianity, the Havolanie population still worshipped old Slavic deities and opposed Albert's assumption of power. Jaxa of Köpenick, a possible relative of Pribislav and a claim-holder to Brandenburg, occupied Brandenburg through guile, violence, and Polish help, and seized the Havelland. Older historical research dates this conquest to 1153, although there are no definite sources for the date. More recent researchers, such as Lutz Partenheimer, date it to spring 1157, as it is doubtful that Albert would not have responded to Jaxa's actions for four years.

Per contrast als seus líders que havien acceptat cristianisme, la població Havolanie encara venerava divinitats eslaves velles i s'oposava a la suposició d'Albert de poder. Jaxa Of Köpenick, un parent possible de Pribislav i un suport de reclamació a Brandenburg, ocupava Brandenburg a través d'astúcia, ajuden la violència, i Polonès, i embargaven l'Havelland. La recerca històrica més vella data aquesta conquesta a 1153, encara que no hi ha cap font definitiva per la data. Més investigadors recents, com Lutz Partenheimer, el daten per saltar-ne 1157, mentre dubta que Albert no hauria respost a les accions de Jaxa durant quatre anys.


With bloody victories on 11 June 1157, Albert the Bear was able to reconquer Brandenburg, exile Jaxa, and found a new lordship. Because he already held the title of margrave, Albert styled himself as Margrave of Brandenburg (Adelbertus Die gratia marchio in Brandenborch) on 3 October 1157, thereby beginning the Margraviate of Brandenburg.

Amb victòries sagnants 11 de juny de 1157, Albert l'Ós podia reconquerir Brandenburg, exili Jaxa, i trobava un lordship nou. Perquè ja tenia el títol de margrave, Albert es cridava com Margrave Of Brandenburg (gratia marchio Adelbertus Die a Brandenborch) 3 d'octubre 1157, així començant el Margraviate de Brandenburg.


Brandenburg until the extinction of the Ascanian dynasty in 1320.
Brandenburg fins a l'extinció de la dinastia Ascanian el 1320.


The territorial limits of the original margraviate differed from the area of the current Bundesland Brandenburg, consisting merely of the Havelland and Zauche regions. In the following 150 years the Ascanians succeeded in winning the Uckermark, Teltow, and Barnim regions east of the Havel and Nuthe, thereby extending the Mark to the Oder River. The Neumark ("New March") east of the Oder was acquired gradually through purchases, marriages, and aid to the Piast dynasty of Poland.[3]

Els límits territorials del margraviate original diferien de l'àrea del corrent Bundesland Brandenburg, constant merament de les regions d'Havelland i Zauche. Durant els 150 següents anys l'Ascanians reeixia a guanyar l'Uckermark, Teltow, i regions de Barnim a l'est de l'Havel i Nuthe, així estenent la Marca al Riu D'oder. El Neumark ("Març nou") est de l'Oder era adquirit gradualment a través de compres, matrimonis, i ajut a la Dinastia de piast de Polònia.[3].


Because of the sandy soil prevalent in Brandenburg, the agriculturally meager principality was denigrated as "the sandbox of the Holy Roman Empire".[3] Albert invited colonists to settle the new territory, many of whom came from the Altmark ("Old March", a later name for the original Northern March), the Harz, Flanders (hence the Fläming region), and the Rhineland. After the capture of territory along the Elbe and Havel Rivers in the 1160s, Flemish and Dutch settlers from flooded regions in Holland used their expertise to build dikes in Brandenburg. Initially, the Ascanians protected the country by settling knights in villages; castles fortified with knights were mostly located in the border region of the Neumark. After a 14th-century decline in imperial power, however, knights began constructing castles throughout the principality, granting them more independence.[3]

A causa del terra sorrenc predominant a Brandenburg, el principality escàs de manera agrícola es denigrava com "la sorrera de l'Imperi Romà Sagrat".[3] Albert convidava colonitzadors A instal·lar el territori nou, molts del qual venien de l'Altmark ("Març vell", un nom posterior per al març del Nord original), l'Harz, Flanders (per això la regió de Fläming), i el Rhineland. Després de la captura de territori al llarg de l'Elbe i Havel Rivers durant els anys 1160, els pobladors Flamencs i Holandesos des de regions inundades a Holanda utilitzaven la seva perícia per construir dics a Brandenburg. Inicialment, l'Ascanians protegia el país instal·lant cavallers en pobles; Els castells enfortits amb cavallers estaven situats principalment a la regió de frontera del Neumark. Després d'una decadència de 14è segle en poder imperial, tanmateix, els cavallers començaven a construir castells per tot el principality, concedint-los més independència.[3]


