Usuari:Mcapdevila/Assaig no destructiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

S'anomena assaig no destructiu (també anomenat END, o en anglès NDT de nondestructive testing ) a qualsevol tipus de prova practicada a un material que no alteri de forma permanent les seves propietats físiques, químiques, mecàniques o dimensionals. Els assajos no destructius impliquen un dany imperceptible o nul. Els diferents mètodes d'assaigs no destructius es basen en l'aplicació de fenòmens físics com ara ones electromagnètiques, acústica s, elàstiques, emissió de partícules subatòmiques, capil·laritat, absorció i qualsevol tipus de prova que no impliqui un dany considerable a la mostra examinada.

S'identifiquen comunament amb les sigles: PND, i es consideren sinònims a: Assajos no destructius (END), inspeccions no destructives i exàmens no destructius.

En general els assajos no destructius proveeixen dades menys exactes sobre l'estat de la variable a mesurar que els assajos destructius. No obstant això, solen ser més barats per al propietari de la peça a examinar, ja que no impliquen la destrucció d'aquesta. A vegades els assajos no destructius busquen únicament verificar l'homogeneïtat i continuïtat del material analitzat, pel que es complementen amb les dades provinents dels assajos destructius.

L'àmplia aplicació dels mètodes d'assaigs no destructius en materials es troben resumides en els tres grups següents:

  • Defectologia. Permet la detecció de discontinuïtats, avaluació de la corrosió i deterioració per agents ambientals; determinació de tensions; detecció de fuites.
  • Caracterització. Avaluació de les característiques químiques, estructurals, mecàniques i tecnològiques dels materials; propietats físiques (elàstiques, elèctriques i electromagnètiques); transferències de calor i traçat de isotermes.
  • Metrologia. Control de gruixos, mesures d'espessors per un sol costat, mesures d'espessors de recobriment; nivells d'ompliment.
Vegeu també: Control de qualitat

Antecedents[modifica]

Els assajos no destructius s'han practicat per moltes dècades. Es té registre des de 1868 quan es va començar a treballar amb camps magnètics. Un dels mètodes més utilitzats va ser la detecció d'esquerdes superficials en rodes i eixos de ferrocarril. Les peces eren submergides en oli, i després es netejaven i s'escampaven amb una pols. Quan una esquerda estava present, l'oli que s'havia filtrat a la discontinuïtat, mullava la pols que s'havia escampat, indicant que el component estava danyat. Això va conduir a formular nous olis que serien utilitzats específicament per realitzar aquestes i altres inspeccions, i aquesta tècnica d'inspecció ara es diu prova per líquids penetrants (PT).

No obstant això amb el desenvolupament dels processos de producció, la detecció de discontinuïtats ja no era suficient. Era necessari també comptar amb informació quantitativa sobre la grandària de la discontinuïtat, per utilitzar-la com a font d'informació, per tal de realitzar càlculs matemàtics i poder predir així la vida mecànica d'un component. Aquestes necessitats, van conduir a l'aparició de l'Avaluació No Destructiva (ON) com a nova disciplina. Arran d'aquesta revolució tecnològica se suscitarien en el camp de les PND una sèrie d'esdeveniments que establirien la seva condició actual.

L'any de 1941 es funda la Societat Americana per a Assajos No Destructius (ASNT per les sigles en anglès), la qual és la societat tècnica més gran al món de proves no destructives. Aquesta societat és promotora de l'intercanvi d'informació tècnica sobre les PND, així com de materials educatius i programes. És també creadora d'estàndards i serveis per a la Qualificació i Certificació de personal que realitza assajos no destructius, sota l'esquema americà.

A continuació es proporcionen una sèrie de dates relacionades amb esdeveniments històrics, descobriments, avenços i aplicacions, d'algunes proves no destructives.

  • 1868 Primer intent de treballar amb els camps magnètics
  • 1879 David Hughes estableix un camp de prova
  • 1879 David Hughes estudia les Corrents Eddy
  • 1895 Wilhelm Röntgen estudia el tub de raigs catòdics
  • 1895 Wilhelm Röntgen descobreix els Raigs X
  • 1896 Henri Becquerel descobreix els Raigs gamma
  • 1900 Inici dels líquids penetrants en FFCC
  • 1911 ASTM estableix el comitè de la tècnica de MT
  • 1928 Ús industrial dels camps magnètics
  • 1930 Theodore Zuschlag patenta les Corrents Eddy
  • 1931 Primer sistema industrial de Corrents Eddy instal·lat
  • 1941 Apareixen els líquids fluorescents
  • 1945 Dr Floy Firestone treballa amb Ultrasò
  • 1947 Dr Elmer Sperry s'aplica el UT en la indústria

L'entitat que reuneix a totes les institucions degudament constituïdes és el Comitè Internacional d'Assajos No Destructius (ICNDT, per les sigles en anglès) amb seu a Viena.

La globalització en els mercats mundials ha marcat el desenvolupament dels assajos no destructius, els quals tenen ja un abast en cada racó del planeta, i actualment existeixen societats d'assajos no destructius en la majoria dels països com ara, La Societat Argentina d'Assajos No Destructius (AAENDE), L'Institut Australià per a Assajos No Destructius (AINDT), La Societat Austríaca d'Assajos No Destructius (OGFZP), L'Associació Belga d'Assajos No Destructius (Bant), La Societat Brasilera d'Assajos No Destructius (ABENDE) , La Societat Canadenca d'Assajos No destructius (CSNDT), La Societat Xina per a Assajos No Destructius (ChSNDT), L'Institut Mexicà d'Assajos No Destructius AC (IMENDE AC, Associació Mexicana d'Assajos No Destructius (AMEXEND AC)

Aplicacions[modifica]

Els assajos no destructius s'utilitzen en una varietat de branques que cobreixen una gran gamma d'activitats industrials.

Mètodes i tècniques[modifica]

La classificació de les proves no destructives es basa en la posició on es localitzen les discontinuïtats que poden ser detectades, pel que es classifiquen en:

Proves no destructives superficials[modifica]

Aquestes proves proporcionen informació sobre la sanitat superficial dels materials inspeccionats. Els mètodes de PND superficials són:

  • VT - Inspecció Visual
  • PT - Líquids Penetrants
  • MT - Partícules Magnètiques
  • ET - Electromagnetisme

En el cas d'utilitzar VT i PT es té la limitant per detectar únicament discontinuidades superficials (obertes a la superfície), i amb MT i ET es té la possibilitat de detectar tant discontinuidades superficials com sub-superficials (les que es troben sota la superfície però molt properes a ella).

Proves no destructives volumètriques[modifica]

Aquestes proves proporcionen informació sobre la sanitat interna dels materials inspeccionats. Els mètodes de PND volumètrics són:

  • RT - Radiografia Industrial
  • UT - Ultrasò Industrial
  • AE - Emissió Acústica

Aquests mètodes permeten la detecció de discontinuïtats internes i sub-superficials, així com sota certes condicions, la detecció de discontinuïtats superficials.

Proves no destructives d'hermeticidad[modifica]

Aquestes proves proporcionen informació del grau en què poden ser continguts els fluids en recipients, sense que escapin a l'atmosfera o quedin fora de control. Els mètodes de PND d'hermeticidad són:

  • Proves de Fugida
  • Proves per Canvi de Pressió (Pneumàtica o hidrostàtica).
  • Proves de Bombolla
  • Proves per Espectròmetre de Masses
  • Proves de Fugida amb Rastrejadors d'Halogen

Assajos no destructius comuns[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Nota[modifica]



Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/Assaig_no_destructiu&oldid=16319587»