Usuari:Mbosch/The Simpsons Movie

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMbosch/The Simpsons Movie
The Simpsons Movie
The Simpons Movie pòster.png
Fitxa tècnica
Direcció David Silverman
Protagonistes
Producció James L. Brooks
Matt Groening
Al Jean
Mike Scully
Richard Sakai
Guió James L. Brooks
Matt Groening
Al Jean
Ian Maxtone-Graham
George Meyer
David Mirkin
Mike Reiss
Mike Scully
Matt Selman
John Swartzwelder
Jon Vitti
Música Hans Zimmer
David A. Stewart Cançons
Danny Elfamn Tema principal
Distribuïdora 20th Century Fox
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 2007
Durada 87 min.[1]
Idioma original Anglès
Pressupost 75 milions de $[2]
Ingressos 527,071,022 $[3]
Temàtica
Gènere Animació, comèdia
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.6/10 stars
FilmAffinity 6.3/10 stars

The Simpsons Movie és una pel·lícula d'animació basada en la sèrie de televisió Els Simpson.

Història[modifica]

El personal de producció de la sèrie havia considerat realitzar una adaptació cinematogràfica dels Simpson des dels començaments de la sèrie per poder augmentar la durada del programa i animar seqüències massa complexes, en opinió dels creadors de la pel·lícula, per a una sèrie de televisió.[4] Finalment, els productors Matt Groening, James L. Brooks, Mike Scully, Al Jean i Richard Sakai van començar el seu desenvolupament el 2001. L'equip de redacció estava compost pels productors i a més comptava amb la majoria dels guionistes de les primeres temporades de la sèrie: David Mirkin, Mike Reiss, George Meyer, John Swartzwelder, Jon Vitti, Ian Maxton-Graham i Matt Selman. El guió va ser reescrit més d'un centenar de vegades, fins i tot després de realitzada l'animació, la qual cosa va suposar que moltes escenes fossin suprimides. La pel·lícula va ser dirigida per David Silverman i produïda per Gracie Films i 20th Century Fox, productors també de la sèrie de televisió. Es va estrenar els dies 26 i 27 de juliol de 2007 als Estats Units, Espanya, Amèrica Central i Amèrica del Sud, i l'1 d'agost a Mèxic.

La pel·lícula recaptà 96 milions de dòlars en 71 països en el seu primer cap de setmana: 30.700.000 dòlars el dia de la seva estrena als Estats Units, 27,8 milions de dòlars al Regne Unit, 9,7 milions d'euros a Espanya i va tenir èxit en la majoria dels països d'Hispanoamèrica, batent rècords de taquilla a l'Argentina, Colòmbia, Xile i Uruguai.[5][6][7]

En general, la pel·lícula va obtenir una bona crítica als Estats Units, tot i que alguns mitjans com la revista Empire la van criticar durament.[8] A Espanya, la majoria de crítiques atorgaven una bona nota a la pel·lícula i destacaven que tot i no estar al mateix nivell que els millors episodis de la sèrie, contenia alguns moments molt divertits. Així mateix, de vegades es criticava que no era més que un episodi però de més durada.[9][10] En Hispanoamèrica, hi va haver un intent de boicotejar la pel·lícula per part dels actors de doblatge que van prestar la seva veu en les primeres 15 temporades de la sèrie perquè l'empresa que realitzava el doblatge es va comprometre davant l'Associació Nacional d'Actors (ANDA) de Mèxic que les veus originals anaven a fer el treball de doblatge de la pel·lícula, però incomplint allò acordat. També entre un sector minoritari de seguidors de la sèrie hi va haver un intent de boicot perquè opinaven que el canvi de doblatge anava en detriment de la qualitat.[11]

Argument[modifica]

Durant un concert del grup de punk rock Green Day al llac Springfield, tots els membres moren quan la pol·lució erosiona la barca sobre la que estan donant el concert. Durant una missa, Abraham Simpson té una visió profètica en la qual prediu el destí imminent de la ciutat, però només Marge Simpson el pren seriosament. Lisa Simpson i un noi irlandès anomenat Colin, de qui ella s'enamora, celebren un seminari amb el que pretenen convèncer la ciutat de netejar el llac.

