Usuari:Mcapdevila/Alfabets i escriptures del món

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Alfabets i sistemes d'escriptura emprats avui al món
Sistemes d'escriptura més importants

Aquesta llista d'alfabets i escriptures del món és una llista de sistemes d'escriptura i el seus alfabets i sil·labaris, classificats d'acord amb algunes de les característiques més distintives. Estan classificats pel nom habitual de la llengua que empra un determinat alfabet o sil·labari en la seva escriptura. Es proporcionen també d'una forma resumida i classificat per tipus d'escriptura, dades informatives cabdals dels diferents alfabets i sil·labaris més importants del món amb les lletres suplementàries per idioma en el cas de l'alfabet llatí.

Alfabets[modifica]

Alfabet llatí[modifica]

  • Alfabet llatí bàsic: a A - b B - c C - d D - i E - f F - g G - h H - i I - j J - k K - l L - m M - n N - o O - p P - q Q - r R - s S - t T - u U - v V - w W - x X - y Y - z Z
  • Xifres: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
  • Diacrítics - '}^ˉ ˘ ˙ ˚ ˛{˝ ̉
  • Signes de puntuació -.,:; ¿? ¡! «» "'()

Lletres accentuades o suplementàries per idioma[modifica]

  • Alemany - ä ö ü ß Ä Ö Ü
  • Albanès - ç ë Ç Ë
  • Asturlleonès à é í ó ú ü ñ l l h a É Í Ó Ú Ü Ñ l l h ¡¿
  • Aimara - ä ï ü ñ Ä Ï Ü Ñ
  • Bambara - ε ɲ ŋ ɔ ɛ Ɲ n ɔ
  • Bretó - à è ù â ê u ü ñ À È Ù Â Ê Ô Û Ü Ñ
  • Caixubi - E n o ò ù o e ã a l z e n o Ò Ù Ô Ë Ã a l Z
  • Castellà - à é í ó ú ï * ü ñ À È Í Ó Ú Ï * Ü Ñ ¡¿º ª: La ï s'usa en poesia per trencar diftongs.
  • Català - à è ò ï ü é í ó ú ç • À È Ò Ï Ü È Í Ó Ú Ç
  • Chichewa (Chichewa) - w w
  • Coreà (romanització McCune-Reischauer) - u
  • Cors - à è ì ò ù À È Ì Ò Ù
  • Danès - à è o æ ø å À È O Æ Ø Å
  • Eslovac [1] - à é í ó ú I a o L r C D L n s t Z a É Í Ó Ú I a o L r C D L n s t Ž
  • Eslovè - C š Ž
  • Estonià - ä ö ü o C š Z a Ö Ü o C Š Ž
  • Esperanto - C G H ĵ ŝ u c G H Ĵ Ŝ Ŭ
  • Feroès - à í o U i ð æ ø À Í Ó Ú i D Æ Ø
  • Finès - ä ö Ä Ö
  • Francès - é à è ù â ê I o û ë ï i ç œ É À È Ù Â i I u Ë Ï i Ç Œ
  • Frisó - é ú â ê u ä ë ï ö ü É Ú Â Ê Ô Û Ä Ë Ï Ö Ü
  • Gaèlic escocès - à è ì ò ù À È Ì Ò Ù
  • Gaèlic irlandès - à é í ó ú Á É Í Ó Ú
  • Gallec - à é í ó ú ï ü ñ À È Í Ó Ú Ñ º ª ¡¿(aquests dos últims són opcionals)
  • Guaraní - a E gi ñ u i a E GI Ñ Õ U i (la g-accent no està bé del tot)
  • Hongarès - à é í ó ú ö ü u À È Í Ó Ú Ö Ü u
  • Igbo - i I o U n i R u
  • Islandès - à é í ó ú i D þ æ ö À È Í Ó Ú i D Þ Æ Ö
  • Italià - à è ì ò ù À È Ì Ò Ù (o bé A'E'I'O'U ')
  • Japonès (romanització JSL) à é í ó ú à è ì ò ù â ê I o û
    • (Romanització Kunrei i variacions de la Hepburn) - ā u (o bé â u)
  • Letó - ā i I u c š Ž g k l n a R o Ž
  • Lituà - A i I o E U C 's Z a i I o E U ČŠŽ
  • Lleonès - l. i h.
  • Maltès - C G H Z c G H Z
  • Mapudungun (alfabet unificat): L n ñ t u Ḻ n n t u
  • Mixteca - a e i i o u á é í í ó ú A E I I O U Á É Í Í Ó Ú ñ Ñ
  • Nàhuatl - é a E I o É a E I o
  • Neerlandès - à è o ë IJ À È Ó Ë IJ
  • Noruec - æ ø å Æ Ø Å
  • Polonès - a C E l n o s Ź Z a C E l n o s Ź Z
  • Portuguès - à é í ó ú â E o A o à ü ç À È Í Ó Ú Â Ê Ô A o À Ü Ç
  • Quítxua - ñ Ñ
    • Dialectes Waywash - ä ï ü Ä Ï Ü
  • Romanx - à è ì ò À È Ì Ò (?)
  • Romanès - A a î s t  a R s t
  • Serbocroat - C 's Ž Ć DJ C' s Ž Ć DJ; dígraf s: DŽDždž LJLjlj NJNjnj [El serbocroat també es pot escriure amb l'alfabet ciríl lic]
  • Suec - ä å ö Ä Å Ö
  • Turc - ö ü ı ç ğ S o Ü i C Ğ s
  • Txec [2] - à é í ó ú i U E C d n r s t Ž ÁÉÍÓÚÝ o e ČĎŇŘŠŤŽ
  • Venecià - à è ì ò ù è À È Ì Ò Ù É [encara que no té escriptura oficial]
  • Vietnamita - aaaaaa aaaaaa aaaaaa eéèẻẽẹ êếềểễệ iíìỉĩị oooooo oooooo oooooo uúùủũụ ưứừửữự yýỳỷỹỵ DJ aaaaaa aaaaaa aaaaaa EÉÈẺẼẸ ÊẾỂỂỄỆ IÍÌỈĨỊ oooooo oooooo oooooo UÚÙỦŨỤ ƯỨỪỬỮỰ YÝỲỶỸỴ Ð
  • Xeiene - à è o â ê o S À È O a E o S
  • Xinès (romanització Pinyin) - A A A ǎ è è E i í I i Ǐ o O o ǒ ú u u ǔ ü ǘ ǜ ǖ ǚ a a a a É e e e IIII oooo uuuu ÜǗǛǕǙ