After Albert's death in 1170, his son succeeded him as Otto I, Margrave of Brandenburg. The Ascanians pursued a policy of expanding to the east and the northeast with the goal of connecting their territories through Pomerania to the Baltic Sea. This policy brought them into conflict with the Kingdom of Denmark. After the Battle of Bornhöved (1227), Margrave John I staked his claim to Pomerania, receiving it as a fief from Emperor Frederick II in 1231. The middle of the 13th century was a time of important developments for the Ascanian House, as it won Stettin (Szczecin) and the Uckermark (1250), although the former was later lost to the Duchy of Pomerania.[2] Henry II, the last Ascanian margrave, died in 1320.

Després de la mort d'Albert el 1170, el seu fill el succeïa com Otto jo, Margrave Of Brandenburg. L'Ascanians seguia una política d'expandir-se a l'est i el nord-est amb l'objectiu de connectar els seus territoris a través de Pomerania al Mar De Bàltic. Aquesta política els portava a conflicte amb el Kingdom of Denmark. Després de la Batalla of Bornhöved (1227), Margrave John jo estacat la seva reclamació a Pomerania, rebent-lo com a feu d'Emperor Frederick Ii el 1231. El mig del 13è segle era un temps de desenvolupaments importants per la Casa Ascanian, a mesura que guanyava STETTIN (SZCZECIN) i l'Uckermark (1250), encara que l'anterior estava més tard perdut al DUCHY OF POMERANIA.[2] HENRY II, l'últim margrave Ascanian, moria el 1320.


Wittelsbachs[modifica]

Wittelsbachs[modifica]

[[File:HRR 14Jh.jpg|thumb|right|300px|The Holy Roman Empire from 1273 to 1378.

[[File:Hrr 14Jh.jpg|thumb|right|300px|L'Imperi Romà Sagrat de 1273 a 1378.



  • Habsburg lands
  • Habsburg lands
  • Luxembourg lands
  • Luxembourg lands
  • Wittelsbach lands
  • ]]