Mentrestant, Homer Simpson adopta un porc d'un restaurant i emmagatzema els seus excrements en una sitja que es desborda en un sol dia i la seva dona, la Marge, l'obliga a desfer-se dels excrements de forma segura. No obstant això, en Homer els aboca al llac fent que arribi al seu punt màxim de contaminació, tan gran com per fer mutar un esquirol que s'hi banya. Poca estona després, Ned Flanders i Bart Simpson descobreixen a l'esquirol, el qual ara té una dotzena d'ulls, durant una excursió i l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA en anglès) el captura.

Russ Cargill, cap de l'EPA, presenta cinc opcions per solucionar el problema de contaminació que pateix el llac Springfield al president Arnold Schwarzenegger, que escull a l'atzar l'acció d'incloure Springfield dins d'una cúpula gegantina de vidre. Quan la policia descobreix la sitja d'en Homer al llac, una multitud enfadada de ciutadans s'acosta a la casa de la família Simpson, però la família es fuga per una dolina i escapen a Alaska.

Les esquerdes comencen a aparèixer a la cúpula i Cargill, no volent que les notícies del que ha fet s'estenguin, planifica destruir la ciutat de Springfield. A Alaska, la família Simpson veu un anunci per a un nou Gran Canyó que serà ubicat sobre el lloc en què es troba Springfield. Marge i els nens decideixen anar-hi i salvar la ciutat, però Homer rebutja ajudar a la gent que va tractar de matar-los. La família abandona Homer però són capturats per l'EPA i els tornen a posar dins de la cúpula. Després d'una visita a una misteriosa xaman esquimal, Homer té una aparició i creu que ell ha de salvar a la ciutat per tal de salvar-se a si mateix.

En el moment en què Homer arriba a Springfield per fer-ho, un helicòpter baixa una bomba suspesa en una corda per un forat a la part superior de la cúpula. Homer puja al cim de la cúpula i descendeix per la corda, bloquejant totes les possibilitats d'escapatòria dels ciutadans de Springfield, no obstant agafa la bomba i una motocicleta i, després de reunir-se amb en Bart, pugen amb la motocicleta per la vessant de la cúpula i en Bart llança la bomba pel forat a la part superior d'aquesta uns segons abans de la detonació. L'explosió de la bomba destrueix la cúpula. Els habitants de la ciutat lloen Homer, que munta a Marge sobre la motocicleta i condueix cap a la posta del sol. Els ciutadans comencen la restauració de Springfield perquè tot torni a la normalitat.

Producció[modifica]

Antecedents[modifica]

Matt Groening, creador de la sèrie i un dels guionistes de la pel·lícula.

El personal de producció havia considerat realitzar una adaptació cinematogràfica dels Simpson des dels començaments la sèrie. El seu creador, Matt Groening, creia que un llargmetratge els permetria augmentar la mida del programa i animar seqüències massa complexes, en opinió dels creadors de la pel·lícula, per a una sèrie de televisió.[4] Groening volia que la pel·lícula es fes després d'acabar la sèrie, «però [...] va ser rebutjat pels bons índexs d'audiència».[12] L'episodi de la quarta temporada Kamp Krusty originalment havia de ser una pel·lícula, però al final es va quedar en un episodi normal, ja que els guionistes van tenir certes dificultats per allargar la trama.[13] Durant molt temps el projecte va estar sostingut. Hi havia dificultats en trobar una història que fos suficient per a una pel·lícula, i l'equip no tenia prou temps per completar aquest projecte, atès que ja treballaven a temps complet per a la sèrie.[14] Groening també va expressar el seu desig de fer Simpstasia, una paròdia cap a la pel·lícula Fantasia. Mai va ser produïda, en part perquè hauria estat massa difícil escriure el guió per a un llargmetratge.[15] Abans de la seva mort, Phil Hartman havia dit que ell havia desitjat fer una pel·lícula live action amb Troy McClure, i diversos membres del personal de la sèrie li havien expressat el seu desig d'ajudar a crear-lo.[16]

Desenvolupament[modifica]

Es va començar a treballar en el guió en ser contractat l'elenc vocal el 2001.[17] [18] Els productors estaven preocupats perquè inicialment la creació d'una pel·lícula tindria un efecte negatiu sobre la sèrie, ja que no tenien prou equip per centrar la seva atenció en els dos projectes. A mesura que la sèrie avançava, altres guionistes i animadors van ser contractats per tal que tant la sèrie com la pel·lícula es poguessin produir al mateix temps.[19] Groening i el productor James L. Brooks convidaren a Mike Scully i Al Jean (que va seguir treballant com showrunner[20]) a tornar per produir la pel·lícula amb ells.[21] Després van contractar a David Silverman (que, en previsió del projecte, havia deixat el seu lloc de treball en Pixar) per dirigir la pel·lícula.[21]

