Maria Carme Riu de Martín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Usuari:Konkordia/prova 2)
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2018)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.«No hi ha consens: un viquipedista troba que és un currículum, un altre troba que ja no ho és.»
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
L'article necessita algunes millores de redacció.
Hi ha fragments mal redactats.
Infotaula de personaMaria Carme Riu de Martín

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1958 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - doctorat (1976–1990)
Escola Massana - postgrau (1976–1981) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora de l'art, medievalista, ceramista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareManuel Riu i Riu Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcarmeriu.com Modifica el valor a Wikidata

Maria Carme Riu de Martin (Barcelona 1958) és historiadora de l'art de la ceràmica catalana medieval.[1] Llicenciada en Història de l'Art el 1988 a la Universitat de Barcelona i doctorada en Filosofia l'any 1990, també ha publicat sobre pensadors i polítics contemporanis.[2]

Riu ha investigat sobre la ceràmica dels materials de construcció[3] i sobre la ceràmica artística de gerres, miralls i vidres continuant els estudis que sobre ceràmica medieval havia fet el seu pare Manuel Riu i Riu. Ha col·laborat en una vintena de llibres i monografies i és autora de més de cinquanta articles en revistes d'art. Ha participat en exposicions i en jurats als Premis Ciutat de Barcelona, entre altres.[2]

Obra[modifica]

Treballs d'investigació sobre ceràmica catalana als segles XV al XVII, indústria rellevant a Catalunya a causa de ser un complement en la producció i el comerç agrícola (olis, vins, gra, etc.) i el comerç internacional respectiu. Treballs a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona entre altres. En les publicacions de Maria Carme Riu es descriu com treballaven i vivien els artesans: gerrers, vidriers, esparters, mirallers, calderers i les seves famílies i també els preus dels productes, les onomàstiques dels artesans,[4] amb aportacions originals sobre ceramistes com Rafael Passola i Miquel Passola.[5]

Respecte de la ceràmica de materials de construcció la investigació va ser a partir de materials localitzats en excavacions i/o remodelacions de voltes d'esglésies gòtiques principalment catalanes. En els seus treballs Riu exposa preus de maons, de les teules, de rajoles i la posició econòmica i social (gremis, parentiu, contractes, etc.) dels menestrals, oficials i altres treballadors del sector.[3] A la seva obra se citen regulacions del Consell de Cent i, les de les operacions d'exportació del Consolat de Mar. A la ciutat de Barcelona es recorda la importància de la indústria ceràmica dedicant-hi alguns carrers a la ciutat.[6]

Riu ha publicat monografies sobre la situació política i social a la Catalunya moderna. Ha donat formació a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i ha col·laborat amb el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona fins a l'any 2017. També s'ha dedicat a la creació pròpia en escultura i talla de fusta, ceràmica i fotografia.[1] Les seves obres s'han exposat en diverses ciutats[7] i ha participat en congressos internacionals[2][8] i ha fet treballs de creació amb obres exposades al Museu Comarcal de Manresa, al Museu de Ceràmica, al Museu d'Art Contemporani de Vilafamés o el Museu de Porcellana de Riga i al Museum of Hispanic and Latin American Art (Miami, EUA).

1995 - "Composició 5-1"

Monografies[modifica]

  • Literatura epistolar de noucentistes catalans: correspondència amb Fidel S. Riu Dalmau (1896-1981). Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2008, p. 414 (Signe, 4). ISBN 978-84-96908-07-9. 
  • El problema Espanya-Catalunya segons els grans pensadors: Miguel de Unamuno, José Ortega y Gasset i Eugeni d'Ors. Vilafranca del Penedès: Ed. Erasmus, 2011, p. 186 p. (Pensamiento del presente, 35). ISBN 978-84-92806-28-7. 
  • Una reflexión estético-política en torno a Unamuno, Ortega y D'Ors (en castellà). Saarbrücken (Alemanya): Editorial Académica Española, 2011, p. 432. ISBN 978-3-8454-9-9554-5. 

Altres publicacions de Riu son a Dialnet.[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Fontbona, Francesc; Bassegoda, Bonaventura. «Diccionari d'Historiadors de l'Art Català». Institut d'Estudis Catalans, 2013. [Consulta: 30 gener 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Obra de Maria Carme Riu de Martín» a Dialnet.
  3. ↑ 3,0 3,1 Gonçalves, Maria José; Gómez-Martínez, Susana «Ladrilleros barceloneses de la primera mitad del Siglo XV» (pdf) (en castellà). Actas do Congresso Internacional 'A cerâmica medieval no Mediterrâneo [Silves, Portugal], 22-27 octubre 2012, pàg. 318 - 325. ISBN 978-972-9375-48-4.
  4. ↑ Fité, Francesc; Amenós, Lluïsa. Exteriors i interiors, retalls d'història d'art medieval (Verum et Pulchrum). 1a edició. Barcelona: Pagès, agost 2017, p. 49 i 70. ISBN 978-84-9975-881-7. 
  5. ↑ Canalda i Llobet, Sílvia «Novetats i reflexions sobre els Passoles, una nissaga de ceramistes pintors del barroc català». Matèria, núm 4, 2004, pàg. 159. ISSN: 1579-2641.
  6. ↑ «Ajuntament de Barcelona». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 16 maig 2018].
  7. ↑ «2a exposición ICRE en la Biblioteca Clarà» (en castellà). Institut Català per la Recerca en Escultura, 20-02-2016. [Consulta: 13 juliol 2018].
  8. ↑ «Carme Riu de Martín». Exposició d'Art en Acció. Acció Cultural del País Valencià, 2012. [Consulta: 10 juliol 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Carme_Riu_de_Martín&oldid=33215901»