  • Wittelsbach lands
  • ]] Having defeated the Habsburgs, the Wittelsbach Emperor Louis IV, an uncle of Henry II, granted Brandenburg to his oldest son, Louis I (the "Brandenburger") in 1323. As a consequence of the murder of Provost Nikolaus von Bernau in 1325, Brandenburg was punished with a papal interdict. From 1328 onwards, Louis was in war against Pomerania which he claimed as a fiefdom and the conflict did not end before 1333. The rule of Margrave Louis I was rejected by the domestic nobility of Brandenburg, and, after the death of Emperor Louis VI in 1347, the margrave was confronted with the False Waldemar, an imposter of the deceased Margrave Waldemar. The pretender was recognized as Margrave of Brandenburg on 2 October 1348 by the new emperor, Charles IV of Luxembourg, but was exposed as a fraud after a peace between the Wittelsbachs and Luxembourgs at Eltville. In 1351 Louis gave the Mark to his younger half-brothers Louis II (the "Roman") and Otto V in exchange for the sole rule over Upper Bavaria. Havent derrotat l'Habsburgs, els Louis d'Emperador de Wittelsbach IV, un oncle d'Henry Ii, concedien Brandenburg al seu fill més vell, Louis jo (el "Brandenburger") el 1323. Com a conseqüència de l'assassinat de Provost Nikolaus von Bernau el 1325, Brandenburg es castigava amb un interdicte papal. Des de 1328 cap endavant, Louis era en la guerra contra Pomerania que reclamava com a fiefdom i el conflicte no acabava abans de 1333. La regla de Margrave Louis jo era rebutjat prop de la noblesa domèstica de Brandenburg, i, després de la mort d'Emperor Louis Vi el 1347, el margrave s'afrontava amb el Waldemar Fals, un imposter del difunt Margrave Waldemar. La preoferta es reconeixia Margrave de Brandenburg 2 d'octubre de 1348 per l'emperador nou, Charles Iv de Luxemburg, però estava exposada com a frau després d'una pau entre el Wittelsbachs i Luxembourgs a Eltville. El 1351 Louis donava la Marca als seus germanastres més joves Louis Ii (el "Romà") i V D'otto a canvi per la sola governa Upper Bavaria. Louis the Roman forced the False Waldemar to renounce his claims to Brandenburg and succeeded in establishing the Margraves of Brandenburg as prince-electors in the Golden Bull of 1356. Brandenburg therefore became a Kurfürstentum (literally "electoral principality" or "electorate") of the Holy Roman Empire and had a vote in the election of the Holy Roman Emperor. The Margrave of Brandenburg also held the ceremonial title of Arch-Chamberlain of the Empire. When Louis the Roman died in 1365, Otto took over the rule of Brandenburg, although he quickly neglected the march. He sold Lower Lusatia, which he had already pledged to the Wettin dynasty, to Emperor Charles IV in 1367. A year later he lost the town Deutsch Krone (Wałcz) to King Casimir the Great of Poland. Louis el romà forçava el Waldemar Fals a renunciar a les seves reclamacions a Brandenburg i reeixia a establir el Margraves de Brandenburg com electors de Príncep en el Brau Daurat De 1356. Brandenburg per això convenia un Kurfürstentum ("principality" literalment "electoral" o "electorat") de l'Imperi Romà Sagrat i tenia un vot en l'elecció de l'Emperador Romà Sagrat. El Margrave de Brandenburg també tenia el títol cerimonial de Arxichamberlain de l'Imperi . Quan Louis el romà moria el 1365, Otto es feia càrrec de la regla de Brandenburg, encara que de pressa negligia la marxa. Venia Lower Lusatia, que ja havia compromès a la dinastia de Wettin, a Emperor Charles Iv el 1367. A l'any més tard perdia la ciutat Deutsch Krone (wacz) al Rei CASIMIR THE GREAT de Polònia.

    Luxembourgs[modifica]

    Luxembourgs[modifica]

    After the middle of the 14th century, Emperor Charles IV attempted to secure Brandenburg for the House of Luxembourg. Control over the electoral vote of Brandenburg would help assure the Luxembourgs of election to the imperial throne, as they already held the vote of Bohemia. Charles succeeded in purchasing Brandenburg from Margrave Otto for 500,000 guilders in 1373 and, at a Landtag in Guben, united Brandenburg and Lower Lusatia with the Kingdom of Bohemia. The Landbuch of Charles IV, a source for the history of medieval settlement in Brandenburg, originated during this time. Charles chose the castle of Tangermünde to be the electoral residence.

    Després del mig del 14è segle, Emperor Charles Iv intentava assegurar Brandenburg per a la Casa De Luxemburg. El control sobre el vot electoral de Brandenburg ajudaria a garantir elecció al Luxembourgs al tron imperial, com ja tenien el vot de Bohemia. Charles reeixia a comprar Brandenburg des de Margrave Otto a 500 florins DE,000 el 1373 i, a un Landtag en Guben, a Brandenburg unit i a Lower Lusatia amb el Regne de Bohemia. El Landbuch de Charles Iv, una font per a la història d'assentament medieval a Brandenburg, s'originava durant això hora. Charles escollia el castell de Tangermünde per ser la residència electoral.


    The power of the Luxembourgs in Brandenburg declined during the reign of Charles's nephew Jobst of Moravia. The Neumark was pawned to the Teutonic Knights, who neglected the border region. Under the Wittelsbach and Luxembourg margraves, Brandenburg fell increasingly under the control of the local nobility as central authority declined.[4]

    El poder del Luxembourgs a Brandenburg declinava durant el regnat del nebot de Charles Jobst Of Moravia. El Neumark s'empenyorava per als Cavallers Teutonic, que negligien la regió de frontera. Sota els margraves de Wittelsbach i Luxemburg, Brandenburg queia cada vegada més sota el control de la noblesa local com l'autoritat central declinava.[4].


    Hohenzollerns[modifica]

    Hohenzollerns[modifica]

    [[File:Central Europe religions 1618.jpg|thumb|right|Religion in Central Europe, c. 1618.