Es va reunir l'equip de guionistes «més fort possible», amb molts dels que havien treballat en les primeres temporades de la sèrie.[19] David Mirkin, Mike Reiss, George Meyer, John Swartzwelder i Jon Vitti van ser seleccionats. Ian Maxton-Graham i Matt Selman es van sumar més tard, i James L. Brooks, Matt Groening, Mike Scully i també Al Jean escrigueren parts del guió.[19] Sam Simon no va tornar després d'haver abandonat la sèrie per diferències creatives en 1993. Contràriament, l'ex guionista Conan O'Brien volia treballar amb el personal dels Simpson altra vegada, encara que fent broma va afirmar «em preocupa que la part del meu cervell que escrivia Els Simpson hagi desaparegut després de 14 anys parlant amb Lindsay Lohan i el noi de One Tree Hill, de manera que potser això és millor per a tots».[22] El mateix li va passar al director Brad Bird que va dir que havia tingut «entretingudes fantasies preguntant si [ell] podria treballar la pel·lícula», però no va tenir temps suficient per treballar per la seva participació com a guionista i director en la pel·lícula Ratatouille.[17] Els productors van signar un acord amb Fox Broadcasting Company que els permetria abandonar la producció de la pel·lícula en qualsevol moment si, al seu parer, el guió no era satisfactori.[23]

Es va seguir treballant en el guió a partir del 2003,[23] tenint lloc en el petit bungalow on Groening va llançar Els Simpson el 1987.[24] Els guionistes van passar sis mesos discutint un argument,[25] i cada un d'ells va oferir idees incompletes.[24] Al Jean va suggerir que la família rescatés uns manatins, argument que es va convertir en l'episodi de 2005 Bonfire of the manat, i hi va haver també un concepte similar al de la pel·lícula The Truman Show, on els personatges descobreixen que les seves vides van ser un programa de televisió. Groening va rebutjar aquesta idea, ja que va considerar que Els Simpson «mai prendrien consciència de si mateixos com famosos».[17]

Groening havia llegit sobre un poble que va haver de desfer-se dels excrements de porc a la seva xarxa d'abastament d'aigua, el que va inspirar la trama de la pel·lícula.[21] El personatge de Ned Flanders arribaria a ser considerat com a element clau de l'argument després que Al Jean creés la seqüència en què Bart es qüestiona com seria la seva vida si Flanders fos el seu pare.[26] Després d'haver-se decidit finalment per l'esquema bàsic de l'argument per a la pel·lícula, els guionistes ho van dividir en set seccions. Jean, Scully, Reiss, Swartzwelder, Vitti, Mirkin i Meyer van escriure 25 pàgines cadascun i el grup es va reunir un mes més tard per combinar les set seccions en un esborrany.[19]

El guió de la pel·lícula va ser escrit de la mateixa manera que el guió de la sèrie de televisió: els guionistes asseguts al voltant d'una taula, llançant idees i intentant fer riure els altres.[23] El guió va passar per més de 100 revisions.[25] Groening va mostrar el seu desig de fer una pel·lícula radicalment més fort que un episodi de la sèrie de televisió, dient que «volia oferir una cosa mai abans vist».[27]

Animació[modifica]

David Silverman, director de la pel·lícula, es va fixar en alguns dels episodis de Els Simpson que havia dirigit per inspirar.

L'animació de la pel·lícula va començar el gener del 2006,[21] sent l'escena amb el curt de Grata i Pica la primera sobre la qual es va realitzar l'storyboard.[28] Groening va rebutjar fer una live action o una pel·lícula amb imatges generades per ordinador (CGI),[24] anomenant a l'animació de la pel·lícula «deliberadament imperfecta» i «un homenatge a l'art d'animació dibuixat a mà».[29] La pel·lícula va ser produïda en una pantalla ampla amb una relació d'aspecte 2.39: 1, per distingir-lo del format que es veia en la sèrie de televisió,[19][28] i acolorida amb la més àmplia gamma de colors que els animadors tenien a la seva disposició en aquests moments.[4]

