Usuari:Mcapdevila/Caravasar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Caravasar Khan al-Wazir a Alep, Síria.
Caravasar en Karaj, Iran.

Un caravasar (en persa: کاروانسرا) és un antic tipus d'edificació sorgit al llarg dels principals camins on les caravanes que feien llargs viatges de moltes jornades -de comerç, pelegrinatge o militars-, podien pernoctar i descansar i reposar-viatgers i animales.1 eren veritables antecedents dels moderns hotels i hostals de carretera. A l'Orient mitjà sovint se'ls anomena pel seu nom persa khan (خان).

Els caravasares estaven dissenyats per albergar i donar repòs i aliment als viatgers i als seus animals, i custodiar les seves mercaderies. Els caravasares van ser peces clau en el desenvolupament i consolidació de les rutes de comerç a través d'Àsia, el nord d'Àfrica i l'Europa suroriental, especialment al llarg de la Ruta de la Seda, i van permetre l'intercanvi de persones, béns i informació entre moltes cultures.

Aquest tipus d'albergs es trobava amb freqüència al llarg del Camí ral Persa, una antiga carretera de 2500 km de longitud que s'estenia des de Sardes a Susa, segons Heródoto: «Ara les veritables causes de la carretera en qüestió són les següents: hi ha estacions reals al llarg de tota la seva longitud i els excel·lents caravasares, i que travessen un tram habitat i lliure de perills».[1]

A Turquia, Pèrsia (Iran) i Armènia, els caravasares distaven uns 30 km entre ells, i s'aixecaven al llarg de les diferents rutes que unien els diversos ports i ciutats importants de la península d'Àsia Menor. Ja que en l'època selyúcida la famosa ruta de la seda no transcorria per la península, van ser utilitzats per potenciar el mercat i l'economia interior. Un dels millor conservats a Turquia, va ser construït en 1229 pels turcs selyúcidas, conegut com caravasar de Agzikarahan.

Etimologia[modifica]

La paraula caravasar —també transcrita com caravanserai, caravansaray, caravanseray o caravansara— deriva del turc kervansaray, i aquesta del persa Kārwānsarā, una paraula composta que combina Kārwān (كاروان, caravana) amb sara (palau, edifici amb patis tancats), al que s'afegeix el vell sufix persa -yi. Aquí caravana significa un grup de comerciants, pelegrins o altres viatgers que fan viatges de llarga distància.

Molts topònims es basen ​​en la paraula sarai: Mughal Serai, Sarai Alamgir i Sarai Rohilla, per exemple, encara que molts llocs (per exemple, gran part dels quals s'enumeren a la pàgina de desambiguació (en anglès) estan també basats ​​en el significat original de "palau".

La dharmshala hindú —casa de descans per als pelegrins espirituals— té semblant etimologia (composta de dharma (धर्म) i shālā (शाला)).

Khan[modifica]

El caravasar persa va ser construït com una gran estació de carretera, fora de les ciutats. Les posades construïdes dins de la ciutat eren més petites i es coneixien en persa com un khan (خان).[2] En el Mitjà Orient el terme "khan" cobreix tots dos significats, de posada de carretera i de posada dins de la ciutat. A Turquia la paraula es representa com han. El grec pandocheion, lit.: 'benvinguts tots', que significa alhora 'posada', va portar al funduq en àrab (فندق

Caravansares en la literatura àrab[modifica]

Al-Muqaddasi, el geògraf àrab, va escriure en 985 sobre les hosterías, posades i caminantes a la província de Palestina, un país que en aquest moment depenia de Síria, dient: «Els impostos no són alts ​​a Síria, amb l'excepció dels percebudes en els caravasares (Fanduk); aquí, no obstant això, les càrregues són opresivas...».[3] La referència aquí és als impostos i taxes que cobraven els funcionaris del govern per la importació de béns i mercaderies, que els seus importadors i les seves bèsties de càrrega solien detenir-se a descansar en aquests llocs. Els guàrdies estaven apostats en cada porta per assegurar-se que els impostos sobre aquests béns eren pagats íntegrament, mentre els ingressos resultants anaven al regne fatimí d'Egipte.

Arquitectura[modifica]

Planta d'un caravaserar safávida

Generalment, s'@tratar edificis rectangulars amb un pati barrat i un portal únic, prou ample com per permetre el pas de bèsties grans o bastant carregades, com a camells. El pati interior era gairebé sempre obert i tancat per alts murs, i al voltant del mateix es trobaven estables, nínxols i càmeres per als mercaders, els seus servents i les seves mercaderies.[3] En els caravasares selyúcidas, la porta principal era normalment l'únic element decorat, de vegades amb una complexitat espectacular, amb mocárabes de molta profunditat, formant un baldaquí penjant de pedra, les muqarnas comparades amb les tendes dels sultans.

Els caravasares proporcionaven aigua per al consum de gent i animals, així com per a la condícia i les abluciones rituals. Algunes vegades, tenien elaborats banys. Emmagatzemaven farratge per als animals i de vegades comptaven amb tendes on els hostes podien proveir-se, o inclusivament vendre les seves mercaderies.[3]

Caravasar de Qalaat al-Madiq, en el nord de Síria

Caravasares destacats[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

En alemany
  • Erdmann, Kurt. 1961. Das Anatolische Karavansaray, 3 vols. Berlín, 1961. Istanbul, 1976.
En anglès
  • Hillenbrand, Robert. 1994. Islamic Architecture: Form, function and meaning. NY: Columbia University Press. (descripció detallada dels Caravansaray en el capítol VI).
  • Sims, Eleanor. 1978. Trade and Travel: Markets and Caravanserais. En: Michell, George. (ed.). 1978. Architecture of the Islamic World - Its History and Social Meaning. Londres: Thames and Hudson Ltd, 80-111.
  • Yavuz, Aysil Tükel. 1997. The Concepts that Shape Anatolian Seljuq Caravanserais. En: Gülru Necipoglu (ed). 1997. Muqarnas XIV: An Annual on the Visual Culture of the Islamic World. Leiden: I.J. Brill, 80-95. Disponible en línia com a document PDF d'1.98 MB, en: archnet.org/library/pubdownloader/pdf/8967/doc/dpc1304.pdf.
  • Ünsal, Behçet. 1959. "Turkish islamic architecture in seljuk and ottoman estafis 1071-1923". Ed: Tiranti. Londres
en castellà
  • Michell, George. 1985. "L'arquitectura del món islàmic, la seva història i significat social". Aliança Editorial. Madrid.

Enllaços externs[modifica]