Usuari:Lionsliketomatoes/proves
Smial[modifica]
Smial és una paraula hobbit extreta del legendarium de JRR Tolkien amb el qual es designen determinades habitatges que aquests utilitzen i que es caracteritzen per estar excavades en turons i llocs similars i per tenir parets arrodonides i nombrosos túnels. Els hobbits també les anomenen simplement forats hobbit.
Història[modifica]
Atès que la història dels hobbits és poc coneguda pel que fa al període anterior al seu èxode (entorn de l'any 1150 Tercera Edad) no es pot indicar amb certesa quan sorgeix per primera vegada aquest tipus de domicili. Se sap, però, que els pelosos, una de les branques en què es van dividir els hobbits en aquest èxode, la primera a dirigir-se cap a l'oest, conservaven llavors el "hàbit ancestral de viure en túnels i coves" i que ells mateixos creien que havien viscut des d'antany "en coves subterráneas" si bé amb el pas del temps es van veure obligats a adoptar un altre tipus d'habitatges. D'altra banda el fet cert que l'etimologia de la paraula hobbit sigui precisament "cavador de forats" també fa pensar que el costum de viure en Smials és molt antiga.
En tot cas, sembla que la referència més antiga a l'existència d'aquestes coves hobbits es troba en la narració que fa Gandalf a Frodo sobre Gollum i en què s'assegura que l'àvia de Gollum "el va expulsar de la família i el va fer fora de la cova" el que pot datar-se entorn de l'any 2463 TE si bé al tractar-se amb gairebé tota seguretat d'hobbits que no van emigrar durant l'èxode i al haver-se perdut el contacte amb els que sí que van emigrar, pot considerar-se que la cova a la qual es refereix Gandalf havia de seguir mètodes constructius que ja s'utilitzaven amb anterioritat. Això ens portaria a datar l'existència d'smiales a data anterior a 1150 ET.
En temps de Bilbo (2941 TE) només els més rics o els més pobres seguien habitant els primitius Smials. Per llavors es podien dividir entre els més pobres, que consistien en simples forats gairebé sense finestres i amb molt poques comoditats, i els més rics i luxosos.
El terreny adequat per a aquestes excavacions no es trobava a tot arreu. Havien de ser llocs més aviat muntanyencs pel que a la plana els hobbits van haver d'acudir a un altre tipus de construcciones.
Aspecte d'un Smial[modifica]
Potser la descripció més gràfica d'un Smial pel que es refereix als més luxosos és la que ens ofereix Tolkien en les primeres pàgines de El hòbbit.
Tenía una puerta redonda, perfecta con un ojo de buey, pintada de verde, con una manilla de bronce dorada y brillante, justo en el medio. La puerta se abría a un vestíbulo cilíndrico, como un túnel: un túnel muy cómodo, sin humos, con paredes revestidas de madera y suelos enlosados y alfombrados, provistos de sillas barnizadas, y montones y montones de perchas para sombreros y abrigos... El túnel se extendía serpenteando, y penetraba bastante, pero no directamente, en la ladera de la colina, y muchas puertecitas redondas se abrían en él... Nada de subir escaleras para el hobbit: dormitorios, cuartos de baño, bodegas, despensas (muchas), armarios (habitaciones enteras dedicadas a ropa), cocinas, comedores, se encontraban en la misma planta, y en verdad en el mismo pasillo. Las mejores habitaciones estaban todas a la izquierda de la puerta principal, pues eran las únicas que tenían ventanas, ventanas redondas, profundamente excavadas, que miraban al jardín y los prados de más allá, camino del río. — El hobbit, 11-12.
L'edificació de les cases també tendia a imitar els Smials de manera que solien fer-se de parets blegades i finestres i portes redondas.
Smiales de les Societats Tolkien[modifica]
En moltes de les associacions de foment de l'obra de Tolkien es denomina smial a cadascuna de les delegacions locals de l'associació. En general s'acompanya la paraula amb un complement distintiu de cada localitat una ciutat o localització de la Terra Mitjana com en el cas del Smial de Gondolin (Pamplona, Espanya), el Smial de Minas Morgul (Paraná, Argentina), el Smial Ohtaríma ( Concepció, Xile), el Smial de Alqualondë (Valparaíso, Xile) o el Smial d'Isengard (Pereira, Colòmbia o Saragossa, Espanya).