Una gran part de l'animació va ser produïda utilitzant taules digitalitzadores Wacom Cintiq, que va permetre que les imatges es poguessin dibuixar directament en un monitor d'ordinador per facilitar la producció.[28] El treball de producció de l'animació es va dividir entre quatre estudis en el món: Film Roman i Rough Draft Studios a Burbank i Glendale (Califòrnia), respectivament, i AKOM i Rough Projecte a Seül (Corea del Sud). Igual que la sèrie de televisió, l'storyboard, els personatges, el disseny de fons i les parts de producció de l'animació, es van realitzar als Estats Units. Els estudis de Seül van completar l'animació a mà, la superposició i el ink i paint.[30]

El director David Silverman afirmà que, a diferència de la sèrie de televisió amb la qual «els espectadors han de ser molt exigents», la pel·lícula els va donar l'oportunitat «de prodigar aquella atenció a cada escena». Pel que fa als canvis en l'animació, l'equip dissenyador va afegir ombres als personatges, una característica que no està present en la sèrie de televisió.[23] Silverman i els animadors van buscar pel·lícules com Els increïbles, Les Triplett de Belleville i Conspiració de silenci, com «un gran exemple d'una posada en escena sobre la forma en què els personatges són col·locats».[23] També van buscar idees per a la seqüència del son en les pel·lícules de dibuixos animats de Disney com Dumbo i el dibuix animat de Pluto a El Dia del Judici Final de Pluto,[24] així com multitud d'escenes de El món és boig, boig, boig.[26] Silverman es va fixar en alguns dels episodis dels Simpson que havia dirigit, principalment en els seus dos prefetis, Homi the Clown i Three Men And A Comic Book.[31] Mike B. Anderson, Lauren MacMullan, Rich Moore i Steven Dean Moore van dirigir cadascun al voltant d'una quarta part de l'animació de la pel·lícula sota la supervisió de Silverman, amb molts animadors treballant en les diferents escenes.[30]

Repartiment[modifica]

Personatge Actor de veu
Homer Simpson Dan Castellaneta
Marge Simpson Julie Kavner
Bart Simpson Nancy Cartwright
Lisa Simpson Yeardley Smith
Colin Tress MacNeille
Russ Cargill Albert Brooks
Ned Flanders Harry Shearer
Arnold Schwarzenegger
Tom Hanks Ell mateix
Billie Joe Armstrong Ell mateix
Abraham Simpson Dan Castellaneta
Krusty the Clown
Otto Mann Harry Shearer
Nelson Muntz Nancy Cartwright
Moe Szyslak Hank Azaria
Clancy Wiggum
Montgomery Burns Harry Shearer
Reverend Lovejoy
Tom Hanks s'interpreta a si mateix en la pel·lícula.
Els membres de la banda Green Day apareixen interpretant-se a si mateixos.

Per a la inspiració de l'escena de la multitud a la pel·lícula, l'equip de producció va passar molt de temps buscant en un cartell en el qual figuraven més de 320 personatges de Els Simpson.[32] Groening esmentà que havia intentat incloure tots els personatges de la sèrie a la pel·lícula, 98 d'ells compten amb diàlegs en aquesta última.[21] Finalment, la majoria dels que apareixen en l'escena esmentada, són personatges que ja havien aparegut prèviament a la sèrie.[28] Els actors de veu regulars de la sèrie: Dan Castellaneta, Julie Kavner, Nancy Cartwright, Yeardley Smith, Hank Azaria i Harry Shearer, així com els intèrprets assidus Tress MacNeill, Pamela Hayden, Marcia Wallace, Maggie Roswell, Russi Taylor i Karl Wiedergott, van repetir els seus papers.[12] Joe Mantegna va tornar com Fat Tony,[33] mentre que Albert Brooks, que va proporcionar la seva veu en molts episodis com a convidat, va ser contractat per donar-li veu a Russ Cargill,[19] després que li digués a l'equip que volia participar en la pel·lícula.[26] Per «aproximadament una setmana», anava a repetir el paper de Hank Scorpio que va interpretar en l'episodi You Only Move Twice, però l'equip va considerar que la creació d'un nou personatge era una millor idea.[30]

