Usuari:Jordirooca/proves

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Seat Altea de Mossos d'Esquadra.

Unitats terrestres

Unitats terrestres
Patrullers Seat Ateca dels Mossos 01.jpg

Seat Ateca

Seat Arona Mossos d'Esquadra SEAT Altea (17449063742).jpg

Seat Altea XL i Freetrack

Seat León Mossos d'Esquadra unitat de Transit tot terreny amb trailer de moto.jpg

Nissan Pathfinder (4x4)

Nissan Qashqai Mossos d´Esquadra. Barcelona (9299533658).jpg

Nissan Qashqai (4x4)

Nissan X-trail (4x4) Suzuki Grand Vitara
Trànsit Seat León ST Seat Tarraco Mercedes-Benz Vito
Antidisturbis Furgoneta BRIMO a La Rambla.jpg

Mercedes-Benz Sprinter

Ford Transit Ford Ranger Volkswagen

Crafter

Transports de

detinguts

Ford Transit Autocar Camió


Llista dels fixatges més cars de la història de la secció de futbol del Futbol Club Barcelona:

  1. Philippe Coutinho, comprat per 120 milions d'euros (més 40 milions variables), al Liverpool FC (2018).[1]
  2. Ousmane Dembélé, comprat per 105 milions d'euros (més variables), al Dortmund (2017).[2]
  3. Luis Suárez, comprat per 81 milions d'euros, al Liverpool FC (2014).
  4. Frenkie de Jong, comprat per 75 milions d'euros (més 11 milions en variables) a l'Ajax d'Amsterdam (2019)
  5. Zlatan Ibrahimović, comprat per 66 milions d'euros més Eto'o, a l'Inter (2009).Nota 1
  6. Neymar, comprat per 57 milions d'euros, al Santos FC (2013).
  7. David Villa, comprat per 40 milions d'euros, al València CF (2010).
  8. Paulinho, comprat per 40 milions d'euros, al Guangzhou Evergrande (2017).[3]
  9. Marc Overmars, comprat per 39,6 milions d'euros, a l'Arsenal FC (2000).
  10. Clément Lenglet, comprat per 35,9 milions d'euros, al Sevilla FC (2018).[4]
# Imatge Nom Preu # Imatge Nom Preu
1. 20180610 FIFA Friendly Match Austria vs. Brazil Philippe Coutinho 850 1692.jpg Philippe Coutinho[5] 120M € (+ 40M variables), al Liverpool FC LiverpoolFC.png (2018) 6. Neymar (cropped).jpg Neymar Jr 57M , al Santos FC LogoSantosFC.png (2013)
2. Ousmane Dembélé vs Valladolid 2.jpg Ousmane Dembélé[6] 105M € (+ variables), al Dortmund Borussia Dortmund logo.svg (2017) 7. Spain-Tahiti, Confederations Cup 2013 (02) (Villa crop).jpg David Villa 40M , al València CF Valencia CF logo.png (2010)
3. Luis Suárez 2018.jpg Luis Suárez 81M €, al Liverpool FC LiverpoolFC.png (2014) 8. 20180610 FIFA Friendly Match Austria vs. Brazil Paulinho 850 1696.jpg Paulinho[7] 40M , al Guangzhou Evergrande (2017)
4. Frenkie de Jong (2019).jpg Frenkie de Jong 75M € (+ variables), a l'Ajax Ajax Amsterdam.svg (2019) 9. Silver - replace this image male cropped.jpg Marc Overmars 39,6M , a l'Arsenal FC (2000)
5. Zlatan Ibrahimović June 2018.jpg Zlatan IbrahimovićNota 1 66M € més Eto'o, a l'Inter FC Internazionale Milano 2021.svg (2009) 10. Spartak Sevilla.jpg Clément Lenglet 35,9M €, al Sevilla FC Sevilla cf logo.png (2018)
  1. Javier Saviola, comprat per 35,9 milions d'euros, al River Plate (2001).
  2. Cesc Fàbregas, comprat per 34 milions d'euros (més 5 milions variables en funció de resultats), a l'Arsenal FC (2011).[8][9]
  3. André Gomes, comprat per 35 milions d'euros, al València CF (2016).[10]
  4. Arthur Melo, comprat per 31 milions d'euros (més 9 milions variables), al Grêmio Porto Alegre (2018).[11]
  5. Daniel Alves, comprat per 29,5 milions d'euros, al Sevilla FC (2008).
  6. Ronaldinho, comprat per 27 milions d'euros, al París Saint-Germain (2003).
  7. Alexis Sánchez, comprat per 26 milions d'euros (més 11,5 en variables), a l'Udinese Calcio (2011).
  8. Dmitrò Txigrinski, comprat per 25 milions d'euros, al FC Xakhtar Donetsk (2009).
  9. Rivaldo, comprat per 24 milions d'euros, al Deportivo (1997).
  10. Samuel Eto'o, comprat per 24 milions d'euros, al Real Mallorca i Reial Madrid (2004).
  11. Thierry Henry, comprat per 24 milions d'euros, a l'Arsenal FC (2007).
  12. Gerard López, comprat per 21,6 milions d'euros, al València CF (2000).
  13. Geovanni, comprat per 21,3 milions d'euros, al Grêmio Porto Alegre (2001).
  14. Gabriel Milito, comprat per 20,5 milions d'euros, al Real Zaragoza (2007).
  15. Alex Song, comprat per 19 milions d'euros, a l'Arsenal FC[12] (2012)
  16. Anderson, comprat per 18 milions d'euros, a l'AS Mònaco (1997).
  17. Deco, comprat per 18 milions d'euros, al FC Porto (2004).
  18. Martín Cáceres, comprat per 16,5 milions d'euros, al Vila-real CF (2008).
  19. Ronaldo, comprat per 15 milions d'euros, al PSV Eindhoven (1996).
  20. Dani, comprat per 15 milions d'euros, al Real Mallorca (1997).
  21. Hleb, comprat per 15 milions d'euros, a l'Arsenal FC (2008).
  22. Jordi Alba, comprat per 14 milions d'euros al València CF (2012)[13]
# Imatge Nom Preu # Imatge Nom Preu
1. Javier Saviola 15abr2007.jpg Javier Saviola 35,9M €, al River Plate (2001) 6. 20141118 AUTBRA 5088.jpg Neymar Jr 57M , al Santos FC LogoSantosFC.png (2013)
2. Cesc Fabregas vs Maccabi Tel-Aviv, Sep 2015.jpg Cesc Fàbregas 34M € (+5M variables en funció de resultats), a l'Arsenal FC (2011)[8] 7. Spain-Tahiti, Confederations Cup 2013 (02) (Villa crop).jpg David Villa 40M , al València CF Valencia CF logo.png (2010)
3. André Filipe Tavares Gomes.jpg André Gomes 35M €, al València CF (2016)[10] 8. 20180610 FIFA Friendly Match Austria vs. Brazil Paulinho 850 1696.jpg Paulinho[14] 40M , al Guangzhou Evergrande (2017)
4. Arthur Melo 2019 03 17 1 (cropped).jpg Arthur Melo 75M € (+ variables), a l'Ajax Ajax Amsterdam.svg (2019)

31M € (+ 9M variables), al Grêmio Porto Alegre Gremio.svg(2018).[11]

9. Silver - replace this image male cropped.jpg Marc Overmars 39,6M , a l'Arsenal FC (2000)
5. DanielAlves.JPG Daniel Alves 66M € més Eto'o, a l'Inter FC Internazionale Milano 2021.svg (2009) 10. Spartak Sevilla.jpg Clément Lenglet 35,9M €, al Sevilla FC Sevilla cf logo.png (2018)

Notes[modifica]

Nota 1: Samuel Eto'o fou inclòs en l'operació i aleshores estava valorat pel club en 20 milions d'euros.[15]

Referències[modifica]

  1. «FC Barcelona: Ya es oficial: Coutinho, fichado por el Barcelona hasta 2023 - Marca.com» (en castellà). Marca.com.
  2. «FC Barcelona: Oficial: El Barcelona ficha a Dembélé por 105 millones más variables - Marca.com» (en castellà). Marca.com.
  3. «Paulinho es converteix en el quart fitxatge més car de la història del FC Barcelona», 14-08-2017. [Consulta: 15 agost 2017].
  4. «El Barcelona paga la cláusula del central del Sevilla Clement Lenglet» (en castellà). ELMUNDO.
  5. «FC Barcelona: Ya es oficial: Coutinho, fichado por el Barcelona hasta 2023 - Marca.com» (en castellà). Marca.com.
  6. «FC Barcelona: Oficial: El Barcelona ficha a Dembélé por 105 millones más variables - Marca.com» (en castellà). Marca.com.
  7. «Paulinho es converteix en el quart fitxatge més car de la història del FC Barcelona», 14-08-2017. [Consulta: 15 agost 2017].
  8. 8,0 8,1 «Bartomeu agraeix a Cesc l'esforç que ha fet per venir al Barça». FCBarcelona.cat, 15-08-2011. [Consulta: 16 agost 2011].[Enllaç no actiu]
  9. «Cesc firma como nuevo jugador del Barcelona» (en castellà). Marca.com, 15-08-2011. [Consulta: 16 agost 2011].
  10. 10,0 10,1 «El Barça fa oficial les xifres del fitxatge d'André Gomes, que serà presentat dimecres oficialment». 324.cat. [Consulta: 26 juliol 2016].
  11. 11,0 11,1 «El FC Barcelona ficha a Arthur por 31 millones de euros». Mundo Deportivo.
  12. Acord amb l'Arsenal per Alex Song
  13. Jordi Alba fitxat (castellà)
  14. «Paulinho es converteix en el quart fitxatge més car de la història del FC Barcelona», 14-08-2017. [Consulta: 15 agost 2017].
  15. «El Barça cifra la 'operación Ibrahimovic' en 66 millones» (en castellà). ElMundoDeportivo.es, 27-07-2009. [Consulta: 2 desembre 2012].