    [[Religions d'Europa de File:Central 1618.jpg|thumb|right|Religió a Europa Central, c. 1618.



  • Lutherans
  • Lutherans
  • Calvinists
  • Calvinists
  • Zwinglians
  • Zwinglians
  • Moravians
  • Moravians
  • Roman Catholics
  • Roman Catholics
  • Greek Orthodox
  • Greek Orthodox
  • Muslims
  • ]]

  • Muslims
  • ]] In return for supporting Sigismund as Holy Roman Emperor at Frankfurt in 1410, Frederick VI of Nuremberg, a burgrave of the House of Hohenzollern, was granted hereditary control over Brandenburg in 1411. Rebellious landed nobility such as the Quitzow family opposed his appointment, but Frederick overpowered these knights with artillery. Some nobles had their property confiscated, and the Brandenburg estates gave allegiance at Tangermünde on 20 March 1414.[5] Frederick was officially recognized as Margrave and Prince-elector Frederick I of Brandenburg at the Council of Constance in 1415. Frederick's formal investiture with the Kurmark, or electoral march, and his appointment as Archchamberlain of the Holy Roman Empire occurred on 18 April 1417, also during the Council of Constance. A canvi de Sigismund que donava suport com Emperador romà Sagrat a Frankfurt el 1410, a Frederick Vi De Nuremberg, un burgrave de la Casa Of Hohenzollern, se li concedia control hereditari sobre Brandenburg el 1411. La noblesa desembarcada rebel com la família de Quitzow s'oposava a la seva cita, però Frederick dominava aquests cavallers amb artilleria. Alguns nobles feien que es confisqui la seva propietat, i les propietats de Brandenburg donaven fidelitat a Tangermünde 20 de març de 1414.[5]Frederick era oficialment reconegut Margrave i l'elector de Príncep Frederick jo de Brandenburg al Consell Of Constance el 1415. La investidura formal de Frederick amb el Kurmark, o la marxa electoral, i la seva cita com Archchamberlain de l'Imperi Romà Sagrat ocorrien 18 d'abril de 1417, també durant el Consell de Constance. Frederick made Berlin his residence, although he retired to his Franconian possessions in 1425. He granted governance of Brandenburg to his eldest son John the Alchemist, while retaining the electoral dignity for himself. The next elector, Frederick II, forced the submission of Berlin and Cölln, setting an example for the other towns of Brandenburg.[6] He reacquired the Neumark from the Teutonic Knights by the Treaties of Cölln and Mewe and began its rebuilding. Frederick feia Berlín la seva residència, encara que es retirava a les seves possessions Franconian el 1425. Concedia govern de Brandenburg al seu fill més major John The Alchemist, mentre retenia la dignitat electoral per a si mateix. El pròxim elector, Frederick Ii, forçava la submissió de Berlín i Cölln, posant un exemple per a les altres ciutats de Brandenburg.[6] Readquiria el Neumark des dels Cavallers Teutonic prop dels Tractats Of Cölln And Mewe i començava reconstruint. Years of warfare with the Duchy of Pomerania were ended by the treaties of Prenzlau (1448, 1472, and 1479). Els Anys de guerra amb el Duchy Of Pomerania eren acabats pels Tractats of prenzlau (1448, 1472, i 1479). Brandenburg accepted the Protestant Reformation in 1539. The population has remained largely Lutheran since, although some later electors converted to Calvinism. Brandenburg acceptava la Reforma De Protestant el 1539. La població ha romàs en gran part Luterana de llavors ençà, encara que alguns electors posteriors es convertien en Calvinism. The Hohenzollerns of Brandenburg sought to expand their power base from their relatively meager possessions, although this brought them into conflict with neighboring states. John William, Duke of Julich-Cleves-Berg died childless in 1609. His eldest niece, Anna, Duchess of Prussia, was the wife of John Sigismund, Elector of Brandenburg, who promptly claimed the inheritance and sent troops to take hold of some of John William's holdings in the Rhineland. Unfortunately for John Sigismund, this effort became tied up with the Thirty Years' War and the disputed succession of Julich. At the end of the war in 1648, Brandenburg was recognized as the possessor of approximately half the inheritance, comprising the Duchy of Cleves in the Rhineland and the Counties of Mark and Ravensberg in Westphalia. These territories, which were more than 100 kilometers from the borders of Brandenburg, formed the nucleus of the later Prussian Rhineland. L'Hohenzollerns de Brandenburg procurava expandir la seva base de poder de les seves possessions relativament escasses, encara que això els portava a conflicte amb estats veïns. John William, Duke Of Julich-cleves-berg moria sense fills el 1609. La seva neboda més major, Anna, Duchess Of Prussia, era la muller de John Sigismund, Elector Of Brandenburg, que immediatament reclamava l'herència i enviava tropes per acceptar agafador d'alguns dels holdings de John William el Rhineland. Desafortunadament per a John Sigismund, aquest esforç es tornava lligat amb la Guerra dels Trenta Anys i la successió discutida de Julich. Al final de la guerra el 1648, Brandenburg es reconeixia el posseïdor d'aproximadament meitat l'herència, comprenent el Duchy Of Cleves en el Rhineland i els Comtats de MARK i Ravensberg a Westphalia. Aquests territoris, que eren més de 100 quilòmetres des de les fronteres de Brandenburg, formaven el nucli del PRUSSIAN RHINELAND posterior.