Lletres accentuades per tipus d'accent[modifica]

Accent A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X I Z
Accent agut À à C c É é Ǵ ǵ i t K K l l M M n n O o P P R R s s Ú ú Ý i Ź z
Accent greu À à È è i ì Ǹ ǹ Ò ò Ù ù w w i i
Accent circumflex  â C c e ê g g Ĥ h i î j j Ô O s s u u w w i i Z Z
Dièresi o umlaut Ä ä Ë ë h h i ï Ö ö T Ü ü w w X X i ÿ
Titlla à ã E i i i Ñ ñ Õ O u u i i
Màcron Ā ā Ē ē g g i i Ō ō Ū ū Ȳ ȳ
Breu A A E i g g i i O O u u
Anticircumflex o háček ǎ ǎ c c d d i i Ǧ ǧ ȟ ȟ Ǐ Ǐ ǰ Ǩ ǩ l l n n R R s š T T Ǔ ǔ Ž z
Accent agut doble O O u u
Anell Å å u u i
Punt superior Ȧ ȧ b b c c d d E i F f g g h h i i ȷ l l M M n n Ȯ ȯ P P R R f s T T w w X X i i Z Z
Punt inferior A A b b d d E i h h i i K K l l M M n n O O R R s s T T u u v v w w i i Z Z
Ogonek A A E i i i u u
Trencat Ç ç d d g g h h K K l l n n R R s s T t
Barra Ƀ ƀ ¢ DJ DJ Ǥ ǥ h h Ɨ ɨ l l Ø ø T T Z Z
Banya O O u u
Ganxo A A E i i i O O u u i i
Composició de dos o més A A
A A
Ǟ ǟ
A A
A A
A A
A a
A A
A A
c c i i
E i
E i
E i
E i
O O
Ȫ ȫ
Ǿ ǿ
O O
O O
O O
O O
O O
O O
O O
Ǘ ǘ
Ǖ ǖ
u u
Ǜ ǜ
u u

Alfabets i sil·labaris indis[modifica]

Moltes pàgines a la Viquipèdia utilitzen scripts índics per il·lustrar la representació nativa de noms, llocs, cites i literatura. Unicode és la codificació utilitzada a la Viquipèdia i conté suport per a un cert nombre d'escriptures índiques. Tot i així, abans de poder veure o editar els scripts índexs, s'ha d'activar en el seu sistema operatiu el suport per a la renderització de text complex. Alguns sistemes operatius no suporten el text complex, de manera que no hauríeu d'utilitzar aquests sistemes per editar scripts índexs.