Vegeu també[modifica]


Categoria:Història del Futbol Club Barcelona Categoria:Llistes de futbol



Sistema Universitari Públic
Logo Nom Fundació Estudiants Professorat Centres adscrits
Universitat de Barcelona (UB) 1837 44.442 5.516 Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya
Escola Superior d'Hoteleria i Turisme
Escola Superior de Relacions Públiques
Escola Superior de Comerç i Distribució
Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya
Escola de Noves Tecnologies Interactives
Centre d'Estudis Internacionals
Campus Universitari de Sant Joan de Déu.
Logo uab.png Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 1968 30.926 3.671 EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Escola de Prevenció i Seguretat Integral
Escola Massana, Centre Municipal d'Art i Disseny
Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents
Escola Universitària d'Infermeria de Sant Pau
Escola Universitària d'Informàtica "Tomàs Cerdà"
Escola Universitària Salesiana de Sarrià
Escola Universitària d'Infermeria i de Fisioteràpia "Gimbernat"
Escola Universitària d'Infermeria i Teràpia Ocupacional
Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera
Fundació Salut i Envelliment
Institut Guttmann
Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR)
Logo UPC.svg Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 1971 22.397 2.792
Logo UPF.jpg Universitat Pompeu Fabra (UPF) 1990 15.801 947 Centres docents UPF Barcelona School of Management
Escola Superior de Comerç Internacional
Elisava Escola Superior de Disseny
Tecnocampus
Escola Superior d'Infermeria del Mar
Instituts universitaris

i centres de recerca

Institut Barcelona d'Estudis Internacionals
Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques
Centre de Regulació Genòmica
Barcelona Graduate School of Economics
Institut de Salut Global de Barcelona
Institut de Biologia Evolutiva
Centre de Recerca en Economia Internacional
Institute of Political Economy and Governance
BarcelonaBeta Brain Research Center
Fundació Phonos
Center for Cybersecurity Research of Catalonia (CYBERCAT)
Barcelona Graduated School of Mathematics
Barcelona Institute of Analytic Philosophy (BIAP)
Logo UdL.svg Universitat de Lleida (UdL) 1991 8.755 1.178 Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya - INEFC.
Escola Universitària de Relacions Laborals
Escola Universitària de Turisme Ostelea
Institut de Recerca Biomèdica de Lleida
Logo de la universitat de girona.png Universitat de Girona (UdG) 1991 13.457 1.253 Instituts Institut de Ciències de l'Educació Josep Pallach
Instituts universitaris

de recerca

Institut d'Ecologia Aquàtica
Institut d'Informàtica i Aplicacions
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat
Institut de Llengua i Cultura Catalanes
Institut de Medi Ambient
Institut de Química Computacional i Catàlisi
Institut de Recerca Educativa
Institut de Recerca en Turisme (INSETUR)
Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica
Institut de Recerca Històrica
Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida
Institut de Tecnologia Agroalimentària
Fundacions Parc Científic i Tecnològic de la UdG
UdG: Innovació i Formació
UdG: Universitat i Futur
Campus Arnau d'Escala
Agroterritori
Centres de recerca

participats

Institut Català de Recerca de l'Aigua
Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
Insitut d'Investigació Biomèdica de Girona
Logo URV.png Universitat Rovira i Virgili (URV) 1991 11.945 1.798 Institut Català d'Arqueologia Clàssica
Institut Català d'Investigació Química
IPHES
Logotipo UOC.svg
Universitat Oberta de Catalunya (UOC) 1995 77500 5778
Sistema universitari privat
Logo Nom Fundació Estudiants Professorat Centres adscrits
Universitat Ramon Llull 1991 12.609 1.173 Facultat de Dret ESADE
Institut Químic de Sarrià
La Salle
Fundació Blanquerna
Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés
Instituts universitaris Institut Universitari Observatori de l'Ebre
Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer
Institut Borja de Bioètica
Logo 3linies U color.jpg Universitat de Vic - Universitat

Central de Catalunya

1997 7.948 891
UIC Barcelona.png Universitat Internacional de Catalunya 1997 3.637 538
Logo UAO CEU.jpg Universitat Abat Oliba CEU 2003 1.568 253
Retrat Nom

Títols (naixement–mort)