El repartiment va realitzar la primera lectura del guió el maig de 2005,[12][34] mentre que la gravació va començar a realitzar des del juny del 2006.[35] James L. Brooks els va dirigir per primera vegada des de les primeres temporades de la sèrie de televisió. Castellaneta considerà que la gravació de les sessions era «més intensa» que la gravació de la sèrie de televisió i «emocionalment més dramàtica».[36] Algunes escenes, com la del missatge de vídeo que envia Marge a Homer, es van gravar més de un centenar de vegades, deixant als actors esgotats.[26]

Els guionistes havien escrit l'escena d'obertura del concert sense una banda específica en ment. Seleccionar a Green Day per al paper perquè havien demanat actuar com a estrella convidada a la sèrie. Tom Hanks també apareix interpretant-se a si mateix en la pel·lícula i va acceptar l'oferta després d'una única trucada de telèfon.[26] Philip Rosenthal, el creador de la sitcom Everybody Loves Raymond, proporciona la seva veu com la del pare en l'anunci del «nou Gran Canó» al costat de Tom Hanks.[28]

A causa de les restriccions de temps, l'actuació de diversos convidats que havien gravat parts de la pel·lícula va ser tallada. Minnie Driver va posar veu a una consellera condescendent de l'Escola Primària de Springfield en una escena que va acabar sent tallada.[37] Edward Norton va gravar la veu de l'home que és aixafat quan la cúpula és muntada, realitzant una imitació de Woody Allen. L'equip va considerar que la veu distreia massa, pel que Castellaneta va tornar a gravar el diàleg de Norton amb una veu diferent.[28] Illa Fisher i Erin Brockovich també van realitzar cameos, però les seves escenes van ser suprimides.[21] Kelsey Grammer interpretar els diàlegs de Sideshow Bob, que apareixia en diferents escenes,[28][30] però aquestes escenes també van ser suprimides.[26] També es va anunciar a Johnny Knoxville com una possible estrella convidada.[26]

Tot i que no proporciona la seva veu, Arnold Schwarzenegger és el president dels Estats Units a la pel·lícula. Va ser triat en lloc del president real George W. Bush perquè llavors "en dos anys la pel·lícula [...] [estaria] antiquada».[25] Brooks estava nerviós sobre aquesta idea, assenyalant que «els sondejos d'opinió [de Schwarzenegger] eren baixos» i va afirmar que «[tenia l'esperança] que faria un retorn polític».[4] Els animadors van començar a crear una caricatura exacta de Schwarzenegger,[26] però un dels membres de l'equip va suggerir al seu lloc una versió alterada del personatge de la sèrie Rainier Wolfcastle com el President.[31] Aquesta idea va ser desenvolupada, amb el disseny de Wolfcastle (que al seu torn és una caricatura de Schwarzenegger), donant-li més arrugues sota els ulls i un pentinat diferent.[26]

Edició[modifica]

Cada un dels aspectes de la pel·lícula va ser constantment analitzat, amb trames, acudits i personatges que amb regularitat eren reescrits.[28] Tot i que la majoria de les pel·lícules d'animació no fan grans canvis a la pel·lícula durant el procés de producció a causa de les restriccions pressupostàries,[17] l'equip de The Simpson: Movie continuà editant la pel·lícula el 2007, amb algunes modificacions que van tenir lloc fins i tot al maig, dos mesos abans de l'estrena de la pel·lícula.[28] James L. Brooks va assenyalar que «el 70 per cent de les coses en [un dels tràilers] -sobre la base d'on estàvem fa vuit setmanes- ja no estan en la pel·lícula".[32] Groening afirmà que tenen suficient material per a dues pel·lícules més amb tot el suprimit.[28] Diversos nous personatges van ser creats i a continuació eliminats perquè no aportaven massa.[28] Al principi Marge Simpson era el personatge que tenia la visió profètica a l'església. No obstant això, els guionistes van considerar que era massa pobre i es va canviar el personatge que tenia la visió per Abraham Simpson.[28] El personatge de Colin, l'amor de Lisa, va ser revisat amb freqüència. Anteriorment va rebre els noms de Dexter i Adrien i el seu aspecte era completament diferent.[26] Una idea era que Lisa s'enamorés de Milhouse van Houten, però els guionistes es van adonar que «el públic en general no estava tan familiaritzat amb la llarga història d'enamorament de Milhouse per Lisa com ells pensaven».[28] L'escena de la persecució en què Homer llançava mòmies cremant a un camió de l'EPA va ser substituïda per les escenes «més emocionals i realistes» en el motel i el carnaval que van permetre un canvi de ritme.[28]