Aquesta pàgina llista els mètodes per activar la renderització de text complex basada en l'entorn operatiu o navegador web que estigui usant. Alguns dels mètodes destacats es poden utilitzar per scripts complexos no indica, com l'àrab.

Bengalí[modifica]

Article principal: Bengalí

Nombres : 0 1 ২ 3 4 5 6 7 8 9

Devanagari[modifica]

Article principal: devanagari
  • Vocals (vocal / després consonant): अ/प आ/पा इ/पि ई/पी उ/पु ऊ/पू ऋ/पृ ॠ/प ऌ/प ॡ/प ॣ ऍ/पॅ ऎ/पॆ ए/पे ऐ/पै ऑ/पॉ ऒ/पॊ ओ/पो औ/पौ
  • Modificants de les vocals: प् पँ पं पः प़ प
  • Consonants : क ख ग घ ङ च छ ज झ ञ ट ठ ड ढ ण त थ द ध न प फ ब भ म य र ल ळ व श ष स ह
  • Nombres : 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Gujarati[modifica]

Article principal: Gujarati

Nombres : 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Gurmukhi[modifica]

Article principal: Gurmukhi

ਂ ਅ ਆ ਇ ਈ ਉ ਊ ਏ ਐ ਓ ਔ ਕ ਖ ਗ ਘ ਙ ਚ ਛ ਜ ਝ ਞ ਟ ਠ ਡ ਢ ਣ ਤ ਥ ਦ ਧ ਨ ਪ ਫ ਬ ਭ ਮ ਯ ਰ ਲ ਲ਼ ਵ ਸ਼ ਸ ਹ਼ਾਿੀੁੂੇੈੋੌ੍ ਖ਼ ਗ਼ ਜ਼ ੜ ਫ਼ ੰੱ ੲ ੳ ੴ

Nombres : 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Kannada[modifica]

Article principal: Kannada

Nombres : 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Malayalam[modifica]

Article principal: Malayalam

ംഃ അ ആ ഇ ഈ ഉ ഊ ഋ ഌ എ ഏ ഐ ഒ ഓ ഔ ക ഖ ഗ ഘ ങ ച ഛ ജ ഝ ഞ ട ഠ ഡ ഢ ണ ത ഥ ദ ധ ന പ ഫ ബ ഭ മ യ ര റ ല ള ഴ വ ശ ഷ സ ഹാിീുൂൃെേൈൊോൌ്ൗ ൠ ൡ[3]

  • Números : 0123456789

Oriya[modifica]

Article principal: Oriya

Números : ୦ ୧ ୨ ୩ ୪ ୫ ୬ ୭ ୮ ୯

Tàmil[modifica]

Articles principals: idioma tàmil i Tàmil

Atenció : Totes les consonants amb ai, au, i, o, u (tant curtes com llargues) junt amb algunes amb "i" estan escrites en forma correcta però encara no hi ha com haurien.

Vocals : ஃ அ ஆ இ ஈ உ ஊ எ ஏ ஐ ஒ ஓ ஔ (*- a-ā-i-i-u-u-i-ē-ai-o-ō-au)