    Brandenburg-Prussia[modifica]

    Prussia de Brandenburg[modifica]

    Article principal: Brandenburg-Prussia
    Article principal: Prussia de Brandenburg
    Growth of Brandenburg-Prussia, 1600–1795.
    Creixement de Prussia de BRANDENBURG, 1600-1795.


    When Albert Frederick, Duke of Prussia, died without a son in 1618, his son-in-law John Sigismund inherited the Duchy of Prussia. He then ruled both territories in a personal union which came to be known as Brandenburg-Prussia. In this way, the fortuitous marriage of John Sigismund to Anna of Prussia, and the deaths of her maternal uncle in 1609 and her father in 1618 without immediate male heirs, proved to be the key events by which Brandenburg acquired territory both in the Rhineland and on the Baltic coast. Prussia lay outside the Holy Roman Empire and the electors of Brandenburg held it as a fief of the Polish-Lithuanian Commonwealth, to which the electors paid homage.

    Quan Albert Frederick, Duke Of Prussia, moria sense un fill el 1618, el seu gendre John Sigismund heretava el Duchy Of Prussia. Llavors governava els dos territoris en una unió personal que es venia a conèixer com Prussia de BRANDENBURG. D'aquesta manera, el matrimoni fortuït de John Sigismund amb Anna de Prussia, i les morts del seu oncle maternal el 1609 i el seu pare el 1618 sense hereus masculins immediats, demostraven que eren els esdeveniments clau pels quals Brandenburg adquiria territori els dos en el Rhineland i a la costa de bàltic. Prussia era a fora de l'Imperi Romà Sagrat i els electors de Brandenburg el consideraven com a feu de la Commonwealth Polonesa Lituana, a la qual els electors retien homenatge.


    The electors of Brandenburg spent the next two centuries attempting to gain lands to unite their separate territories (the Mark Brandenburg, the territories in the Rhineland and Westphalia, and Ducal Prussia) to form one geographically contiguous domain. In the Peace of Westphalia ending the Thirty Years' War in 1648, Brandenburg-Prussia acquired Farther Pomerania and made it the Province of Pomerania by the Treaty of Stettin (1653). In the second half of the 17th century, Frederick William, the "Great Elector", developed Brandenburg-Prussia into a major power. The state constructed Brandenburg's first navy (Kurbrandenburgische Marine), leading to short-lived colonies at Arguin, the Brandenburger Gold Coast, and Saint Thomas. The electors succeeded in acquiring full sovereignty over Prussia in the treaties of Wehlau and Bromberg in 1657. The territories of the Hohenzollerns were opened to immigration by Huguenot refugees in by the Edict of Potsdam in 1685.

