Usuari:Josep Esquer/Llista d'humoristes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un humorista és una persona que es dedica professionalment a la producció d’obres escrites o gràfiques, o a fer intervencions públiques amb finalitats humorístiques. Un humorista no és un còmic tot i que hi ha casos en què es poden combinar ambdues professions. També són freqüents els exemples de produccions humorístiques parcials entre activitats de caràcter general referides a una mateixa persona.

Les llistes que es presenten a continuació recullen una sèrie de personatges reconeguts, ordenats per data de naixement. No són, ni ho podrien ser, llistes exhaustives.

Humorisme literari[modifica]

Gravat d’Aubrey Beardsley (1896).

Molts autors literaris conrearen l'humorisme. Alguns de forma gairebé exclusiva. Altres en forma parcial o limitada. La llista que s'ofereix és només representativa. Els exemples discutibles poden estar justificats (en l'article) o no.

Era cristiana[modifica]

Any 1000[modifica]

Any 1500[modifica]

  • 1526. The Hundred Merry Tales.[5]

Any 1600[modifica]

Any 1700[modifica]

Any 1800[modifica]

The Posthumous Papers of the Pickwick Club. Quatre personatges principals: Tracy Tupman, Nathaniel Winkle, Samuel Pickwick i Augustus Snodgrass.

Any 1900[modifica]

Any 2018[modifica]

Humorisme teatral[modifica]

L'escena dramàtica compta amb moltes obres còmiques universalment reconegudes. Algunes d'aquestes comèdies, principalment destinades a fer riure, mostren aspectes humorístics prou subtils. No sempre és fàcil seleccionar les obres de teatre (comèdies o tragicomedies) que ofereixen matisos d'humor. Els autors seleccionats s'han llistat més amunt, entre els altres escriptors.

Humorisme gràfic[modifica]

Acudit de Junceda que acabaria desencadenant els Fets del ¡Cu-Cut!

Caricaturistes[modifica]

Humorisme cinematogràfic[modifica]

El maquinista de la General.

Els films amb elements humorístics poden ser de diversos graus. Pel fet que les comèdies cinematogràfiques acostumen a ser el resultat de diverses persones (societat productora, productor, director, guionista, actors, redactor de diàlegs, maquillatge, efectes especials, etc.) treballant en equip, la llista d’humoristes cinematogràfics queda substituïda per una llista de pel·lícules ordenades per l’any de la seva estrena. En cada cas, l’article pot recordar els responsables més importants (particularment el director i els actors més importants), que haurien de consultar-se en l’article específic del film.

Referències[modifica]

  1. ↑ Lionel Casson. Selected Satires of Lucian. Taylor & Francis, 5 July 2017, p. 3–. ISBN 978-1-351-49158-7. 
  2. ↑ La farce de Maître Pathelin. Librairie des bibliophiles, 1876, p. 17–. 
  3. ↑ Giovanni Francesco Poggio Bracciolini. Facetie. Bened. et August. di Bindoni, 1532. 
  4. ↑ Antonio de Guevara. Menosprecio de Corte y Alabanza de Aldea, aviso de privados, y doctrina de Cortesanos, Arte de Marear, y Trabajos de la Galera. Viuda de Melchor Alegre, 1673, p. 2–. 
  5. ↑ Tales. The Hundred merry tales: or Shakspeare's jest book. [on large paper, cm.17]., 1831. 
  6. ↑ Tassoni (Alessandro). La secchia rapita: poema eroicomico. presso G. Moro, 1834, p. 173–. 
  7. ↑ Alessandro Tassoni. La secchia rapita. J. M. Richardson, 1825, p. 15–. 
  8. ↑ Arlotto Mainardi (detto Piovano Arlotto). Scelta di facezie, tratti buffonerie, motti, e burle. Cavate da diversi autori. Nuovamente racconcie, e messe insieme. Appresso i Giunti, 1579, p. 89–. 
  9. ↑ Cyrano de Bergerac. Œuvres comiques, galantes et littéraires. Delahays, 1858. 
  10. ↑ Addison's humorous essays, selected from the 'Spectator'., 1863. 
  11. ↑ Tobias Smollett. The Adventures of Peregrine Pickle: In which are Included, Memoirs of a Lady of Quality. In Four Volumes. .... R. Baldwin. [sic] and Robinson and Roberts; and T. Becket and T. Cadell, 1776, p. 295–. 
  12. ↑ Charles Dickens. Posthumous Papers of the Pickwick Club. Chapman and Hall, 1866. 
  13. ↑ The Monthly Review. R. Griffiths, 1837, p. 153–. 
  14. ↑ Harold H. Kolb, Jr.. Mark Twain: The Gift of Humor. UPA, 29 October 2014. ISBN 978-0-7618-6421-9. 
  15. ↑ Revue britannique: ou Choix d'articles traduits des meilleurs écrits périodiques de la Grande-Bretagne. Revue britannique, 1872, p. 280–. 
  16. ↑ Hymns Ancient & Modern Ltd. ThirdWay. Hymns Ancient & Modern Ltd, November 1981, p. 14–. 
  17. ↑ Stephen Lambe. The Three Men in a Boat Companion: The Thames of Jerome K. Jerome. Amberley Publishing Limited, 15 September 2012. ISBN 978-1-4456-1574-5. 
  18. ↑ Video: LA SEÑORITA DE TREVÉLEZ de CARLOS ARNICHES.
  19. ↑ Josep Maria Folch i Torres. Les Formidables aventures d'en Pere Fi. La Llar del Llibre, 1983. ISBN 978-84-7279-156-5. 
  20. ↑ Brian Taves. P.G. Wodehouse and Hollywood: Screenwriting, Satires and Adaptations. McFarland, 18 May 2006. ISBN 978-0-7864-8443-0. 
  21. ↑ Salvador Pániker. Conversaciones en Cataluña. Editorial Kairós, 1966, p. 87–. GGKEY:6PKZDBY98G0. 
  22. ↑ Alan R. Perry. Don Camillo Stories of Giovannino Guareschi: A Humorist Potrays the Sacred. University of Toronto Press, 23 February 2008. ISBN 978-1-4426-9239-8. 
  23. ↑ Giovannino Guareschi. Il destino si chiama Clotilde. Bur, 1 June 2013. ISBN 978-88-586-3173-7. 
  24. ↑ Gaetana Marrone. Encyclopedia of Italian Literary Studies. Routledge, 26 December 2006, p. 900–. ISBN 978-1-135-45530-9. 
  25. ↑ Helen Fielding. El diari de Bridget Jones. Grup 62, 12 November 2013. ISBN 978-84-297-7272-2. 
  26. ↑ Kevin Starr. The Dream Endures: California Enters the 1940s. Oxford University Press, 28 November 2002, p. 462–. ISBN 978-0-19-992393-9. 
  27. ↑ Wheeler W. Dixon. Re-Viewing British Cinema, 1900-1992: Essays and Interviews. SUNY Press, 1994, p. 96–. ISBN 978-0-7914-1861-1. 
  28. ↑ Ed Andreychuk. Burt Lancaster: A Filmography and Biography. McFarland, 18 April 2005, p. 60–. ISBN 978-1-4766-0649-1. 
  29. ↑ Michel Chion. The Films of Jacques Tati. Guernica Editions, 2003, p. 31–. ISBN 978-1-55071-175-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Josep_Esquer/Llista_d%27humoristes&oldid=20598841»