Usuari:Mcapdevila/Castells

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La llista dels castells de la zona oriental de la península Ibèrica és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota.

Els vuit segles que durà la Conquesta (711-1492) duta a terme pels regnes cristians del nord de la península Ibèrica per recuperar les terres del sud dels musulmans suposaren una llarga època de guerres. Si s'hi afegeix les tensions internes entre els nobles i entre la noblesa i la monarquia, freqüents durant la baixa edat mitjana i que arribaren de vegades a autèntiques guerres civils, es comprèn fàcilment el paper que hi jugaren els castells i el perquè de la seua abundància a la península. Tal és així que el nom mateix dels catalans, com també dels castellans, és, segons una de les teories que el volen explicar, derivat de castlà, o siga casteller.

Entès que la frontera amb els regnes i taifes musulmans es movia cap al sud no d'un cop, sinó al llarg dels segles, es creava una sèrie de fortificacions noves amb cada avanç. Pel que fa als àrabs, ells també construïren els seus castells defensius que sovint foren reutilitzats pels cristians: el castell de Santa Bàrbara a Alacant fou construït pels àrabs, conquerit pels castellans, i per fi passà a mans de la Corona d'Aragó qui el reforçà.

Es construïen castells també com a palaus, per exemple el Palau dels Reis de Mallorca. De vegades la vila sencera es fortificà, i esdevingué una ciutadella com és el cas de Vilafranca de Conflent, Montblanc o València. Moltes poblacions tenen, a més, l'origen en un castell, que acollia dins de les seues muralles les cases dels seus pobladors (poble castral), o s'unia al poble que s'originà al costat seu, el qual adoptava també forma de castell, de vegades amb muralles, d'altres amb les mateixes cases formant un reducte tancat, amb portals per accedir a l'interior que es tancaven quan convenia (poble clos o vila closa). Algunes d'aquestes poblacions tancaven els portals a la nit fins ben avançat el segle xx.

A Rosselló, les guerres entre la Corona d'Aragó i la Corona francesa, tant abans com després del Tractat dels Pirineus, donaria motiu per construir-hi castells o enfortir aquells que ja existien. El cèlebre arquitecte militar Sébastien Le Prestre, el marquès de Vauban fou responsable del disseny de moltes ciutadelles i castells de la zona, com la de Montlluís, la de Vilafranca o el de Salses - les dues primeres enregistrades com a Patrimoni de la Humanitat des del 2008.

També hi hauria els castells d'ocupació, aquells que foren construïts després de la Guerra de Successió pel rei Felip V i successors per assegurar la lleialtat dels territoris rebels. Tal és el cas del Castell de Montjuïc i de la desapareguda Ciutadella de Barcelona. Per altra banda, castells com el de Xàtiva foren reaprofitats per a acomplir la funció de presons estatals durant segles.

A continuació hi ha un llistat dels castells presents a la zona oriental de la península Ibèrica, per vegueria, illa o província:

Catalunya Nord[modifica]

Castell de Salses, al Rosselló
Façana occidental del Palau dels Reis de Mallorca, amb la torre mestra

Alta Cerdanya[modifica]

Conflent[modifica]

Rosselló[modifica]

Castells existents[modifica]

Forts i bateries d'època moderna[modifica]

Torres[modifica]

Viles i pobles amb recinte fortificat[modifica]

Castells desapareguts[modifica]

Vallespir[modifica]


Andorra[modifica]

Casa de la Vall, a Andorra la Vella


Principat de Catalunya[modifica]

Girona[modifica]

El Castell de Santa Pau, a la Garrotxa
Castell de Peralada, Alt Empordà
Castell de Tossa de Mar, Selva

Alt Empordà

Baix Empordà

Garrotxa

Gironès

Pla de l'Estany

Selva

Ripollès

Catalunya Central[modifica]

Castell de Cardona, al Bages
Castell de Balsareny, al Bages

Anoia

Bages

Berguedà

Moianès

Castell de Granera, al Vallès Oriental

Osona

Solsonès

Àmbit Metropolità de Barcelona[modifica]