  • Vocals amb consonants : - ் ா ி ீ ு ூ ெ ே ை ொ ோ ௌ (*- ā-i-i-u-u-i-ē-ai-o-ō-au)
  • G/K/H : க் க கா கி கீ கு கூ கெ கே கை கொ கோ கௌ
  • NG : ங் ங ஙா ஙி ஙீ ஙு ஙூ ஙெ ஙே ஙை ஙொ ஙோ ஙௌ
  • S/CH : ச் ச சா சி சீ சு சூ செ சே சை சொ சோ சௌ
  • Ñ : ஞ் ஞ ஞா ஞி ஞீ ஞு ஞூ ஞெ ஞே ஞை ஞொ ஞோ ஞௌ
  • D/T : ட் ட டா டி டீ டு டூ டெ டே டை டொ டோ டௌ
  • ND : ண் ண ணா ணி ணீ ணு ணூ ணெ ணே ணை ணொ ணோ ணௌ
  • DH/TH : த் த தா தி தீ து தூ தெ தே தை தொ தோ தௌ
  • N : ந் ந நா நி நீ நு நூ நெ நே நை நொ நோ நௌ
  • P/B : ப் ப பா பி பீ பு பூ பெ பே பை பொ போ பௌ
  • M : ம் ம மா மி மீ மு மூ மெ மே மை மொ மோ மௌ
  • I : ய் ய யா யி யீ யு யூ யெ யே யை யொ யோ யௌ
  • R : ர் ர ரா ரி ரீ ரு ரூ ரெ ரே ரை ரொ ரோ ரௌ
  • L : ல் ல லா லி லீ லு லூ லெ லே லை லொ லோ லௌ
  • V/W : வ் வ வா வி வீ வு வூ வெ வே வை வொ வோ வௌ
  • ZH : ழ் ழ ழா ழி ழீ ழு ழூ ழெ ழே ழை ழொ ழோ ழௌ
  • L : ள் ள ளா ளி ளீ ளு ளூ ளெ ளே ளை ளொ ளோ ளௌ
  • R : ற் ற றா றி றீ று றூ றெ றே றை றொ றோ றௌ
  • NH : ன் ன னா னி னீ னு னூ னெ னே னை னொ னோ னௌ
  • J : ஜ
  • H : ஹ
  • Z/SH : ஸ
  • Nombres : 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Telugu[modifica]

Article principal: Telugu

Nombres : 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 [Tagus]


Alfabet tibetà[modifica]

ཀ ka[ka] ཁ Kha[k ʰ à] ག ga[ɡà/k ʰ à] ང nga[NA]
ཅ ca[tɕá] ཆ marxa[tɕ ʰ à] ཇ ja[dʑà/tɕ ʰ à] ཉ nya[ɲà]
ཏ ta[tà] ཐ tha[t ʰ à] ད dóna[Dà/t ʰ à] ན na[nà]
པ pa[pá] ཕ Pha[p ʰ à] བ s'aprova[BA/p ʰ à] མ ma[mà]
ཙ TSA[TSA] ཚ tsha[ts ʰ à] ཛ dza[dzà/ts ʰ à] ཝ wa[wa]
ཞ Zha[ʑà/ɕà] ཟ za[za/sà] འ 'a[ɦà/ʔà] ཡ ja[ja]
ར ra[ra] ལ la[là] ཤ xa[ɕá] ས sa[ds]
ཧ ha[hà] ཨ a[ʔá]
ཨི i ཨུ o ཨེ i ཨོ o

Alfabet àrab[modifica]

  • ا ب ت ث ج ح خ د ذ ر ز س ش ص ض ط ظ ع غ ف ق ك ل م ن ه و ي
  • ة ء أ إ
  • Nombres: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

http://www.proel.org/alfabetos/image66.gif

Alfabet(s) ciríl·lic(s)[modifica]

L'alfabet ciríl·lic procedeix de l'alfabet glagolític, creat pels sants Ciril i Metodi a partir, principalment, de l'alteració parcial de l'alfabet grec per traduir la Bíblia a les antigues llengües eslaves i representar els sons de l'antic eslau eclesiàstic, també anomenat búlgar antic. A continuació es mostra l'alfabet ciríl·lic actualment emprat a Bulgària, alterat respecte al primitiu alfabet.