Comandament
Eleccions
Altres càrrecs exercits al llarg del seu govern Partit Polític Govern
María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, reina de España.jpg Regència de María Cristina de Borbón-Dos Sicilias (1833-1840) Coat of Arms of Maria Christina of the Two Sicilies, Queen Consort of Spain.svg
Francisco Martínez de la Rosa (Museo del Prado).jpg Francisco Martínez de la Rosa
President del Consell de Ministres
(1787–1862)
15 de gener
1834[1]
7 de juny
1835
– Ministre d'Estat
(15 de gener de 1834-7 de juny de 1835)
– Ministre interí de Guerra
(2 de setembre de 1834-17 de febrer de 1835)
Partit Moderat II Martínez de la Rosa
1834
Llista
- Estatut Reial (10 d'abril de 1834)
- Firma del Tratado de la Quàdruple Aliança (22 d'abril de 1834).
- Epidèmia de còlera en Madrid (1834).
- Disturbis a Madrid amb assassinat de frares, als quals se'ls acusava d'enverinar els pous i donar suport a l'pretendent carlista (16-18 de juliol de 1834).
- Primera Guerra Carlista: Primera Batalla d'Arquijas (15 de desembre de 1834); inici de l'Expedició Reial del pretendent Carles V; firma del Conveni d'Eliot per humanitzar el tracte als presoners de guerra. (27 d'abril de 1835).
- Revolta liberal a Madrid amb l'ocupació de Real Casa de Correus, mort del capità general de Madrid José de Canterac (13 d'abril 1835)
- clausura de les Corts (29 de maig de 1835)
José María Queipo de Llano, conde de Toreno (Museo del Prado).jpg José María Queipo de Llano
President del Consell de Ministres
(1786–1843)
7 de juny
1835
14 de setembre
1835
– Ministre d'Estat
(7 de juny-14 de setembre de 1835)
– Ministre interí d'Hisenda
(13 de juny-6 de setembre de 1835)
Partit Moderat I Conde de Toreno
-
Llista
- Tractat sobre la tracta d'esclaus amb el Regne Unit (18 de juny de 1835)
-Primera Guerra Carlina: Batalla de Mendigorria (15 de juliol de 1835); mort del general carlí Tomás de Zumalacárregui.
- Revolta liberal a Cadis (10 de juliol de 1835)
- Extensió de la revolta liberal per la resta de ciutats, dimissió de president
Don Miguel Ricardo de Alava by William Salter cropped.jpg Miguel Ricardo de Álava
President del Consell de Ministres
(1772–1843)
14 de setembre
1835
25 de setembre
1835
– Ministre plenipotenciario en el Reino Unido
– Ministre d'Estat
(14-25 de setembre 1835)
Partit Progressista Miguel Ricardo de Álava
-
Llista
- Nomenat durant la seva estada a Londres, el president no va tornar a Espanya i va suplicar a la reina governadora el seu cessament, que fou acceptat el 25 de setembre de 1835
- Juan Álvarez Mendizábal va actuar com a president del Consell de Ministres interí
Juan Álvarez Mendizábal.jpg Juan Álvarez Mendizábal
President del Consell de Ministres interí
(1790–1853)
25 de setembre
1835
15 de maig
1836
– Ministre interí d'Estat
(25 de setembre de 1835-15 de maig de 1836)
– Ministre d'Hisenda
(13 de juny de 1835-16 de maig de 1835)
Partit Progressista Mendizábal
1836
setembre
Llista
- Desamortització de Mendizábal.
- S'aprova una quinta de 100.000 homes per a la guerra
Francisco Javier Istúriz.jpg Francisco Javier de Istúriz
President del Consell de Ministres
(1790–1871)
15 de maig
1836
14 d'agost
1836
– Ministre d'Estat
(15 de maig-14 d'agost de 1836)
Moderat I Istúriz
-
Llista
- Revolta liberal a ciutats d'Espanya (juny-agost de 1836).
- Motí de la Granja de San Ildefonso (12-13 d'agost de 1836).
José María Calatrava.jpg José María Calatrava
President del Consell de Ministres
(1781–1846)
14 d'agost
1836
18 d'agost
1837
– Ministre d'Estat
(14 d'agost de 1836-18 d'agost de 1837)
Partit Progressista Calatrava
1836
octubre
Llista
- Reconeixement de la independència de Mèxic (28 de desembre de 1836).
- Mesures contra els eclesiàstics favorables al pretendent: intervenció de nomenaments de càrrecs religiosos (22 de desembre de 1836), vigilància de les homilies (10 de gener de 1837), prohibició d'abandonar els seus domicilis sense autorització (5 d'agost) Primera Guerra Carlina: batalla de Villarrobledo (20 de setembre de 1836); victòria isabelina a la batalla de Luchana i cap del Setge de Bilbao. En 1837 se succeeixen les victòries carlines en les batalles d'Oriamendi (16 de març), Osca (25 de maig) i Barbastre (2 de juny).
- Els carlins prenen Segòvia, els militars isabelins dirigits per Espartero ocupen Madrid i forcen la dimissió del president.
Baldomero Espartero.jpg Baldomero Espartero
President del Consell de Ministres
(1793–1879)
18 d'agost
1837
18 d'octubre
1837
– Ministre de la Guerra
(18 d'agost-18 d'octubre de 1837)
Partit Progressista I Espartero
1837
Llista
- Constitució de 1837
- Primera Guerra Carlina: Resistencia carlina en el Setge de Morella (juliol-agost de 1838) i victòria carlina en l'Acció de Maella (1 d'octubre). Victòria isabelina en la batalla d'Aranzueque i retirada de l'Expedició Reial (setembre de 1837)
Félix batanero-retrato de eusebio bardají y azara.jpg Eusebio Bardají Azara
President del Consell de Ministres
(1777–1842)
18 d'octubre
1837
16 de desembre
1837
– Ministre d'Estat
(18 d'octubre-16 de desembre de 1837)
Partit Progressista Eusebio Bardají
-
Llista
-
Conde de Ofalia.JPG Narciso Heredia y Begines de los Ríos
President del Consell de Ministres
(1775–1847)
16 de desembre
1837
6 de setembre
1838
– Ministre d'Estat
(16 de desembre de 1837-6 de setembre de 1838)
– Ministre interí de la Guerra
(20-27 de maig de 1838)
Moderat Narciso Heredia
-
Llista
- Legislació sobre instrucció pública: model d'escoles de magisteri provincials per a formació de mestres (21 de juliol de 1838).
- Primera Guerra Carlina: victòria carlina en el Setge de Morella (juliol-agost de 1838) cau el govern.
Bernardino Fernández de Velasco, 14th Duke of Frías.JPG Bernardino Fernández de Velasco
President del Consell de Ministres
(1783–1851)
6 de setembre
1838
9 de desembre
1838
– Ministre d'Estat
(6 de setembre-9 de desembre de 1838)
– Ministre interí de la Guerra
(31 d'octubre-2 de desembre de 1838)
Moderat Bernardino Fernández de Velasco
-
Llista
-
Evaristo Pérez de Castro.jpg Evaristo Pérez de Castro
President del Consell de Ministres
(1778–1849)
9 de desembre
1838
19 de juliol
1840
– Ministre d'Estat
(9 de desembre de 1838-19 de juliol de 1840)
Moderat Pérez de Castro
1839; 1840
Llista
- Isidro Alaix nomenat interí fins a la seva arribada.
- Primera Guerra Carlina: victòria d'Espartero en la batalla de Ramales (abril 1839). Conveni de Bergara (29 d'agost de 1839). Fi de la Primera Guerra Carlista.
- Es reconeix la independència de l'Equador (16 de febrer de 1840).
- L'aprobació de la Ley de Ayuntamientos (15 de juliol de 1840) genera disturbis als carrers. Dimisió del govern.
Antonio González González.jpg Antonio González y González
President del Consell de Ministres
(1792–1876)
20 de juliol
1840
12 d'agost
1840
– Ministre de Gràcia i Justícia
(20 de juliol-12 d'agost de 1840)
Partit Progressista I González y González
-
Llista
- Presenta el seu programa de govern, que inclou la suspensió de la Ley de Ayuntamientos i la dissolució de les Corts. La reina governadora no accepta i el govern dimiteix.
- La reina governadora es trasllada a València.
Ferraz.JPG Valentín Ferraz
President del Consell de Ministres
(1792–1866)
12 d'agost
1840
28 d'agost
1840
– Ministre de la Guerra
(12-28 d'agost de 1840)
Partit Progressista Ferraz
-
Llista
-
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg Modesto Cortázar
President del Consell de Ministres interí
(1783–1862)
29 d'agost
1840
11 de setembre
1840
– Ministre de Gràcia i Justícia
(29 d'agost-11 de setembre de 1840)
Partit Progressista Cortázar
-
Llista
- Revolució de 1840: revolta liberal a Madrid (1 de setembre) Els revoltats estableixen una Junta Provisional de Govern a Madrid (2 de setembre). Les diferents capitals es van adherint al pronunciament i estableixen les seves pròpies Juntes.[2]
- Espartero es nega a marxar a Madrid per reprimir la revolta.
Vicente Sancho redondeado.png Vicente Sancho
President del Consell de Ministres
(1793–1879)
11 de setembre
1840[3]
16 de setembre
1840
– Ministre d'Estat
(11-16 de setembre de 1840)
Partit Progressista Vicente Sancho
-
Llista
- Davant l'oposició de la Junta Provisional de Madrid i dels partidaris d'Espartero, el govern dimiteix.
Baldomero Espartero.jpg Baldomero Espartero
President del Consell de Ministres
(1793–1879)
16 de setembre
1840
10 de maig
1841
– Ministre d'Estat
(6 de març-10 de maig de 1841)
Partit Progressista II Espartero
-
Llista
- Entrevista amb la reina governadora (9 d'octubre de 1840)
- La reina governadora renuncia a la regència i abandona Espanya (12 d'octubre de 1840), Espartero nomenat regent en funcions.
Baldomero Espartero.jpg Regència interina de Baldomero Espartero (1840 - 1841) Coat of Arms of Baldomero Espartero, Prince of Vergara.svg
Baldomero Espartero.jpg Baldomero Espartero
President del Consell de Ministres
(1793–1879)
16 de setembre
1840
10 de maig
1841
– Ministre d'Estat
(6 de març-10 de maig de 1841)
Partit Progressista II Espartero
1841
Llista
- Deteriorament de les relacions amb la Santa Seu: expulsió del vicegerent de la nunciatura José Rodríguez d'Arellano (29 de desembre de 1840); supressió de la Congregació de Propagació de la Fe (19 d'abril de 1841)
Baldomero Espartero.jpg Regència de Baldomero Espartero (1841 - 1843) Coat of Arms of Baldomero Espartero, Prince of Vergara.svg
Joaquín María Ferrer por Francisco de Goya.jpg Joaquín María Ferrer
President del Consell de Ministres
(1777–1861)
10 de maig
1840
20 de maig
1841
– Ministre d'Estat
(10-20 de maig de 1841)
– Ministre interí d'Hisenda
(10-20 de maig de 1841)
Partit Progressista Ferrer
-
Llista
-
Antonio González González.jpg Antonio González y González
President del Consell de Ministres
(1792–1876)
20 de maig
1841
17 de juny
1842
– Ministre d'Estat
(20 de maig de 1841-17 de juny de 1842)
Partit Progressista II González y González
-
Llista
- Deteriorament de les relacions amb la Santa Seu: desamortització de béns de les capillanies (19 de juliol de 1841); protesta el ministeri de justícia espanyol davant la denúncia de Gregori XVI; subhasta de béns colectius de l'Església (2 de setembre de 1841); renovació de l'obligació de prestar jurament de fidelitat al govern (14 de novembre de 1841).
- Incident diplomàtic amb els ambaixadors de França i el Regne Unit en voler presentar les seves credencials a la reina i no al regent.
- Pronunciament de 1841 a Espanya: insurrecció de Leopoldo O'Donnell a Pamplona (27 de setembre de 1841), acaba en fracàs. Avortada a Madrid una conspiració per apoderar-se de la reina. Afusellament dels generals conspiradors Diego de León i de Manuel Montes de Oca.
- Moció de censura contra el Govern, caiguda d'Antonio González i González
Retrato del general Rodil (Dionisio Fierros Álvarez).jpg José Ramón Rodil y Campillo
President del Consell de Ministres
(1789–1853)
17 de juny
1842
9 de maig
1843
– Ministre de la Guerra
(17 de juny de 1842-9 de maig de 1843)
Partit Progressista Rodil y Campillo
1843
febrer
Llista
- Bullangues a Barcelona contra la política lliurecanvista del govern (13 de novembre de 1843).
- Les forces guvernamentals controlen el castell de Montjuïc i la ciutadella de Barcelona.
- Bombardeig de Barcelona (3 de desembre de 1842).
- Després de les eleccions Espartero força la dimissió del govern davant la falta de suports.
Joaquín María López.png Joaquín María López
President del Consell de Ministres
(1798–1855)
9 de maig
1843
19 de maig
1843
– Ministre de Gràcia i Justícia
(9-19 de maig de 1843)
Partit Progressista I Joaquín María López
-
Llista
- El govern pren mesures contràries a Espartero: la regència es mantindria només fins l'octubre de 1844. Amb això s'intentava aïllar la reina Isabel II del regent, declarant-la major d'edat. Amnistia política: es va concedir la llibertat a tots aquells que s'havien oposat a Espartero des de 1841. Apartar dels seus càrrecs als qui donaven suport a Espartero: militars com Zurbano o Francisco Linage van ser destituïts o traslladats.
- Espartero força la dimissió del govern.
Álvaro Gómez Becerra (Palacio del Senado de España).jpg Álvaro Gómez Becerra
President del Consell de Ministres
(1771–1855)
19 de maig
1843
23 de juliol
1843[4]
– Ministre de Gràcia i Justícia
(19 de maig-23 de juliol de 1843)
Partit Progressista Gómez Becerra
-
Llista
- Revolta contra el govern a Màlaga (23 de maig).[5]
- La revolució s'extén pel país (maig - juny) i es transforma contra el regent: la revolta arribà a Granada el 25 de maig, i a Almeria el 27, propagant-se per gairebé tot Andalusia;[6] el 17 de juliol va arribar a Sevilla.[7][8]
- El 27 de maig a Reus i el 5 de juny a Barcelona;[9] Tarragona el 14 de juny.[10]
- De Catalunya, el moviment, va passar a València el 9 de juny[11] i el 12 a Alacant[12][13] i després a Múrcia i Cartagena.
- Només es mantingueren fidels a Espartero: Madrid, Saragossa, Càdis, Lleó i Oviedo[14]
- Els revoltats van establir una Junta Central a Barcelona,[15] restauren el Gabinet de Joaquín María López[16][17] i designen al general Serrano ministre universal transitòri (28 de juny).[18]
- Derrota de l'exèrcit lleial a Espartero (22 de juliol).
- Les tropes contràries al Regent entren a Madrid (23 de juliol), Espartero, un cop a l'exili, se li desposeeix de tots els seus càrrecs, títols i honors.

