Usuari:Jolle/traduccions/Veliko Tarnovo

Veliko Tarnovo (búlgar: Велико Търново, Veliko Trnovo ) és una ciutat de Bulgària, centre administratiu de la Província de Veliko Tarnovo. Sovint esmentada com "La ciutat dels Tsars", Veliko Tarnovo està situada al riu Yantra i és famosa com la capital històrica del Segon Imperi Búlgar, atraient molts turistes amb la seva arquitectura única. Fins a 1965 el nom de la ciutat era Tarnovo, i aquest és encara el nom comú. La ciutat vella es situa en tres turons, Tsarevets, Trapezitsa i Sveta Gora, enmig dels meandres del Yantra. Tsarevets allotjava els palaus dels emperadors búlgars i dels Patriarques amb la Catedral Patriarcal, així com un cert nombre d'edificis administratius i residencials envoltats per parets gruixudes. Trapezitsa és coneguda per a les seves moltes esglésies i com la residència principal de la noblesa; a l'edat mitjana estava entre els principals centres europeus de cultura i donava el seu nom a l'arquitectura, a la pintura i a la literatura de l'escola artística de Tarnovo. Veliko Tarnovo és un centre administratiu, econòmic, educatiu i cultural important del nord de Bulgària. Al cens del febrer de 2011, la ciutat tenia una població de 68.197 habitants.^[1]

Clima[modifica]

Veliko Tarnovo té un Clima continental humit segons la classificació climàtica de Köppen.

Història[modifica]

Prehistòria i Antiguitat[modifica]

Veliko Tarnovo és un dels assentaments més vells de Bulgària, tenint una història de més de cinc mil·lennis; les primeres traces de presència humana daten del III mil·lenni aC, i s'han trobat al turó de Trapezitsa]]. ^[2]. Fou ocupada i fortificada pels romans i pels romans d'Orient.

Edat mitjana[modifica]

El 1185 els senyors feudals locals Asen i Pere es van revoltar a la ciutat llavors esmentada com Tirnovo; la ciutat va esdevenir la fortificació búlgara més important de l'edat mitjana entre els segles XII i XIV i el centre polític, econòmic, cultural i religiós principal de l'imperi (Segon Imperi Búlgar). La ciutat fou descrita pel clergue búlgar Gregory Tsamblak al segle xiv com a "ciutat molt gran, maca i envoltada als costats de muralles amb entre dotze i quinze mil habitants". ^[3]. La ciutat va tenir unes 40 esglésies i cinc monestirs, una vila franca pels comerciants europeus occidentals, i un barri jueu. Al segle xiv, amb l'Imperi Romà d'Orient debilitat, Tarnovo afirmava ser la tercera Roma, en base a la seva influència cultural preeminent als Balcans i al món Ortodox eslau. Com a capital del Segon Imperi Búlgar, Tarnovo era una ciutat cosmopolita, amb molts comerciants estrangers i enviats. Se sap que Tarnovo tenia residents armenis, jueus i francs/catòlics a més d'una població búlgara dominant. La descoberta de tres caps de estatuetes gòtiques indica que també hi hauria hagut una església catòlica. ^[4].

Domini otomà[modifica]

La ciutat va prosperar i créixer durant 200 anys. La importància política i espiritual es va aturar el 17 de juliol de 1393 quan, després d'una resistència vigorosa durant un setge de tres mesos, Veliko Tarnovo queia en poder dels otomans i l'Imperi Búlgar era destruït. Moltes ciutats búlgares medievals i pobles, monastirs i esglésies, foren cremats i reduïts a cendres. El apalau del tsar i les muralles de Tirnovo foren destruïts i el patriarca enviat a l'exili. Fou llavors centre d'un kada del sandjak de Nikbuli (Nicòpolis) dins de l'eyalat de Rumèlia, i després del de Silistra. Veliko Tarnovo, coneguda en l'edat mitjana com Tarnovgrad (Търновград) i durant el domini otomà com Trnova o Tirnowa, fou escenari de dues revoltes contra els turcs, en 1598 (la primera revolta de Tarnovo) i 1686 (la segona revolta de Tarnovo); les dues van fracassar. Vers el 1500 Tirnovo tenia una població de 4.600 habitants, un terç musulmans; a la meitat del segle xvii les dues comunitats eren gairebé del mateix nombre (entre les dues 5.000 habitants)