  • А б в г д е ж з и й к л м н о п р с т у ф х ц ч ш щ ъ ь ю я
  • А Б В Г Д Е Ж З И Й К Л М Н О П Р С Т У Ф Х Ц Ч Ш Щ Ъ Ь Ю Я

Particularitats d'algunes llengües amb escriptura ciríl·lica

  • Bielorús - ёіўыэ ЁІЎЫЭ (no existeix la grafia и/И)
  • Rus - ёэы ЁЭЫ
  • Ucraïnès - ґєії ҐЄІЇ (no existeix la grafia ъ/Ъ)
  • Reforma de Vuk Stefanovic Karadžić (Вук Стефановић Караџић) - љњџ ЉЊЏ
  • Serbi - ђјњћџ ЂЈЊЋЏ (no existeixen les grafies й/Й, щ/Щ, ъ/Ъ, ь/Ь, ю/Ю, я/Я) [També es pot escriure el serbi en caràcters llatins]

Alfabet coreà (Hangul)[modifica]

  • Vocals de base: ㅏ ㅑ ㅓ ㅕ ㅗ ㅛ ㅜ ㅠ ㅡ ㅣ
  • Vocals compostes: ㅐ ㅒ ㅔ ㅖ ㅘ ㅙ ㅚ ㅝ ㅞ ㅟ ㅢ
  • Consonants de base: ㄱ ㄴ ㄷ ㄹ ㅁ ㅂ ㅅ ㅇ ㅈ ㅊ ㅋ ㅌ ㅍ ㅎ
  • Consonants dobles: ㄲ ㄸ ㅃ ㅆ ㅉ
  • Grups de consonants: ㄳ ㄵ ㄶ ㄺ ㄻ ㄿ ㄽ ㄾ ㄿ ㅀ ㅄ
  • Síl·labes: 가 각 갂 갃 간 갅 갆 갇 갈 갉 갊 갋 갌 갍 갎 갏 감 갑 ... 힣
    • Més síl·labes a. Els vocals i consonants del Hangul poden combinar entre si en blocs sil·làbics. Hi ha en total 11.172 possibles combinacions diferents i aquestes són de tipus CV (C) (consonant-vocal-consonant).

Alfabet georgià (Mxedruli)[modifica]

  • აბგდე .. ვზ - თი .. კლმნ - .. ოპჟრს .. ტუ - ფქ .. ღყშჩც .. ძწჭხ - ... ჯ -
  • Abgde ...... vzēti ...... -Lmny ...... opžrs ...... -Üupk ...... g-SCC ...... j - xq ...... -Ho


(Més informació sobre la història de l'alfabet georgià a Idioma georgià # Alfabet).

Alfabet grec[modifica]

Lletres arcaiques:

Alfabet hebreu[modifica]

Les lletres es llegeixen de dreta a esquerra.
א ב ג ד ה ו ז ח ט י ך כ ל ם מ ן נ ס ע ף פ ץ צ ק ר ש ת

Alfabet lao[modifica]

຀ ກ ຂ ຃ ຄ ຅ ຆ ງ ຈ ຉ ຊ ຋ ຌ ຍ ຎ ຏ ຐ ຑ ຒ ຓ ດ ຕ ຖ ທ ຘ ນ ບ ປ ຜ ຝ ພ ຟ ຠ ມ ຢ ຣ ຤ ລ ຦ ວ ຨ ຩ ສ ຫ ຬ ອ ຮ ຯ ະ ັ າ ໍາ ິ ີ ຶ ື ຸ ູ ຺ ົ ຼ ຽ ຾ ຿ ເ ແ ໂ ໃ ໄ ໅ ໆ ໇ ່ ້ ໊ ໋ ໌ ໍ ໎ ໏ 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 ໚ ໛ ຫນ ຫມ ໞ ໟ ໠ ໡ ໢ ໣ ໤ ໥ ໦ ໧ ໨ ໩ ໪ ໫ ໬ ໭ ໮ ໯ ໰ ໱ ໲ ໳ ໴ ໵ ໶ ໷ ໸ ໹ ໺ ໻ ໼ ໽ ໾ ໿

Alfabets rúnics (Futhark)[modifica]

Lletres

Lletra fehu
uruz thurisaz ansuz raido kauna gebo wunjo haglaz naudiz isaz jeran
Nom
Fehu Uruz
THurisaz
Ansuz
Raid
Kaunas
Gebo
Wunjo
Haglaz
Naudiz
Isaza
ra
Transliteració f
o
þ
a
r
k
g
w
h
n
i
j
Valor /f/
/u (ː)/
/θ/,/d/
/a (ː)/
/r/
/k/
/g/
/w/
/h/ /n/
/i (ː)/
/j/
Unicode /ᚠ/
/ᚢ/
/ᚦ/
/ᚨ/
/ᚱ/
/ᚲ/
/ᚷ/
/ᚹ/
/ᚺ/
/ᚾ/
/ᛁ/
/ᛃ/