Escudo de Carlos III de España Toisón y su Orden variante leones de gules.svg Majoria d'edat d'Isabel II (1843-1868)[modifica]

IsabellaII.png

Aspectre polític
Retrat Nom

Títols (naixement–mort)

Comandament
Eleccions
Altres càrrecs exercits al llarg del seu govern Partit Polític Govern
Joaquín María López.png Joaquín María López
President del Govern Provisional
President del Consell de Ministres
(1798–1855)
23 de juliol
1843
10 de novembre
1843
– Ministre de Gràcia i Justícia
(23 de juliol-20 de novembre de 1843)
Partit Progressista II Joaquín María López
10 de novembre
1843
20 de novembre
1843
1843
setembre
Llista
- Rebel·lió contra Espartero: desembarcament de comandaments militars rebels com Narváez a València o Serrano a Barcelona (21 de juny - 22 juny de 1843). Batalla de Torrejón de Ardoz, derrota d'Espartero (23 de juliol de 1843). Restitució de Joaquín María López com a cap de govern (23 de juliol)
- Isabel II es declara major d'edat (10 de novembre de 1843).
- Sufocació del moviment juntista amb la disolució de la Junta de Barcelona (2 setembre-20 de novembre de 1843).
Salustiano de Olózaga Armandoz 1872 Antonio Gisbert Pérez.jpg Salustiano Olózaga
President del Consell de Ministres
(1805–1873)
20 de novembre
1843
29 de novembre
1843[19]
– Ministre d'Estat
(20-24 de novembre de 1843)
Partit Progressista I Salustiano Olózaga
-
Llista
- Projectes de llei d'amnistia pels seguidors d'Espartero, modificiació de la Llei d'Ajuntaments i rearmament de la Milícia Nacional (26 de novembre de 1843).
Luis González Bravo.jpg Luis González Bravo
President del Consell de Ministres
(1811–1871)
5 de desembre
1843[20]
3 de maig
1844
– Ministre d'Estat
(5 de desembre 1843-3 de maig de 1843)
Partit Moderat I González Bravo
-
Llista
- Suspensió de les Corts (27 de desembre de 1843)
- Llei d'Ajuntaments de 1840
- Llei d'Imprenta (10 d'abril de 1844)
- Creació de la Guàrdia Civil (28 de març de 1844, fundació; 12 d'abril de 1844, organització).
Ramon Maria de Narvaez by Vicente Lopez 1772 1850.jpg Ramón María Narváez
President del Consell de Ministres
(1800–1868)
3 de maig
1844
11 de febrer
1846
– Ministre de la Guerra
(3 de maig 1843-11 febrer de 1846)
– Ministre interí d'Estat
(1 juliol-16 de setembre de 1844)
– Ministre interí de Marina
(3-13 de maig de 1844)
(23 d'agost-4 de setembre de 1844)
Moderat I Narváez
1844
Llista
- Antonio Cabaleiro interí fins l'arribada de Narváez (19 de maig - 21 d'agost de 1844)
- Relacions Església-Estat: Reial Decret que suspén la venda de béns eclesiàstics (13 d'agost de 1844). Dotació del culte i clergat (14 de febrer de 1845).
- Constitució de 1845
- Llei de delictes d'impremta (6 de juliol de 1845) i llei electoral de 1846 amb sufragi censatari.
- Reforma tributària de 1845.
Marques de miraflores.jpg Manuel Pando Fernández de Pinedo
President del Consell de Ministres
(1792–1872)
11 de febrer
1846
16 de març
1846
– Ministre d'Estat
(11 de febrer-16 de març de 1846)
– Ministre interí de Governació
(12-13 de febrer de 1846)
Moderat I Marqués de Miraflores
-
Llista
- El govern rebutja al comte de Trapani, Francesc de Borbó-Dues Sicílies, com a possible marit de la reina.
Ramon Maria de Narvaez by Vicente Lopez 1772 1850.jpg Ramón María Narváez
President del Consell de Ministres
(1800–1868)
16 de març
1846
5 d'abril
1846
– Ministre de la Guerra
(16 de març-5 d'abril de 1846)
– Ministre d'Estat interí
(16 de març-5 d'abril de 1846)
Moderat II Narváez
-
Llista
-
Francisco Javier Istúriz.jpg Francisco Javier Istúriz
President del Consell de Ministres
(1790–1871)
5 d'abril
1846
28 de gener
1847
– Ministre d'Estat
(5 d'abril 1846-28 de gener de 1847)
Moderat II Istúriz
1846
Llista
- Comença la Segona Guerra Carlina (setembre de 1846)
- Enllaç entre Isabel II i el seu cosí Francesc d'Assís de Borbó (10 d'octubre de 1846)
- Eleccions de 1846: els progressistes i moderats dissidents aconsegueixen elegir el candidat de l'oposició per a la Presidència de les Corts, dimissió d'Istúriz.
Don Carlos (Martinez de Irujo), 8th Duke of Sotomayor (d. 1910).jpg Carlos Martínez de Irujo y McKean
President del Consell de Ministres
(1802–1855)
28 de gener
1847
28 de març
1847
– Ministre d'Estat
(28 de gener-28 de març de 1847)
Moderat I Martínez de Irujo
-
Llista
-
Joaquín Francisco Pacheco (Real Academia Española).jpg Joaquín Francisco Pacheco
President del Consell de Ministres
(1808–1865)
28 de març
1847
31 d'agost
1847
– Ministre d'Estat
(28 de març-31 d'agost de 1847)
Moderat I Pacheco
-
Llista
- Els negocis del Marquès de Salamanca, ministre d'Hisenda, porten les crítiques de l'oposició. Pacheco tanca les Corts (5 de maig de 1847).
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg Florencio García Goyena
President del Consell de Ministres
(1783–1855)
31 d'agost
1847
4 d'octubre
1847
– Ministre de Gràcia i Justícia
(3 de setembre-4 d'octubre de 1847)
Moderat I García Goyena
-
Llista
- Amnistia general (12 de setembre de 1847)
- Cop de força de Narváez, dimissió del govern.
Ramon Maria de Narvaez by Vicente Lopez 1772 1850.jpg Ramón María Narváez
President del Consell de Ministres
(1800–1868)
4 d'octubre
1847
19 d'octubre
1849
– Ministre d'Estat
(4-23 d'octubre de 1847)
– Ministre de la Guerra
(3 de novembre-24 de desembre de 1847)
Moderat III Narváez
-
Llista
-
Serafín María de Sotto (Museo del Ejército).JPG Serafín María de Sotto
President del Consell de Ministres
(1793–1862)
19 d'octubre
1849
20 d'octubre
1849
– Ministre de la Guerra
(19-20 d'octubre de 1847)
Moderat I de Sotto
-
Llista
-
Ramon Maria de Narvaez by Vicente Lopez 1772 1850.jpg Ramón María Narváez
President del Consell de Ministres
(1800–1868)
20 d'octubre
1849
14 de gener
1851
–  Moderat IV Narváez
1850
Juan Bravo Murillo.jpg Juan Bravo Murillo
President del Consell de Ministres
(1803–1873)
14 de gener
1851
14 de desembre
1852
– Ministre d'Hisenda
(14 de gener 1851-14 de desembre de 1852)
Moderat I Bravo Murillo
1851
Llista
- Consolidació del Deute Públic (13 de setembre de 1851).
- Pla general de Ferrocarrils.
- Projecte constitucional de 1852.
Gomez-Retrato de Federico Roncali Ceruti.jpg Federico Roncali
President del Consell de Ministres
(1809–1857)
14 de desembre
1852
14 d'abril
1853
– Ministre d'Estat
(14 de desembre 1852-14 d'abril de 1853)
Moderat I Roncali
1853
Llista
- Projecte de reforma del Senat.
- Concessions deslleials del ferrocarril al Marquès de Salamanca.
- Oposició a les Corts i dissolució de les mateixes (9 d'abril de 1853).
- Dimissió del govern (14 d'abril de 1853).
Teniente general Francisco Lersundi y Hormaechea.jpg Francisco Lersundi Hormaechea
President del Consell de Ministres
(1817–1854)
14 d'abril
1853
19 de setembre
1853
– Ministre de la Guerra
(14 d'abril-19 de setembre de 1853)
Moderat I Lersundi
-
Llista
- Les Corts romanen tancades durant el seu comandament.
- Forta oposició a la presència en el govern de Pedro Egaña, conseller de l'antiga reina governadora Maria Cristina.
Jose Luis Sartorius.jpg Luis José Sartorius
President del Consell de Ministres
(1820–1871)
19 de setembre
1853
17 de juliol
1854
– Ministre de la Governació
(19 de setembre 1853-17 de juliol de 1854)
Moderat I Sartorius
-
Llista
- Oposició al seu projecte de Llei de ferrocarrils (8 de desembre de 1853).
- Dissolució de les Corts i persecució política dels opositors.
- Inici de la Revolució de 1854 o La Vicalvarada (28 de juny de 1854).
- La reina Isabel II força la dimissió de Luis José Sartorius.
Fernando Fernández de Córdova y Valcárcel.jpg Fernando Fernández de Córdova
President del Consell de Ministres
(1809–1883)
17 de juliol
1854
18 de juliol
1854
– Ministre de la Guerra
(17-18 de juliol de 1854)
Moderat I Fernández de Córdova
-
Llista
- La impossibilitat de governar provoca la caiguda del govern.
El duque de Rivas (Federico de Madrazo).JPG Ángel de Saavedra, Duque de Rivas
President del Consell de Ministres
(1791–1865)
18 de juliol
1854
19 de juliol
1854
– Ministre de Marina
(18-19 de juliol de 1854)
Moderat I Duque de Rivas
-
Llista
- La revolta s'estén per ciutats com Barcelona, Valladolid i Saragossa. Els generals rebels eviten acceptar el compromís del govern.
- El govern intenta reprimir la insurrecció de Madrid.
- La reina crida a Espartero a formar govern.
Baldomero Espartero.jpg Baldomero Espartero
President del Consell de Ministres
(1793–1879)
19 de juliol
1854
30 de juliol
1854
–  Partit Progressista III Espartero
IV Espartero
V Espartero
30 de juliol
1854
28 de novembre
1854
28 de novembre
1854
14 de juliol
1856
1854
Llista
- Duc de Rivas interí fins l'arribada del titular (19-20 de juliol de 1854)
- Conflicte de les selfactines a Barcelona (juliol de 1854).
- Crisi de subsistències en diverses ciutats espanyoles.
- Vaga general de 1855.
- Constitució Espanyola de 1856.
Leopoldo ODonnell.jpg Leopoldo O'Donnell
President del Consell de Ministres
(1809–1867)
14 de juliol
1856
12 d'octubre
1856
– Ministre de la Guerra
(14 de juliol-12 d'octubre de 1856)
Unió Liberal I O'Donnell
-
Llista
- Repressió dels partidaris d'Espartero a Barcelona. Bombardeig de Barcelona des del castell de Montjuïc (20 de juliol de 1856).
- Decret que restitueix la Constitució Espanyola de 1845 (15 de setembre de 1856).
- Restabliment de la Llei de Desamortització de l'1 de maig de 1855 (14 de juliol de 1856). Protesta de la reina per la decisió (12 de setembre de 1856) i caiguda del govern (12 d'octubre de 1856).
Ramon Maria de Narvaez by Vicente Lopez 1772 1850.jpg Ramón María Narváez
President del Consell de Ministres
(1800–1868)
12 d'octubre
1856
15 d'octubre
1857
–  Moderat V Narváez
1857
Llista
-Restauració de la Constitució espanyola, de la Llei d'ajuntaments de 1840 i de la Llei electoral de 1846
-Llei d'Instrucció Pública
-Inauguració del Canal de la Dreta de l'Ebre
-Realització del primer cens a Espanya[21]
-Crisi de subsistència de 1856-1857
-Caiguda del ministeri per intrigues de la reina[22]
Francisco Armero y Fernández de Peñaranda.jpg Francisco Armero Peñaranda
President del Consell de Ministres
(1804–1866)
15 d'octubre
1857
14 de gener
1858
– Ministre interí de la Governació
(15-25 d'octubre de 1857)
– Ministre de la Guerra
(25 d'octubre de 1857-14 de gener de 1858)
Moderat I Armero
-
Llista
- Derrota del candidat a la presidència, Luis Mayans, davant de Bravo Murillo per presidir el Congrés dels Diputats (10 de gener de 1858)
- Naixement del príncep Alfons XII (28 de novembre de 1857)
Francisco Javier Istúriz.jpg Francisco Javier Istúriz
President del Consell de Ministres
(1790–1871)
14 de gener
1858
30 de juny
1858
– Ministre d'Estat i Ultramar
(14 de gener-30 de juny de 1858)
Moderat III Istúriz
-
Llista
- Crisi de govern amb la dimissió del ministre de Governació, Ventura Díaz, i substituït per José de Posada Herrera
-Negativa d'Istúriz de dissoldre les Corts com sol·licita el ministre Posadas.
Leopoldo ODonnell.jpg Leopoldo O'Donnell
President del Consell de Ministres
(1809–1867)
30 de juny
1858
17 de gener
1863
– Ministre de la Guerra i Ultramar
(30 de juny de 1858-2 de març de 1863)
– Ministre interí d'Estat
(30 de juny de 1858-2 de juliol de 1856)
– Ministre interí de Marina
(25-27 de novembre de 1858)
Unió Liberal II O'Donnell
III O'Donnell
17 de gener
1863
2 de març
1863
1858
Llista
- Govern interí de Saturnino Calderón Collantes (7 de novembre de 1859 - 30 d'abril de 1860)
- Legislació: Llei d'aranzels (27 de novembre de 1862), Pla general de Foment ( 1859), Llei de Consell d'Estat (7 d'agost de 1860), Llei Hipotecària (8 febrer de 1861), Llei de Notariat (28 de maig de 1862), Pla General de Carreteres (7 de setembre de 1860) i Llei de Mines (6 de juliol de 1859).
- Intervencionisme exterior: Expedició francoespanyola a Cotxinxina (1858-1862), Guerra d'Àfrica (1859-1860), intervenció a Mèxic (1861-1862), Guerra de la Restauració (1863-1865) i Guerra hispanosudamericana (1865-1866).
- Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita (1 d'abril de 1860)
- Revolta de Loja (28 de juny - 4 de juliol de 1860)
- Dimissió de diversos ministres i discrepàncies internes.[23] Dimissió del govern.
Marques de miraflores.jpg Manuel Pando Fernández de Pinedo
President del Consell de Ministres
(1792–1872)
2 de març
1863
17 de gener
1864
– Ministre d'Estat
(2 de març de 1863-17 de gener de 1864)
Moderat II Miraflores
1863
Llista
- Creació del Ministeri d'Ultramar (20 de maig de 1863)
- Ruptura amb els progressistes després de les mesures adoptades pel Govern de cara les eleccions: impedir que els progressistes aconseguissin més escons dels que pensava "atorgar-los" el govern, es restringia el dret de reunió exclusivament a les persones que tenien dret a vot[24]
- El govern no aconsegueix l'aprovació del parlament per la reforma constitucional.
Retrato de Lorenzo Arrazola.jpg Lorenzo Arrazola
President del Consell de Ministres
(1795–1873)
17 de gener
1864
1 de març
1864
– Ministre d'Estat
(17 de gener-1 de març de 1864)
Moderat I Arrazola
-
Llista
-
Alejandro Mon y Menéndez (Museo del Prado).jpg Alejandro Mon y Menéndez
President del Consell de Ministres
(1801–1882)
1 de març
1864
16 de setembre
1864
–  Moderat I Mon y Menéndez
-
Llista
- Llei d'Impremta (29 de juny de 1864)
- Crisi de govern: dimissió dels ministres de la Unió Liberal
Ramon Maria de Narvaez by Vicente Lopez 1772 1850.jpg Ramón María Narváez
President del Consell de Ministres
(1800–1868)
16 de setembre
1864
21 de juny
1865
–  Moderat VI Narváez
1864
Llista
- Amnistia general per delictes d'impremta
- Reial ordre del 27 d'octubre de 1864 (prescripció de regles sobre l'ensenyament públic) i Llei de Patrimoni de la Corona. Les crítiques d'Emilio Castelar pel que fa a aquests temes acaben amb la seva separació de la Universitat.
- Nit de Sant Daniel (10 d'abril de 1865).
Leopoldo ODonnell.jpg Leopoldo O'Donnell
President del Consell de Ministres
(1809–1867)
21 de juny
1865
10 de juliol
1866
– Ministre de la Guerra
(21 de juny de 1865-10 de juliol de 1866)
Unió Liberal IV O'Donnell
1865
Llista
- Amnistia per delictes de premsa i retorn dels catedràtics expulsats.
- Llei electoral de 1865.
- Reconeixement del Regne d'Itàlia (juny de 1865).
- Revolta de Villarejo de Salvanés liderat per Prim que acaba en fracàs (3 de gener de 1866).
- Crisi econòmica de 1866.
- Revolta de la caserna de San Gil (22 de juny de 1866).
Ramon Maria de Narvaez by Vicente Lopez 1772 1850.jpg Ramón María Narváez
President del Consell de Ministres
(1800–1868)
10 de juliol
1866
23 d'abril
1868
– Ministre de la Guerra
(10 de juliol de 1866-23 d'abril de 1868)
Moderat VII Narváez
1867
Llista
- Aixecament de l'estat de setge (7 de març de 1867).
- Amnistía (5 de septiembre de 1867).
- Reforma de la Llei de Diputacions, Llei d'Ajuntaments i Llei d'Ordre públic.
- Separación de su cátedra de Emilio Castelar, Fernando de Castro y Pajares, Julián Sanz del Río, Nicolás Salmerón i Francisco Giner de los Ríos.
- L'oposició signa el Pacte secret d'Oostende (10 d'agost de 1866).
- Crisi de subsistències de 1867-1868.
Luis González Bravo.jpg Luis González Bravo
President del Consell de Ministres
(1811–1871)
23 d'abril
1868
19 de setembre
1868
– Ministre de Governació
(23 d'abril-19 de setembre de 1868)
Moderat II González Bravo
-
Llista
- Inici de la Revolució de 1868 a Cadis (19 de setembre de 1868)
El general Gutiérrez de la Concha (Museo del Prado).jpg José Gutiérrez de la Concha
President del Consell de Ministres
(1809–1895)
19 de setembre
1868
30 de setembre
1868[25]
– Ministre de la Guerra
(19-27 de setembre de 1868)
– Ministre interí de Marina
(19-21 de setembre de 1868)
Moderat Gutiérrez de la Concha
-
Llista
- Revolució de 1868: derrota de les tropes isabelines a la Batalla del pont d'Alcolea (28 de setembre de 1868). La revolta esclata a Madrid (29 de setembre), Isabel II abandona Espanya (30 de setembre).