Finalment amb la reorganització administrativa del 1864 es va constituir en sandjak que formà part del wilayat de Tuna o Danubi. La idea de l'establiment d'una Església búlgara independent i nacional, va motivar el 1875 i 1876 revoltes a la ciutat. El 23 d'abril de 1876, la Revolta d'abril marcava el començament del final de l'ocupació otomana. Seguia aviat per la guerra russó-turca de 1877-1878, en que fou ocupada pels russos i el 1878 va passar al Principat de Bulgària. En aquest temps la ciutat tenia 12.000 habitants i el 1900 eren 11.628 búlgars, 748 turcs, 52 armenis i 23 gitanos i altres. El patrimoni musulmà de la ciutat, a diferència del que va passar a altres ciutats de Bulgària, es va conservar; al moment de la ocupació russa el 1877 hi havia 22 mesquites i el 1912 se'n conservaven 13 entre les quals un tekke i set madrasses.

Bulgària independent[modifica]

El 7 de juliol de 1877 el general rus Joseph Vladimirovich Gourko alliberava Veliko Tarnovo, acabant amb 480 anys de domini otomà. El 1878, el Tractat de Berlín creava un Principat de Bulgària entre el Danubi i la Serralada dels Balcans, amb el seu seient a la antiga capital búlgara de Veliko Tarnovo.

El 17 d'abril de 1879, la primera Assemblea Nacional fou convocava a Tarnovo per ratificar la primera constitució de l'estat, coneguda com la Constitució de Tarnovo, el resultat clau de la qual ocasionava la transferència de Parlament des de Tarnovo o Tarnovgrad fins a Sofia, que avui roman la capital búlgara. En deferència al passat de la ciutat, Ferran I de Bulgària escollia l'església dels Quaranta Sants Màrtirs de Tarnovo com el lloc per declarar la independència completa de Bulgària el 5 d'octubre de 1908.

El 1965, la ciutat, llavors oficialment anomenada Tarnovo, era rebatejada Veliko Tarnovo (Gran Tarnovo) per commemorar la seva rica i important història.

Població[modifica]

According to Census 2011, Veliko Tarnovo has a population of 68,197 inhabitants as of February 2011.^[1] The number of the residents of the city reached its peak in the period 1986-1991 when exceeded 70,000.^[5] The following table presents the change of the population after the liberation of the country in 1878.

Segons el cens de febrer de 2011, Veliko Tarnovo tenia una població de 68.197 habitants. Cens de.^[1] El número de residents a la ciutat arribava al seu cim durant el període 1986-1991 quan va sobrepassar els 70.000. ^[5]. La taula següent presenta el canvi de la població després de l'alliberació del país el 1878.^[1]^[5]^[6] ^[7]^[8] ^[9]

1887 = 11.314
1910 = 12.469
1934 = 13.963
1946 = 16.223
1956 = 24.648
1965 = 37.337
1975 = 56.664
1985 = 69.173
1991 = 74.185 (màxim)
1992 = 67.644
2001 = 66.897
2005 = 66.145
2009 = 67.099
2011 = 68.197

Llocs interessants[modifica]

Una de les destinacions turístiques primàries de Bulgària, Veliko Tarnovo disposa de molts monuments històrics i llocs destacats, com:

Ruïnes del castell Tsarevets al turó del mateix nom, on hi havia el palau reial i patriarcal
Trapezitsa, la segona fortalesa de la ciutat a la riba dreta del Yantra
Església de Sant Demetri de Thessalònica
Església dels Quarants Sants Màrtirs
Església de Sant Pere i Sant Pau
Edificis del Ressorgiment Nacional Búlgar amb la seva arquitectura típica
Museu del Ressorgiment Búlgar i Assemblea Constituent, localitzada a l'antic edifici municipal otomà construït per Nikola Fichev
Museu Arqueològic, que té nombrosos objectes i restes de la història antiga d'aquestes terres
Samovodska Charshia, el carrer antic comercial amb artesans hàbils del Període de Ressorgiment; avui dia els tallers s'han restauren plenament
Hadji Nikoli Inn, construït per Mastar Koljo Ficheto, avui restaurants, cafeteries, museu i galeria d'art
la Casa amb la Mona i el monument a la Mare Bulgària, els dos al carrer principal
Carrer de Gurko, exemple de l'estil arquitectònic del Ressorgiment búlgar on és possible visitar la Casa Sarafkina
Església de Santes Constantine i Helena amb la panoràmica sobre el riu Yantra i el Monument a la dinastia Asen
El Pont de Stambolov, que està al camí cap al Monument del Asens, i la Galeria d'Art de Ciutat
Universitat de Veliko Tarnov
Universitat de Defensa Nacional "Vasil Levski" amb la instal·lació de Forces combinades (antiga Escola Superior Militar de Terra, ara també per cadets de la força aèria i la marina)

Panorames[modifica]

Galeria[modifica]

Torre Baldwin .
Tsarevets
La primera Assemblea Nacional de Bulgària
The Memorial "Mother Bulgaria"
Tsarevets
El palau reial a Tsarevets
Església dels Quaranta Sant màrtirs
Torre Balduí.
El monument dels lleons de Tsarevets
Monument de la dinastia Asen
Palau patriarcal a Tsarevets
Església Sant Dimitar
Església Sant Dimitar
Església Sant Pere i Sant Pau
Monument de Stefan Stambolov

Gent Notable[modifica]

Nascuts a Veliko Tarnovo[modifica]

Patriarca Evtimiy (vers 1325 – 1403), clergue, l'últim patriarca del segon regne de Bulgària
Gregory Tsamblak (vers 1365 – 1420), clergue, Metropolità de Kiev
Stefan Nedev Karagiosov (1818 – 1879), comerciant, primer industrial de Tarnovo, membre de la municipalitat
Hadji Nikoli (1826 – 1892), comerciant, participant en la Església Ortodoxa Independent Búlgara
Petko Slaveykov (1827 – 1895), escriptor i polític
Stefan Stambolov (1854 – 1895), polític, Primer ministre de Bulgària
Vasil Nikolov Karagiosov (1856 – 1938), professor, polític, industrial, vicecònsol honorífic alemany, monjo en un monastir de Mont Athos
Sava Mutkurov (1852 – 1891), major-general, polític, Regent del principat de Bulgària
Vasil Zlatarski (1866 – 1935), historiador
Vesela Lecheva (born 1964), esportista i política
Krassimir Balakov (born 1966), futbolista
Maria Ilieva, cantant
Kaloyan Stefanov Mahlyanov (nascut 1983), lluitador de sumo professional (kotooshu Katsunori)
Stefan Dimitrov (futbolista) (nascut 1984), futbolista
Plamen Dejanoff (nascut 1970), artista

Morts a Veliko Tarnovo[modifica]

Saint Sava (vers 1175 – 1236), primer arquebisbe de Sèrbia'
Bacho Kiro (1835–1876), revolucionari, professor i escriptor
Dobri Voynikov (1833–1878), figura cultural
Kolyu Ficheto (1800–1881), arquitecte

Que van viure o viuen a Veliko Tarnovo[modifica]

Trifon Ivanov (nascut 1965), futbolista internacional.
Varban Minev (nascut 1948), President de L'Associació Nacional "Traditzia" a Veliko Tarnovo i Ciutadà Honorífic de la ciutat