Es van realitzar altres canvis després del març de 2007 després d'una vista prèvia de la pel·lícula a Portland (Oregon) i Phoenix (Arizona).[28] Aquests canvis incloïen la supressió de la forta crítica de Kang i Kodos a la pel·lícula durant els crèdits finals.[21] Una gran quantitat de persones que van acudir a aquestes vistes prèvies van trobar a la pel·lícula original massa grollera i alguns van notar a Homer massa desagradable i cruel, pel que diverses escenes van ser suavitzades per fer-li semblar més agradable.[28] El personatge de Russ Cargill va ser redissenyat en diverses ocasions, ja que inicialment apareixia com un home més gran i Albert Brooks prenia com a model de veu a Donald Rumsfeld. El model de major edat va ser l'utilitzat per Burger King per a les figuretes publicitàries.[28] L'escena de Cargill amb Bart i Homer al final de la pel·lícula es va afegir per resoldre completament la seva història i el gag de «Spider-Pig» va ser també una addició tardana.[26] Una altra de les escenes eliminades va ser en la qual Montgomery Burns recordava als espectadors que aquest era l'últim punt de la pel·lícula en què podien obtenir un reemborsament per la seva entrada, abans que la cúpula fos posada sobre Springfield.[28] Altres supressions incloure la trobada d'Homer amb el conductor d'un camió de salsitxes, una escena al final amb el porc Plopper,[38] i diversos números musicals que apareixien al llarg de la pel·lícula.[28] També es suprimir un informatiu de notícies mostrant l'efecte de la cúpula sobre la vida quotidiana a Springfield en àrees com l'agricultura i l'esport perquè no s'ajustaven al context general de la pel·lícula.[28] [39] [40]

Música[modifica]

Hans Zimmer, compositor de la música de la pel·lícula.

James L. Brooks va triar a Hans Zimmer per compondre la música de la pel·lícula, ja que eren bons amics i col·laboradors assidus.[41] Zimmer va considerar que la partitura era un «desafiament únic» i va haver de «intentar expressar l'estil dels Simpson sense esgotar a l'audiència».[42] Va utilitzar el tema original d'obertura de Danny Elfman, però no de manera excessiva. Va crear els temes de cada un dels membres de la família. El leitmotiv d'en Homer va ser una de les principals activitats i també Zimmer va compondre els temes menors de Bart i Marge.[43] Van decidir no demanar-li la composició musical a Alf Clausen, qui habitualment era l'encarregat de la musicalizació en la sèrie, que realitzés la música de la pel·lícula, assenyalant que «a vegades ets el parabrisa, de vegades ets el bitxo».[44]

A més de la seva aparició a la pel·lícula, Green Day va gravar la seva pròpia versió del tema dels Simpson i la van llançar com un senzill.[45] Zimmer va convertir la cançó Spider-Pig en una peça coral, com una broma que mai va tenir la intenció de ser inclosa en la pel·lícula. Zimmer també va haver d'escriure les lletres per als 32 doblatges estrangers de la cançó quan la pel·lícula va ser estrenada internacionalment. El mateix cor va aprendre a cantar la cançó en cadascuna de les llengües estrangeres del doblatge.[43]

Referències[modifica]