Sexenni Democràtic (1868-1874)[modifica]

Article principal: Sexenni Democràtic

Junta Provisional Revolucionària, Govern Provisional i regència de Serrano (1868-1871)[modifica]

Espectre polític
Retrat Nom

Títols (naixement–mort)

Comandament
Eleccions
Altres càrrecs exercits al llarg del seu govern Partit Polític Govern
Pascual Madoz, de José Nin y Tudó (1873), Congreso de los Diputados (2).jpg Pascual Madoz Ibáñez
President de la Junta Provisional Revolucioonària
(1806–1870)
30 de setembre
1868
3 d'octubre
1868
–  Progressista
-
Llista
- Triomf de la Revolució de 1868
Cebrián-Retrato de Joaquín Aguirre.jpg Joaquín Aguirre de la Peña
President de la Junta Provisional Revolucioonària
(1807–1869)
3 d'octubre
1868
3 d'octubre
1868[26]
–  Progressista
-
Llista
-
Francisco-serrano.jpg Francisco Serrano
President del Govern Provisional
President del Poder Executiu
(1810–1885)
3 d'octubre
1868
22 de febrer
1869
–  Unió Liberal I Serrano
II Serrano
22 de febrer
1869
18 de juny
1869[27]
1869
Llista
- Comença la Guerra dels Deu Anys a Cuba
- Reforma tributària de Laureà Figuerola i Ballester: supressió de l'impost de consums (12 d'octubre de 1869); supressió de l'estanc de sal; creació d'una nova unitat monetària, la pesseta.
Francisco-serrano.jpg Regència de Francisco Serrano Domínguez (1869-1871) Coat of Arms of Francisco Serrano, 1st Duke of la Torre.svg
Prim madrazo.jpeg Juan Prim
President del Consell de Ministres
(1814–1870)
18 de juny
1869
27 de desembre
1870
– Ministre de la Guerra
(18 de juny 1869-27 de desembre de 1870)
– Ministre interí de Marina
(6 de novembre 1869-9 de gener de 1870)
Progressista I Juan Prim
-
Llista
- Obra legislativa: El matrimoni civil (Llei de 18 de juny de 1870); la reforma del Codi Penal (Llei de 16 de juliol de 1870); la democratització dels municipis (agost de 1870); la reorganiztació de l'administració de justícia (Llei Orgànica del Poder Judicial de 15 de setembre de 1870).
- Llei Aranzelària de 12 de juliol de 1869.
- Insurrecció republicana. Bombardeig de València per les tropes governamentals (27 de setembre de 1869)
- Recerca d'un candidat al tron espanyol: Ferran II de Portugal, prussià Leopoldo de Hohenzollern-Sigmaringen
- Tensió amb França per l'elecció del candidat prussià. Leopoldo rebutja l'oferiment (12 de juliol de 1870)
- Esclata la guerra franco-prussiana (19 de juliol).
- Les Corts escullen al Ducat d'Aosta, Amadeu I d'Espanya, com a rei d'Espanya (16 de novembre de 1870).
- Atemptat contra Joan Prim (27 de desembre de 1870).
JuanBatistaTopeteYCarballoPorRafaelMonleón.jpg Juan Bautista Topete
President del Consell de Ministres interí
(1821–1885)
27 de desembre
1870
4 de gener
1871
– Ministre interí de la Guerra
(27 de desembre 1870-4 de gener de 1871)
– Ministre interí d'Estat
(27 de desembre 1870-4 de gener de 1871)
Unió Liberal I Juan Topete
-
Llista
- Rebuda del rei Amadeu I a Cartagena (30 de desembre de 1870).