Lletra Eihaz Perth Algiz Sowilo Tiwaz Berkane Ehwaz Mannaz Laguz Ingwaz Othalan Dagaz
Nom
Eihaz
Perth
Algiz
Sowilo
Tiwaz Berkane
Ehwaz Mannaz
Laguz
Ingwaz
Othalan
Dagaz
Transliteració ï (o æ)
p
z
s
t
b
i
m
l
ŋ
o
d
Valor /æ ː/(?)< br/> /p/
/z/
/s/
/t/
/b/
/e (ː)/
/m/
/l/
/ŋ/
/o (ː)/
/d/
Unicode /ᛇ/
/ᛈ/
/ᛉ/
/ᛊ/
/ᛏ/
/ᛒ/
/ᛖ/
/ᛗ/
/ᛚ/
/ᛜ/
/ᛟ/
/ᛞ/

Puntuació i altres

  • ᛫ ᛬ ᛭ ᛮ ᛯ ᛰ

Runa - Valor (Nom (s))


ᚠ - F (fehu, feoh, fe) ᚡ - V ᚢ - U (uruz, ur)
ᚣ - I (ir) ᚤ - I ᚥ - W
ᚦ - TH (THurisaz, Thurso Thorn) ᚧ -? E (eth) ᚨ - A (ansuz, a)
ᚩ - O (us, o) ᚪ - A (ac, a) ᚫ -? (AESC)
ᚬ - O (oss de branca llarga) ᚭ - O (oss de branca curta) ᚮ - O
ᚯ -? (Oe) ᚰ -? (On) ᚱ - R (gastat, rad, Reid)
ᚲ - K (Kauna) ᚳ - C (centre) ᚴ - K (Kaun)
ᚵ - G ᚶ -? NG (eng) ᚷ - G (gebo, gyfu)
ᚸ - G (gar) ᚹ - W (wunjo, Wynn) ᚺ - H (haglaz)
ᚻ - H (haegl) ᚼ - H (hagall de branca llarga) ᚽ - H (hagall de branca curta)
ᚾ - N (naudiz, nyd, Naud) ᚿ - N (Naud de branca curta) ᛀ - N (n puntejada)
ᛁ - I (Isaza, is, iss) ᛂ - E (e) ᛃ - J (jeran)
ᛄ - G (ger) ᛅ - AE (ar de branca llarga, ae) ᛆ - A (ar de branca curta)
ᛇ -? (Iwaz, EOH) ᛈ - P (Perth, peorth) ᛉ -? (Algiz, eolhx)
ᛊ - S (sowilo) ᛋ - S (Sigel, sol de branca llarga) ᛌ - S (Sigel, sol de branca curta

Sil·labaris[modifica]

Sil·labari amhàric[modifica]

L'abugida o sil·labari etíop té un total de 231 signes que representen síl·labes, resultat de combinar els 7 fonemes vocàlics amb els 33 fonemes consonàntics de la llengua amhàrica.

Grafies (No estan en l'ordre tradicional)[4]
  ä u i a e ə o
p
t
ch
k
b
d
jh
g
p’
t’
ch’
k’
ʔ
  ä u i a e ə o
ts’
f
s
sh
h
z
zh
m
n
ñ
w
l
j
r
  ä u i a e ə o

Sil·labari cherokee o cheroqui[modifica]

Nota: La letra v representa a una vocal similar a la u pero nasalizada.