    Els electors de Brandenburg passaven els dos propers segles intentant guanyar terres per unir els seus territoris separats (el Mark Brandenburg, els territoris en el Rhineland i Westphalia, i Ducal Prussia) formar un camp geogràficament contigu. En la Pau Of Westphalia que acabava la Guerra dels Trenta Anys en 1648, Prussia de Brandenburg adquiria Farther Pomerania i el feia la Província Of Pomerania prop del Tractat Of Stettin (1653). En la segona meitat del 17è segle, Frederick William, el "Gran Elector", desenvolupava Prussia de Brandenburg a un poder essencial. L'estat construïa la primera armada de Brandenburg (Kurbrandenburgische Marine), conduint a colònies passatgeres a Arguin, la Costa D'or De Brandenburger, i Saint Thomas. Els electors reeixien a adquirir plena sobirania sobre Prussia als TRACTATS OF WEHLAU AND BROMBERG el 1657. Obrien els territoris de l'Hohenzollerns a immigració els refugiats Huguenot a per l'EDICTE OF POTSDAM el 1685.


    Kingdom of Prussia[modifica]

    Regne de Prussia[modifica]


    In return for aiding Emperor Leopold I during the War of the Spanish Succession, Frederick William's son, Frederick III, was allowed to elevate Prussia to the status of a kingdom. On 18 January 1701, Frederick crowned himself Frederick I, King in Prussia. Prussia, unlike Brandenburg, lay outside the Holy Roman Empire, within which only the emperor and the ruler of Bohemia could call themselves king. As king was a more prestigious title than prince-elector, the territories of the Hohenzollerns became known as the Kingdom of Prussia, although their power base remained in Brandenburg. Reflecting the legal technicality that Brandenburg was ruled by the Hohenzollerns in personal union with Prussia, the Hohenzollerns continued to use the additional title of Elector of Brandenburg for the remainder of the empire's run. Although Brandenburg remained part of the Holy Roman Empire, the emperor's overlordship over it and the rest of the empire had become only nominal by this time. For this reason, Brandenburg soon came to be treated as de facto part of the Prussian kingdom rather than a separate entity.

    A canvi de Leopold d'Emperador que ajuda jo durant la Guerra De La Successió Espanyola, al fill de Frederick William, Frederick Iii, se li permetia elevar Prussia a l'estatus d'un regne. 18 de gener de 1701, Frederick coronava ell mateix Frederick jo, King In Prussia. Prussia, a diferència de Brandenburg, era a fora de l'Imperi romà Sagrat, dins del qual només l'emperador i el governant de Bohemia es podrien anomenar rei. Com rei era un títol més prestigiós que elector de Príncep, els territoris de l'Hohenzollerns es tornaven coneguts com el REGNE OF PRUSSIA, encara que la seva base de poder romania a Brandenburg. Reflectint el tecnicisme legal aquell Brandenburg era governat per l'Hohenzollerns en la unió personal amb Prussia, l'Hohenzollerns continuava utilitzant el títol addicional d'Elector de Brandenburg per a la resta de la cursa de l'imperi. Encara que Brandenburg romania part de l'Imperi Romà Sagrat, l'overlordship de l'emperador sobre això i la resta de l'imperi s'havien tornat només nominals a hores d'ara. Per aquesta raó, Brandenburg aviat es venia a tractar com de facto part del regne Prussian més que una entitat separada.


    From 1701 to 1946, Brandenburg's history was largely that of the state of Prussia, which established itself as a major power in Europe during the 18th century. King Frederick William I of Prussia, the "Soldier-King", modernized the Prussian Army, while his son Frederick the Great achieved glory and infamy with the Silesian Wars and Partitions of Poland. The feudal designation of the Margraviate of Brandenburg ended with the dissolution of the Holy Roman Empire in 1806. It was replaced with the Province of Brandenburg in 1815 following the Napoleonic Wars. Brandenburg, along with the rest of Prussia, became part of the German Empire in 1871 during the Prussian-led unification of Germany.

    Des de 1701 a 1946, la història de Brandenburg era en gran part allò de l'estat de Prussia, que s'establia com a poder essencial a Europa durant el 18è segle. Rei Frederick William jo Of Prussia, el "Rei soldat", modernitzat l'Exèrcit Prussian, mentre que el seu fill Frederick The Great aconseguia glòria i infàmia amb les Guerres De Silesian i Particions De Polònia. La designació feudal del Margraviate de Brandenburg acabava amb la dissolució de l'Imperi romà Sagrat el 1806. Es canviava per la Província of brandenburg el 1815 que seguia les Guerres Napoleòniques. Brandenburg, junt amb la resta de Prussia, es convertia en part de l'Imperi Alemany el 1871 durant la UNIFICACIÓ Prussian portada D'ALEMANYA.