Castell de Montjuïc, a Barcelona
Castell Cartoixa de Vallparadís, a Terrassa
Castell de Can Jaumar, a Cabrils, Maresme

Baix Llobregat

Barcelonès

Garraf

Maresme

Vallès Occidental

Castell de Sant Marçal, a Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental

Vallès Oriental

Castell de Vilamajor, a Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental

Alt Pirineu[modifica]

Alta Ribagorça

Alt Urgell

Baixa Cerdanya

Pallars Jussà

Torre Ginebrell, a Vilamolat de Mur, Pallars Jussà
El castell de Llordà des del nord-oest, al Pallars Jussà
Castell de Mur, al Pallars Jussà

Pallars Sobirà

Vall d'Aran

Terres de Ponent[modifica]

Garrigues

Noguera

Castell de Castelló de Farfanya, a la Noguera
Castell de Ribelles, a la Noguera

Pla d'Urgell

Castell de l'Aranyó, a la Segarra
Castell de Ratera, a la Segarra

Segarra

Segrià

Castell de Gardeny, a Lleida

Urgell

Castell de Ciutadilla, a l'Urgell
Castell de Maldà, a l'Urgell

Tarragona[modifica]

Alt Camp

Alt Penedès

Baix Camp

Baix Penedès

Vila fortificada de Montblanc
El Castell de Pilat o Pretori, a Tarragona

Conca de Barberà

Priorat

Tarragonès

Terres de l'Ebre[modifica]

Baix Ebre

Castell de la Suda, a Tortosa

Montsià

Ribera d'Ebre

Terra Alta

Castell d'Artà
Castell de Bellver, a Palma


Illes Balears[modifica]

Castell de Santueri, a Felanitx, Mallorca

Formentera

Eivissa

Mallorca

Menorca

l'Alguer[modifica]

Muralles de la vila de l'Alguer


Franja de Ponent[modifica]

Castell de Mequinensa al Baix Cinca
Castell de Saidí
Castell de Baells
Castell de Vall-de-roures a la Matarranya
Castell de Maella

Baix Cinca

Llitera

Matarranya

Baixa Ribagorça

Baix Aragó-Casp

País Valencià[modifica]

Alacant[modifica]

Castell de Castalla a l'Alcoià
Castell de la Santa Bàrbara, a Alacant
Castell de Saix, a l'Alt Vinalopó
Castell de la Talaia a l'Alt Vinalopó
Palau d'Altamira, Elx
Palau Comtal de Cocentaina al Comtat
Castell de Dénia, a la Marina Alta

Alcoià

Alacantí

Alt Vinalopó

Baix Segura

Baix Vinalopó

Comtat

Marina Alta

Marina Baixa

Vinalopó Mitjà

Castelló[modifica]

Castell de Peníscola, al Baix Maestrat
Castell de Morella als Ports
Castell d'Assuévar, a l'Alt Palància
Castell de Xivert, al Baix Maestrat
Castell de Castellnou de Sogorb, a l'Alt Palància.

Alcalatén

Alt Millars

Alt Maestrat

Alt Palància

Baix Maestrat

Plana Alta

Plana Baixa

Ports

València[modifica]

El Castell de Xàtiva a la Costera.
Vista del Castell de Moixent i la torre de Coloms, a la Costera.
Castell romà de Sagunt al Camp de Morvedre.
Palau dels Ducs de Llíria, al Camp de Túria.
El Castell de Requena, a la Plana d'Utiel.
Castell de Xulilla, als Serrans.

Camp de Túria

Camp de Morvedre

Canal de Navarrés

Costera

Foia de Bunyol

Horta

Plana d'Utiel

Racó

Ribera Alta

Ribera Baixa

Safor

Serrans

Vall d'Albaida

Vall de Cofrents

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Romànic Aragonés, Calbera
  6. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. Romànic Aragonés, Castell de Finestres
  12. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. Romànic aragonés, Castell de Llaguarres
  16. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. Romànic aragonés, Castell de Monesma
  18. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  23. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  24. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  25. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  26. «Mcapdevila/Castells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]


Castells dels Paisos Catalans Castells dels Paisos Catalans