Coat of Arms of Spain (1871-1873) Golden Fleece Variant.svg Regnat d'Amadeu I (1871-1873)[modifica]

Amadeo I de España, de Vicente Palmaroli (Museo del Prado).jpg

Espectre polític
Rei

Amadeu I

Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg

(1871–1873)

Retrat Nom

Títols (naixement–mort)

Comandament
Eleccions
Altres càrrecs exercits al llarg del seu govern Partit Polític Govern
Francisco-serrano.jpg Francisco Serrano
President del Consell de Ministres
(1810–1885)
4 de gener
1871
24 de juliol
1871
– Ministre de la Guerra
(4 de gener-24 de juliol de 1871)
Unió Liberal III Serrano
1871
Llista
- Govern de coalició
- Dificultat per aprovar els pressupostos, havent-se de prorrogar els de 1870-71.
- Práxedes Mateo Sagasta nomenat interío durant la seva ausència (13 de març - 19 de març).
- Oposició social als reis en la Rebel·lió de les Mantellinas (20-22 de març de 1871).
- Creació del Cuerpo de Orden Público (27 de març de 1871)
- Divisió interna del govern respecte als refugiats de la Comuna de París a Espanya.[28]
- Crisi de govern amb la dimisió de Segismundo Moret per un contracte de subministraments de tabac a la Península, van seguir-lo altres ministres dies més tard (10-24 de juliol).[29]
RuizZorrilla.png Manuel Ruiz Zorrilla
President del Consell de Ministres
(1833–1895)
24 de juliol
1871
5 d'octubre
1871
– Ministre de Governació
(24 de juliol-5 d'octubre de 1871)
Partido Demócrata-Radical I Ruiz Zorrilla
-
Llista
- Amnistia general per delictes polítics (3 d'agosto)
- Votació pel càrrec d'embaixador espanyol a París, el candidat del govern perd davant l'oposició, Zorrilla dimiteix (3 d'octubre).
- Zorrilla exigeix al rey la dissolució de les Corts, però Amadeu I no veu motius per fer-ho (5 d'octubre).
José Malcampo, 3rd Marquis of San Rafael.jpg José Malcampo
President del Consell de Ministres
(1828–1880)
5 d'octubre
1871
21 de desembre
1871
– Ministre d'Estat
(5 d'octubre-21 de desembre de 1871)
– Ministre de Marina
(5 d'octubre-21 de desembre de 1871)
Constitucionalista
ala Progressista
I José Malcampo
-
Llista
- Davant la negativa de Ruiz Zorrilla i Sagasta per formar govern, el rei coloca a Malcampo.
- Moviment obrer: Neixen les seccions espanyoles de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) a Madrid (1868) i Barcelona (1869). I Congrés a Barcelona, II a València.
- Moviment obrer: El govern decideix declarar ilegal l'AIT (10 de novembre), però el Tribunal Suprem autoritza la AIT.
- L'oposició radical presenta un vot de censura (13 de novembre) que el govern supera; els carlins presenten un projecte de llei sobre Ordres religiosos (17 de novembre) on el govern perd la votació.
- José Malcampo suspén les Corts al veures en minoria parlamentària (17 de novembre).
- Guerra de Cuba: Afusellament de vuit estudiants cubans acusats falsament de profanar una tomba d'un periodista espanyol (27 de novembre)
- El rei obliga a Malcampo a reobrir les Corts. Malcampo dimiteix (20 de desembre)
Praxedes sagasta.jpg Práxedes Mateo Sagasta
President del Consell de Ministres
(1828–1880)
21 de desembre
1871
20 de febrer
1872
– Ministre d'Estat
(21 de desembre 1871-26 de maig de 1872)
Constitucionalista
ala Progressista
I Sagasta
II Sagasta
20 de febrer
1872
26 de maig
1872
1872
Llista
- Guerra de Cuba: Afusellament del poeta cubà Juan Clemente Zenea (25 d'agost de 1871).
- Proclama del candidat carlí Carles de Borbó (14 d'abril de 1872). Comença la Tercera Guerra Carlina (21 d'abril de 1872).
- Dimissió del ministre de la Guerra per la qüestió dels nomenaments militars (20 de gener de 1872).
- Desviació de 2 milions de reals del Ministeri d'Ultramar al de Governació denunciat a les Corts pel diputat republicà Pedro Moreno Rodríguez (11 de maig de 1872)
- Les explicacions donades per Sagasta no convencen, sol·licita moció de confiança que no obté i dimiteix (22 de maig de 1872).
- Tercera Guerra Carlina: Conveni d'Amorebieta (24 de maig de 1872).
Francisco-serrano.jpg Francisco Serrano
President del Consell de Ministres
(1810–1885)
26 de maig
1872
13 de juny
1872
– Ministre de la Guerra
(26 de maig-13 de juny de 1872)
Constitucionalista
ala conservadora
IV Serrano
-
Llista
- Serrano al capdavant de l'exèrcit del Nord, Juan Bautista Topete nomenat interí fins la seva arribada (26 de maig - 4 de juny).
- Convocatòria dels radicals de la Milíca Nacional a la Plaza de Mayor de Madrid per protestar contra el govern (6 de juny).
- Serrano sol·licita al rei la firma del decret de suspensió de les garanties constitucionals (11 de juny).
- El rei es nega a firmar i Serrano dimiteix (12 de juny de 1872).
RuizZorrilla.png Manuel Ruiz Zorrilla
President del Consell de Ministres
(1833–1895)
13 de juny
1872
11 de febrer
1873
– Ministre de Governació
(13 de juny 1872-11 de febrer de 1873)
Partido Demócrata-Radical II Ruiz Zorrilla
1872
Llista
- Atemptat contra Amadeu I i la seva dona (18 de juliol de 1872).
- Alçament armat republicà a Ferrol dirigit pel general Bartolomé Pozas i el capità de marina, Braulio Montejo (10-20 d'octubre de 1872).
- Obra legislativa inacabada: Creació del Banco Español Hipotecario, abolició de les quintes, separació Esglèsia i Estat, secularització dels cementiris o abolició de l'esclavitud a Puerto Rico.
- Tercera Guerra Carlina: El govern crida a files a 40.000 soldats més.
- Tensió entre el govern i el rei arran de l'incident de l'Arma d'Artilleria amb el capità general, Baltasar Hidalgo de Quintana a les províncies Vascongadas i Catalunya (novembre 1872-gener 1873)
- El rei es nega a firmar el decret de reorganització del cos d'Artillers. El Govern obté el vot de confiança de la Càmara (7 de febrer de 1873).
- Amadeu I firma el decret (8 de febrer) i acte seguit abdica (10 de febrer).
- Caiguda del gabinet de Ruiz Zorrilla i proclamació de la Primera República Espanyola (11 de febrer).
- Amadeu I i la seva família abandonen Madrid direcció Lisboa (12 de febrer).

Primera República Espanyola (1873-1874)[modifica]

Flag of the First Spanish Republic.svg

Article principal: Primera República Espanyola
Espectre polític
Retrat Nom

Títols (naixement–mort)