    Later years[modifica]

    anys Posteriors[modifica]

    Articles principals: Brandenburg i Berlin
    Articles principals: Brandenburg i Berlín
    Coat of arms of Brandenburg from 1945–52.

    right|thumb|Escut d'armes de Brandenburg des de 1945-52.


    During the Gleichschaltung of provinces by Nazi Germany during the 1930s, the Province of Brandenburg and the Free State of Prussia lost all practical relevancy. The region was administered as the Gau "Mark Brandenburg".

    Durant el Gleichschaltung de províncies per Alemanya Nazi durant els anys 1930, la Província Of Brandenburg i el State Of Prussia Lliure perdien tota la pertinència pràctica. La regió s'administrava com el Gau "Marca Brandenburg".


    The state of Prussia was de jure abolished in 1947 after the defeat of Nazi Germany in World War II; the Gau "Mark Brandenburg" was replaced with the Land Brandenburg. Territory east of the Oder-Neisse Line (the Neumark region) was placed under Polish administration (became part Poland as her boundaries were agreed by the international powers in 1945 at the Yalta Conference) and separated from Germany. Most of its German-speaking population was expelled and replaced with Poles. Brandenburg west of the Oder-Neisse Line lay in the Soviet occupation zone; it became part of the German Democratic Republic. In 1952 the region was divided among the districts of Cottbus, Frankfurt (Oder), Potsdam, Schwerin, and Neubrandenburg; Berlin was divided between East Berlin and West Berlin.

    L'estat de Prussia era de jure abolit el 1947 després de la derrota d'Alemanya Nazi en la Guerra Mundial Ii; el Gau "Marca Brandenburg" es reemplaçava amb el Terra Brandenburg. L'est de territori de la Línia D'oder-neisse (la regió de Neumark) es posava sota administració Polonesa (convertia separar-se com Polònia com els seus límits eren acceptats pels poders internacionals el 1945 a la Conferència De yalta) i separava d'Alemanya. Gran part de la seva població Germanoparlant S'Expulsava i es canviava per polonesos. L'oest de Brandenburg de la Línia Oder-Neisse era en la Zona d'ocupació soviètica; passava en part amb la República Democràtica Alemanya. El 1952 la regió es dividia entre els districtes de Cottbus, FRANKFURT (ODER), Potsdam, Schwerin, i Neubrandenburg; Berlín es dividia entre East Berlin i West Berlin.


    This division of Brandenburg continued until the German reunification in 1990. The GDR districts were dissolved and replaced with the state of Brandenburg with its capital in Potsdam. The 850th anniversary of the foundation of the March of Brandenburg was to be celebrated officially on 11 June 2007, with preliminary celebrations having begun at the Knights' Academy of Brandenburg an der Havel on 23 June 2006.

    Aquesta divisió de Brandenburg continuava fins a la Reunificació alemanya el 1990. Els districtes Gdr es dissolien i es canviaven per l'estat de Brandenburg amb la seva capital a Potsdam. El 850è aniversari de la fundació del març de Brandenburg era ser celebrat oficialment 11 de juny de 2007, amb celebracions preliminars que han començat en l'Acadèmia dels Cavallers de Brandenburg An Der Havel 23 de juny de 2006.


    See also[modifica]

    Veure també[modifica]


    Footnotes[modifica]

    Notes a Peu de Pàgina[modifica]

    1. 1,0 1,1 Koch, p. 23. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Koch23» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
    2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Koch, p. 24. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Koch24» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
    3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Koch, p. 25. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Koch25» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
    4. 4,0 4,1 Koch, p. 28 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Koch28» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
    5. 5,0 5,1 Koch, p. 29. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Koch29» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
    6. 6,0 6,1 Koch, p. 30. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Koch30» està definit diverses vegades amb contingut diferent.


    References[modifica]

    Referències[modifica]

    Plantilla:German

    Plantilla:German

    • H.W. Koch. A History of Prussia. New York: Barnes & Noble Books, 1978, p. 326. ISBN 0-88029-158-3. 


    External links[modifica]

    enllaços Externs[modifica]




    [[Categoria:Brandenburg]] [[Categoria:Casa de Hohenzollern]] [[Categoria:Regnes històrics d'Europa]] ca:Marcgraviat de Brandenburg