Ø g h l m n qu s d tl ts w y
a Ꭰ (a) Ꭶ (ga)
Ꭷ (ka)
Ꭽ (ha) Ꮉ (la) Ꮃ (ma) Ꮎ (na)
Ꮏ (hna)
Ꮐ (nah)
Ꮖ (qua) Ꮜ (sa)
Ꮝ (s)
Ꮣ (da)
Ꮤ (ta)
Ꮬ (dla)
Ꮭ (tla)
Ꮳ (tsa) Ꮹ (wa) Ꮿ (ya)
e Ꭱ (e) Ꭸ (ge) Ꭾ (he) Ꮄ (le) Ꮊ (me) Ꮑ (ne) Ꮗ (que) Ꮞ (se) Ꮥ (de)
Ꮦ (te)
Ꮮ (tle) Ꮴ (tse) Ꮺ (we) Ᏸ (ye)
i Ꭲ (i) Ꭹ (gi) Ꭿ (hi) Ꮅ (li) Ꮋ (mi) Ꮒ (ni) Ꮘ (qui) Ꮟ (si) Ꮧ (di)
Ꮨ (ti)
Ꮯ (tli) Ꮵ (tsi) Ꮻ (wi) Ᏹ (yi)
o Ꭳ (o) Ꭺ (go) Ꮀ (ho) Ꮆ (lo) Ꮌ (mo) Ꮓ (no) Ꮙ (quo) Ꮠ (so) Ꮩ (do) Ꮰ (tlo) Ꮶ (tso) Ꮼ (wo) Ᏺ (yo)
u Ꭴ (u) Ꭻ (gu) Ꮁ (hu) Ꮇ (lu) Ꮍ (mu) Ꮔ (nu) Ꮚ (quu) Ꮡ (su) Ꮪ (du) Ꮱ (tlu) Ꮷ (tsu) Ꮽ (wu) Ᏻ (yu)
v Ꭵ (v) Ꭼ (gv) Ꮂ (hv) Ꮈ (lv) Ꮕ (nv) Ꮛ (quv) Ꮢ (sv) Ꮫ (dv) Ꮲ (tlv) Ꮸ (tsv) Ꮾ (wv) Ᏼ (yv)

Silabari dulkw'ahke[modifica]

Inicial Ø h b kh gh w wh d t g k n ng m y j ch’ l dl lh tl tl’ z dz s sh ch ts ts’ ’
Nucli a
u
e
i
o
oo
Final

Silabari inuktitut o esquimal[modifica]

Silabari inuktitut (titirausiq nutaaq) en Unicode
ØC pA tT kU gP mE nC sU l jM vA rC qH ngU
i
ii
u
uu
a
aa
Consonant
sola

Silabaris japonesos[modifica]

Cambis fonètics:

  • si (shi), ti (chi), tu (tsu), hu (fu)
  • zi (ji), di (ji), du (zu)

Hiragana[modifica]

Ø k s t n h m y r w       g z d b p
a
i (ゐ)
u
e (ゑ)
o
  • n' - ん
  • tsu petit - っ
  • Síl·labes compostes:
    •ya •yu •yo - ゃ ゅ ょ
    •a •i •u •e •o - ぁ ぃ ぅ ぇ ぉ
  • Caracters arcaics: ゐ (wi), ゑ (we)

Per escriure caràcters hiragana i katakana, en Windows XP, per exemple, es pot instal lar el suport de teclat japonès, Tauler de control> Configuració regional i d'idioma> Pestanya idiomes> Botó detalls.

Katakana[modifica]

      Ø k s t n h m y r w    g z d b p v
a ヴァ
i (ヰ) ヴィ
u
e (ヱ) ヴェ
o ヴォ

Símbols no alfabètics d'ús global a tots els alfabets d'avui dia[modifica]

Els següents símbols no pertanyen a un alfabet en concret

Euro $ Dòlar ¢ centaus £ Lliura ¥ Ien
¤ Moneda internacional © Copyright ™ ® Marca registrada Antígraf § Secció
«» Cometes Arrova ¯ Ratlla alta - Ratlla _ Ratlla baixa
/ Barra \ Antibarra | Canonada {} Claus [] claudàtors
<> Menor que i Més gran que ≤ ≥ Menor o igual que i Major o igual que Diferent a Equivalent ° Grau
± Més o menys ! Daga Creus Μ Micra Infinit
Nombres Naturals Nombres Racionals Nombres Reals Pertany a ¬ Negació lògica
Integral Aproximat Σ Sumatori Π productori Arrel

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Slovak Alphabet». [Consulta: 22 juliol 2012].
  2. «The Czech Language on WWW». [Consulta: 22 juliol 2012].
  3. malayalam
  4. Pot ser que per poder visualitzar aquests caràcters necessiti una font unicode l'alfabet amhàric, que es pot adquirir gratuïtament aWazu Fonts Gallery Japan

Enllaços externs[modifica]