Usuari:Josep Esquer/prova La Goleta
La Goleta és un indret geogràfic amb una història molt interessant. Abans de modificar els articles relacionats (Tunis, La Goleta) provaré de fer un esborrany en aquesta pàgina de proves.
Època cartaginesa[modifica]
La ciutat de Cartago va desenvolupar un gran Estat sota el seu poder. En els seus inicis, el territori cartaginès comprenia només la ciutat i una petita àrea d'uns 50 km². Al segle VI aC els cartaginesos van anar ocupant un territori entre 30.000 i 50.000 km², que va constituir la base de l'imperi cartaginès Partint d'aquesta àrea, que se sol denominar metropolitana, es van expandir per crear entre els segles V i III aC un imperi mercantil marítim, aprofitant les factories i ciutats existents fundades pels fenicis, o establint altres noves, a Hispània, Sicília, Sardenya, Illa d'Eivissa i al nord d'Àfrica, consolidant a més el seu poder sobre Numídia i Mauritània. En el seu apogeu va ser la primera potència econòmica i militar a la Mediterrània occidental. La República Cartaginesa es va enfrontar a la República Romana per l'hegemonia, sent derrotada el 149 aC en la Tercera Guerra Púnica, el que va comportar la desaparició de l'estat cartaginès, la destrucció de la ciutat de Cartago i l'esclavatge dels supervivents.[1]
Època romana[modifica]
Època de Sant Agustí[modifica]
Invasió dels bàrbars[modifica]
Conquesta àrab[modifica]
Reconstrucció[modifica]
Vuitena croada ?
Període aragonès de Gerba[modifica]
El 1282, els almogàvers, dirigits per Roger de Lloria al servei del rei Pere el Gran, la van conquerir,[2] durant l'Expedició a Tunis; el 1286 s'hi van incorporar les illes dels Quèrquens, i esdevingué la senyoria de Gerba, de Roger de Lloria i la seva família, feu de la Corona d'Aragó. Roger hi va construir una fortalesa el 1289, prop de l'antiga Meninx, que es va dir Castelló (després Kashtil). Els intents de revolta local i els atacs tunisians van forçar al rei Frederic de Sicília a incorporar l'illa a Sicília el 1309, i conferir el seu govern a Ramon Muntaner, que l'hi va exercir del 1311 al 1314. El 1311, hi va haver un període de fam d'alguns mesos.
Alfòndecs cristians[modifica]
El lloc geogràfic[modifica]
D'una banda hi havia la ciutat de Tunis i d'altra la Goleta, entrada a l'estany. ATENCIÓ: la disposició s'assembla però és diferent de la de Cartago, amb els seus dos ports.
L'origen del nom de La Goleta[modifica]
Goleta és el diminutiu de gola (en italià, occità i català).
- En italià potser hi ha topònims locals (a Itàlia) que incloguin goleta.
- A Montpeller sí que hi ha una goleta documentada des de 1337, pel cap baix.[3]
- Cites següents:[4]
AQUEST SAGRAMEN FAN LOS COSSOLS DE MAR, Jeu hom elegut en cossol de mar, promete et convene a vos senhors cossols de Montpeylier, que tot lo temps de mon ufizi , en aquel meteyse ufizi ben e fizelmens me auray en las mealhas o en autra quantitat establida o establidoyra, e demandar faray a bona fe dels trespassans ab bestias cargadas per lo camin que va de Latas entro Montpeylier, e de Montpeylier entro Latas, ayssi com a es acostumat; e de la moneda que sen levara de las dichas mealhas, adobar faray e melhurar tot lo dig camin entro la Goleta, el Gra (grau) e las Canals. E las despensas fizelmens faray segon la forma de la costuma sobre aysso facha , aquella en totas causas fizelmens gardan, et als navegans et a las causas dels acosselhan , et els aiudan , e las causas dels salvan a bona fe. Si Dieus me aiut et aquetz sans de Dieu euangelis de me colporalmens tocatz , sotz aquestz sagramen meteys prometens a vos sobre digs senhors cossols que a vos bon cosselh e lial daray, e vostres secretz cosselhs celaray.
AQUEST SAGRAMEN FAN LI OBRIER DEL CAMIN DE LATAS QUE INTRON EN L A FESTA DE NOSTR A DON A DE FEBRIER. Certana cauza sia als prezens et als esdevenidors que en lan de Nostre Senhor de M. cc. LxvI ( any 1266 ). so es assaber I". dia intran febrier, en laqual fon la Purification de Nostra Dona Sancta Maria, P. de la Riba , B. del Telh, Duran, Bedos e Sant Folcaut e li companhons dels cossols adoncas de Montpeylier, et en Jo. de Sant Miquel, adoncas assessor dels distz cossols, elegiron et cstabliron e pauzeron Bernat Laubier, e J. Jordan obriers de lestrada publica o del camin, laqual estrada ol qual camin comessa del portal dAbilhon de la vila de Monpeylier entro al castel de Latas e del castel de Latas entro a lestang de costa la manieyra acostumada annual, a gardar et a refar, o de non afar tot lo davan dig camin. Et a levar las mealhas o las pegezas de cadauna de las bestias trespassantz e de las carretas segon que de las carretas es acos tumat de levar, liqual dos davan digs creatz et establistz iureron als digs cossols las davan dichas cauzas attendre, e se els digs ufizis fizelmens avedors de costa al sagrament contengut en la setena carta. Et aquestas cauzas foron fachas en la prezentia et el testimoni de Cicart, Bedos, B. Cuila, e Jo. Cassayre, emi. P. Escudier, escriuan adoncas dels digs cossols, que aquestas cauzas escrieychi.
Alfòndecs[modifica]
Probablement el primer alfòndec a Tunis fou dels pisans.
Sembla que els primers consolats catalans estables a l'estranger foren els de Tunis i Bugia, en una àrea que els catalans, i concretament els barcelonins, havien visitat amb fins comercials des de més antic. El 1253 ja era en ple funcionament l'alfòndec de Tunis, regit per un cònsol nomenat pel rei.[5]
Es conserva el tractat entre el rei de Tunis i Bugia i el rei d'Aragó/comte de Barcelona.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Tucker, Spencer C. A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East: From the Ancient World to the Modern Middle East (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. 107. ISBN 1851096728.
- ↑ Crònica de Ramon Muntaner, cap. CXVII
- ↑ [Anonymus AC10372602]. Thalamus parvus, Le petit Thalamus de Montpellier, publie pour la premiere fois d'apres les manuscrits originaux par la societe archeologique de Montpellier. Jean Martel, 1840, p. 261–.
- ↑ Thalamus parvus: le Petit Thalamus de Montpellier. J. Martel, 1840, p. 115–.
- ↑ EL CONSOLAT DE MAR I ELS CONSOLATS D'ULTRAMAR, INSTRUMENT I MANIFESTACIÓ DE L'EXPANSIÓ DEL COMERÇ CATALÀ. MARIA TERESA FERRER I MALLOL.
- ↑ Aragon (Kingdom). Antiguos tratados de paces y alianzas: entre algunos reyes de Aragon y diferentes principes infieles de Asia y Africa, desde el siglo XIII hasta el XV. En la Imprenta Real, 1786, p. 91–.