Usuari:Mcapdevila/Freenet

Freenet
Tipus	P2P
Disponible en	Anglès, Francès, Alemany, Italià, Suec, Holandès
Característiques tècniques
Plataforma	Java
Equip
Desenvolupador(s)	The Freenet Project

Freenet és una xarxa de distribució d'informació descentralitzada i resistent a la censura dissenyada originalment per Ian Clarke. Freenet té per objecte proporcionar llibertat d'expressió a través de les xarxes d'igual a igual (P2P) mitjançant una forta protecció de l'anonimat; com a part del suport a la llibertat dels seus usuaris, Freenet és un programari lliure. Freenet treballa per mitjà de la posada en comú de l'amplada de banda i l'espai d'emmagatzematge dels ordinadors que componen la xarxa, permetent als seus usuaris publicar o recuperar diferents tipus d'informació anònimament. Freenet ha estat sota continu desenvolupament des de l'any 2000, encara no ha estat alliberada una possible versió 1.0 , però la versions actuals són completament funcionals.

Motivació del projecte[modifica]

En les nacions en les quals les comunicacions passen per un procés de censura, sol existir un grup, oficina o ministeri oficial ocupat d'aquest control. Fins i tot en els casos en què la censura no està institucionalitzada per l'estat, és possible que diferents grups de persones tinguin pensaments diferents sobre el que és o no ofensiu, acceptable o perillós.

Freenet és una xarxa que elimina la possibilitat que un grup imposi les seves creences o valors sobre uns altres. En essència, no ha de permetre-a ningú decidir el que és acceptable per a altres. S'incentiva la tolerància dels valors de cada un i en cas de fallar això es demanarà que faci ulls cecs al contingut que s'oposa al seu propi punt de vista.

Disseny tècnic[modifica]

L'objectiu de Freenet és emmagatzemar documents i permetre el seu accés posterior per mitjà d'una clau associada, impedint que sigui possible la censura dels documents i oferint anonimat tant a l'usuari que publica el document com al que ho descàrrega. Per això, la xarxa Freenet es va dissenyar com una xarxa P2P no estructurada de nodes no jerarquitzats que es transmeten missatges i documents entre ells. Els nodes poden funcionar com a nodes finals, des d'on comencen les cerques de documents i es presenten a l'usuari, o com a nodes intermedis d'encaminament.

Cada node allotja documents associats a claus i una taula d'encaminament que associa nodes amb un historial del seu acompliment per adquirir diferents claus.

Per trobar un document a la xarxa coneguda una clau que el descriu, un usuari envia un missatge a un node demanant el document i proveint amb la clau. Si el document no es troba a la base de dades local, el node selecciona un veí de la seva taula d'encaminament que creu que serà capaç de localitzar la clau més ràpidament i li passa la petició, recordant qui va enviar el missatge per poder desfer després el camí. El node al qual es va passar la petició repeteix el procés fins que es troba un node que guarda el document associat a la clau o la petició passa per un nombre màxim de nodes, conegut com el valor de temps de vida. Cap dels nodes intermedis sap si el node anterior de la cadena va ser l'originador de la petició o un simple encaminador. En desfer camí, cap dels nodes pot saber si el node següent és el que efectivament tenia el document o era un altre encaminador. D'aquesta manera, s'assegura l'anonimat tant l'usuari que va realitzar la petició com de l'usuari que la va respondre.

Quan es troba el document corresponent a la clau buscada, s'envia una resposta a l'originador de la petició a través de tots els nodes intermedis que va recórrer el missatge de cerca. Els nodes intermedis poden triar mantenir una còpia temporal del document en el camí. A més d'estalviar temps i amplada de banda en peticions futures del mateix document, aquesta còpia ajuda a impedir la censura del document, ja que no existeix un "node font", i dificulta endevinar quin usuari va publicar originalment el document.

Essencialment el mateix procés de rastreig de camí es fa servir per inserir un document a la xarxa: s'envia una petició per a un fitxer inexistent i una vegada que falla el document és enviat per la mateixa ruta que va seguir la petició. Això assegura que els documents són inserits a la xarxa en el mateix lloc en què les peticions ho buscaran. Si la petició inicial no falla, llavors el document ja existeix i la inserció "topa".

Inicialment cap node té informació sobre l'acompliment dels altres nodes que coneix. Això significa que l'encaminament inicial de peticions sigui l'atzar i que les xarxes Freenet acabades de crear distribueixin la informació a l'atzar entre els seus nodes.

Fproxy[modifica]

És la interfície web de Freenet que pot ser accedida mitjançant l'ús de qualsevol navegador web. Des d'aquí podrem accedir a Freesites, manejar les nostres connexions amb altres nodes, algunes estadístiques sobre el funcionament del node, revisar la llista de descàrregues i enviaments, com així també, veure i modificar la configuració del nostre node.

El port estàndard de Fproxy és el 8888 al qual es pot accedir només des de la nostra ordinador apuntant el nostre navegador a http://127.0.0.1:8888/o http://localhost:8888/. Si volem que altres persones de la nostra xarxa local tinguin accés al nostre node (ja sigui per veure Freesites o per administrar-) cal canviar els camps "adreça IP to bind to" i "Allowed Hosts" a la pàgina de configuració.

Si un fitxer al que s'està intentant accedir des d'un Freesite és molt gran, o el navegador no el reconeix per obrir-lo, es pregunta l'usuari si vull afegir-lo a la cua de descàrregues. Des de la secció "Queue" de Fproxy es poden administrar descàrregues i pujades de fitxers.

Freesites[modifica]

Els freesites són l'equivalent d'un lloc web però en Freenet i poden ser vistos amb qualsevol navegador web. Hi ha Freesites dedicats a categoritzar, ordenar i llistar altres llocs, a aquests se'ls anomena índexs. Juntament amb l'instal·lador de Freenet es distribueix l'aplicació JSite per crear, inserir i administrar Freesites.

Freesites útils[modifica]

Per visualitzar aquests links has de tenir instal·lat prèviament aquest programa.

#1 - Reflexió filosòfica sobre l'avarícia econòmica neoliberal.
#2 - Portada de revista espanyola que va ser censurada i multada.
#3 - Mitjans de comunicació catalans.
#4 - Apologia a la violència.
#5 - Paròdia enciclopèdica a Xile (país).

Eines útils[modifica]

Frost[modifica]

Frost és un sistema de fòrums de missatges per Freenet bastant popular i ben mantingut. Utilitza el concepte de xarxa de confiança així com claus públiques i privades per evitar l'excés de spam. És molt popular a l'àrea de l'intercanvi de fitxers (juntament amb Thaw) i és l'aplicació de missatgeria més àmpliament usada en Freenet. Durant molt temps els usuaris van preferir el Freenet Message Board (FMB), però aquest ha caigut en desús.

Frost està escrit en Java i per tant funciona en qualsevol plataforma que tingui disponible una JVM (Windows, * nix, Mac, etc.). Està traduït a diversos idiomes inclòs l'espanyol.

En la versió del ' 23 desembre 2006 es va incorporar a Frost la possibilitat de veure els missatges en' fils 'i la integració del gestor de descàrregues amb el sistema de missatgeria.

Thaw[modifica]

Thaw és un gestor de descàrregues i intercanvi de fitxers per Freenet. Es poden pujar o baixar fitxers i compartir fitxers mitjançant índexs (file indexes). Aquest programari va ser desenvolupat per al Google Summer of Code (SOC) el 2006 i el seu desenvolupament continua sent actiu.