Comandament
Eleccions
Altres càrrecs exercits al llarg del seu govern Partit Polític Govern
Estanislao Figueras, político.png Estanislau Figueras
President del Poder Executiu
de la República espanyola
(1819–1882)
12 de febrer
1873
24 de febrer
1873
– President del Poder Executiu interí
(24 de febrer de 1873)
– Ministre de la Guerra
(7-11 de juny de 1873)
Republicà Federal I Figueras
II Figueras
III Figueras
IV Figueras
24 de febrer
1873[30]
24 de febrer
1873
24 de febrer
1873
7 de juny
1873
7 de juny
1873[31]
11 de juny
1873
1873
Llista
- El militar carlí Antonio Dorregaray entra a Espanya i inicia un nou alçament (17 de febrer de 1873).
- Intent de cop d'Estat de Cristino Martos (23 de febrer).
- Dimiteix el Govern i Martos s'encarrega interina i momentàniament del Poder Executiu (24 de febrer).
- L'anterior Gabinet ocupa novament els seus càrrecs de forma interina (24 de febrer).
- Remodelació del Govern (24 de febrer).
- Francesc Pi i Margall nomenat interí durant la seva absència (10 - 25 de març).
- Abolició de l'esclavitud a Puerto Rico (22 de març).
- Francesc Pi i Margall nomenat interí durant la seva enfermetat (21 - 28 d'abril).
- Intent de cop d'Estat de Cristino Martos (26 d'abril).
- Estanislau Figueras s'exilia a França.
- Es proclama la República federal (8 de juny)
Pi y margall.jpg Francesc Pi i Margall
President del Poder Executiu
de la República espanyola
(1824–1901)
11 de juny
1873
18 de juliol
1873
– Ministre de la Governació
(11 de juny-18 de juliol de 1873)
Republicà Federal I Pi i Margall
-
Llista
- Fracàs en l'aprovació dels pressupostos (13 de juny).
- Revolució del Petroli (7 - 13 de juliol).
- Es proclama el Cantó de Cartagena (12 de juliol). La Revolució cantonal s'extén per diverses ciutats.
- El candidat carlí Carles de Borbó entra a Espanya. Les tropes carlines prenen les plaçes basques d'Elgoibar, Arrasate, Eibar entre d'altres (16 de juliol).
- L' Asamblea insta a Pi i Margall a abandonar el poder (17 de juliol).
- Projecte de Constitució Espanyola de 1873.
F. de Madrazo - 1879, Nicolás Salmerón (Congreso de los Diputados, Madrid, 131 x 96 cm).jpg Nicolás Salmerón
President del Poder Executiu
de la República espanyola
(1838–1908)
11 de juliol
1873
7 de setembre
1873
–  Republicà Federal I Salmerón
-
Llista
- Rebel·lió cantonal: El govern declara pirates als vaixells cantonales (20 de juliol).
- El Cantó de Cartagena crea el Govern provisional de la Federación Española (27 de juliol).
- Derrota cantonal Batalla de Chinchilla (10 d'agost).
- El govern decideix destituir als governadors civils simpatitzants amb els cantonalistes; s'encarreguen las operacions militars a Manuel Pavía i Arsenio Martínez; augmenten els efectius de la Guàrdia Civil en 30.000 homes i mobilitzà als reservistes.
- Comença el setge de Cartagena (15 d'agost).
- El govern dimiteix el 4 de setembre tot i que el President continua com a interí fins el 7 de setembre.
- Salmerón presentava la dimissió alegant la seva negativa a firmar les condemnes a mort d'uns militars que havien estat jutjats per colaborar amb els cantonalistes.
Emilio Castelar Ripoll 1901 Joaquín Sorolla y Bastida.jpg Emilio Castelar
President del Poder Executiu
de la República espanyola
(1832–1899)
7 de setembre
1873
3 de gener
1874
–  Republicà Federal I Castelar
-
Llista
- Les Corts concedeixen plens poders al president per combatre als carlins mantenint-se tencades fins el 2 de gener.
- Rebel·lió cantonal: Cau el cantón de Málaga (19 de septiembre).
- El 21 de septiembre se suspende las garantías constitucionales, establecía la censura de prensa y reorganizaba el cuerpo de artillería disuelto en 1870.
- Llamada de los reservistas y la convocatoria de una nueva leva que aumenta el ejército a 200 000 hombres, y el lanzamiento de un empréstito de 100 millones de pesetas para hacer frente a los gastos de guerra.
- Se restablecian las Ordenanzas militares españolas.
- Asunto del Virginius (31 de octubre).
- Castelar pierde la votación de la moción de confianza 120 contra 100 (2 de enero).
- Golpe de Estado de Pavía impide la elección del antiesclavista Eduardo Palanca (3 de enero).
Francisco-serrano.jpg Francisco Serrano
President del Poder Executiu
de la República espanyola
(1810–1885)
3 de gener
1874
26 de febrer
1874
–  Constitucionalista
ala conservadora
V Francisco Serrano
-
Llista
- Castelar rebutja formar un govern de coalició amb el conservador Cánovas i el radical Martos.
- Es posa fi a la rebel·lió cantonal amb la caiguda del Cantó de Cartagena (12 de gener de 1874).
- Tercera Guerra Carlina: Caiguda de Portugalete en mans carlines (22 de febrer).
- Francisco Serrano delega el govern en mans de Juan Zavala de la Puente i ell es nomenat cap d'Estat com a president del Poder Executiu.
Francisco-serrano.jpg Presidència de Francisco Serrano Domínguez (1874)
Juan de Zavala y de la Puente.jpg Juan Zavala de la Puente
President del Consell de Ministres
(1804–1879)
26 de febrer
1874
3 de setembre
1874
– Ministre de la Guerra
(26 de febrer-13 de maig de 1874)
Constitucionalista
ala conservadora
I Zavala
-
Llista
- Tercera Guerra Carlina: El general Serrano trenca el setge de Bilbao dels carlins (2 de maig).
- Els radicals s'oposen als nomenaments militars del Marqués del Duero i d'Arsenio Martínez-Campos.
- Remodelació de govern (13 de maig).
- Mort del Marqués del Duero a la Batalla d'Abartzuza sent substituït al capdevant de l'exèrcit del Nord per Juan Zavala. (27 de juny).
- Práxedes Mateo Sagasta ocupa la presidència en la seva absència (29 de juny-3 de setembre de 1874).
- Manifest carlí de Morentin, intento d'atraure a sectors de la societat.(16 de juliol)
- El fracàs de les operacions en el nord porta a la dimissió del Govern.
Praxedes sagasta.jpg Práxedes Mateo Sagasta
President del Consell de Ministres
(1825–1903)
3 de setembre
1874
31 de desembre
1874
– President del Consell interí
(29 de juny-3 de setembre de 1874)
– Ministre de la Governació
(13 de maig-31 de desembre de 1874)
Constitucionalista
ala Progressista
III Sagasta
-
Llista
- Manifest de Sandhurst pel príncep Alfons (1 de desembre).
- Pronunciament del general Martínez-Campos. Proclama Rei d'Espanya a Alfons de Borbó (29 de desembre).
- La resta de l'exèrcit s'uneix paulatinament al pronunciament. El Capità General de Madrid, Fernando Primo de Rivera, dona suport el pronunciament (30 de desembre).
- Sagasta deixa el Govern i es forma el Ministeri-Regència en espera del Rei (31 de desembre).

Restauració borbònica (1874-1931)[modifica]

Regnat d'Alfons XII (1874-1885)[modifica]

AlfonsoXII.png

Espectro político
Cap d'Estat Retrat Nom

Títols (naixement–mort)

Comandament
Eleccions
Altres càrrecs exercits al llarg del seu govern Partit Polític Govern
Rei

Alfons XII

Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg

(1874–1885)

Cánovas Madrazo.jpg Antonio Cánovas del Castillo
President del Ministeri-Regència[32]
President del Consell de Ministres
(1828–1897)
31 de desembre
1874[33]
9 de gener
1875
– Ministre Interí de Marina
(9 de febrer-8 de juny de 1875)
Conservador I Cánovas
9 de gener
1875
12 de setembre
1875
-
Llista
- Devolució dels bens eclesiàstics.
- Supressió de diversos diaris opositors.
- Reingrés d'oficials expulsats en el perídoe revolucionari.
General Joaquin Jovellar y Soler painting.jpg Joaquín Jovellar Soler
President del Consell de Ministres
(1819–1892)
12 de setembre
1875
2 de desembre
1875
– Ministre de Guerra
(12 de setembre-2 de desembre de 1875)
Conservador I Jovellar
-
Llista
- Convocatòria a Corts Constituens segons RD del 1º d'octubre (Llei electoral de 1870).
Cánovas Madrazo.jpg Antonio Cánovas del Castillo
President del Consell de Ministres
(1828–1897)
2 de desembre
1875
7 de març
1879
–  Conservador II Cánovas
1876
Llista
- Final de la Tercera Guerra Carlina (28 de febrer de 1876).
- Constitució de 1876.
- Conveni secret hispanoalemany pel suport militar mutu[34] (31 de desembre de 1877)
- Conveni de Zanjón posa fi a la Guerra dels Deu Anys.
- Casament d'Alfons XII amb Maria de la Mercè (23 de gener de 1878) que moriria el 26 de juny d'aquell mateix any.
- Supressió del règim foral del País Basc y Navarra.
- Aldarulls republicans d'Isidro Villarino a Navalmoral de la Mata (2 d'agost de 1878).[35]
- Intent de magnicidi contra Alfonso XII a Madrid (25 de setembre de 1878).
- Llei de sufragi censatari (28 de desembre de 1878).
Arsenio martinez campos.jpg Arsenio Martínez-Campos
President del Consell de Ministres
(1831–1900)
7 de març
1879
9 de desembre
1879
– Ministre de Guerra
(7 de març-9 de desembre de 1879)
Conservador I Martínez-Campos
1879
Llista
- Reformes a l'illa de Cuba previstes en el Conveni de Zanjón.
- Projecte de Llei per l'abolició de l'esclavitut a Cuba.
- Esclat de la Guerra Chiquita a Cuba.
- Fundació del PSOE (2 de maig de 1879).
- Ley de Imprenta més restrictiva (1 de juny de 1879)
- Enllaç matrimonial del rei Alfons XII amb Maria Cristina (29 de novembre de 1879).
Cánovas Madrazo.jpg Antonio Cánovas del Castillo
President del Consell de Ministres
(1828–1897)
9 de desembre
1879
8 de febrer
1881
–  Ministre Interí d'Estat
(20 de gener-19 de març de 1880)
Conservador III Cánovas
-
Llista
- Abolició de l'esclavitut a Cuba (Llei 13 de febrer de 1880).
- Final de la Guerra Chiquita (29 de juny de 1880).
- Conferència Internacional de Madrid de 1880.
- Atemptat contra Alfons XII i Maria Cristina per part de Francisco Otero González (30 de desembre de 1879).
- Èxit en l'emissió de bitllets hipotecaris del Tresor de l'illa de Cuba (15 de juny de 1880).
- Ley de Reuniones Públicas (15 de juny de 1880).
- El rei es nega a firmar la Ley de Conversión de Deuda (7 de febrer de 1881).
Praxedes sagasta.jpg Práxedes Mateo Sagasta
President del Consell de Ministres
(1825–1903)
8 de febrer
1881
13 d'octubre
1883
–  Liberal IV Sagasta
1881
Llista
- Nomenament com a Princesa d'Astúries a Maria de la Mercè (10 de març de 1881).
- Tractat comercial amb França (8 de maig de 1880): protestes dels industrials catalans.
- Vaga de caixers a Madrid: Judici a Pablo Iglesias i al comitè de Vaga.
- Reajustament ministerial el 9 de gener de 1883 i el 13 de gener de 1883 .
- Aldarulls republicans a Badajoz, Santo Domingo de la Calzada i Seu d'Urgell (agost de 1883).
- Tensió amv França: Rebel·lió àrab a Argèlia acaba amb cent colons espenyols morts; negociació d'indemnitzacions i incident amb la bandera espanyola a Sfax (10-28 de juny de 1881)
- Tractats comercials amb l'Imperi Alemany i el Regne Unit.
- Crisi diplomàtica amb la República Francesa amb motiu del viatge d'Alfons XII a l'Imperi alemany i l'Austrohongarès.
José de Posada Herrera.jpg José de Posada Herrera
President del Consell de Ministres
(1814–1885)
13 d'octubre
1883
18 de gener
1884
–  Izquierda Dinástica I Posada
-
Llista
- Reforma de la Ley de Instrucción Pública.
- Abolició de l'ús de ceps i grillons aCuba.
- Acostament a la Triple Aliança: Visita del príncep imperial Frederic a Espanya.
- Creació de la Comisión de Reformas Sociales (5 de desembre de 1883).
- Perd per votació el projecte de llei per l'implementació del sufragi universal.
Cánovas Madrazo.jpg Antonio Cánovas del Castillo
President del Consell de Ministres
(1828–1897)
18 de gener
1884
27 de novembre
1885
–  Conservador IV Cánovas
1884
Llista
- El país es veu afectat per una epidèmia de còlera.
- Comença la Crisi de les Carolinas (25 d'agost de 1885).
- Tensions amb els republicans: prohibició de banquets republicans, sabotatge ferroviari a Badajoz, enfrontaments a Navarra i Girona.
- Incident diplomàtico amb el Regne d'Itàlia degut a les paraules del ministre Pidal.
- Annexión del territori africà de Río de Oro (Real Decret de 26 de desembre de 1884).
- Reajustament ministerial (13 de juliol de 1885).
- Pacte del Pardo (24 de novembre de 1885).
- Mort d'Alfons XII (25 de novembre de 1885); Cánovas exerceix en funcions.