  1. Error en el títol o la url.«». BBFC, 14-06-2007. [Consulta: 9 agost 2010].
  2. Richard Verrier «A Homeric journey for animation studio» (Fee required). Los Angeles Times, 28-07-2007 [Consulta: 13 gener 2008].
  3. «The Simpsons Movie (2007)». Box Office Mojo. [Consulta: 21 desembre 2007].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Edward Douglas. «The Creators of The Simpsons Movie!» (en anglès). Comingsoon.net, 24 juliol del 2007.
  5. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta mojo
  6. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta recaudación_variety
  7. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta rules
  8. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta empirereview
  9. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta butaca
  10. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta precriticas
  11. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta batalla
  12. 12,0 12,1 12,2 Michael Fleming «Homer going to bat in '07». Variety.
  13. Groening, Matt; Al Jean, Mark Kirkland, David Silverman (2004). (DVD). 20th Century Fox.  Paràmetre desconegut |títol= ignorat (ajuda); Cal omplir |títol= (ajuda)
  14. Nathan Rabin «Matt Groening interview with The A.V. Club (page 3)». The A.V. Club.
  15. Groening, Matt (2004). (DVD). 20th Century Fox.  Paràmetre desconegut |títol= ignorat (ajuda); Cal omplir |títol= (ajuda)
  16. Oakley, Bill (2006). (DVD). 20th Century Fox.  Paràmetre desconegut |títol= ignorat (ajuda); Cal omplir |títol= (ajuda)
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 Olly Richards Empire.
  18. Scott Bowles «Mmmm, popcorn: A 'Simpsons' film in '07». USA Today.
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 «The Simpsons Movie.com - About the DVD» (en anglés). [Consulta: 21 mayo].
  20. Showrunner designa a la persona responsable del trabajo diario en una serie y encargada de que, creativamente, dicha serie mantenga una dirección coherente en todos sus aspectos en la serie de televisión. «Definición de showrunner en vayatele.com». [Consulta: 21 maig 2008].
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 Dan Snierson Entertainment Weekly.
  22. Dan Snierson Entertainment Weekly.
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 Dave Itzkoff The New York Times. Requiere registro. (en anglés)
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 Matt Groening Total Film Issue 130.
  25. 25,0 25,1 25,2 Nick Curtis «The Simpsons' big screen test». This is London.
  26. 26,00 26,01 26,02 26,03 26,04 26,05 26,06 26,07 26,08 26,09 26,10 Sheila Roberts «The Simpsons Movie Interviews». Movies Online.
  27. Dave West Digital Spy.
  28. 28,00 28,01 28,02 28,03 28,04 28,05 28,06 28,07 28,08 28,09 28,10 28,11 28,12 28,13 28,14 28,15 28,16 28,17 28,18 28,19 Brooks, James L.; Groening, Matt; Jean, Al; Scully, Mike; Silverman, David; Castellaneta, Dan; Smith, Yeardley (2007). (DVD). 20th Century Fox.  Paràmetre desconegut |títol= ignorat (ajuda); Cal omplir |títol= (ajuda)
  29. Neil Smith «'Clumsy' Simpsons movie promised». BBC News.
  30. 30,0 30,1 30,2 30,3 Anderson, Mike B.; Dean Moore, Steven; Moore, Rich; Silverman, David (2007). (DVD). 20th Century Fox.  Paràmetre desconegut |títol= ignorat (ajuda); Cal omplir |títol= (ajuda)
  31. 31,0 31,1 Peter Brown «Interview: 'Simpsons Movie' Director David Silverman Loves Making D'oh». Falta indicar la publicació.
  32. 32,0 32,1 Dan Snierson Entertainment Weekly.
  33. «Jon Cryer and Lisa Joyner Plan June Wedding/Joe Mantegna Pulls Eclectic String of Roles». creators.com.
  34. «Nancy Cartwright on The Simpsons Movie». ComingSoon.net.
  35. Paul Fischer «Harry Shearer For your Consideration & Simpsons Movie Interview». Girl.com.
  36. Scott Weinberg «Castellaneta Does Double Duty on Simpsons Movie». Rotten Tomatoes.
  37. Shawn Adler; Larry Carroll «Movie File: 'Dark Knight,' Christian Bale, 'Simpsons Movie' & More». MTV.
  38. Eric Moro «SDCC 07: The Simpsons Panel». Falta indicar la publicació.
  39. «www.simpsonsfilm.fr - Escenas eliminadas de Los Simpson: la película» (en francés). [Consulta: 29 maig].
  40. «www.actualidadsimpson.com - Escenas eliminadas de Los Simpson: la película».
  41. Maxine Shen «‘Simpsons’ Score State of the Bart». New York Post.
  42. «Hans Zimmer Bakes Up a Tasty Soundtrack for The Simpsons Movie». Falta indicar la publicació.
  43. 43,0 43,1 Edward Douglas. «The One and Only Hans Zimmer!» (en anglès). ComingSoon.net, 07-08-2007.
  44. Will Harris. «Alf Clausen interview, The Simpsons» (en anglès). Bullz-Eye.com, 26-09-2007. [Consulta: 23 maig 2008].
  45. Tamara Conniff «Mmmmm, soundtrack: 'Simpsons' team effort». The Hollywood Reporter.

Enllaços externs[modifica]