Referències[modifica]

  1. En el nombramiento no aparece como Presidente del Consejo. Sin embargo, en el cese se citan los cargos de Presidente del Consejo de Ministros y Secretario de Estado y del Despacho.
  2. [1]
  3. Nombrado por la Reina Regente el 11 de septiembre de 1840 desde Valencia. El nombramiento llegó la noche del día 13 a Madrid, controlada por los partidarios del general Espartero. Tras la dimisión de este Gobierno en pleno, aceptada por la Reina Regente el día 16, Espartero fue nombrado nuevo Presidente del Consejo de Ministros.
  4. Fecha en la que el Gobierno de Joaquín María López es restituido en sus cargos por el ejército contrario a Espartero.
  5. Málaga el 23 de mayo, [2] [3]
  6. [4]
  7. [5][6]
  8. [7]
  9. [8]
  10. [9]
  11. [10]
  12. [11]
  13. [12]
  14. [13]
  15. [14]
  16. [15]
  17. [16][17]
  18. [18]
  19. La fecha de cese oficial fue el 5 de diciembre de 1843
  20. [19]
  21. Fuentes Juan Francisco (2007) El fin del Antiguo Régimen (1808-1868). Política y sociedad. Síntesis, Madrid pág. 197
  22. Fontana, Josep (2007). La época del liberalismo. Vol. 6 de la Historia de España, dirigida por Josep Fontana y Ramón Villares. Barcelona: Crítica/Marcial Pons. Págs 296-297
  23. VV.AA (2004). Historia contemporánea de España (siglo XIX). Historia contemporanea de España coordinado por Javier Paredes. Ariel, Barcelona. Pág. 250
  24. Fontana, Josep (2007). La época del liberalismo. Vol. 6 de la Historia de España, dirigida por Josep Fontana y Ramón Villares. Barcelona: Crítica/Marcial Pons. Pág. 317
  25. Fecha de la salida de España a Francia de la Reina Isabel II
  26. El 3 de octubre de 1868 la Junta Provisional Revolucionaria encomendó al general Serrano la formación de un gobierno provisional. Joaquín Aguirre de la Peña continuó en el cargo de presidente de esta Junta hasta el 5 de octubre, fecha en la que esta fue sustituida por la Junta Superior Revolucionaria, elegida por sufragio universal. Aguirre se convirtió entonces en su presidente hasta la definitiva disolución de la Junta, el 19 de octubre.
  27. El 18 de junio Serrano fue nombrado regente del Reino por las Cortes. Francisco Serrano encarba el Gobierno a Juan Prim.
  28. Fernández Almagro, Melchor: Història política de España vol.1 (1868-1885) Alianza Editorial, Madrid, 1972, pp 117-118
  29. Fernández Almagro, Melchor: Historia política de España vol.1 (1868-1885) Alianza Editorial, Madrid, 1972, pág. 118
  30. Figueras presentó su dimisión el 24 de febrero de 1873. Ese mismo día se sucedieron los nombramientos: Cristino Martos, Presidente de la Asamblea Nacional, se ocupa interinamente del Poder Ejecutivo; Figueras es nombrado nuevamente Presidente de forma interina (junto a su Gabinete) y, finalmente, es nombrado Presidente de forma definitiva (con un nuevo Gabienete)
  31. El 7 de junio, Estanislao vuelve a presentar su dimisión, gobernando de forma interina hasta el 11 de junio (junto a su Gabinete).
  32. hasta el 9 de enero de 1875
  33. Por Decreto de 31 de diciembre de 1874 quedó constituido el Ministerio-Regencia con el fin de gobernar el país hasta la llegada del Rey Alfonso XII, siendo Cánovas su Presidente. Por Real Decreto de 9 de enero de 1875 el Rey nombró Presidente del Consejo de Ministros a Cánovas y confirmó en su puesto al resto de ministros. Por Real Decreto de 13 de febrero de 1875 el Rey ordenó el cese de las funciones del Ministerio-Regencia, continuando en el desempeñe el ministerio correspondiente
  34. Julio Salom, España en la Europa de Bismarck págs 253-267
  35. [20]

Atenció: La clau d'ordenació per defecte "Llista De Presidents D'Espanya" invalida l'anterior clau "Llista De Fitxatges Mes Cars Del Futbol Club Barcelona".


1. Ciutat Vella
Barcelona Raval.svg

El Raval

Barcelona Gòtic.svg

El Gòtic

Barcelona Barceloneta.svg

La Barceloneta

Barcelona Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.svg

St Pere, Sta Caterina i la Ribera

2. L'Eixample
Barcelona Fort Pienc.png

Fort Pienc

Barcelona Sagrada Familia.svg

Sagrada Família

Barcelona Dreta de l'Eixample.png

Dreta de l'Eixample

Barcelona Antiga Esquerra de l'Eixample.png

Antiga Esquerra de l'Eixample

Barcelona Nova Esquerra de l'Eixample.png

Nova Esquerra de l'Eixample

Barcelona Sant Antoni.png

Sant Antoni

3. Sants-Montjuic
Barcelona El Poble-sec.png

El Poble-sec

Barcelona La Marina del Prat Vermell.png

La Marina del Prat Vermell

Barcelona La Marina de Port.png

La Marina de Port

Barcelona La Font de la Guatlla.png

La Font de la Guatlla

Barcelona Hostafrancs.png

Hostafrancs

Barcelona La Bordeta.png

La Bordeta

Barcelona Sants-Badal.png

Sants-Badal

Barcelona Sants.png

Sants

4. Les Corts
Barcelona Les Corts.png

Les Corts

Barcelona La Maternitat i Sant Ramon.png

La Maternitat i Sant Ramon

Barcelona Pedralbes.png

Pedralbes

5. Sarrià-Sant Gervasi
Barcelona Vallvidrera, Tibidabo I Les Planes.png

Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes

Barcelona Sarrià.png

Sarrià

Barcelona Les Tres Torres.png

Tres Torres

Barcelona Sant Gervasi-Bonanova.png

Sant Gervasi-Bonanova

Barcelona Sant Gervasi-Galvany.png

Sant Gervasi-Galvany

Barcelona El Putget I Farró.png

el Putxet i Farró

6. Gràcia
Barcelona Vallcarca I Els Penitents.png

Vallcarca i els Penitents

Barcelona El Coll.png

El Coll

Barcelona La Salut.png

La Salut

Barcelona Vila De Gràcia.png

Vila de Gràcia

Barcelona El Camp D'en Grassot i Gràcia Nova.png

Camp d'en Grassot i Gràcia Nova

7. Horta - Guinardó
Barcelona Baix Guinardó.png

Baix Guinardó

Barcelona Can Baró.png

Can Baró

Barcelona El Guinardó.png

El Guinardó

Barcelona La Font d'en Fargues.png

La Font d'en Fargues

Barcelona El Carmel.png

El Carmel

Barcelona La Teixonera.png

La Teixonera

Barcelona Sant Genís dels Agudells.png

Sant Genís dels Agudells

Barcelona Montbau.png

Montbau

Barcelona La Vall d'Hebron.png

Vall d'Hebron

Barcelona La Clota.png

La Clota

Barcelona Horta.png

Horta

8. Nou Barris
Barcelona Vilapicina - Torre Llobeta.svg

Vilapiscina-Torre Llobeta

Barcelona Porta.svg

Porta

Barcelona Turó Peira.svg

El Turó de la Peira

Can Peguera.png

Can Peguera

Barcelona Guineueta.svg

La Guineueta

Canyelles.png

Canyelles

Barcelona Roquetes.svg

Les Roquetes

Barcelona Verdun.svg

Verdun

Barcelona Prosperitat.svg

La Prosperitat

Barcelona Trinitat Nova.svg

La Trinitat Nova

Barcelona Torre Baró.svg

Torre Baró

Ciutat Meridiana.png

Ciutat Meridiana

Barcelona Vallbona.svg

Vallbona

9. Sant Andreu
Barcelona Trinitat Vella.svg

Trinitat Vella

Barcelona Baró Viver.svg

Baró de Viver

Barcelona Bon Pastor.svg

Bon Pastor

Barcelona Sant Andreu de Palomar.png

Sant Andreu

Barcelona Sagrera.svg

La Sagrera

Barcelona Congres i Indians.svg

Congrés i Indians

10. Sant Martí
Barcelona Camp De L'arpa del Clot.png

El Camp de l'Arpa del Clot

Barcelona El Clot.png

El Clot

Barcelona Parc I La Llacuna Del Poblenou.png

El Parc i la Llacuna del Poblenou

Barcelona Vila Olímpica Del Poblenou.png

La Vila Olímpica del Poblenou

Barcelona Poblenou.png

Poblenou

Barcelona Diagonal Mar I El Front Marítim Del Poblenou.png

Diagonal Mar-Front Marítim del Poblenou

Barcelona Besòs i El Maresme.png

El Besòs i el Maresme

Barcelona Provençals Del Poblenou.png

Provençals del Poblenou

Barcelona Sant Martí De Provençals.png

Sant Martí de Provençals

Barcelona La Verneda I La Pau.png

La Verneda i la Pau


Barcelona Barris map.svg