Usuari:Mcapdevila/Guerra de la Lliga de Cognac
| Guerres italianes | |||
|---|---|---|---|
| Data | 1527-1530 | ||
| Bàndols | |||
| |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La Guerra de la Lliga de Cognac (1526 - 1530) es va lliurar entre els dominis dels Habsburg de Carles V - principalment les Espanyes i el Sacre Imperi Romà Germànic - i la Lliga de Cognac, una aliança que incloïa França, el papa Climent VII, la República de Venècia, Anglaterra, el Ducat de Milà, i el Gran Ducat de la Toscana.
Preludi[modifica]
Commocionat per la derrota dels francesos en la Guerra Italiana de 1521, Climent, juntament amb la República de Venècia, va començar a organitzar una aliança per expulsar les potències habsburga - Espanya i el Sacre Imperi Romà Germànic - d'Itàlia. Francesc, després de signar el tractat de Madrid, va ser alliberat i va tornar a França, on ràpidament va anunciar la seva intenció d'ajudar a Climent VII. Així, el 1526, Francesc II, Climent VII, Venècia, Florència, i la casa Sforza de Milà, que desitjava treure's la hegemonia Imperial de sobre, signen un pacte conegut com la Lliga de Cognac. Enric VIII d'Anglaterra, frustrat en el seu desig de tenir un tractat signat a Anglaterra, va rebutjar unir-se.[1]
Moviments inicials (1526)[modifica]
La Lliga ràpidament va prendre Lodi, però les tropes imperials van marxar cap a Llombardia i aviat van forçar a Sforza a abandonar Milà.[2] La família Colonna, mentrestant, va organitzar un atac en Roma, derrotant a les forces papals i prenent breument el control de la ciutat, no obstant això, aviat van ser remunerats i van marxar.[3]
Roma (1527)[modifica]
Carles V va reunir una força de lansquenets sota el comandament de Georg Frundsberg i un exèrcit espanyol sota el de Carles de Borbó, les dues forces es van unir a Piacenza i van avançar cap a Roma.
Francesco Guicciardini, al comandament de l'exèrcit papal, no va poder resistir,[4] i quan el Duc de Borbó va morir, el seu exèrcit mal pagat va saquejar la ciutat, forçant la fugida del després de pagar un rescat.[5] mentre un exèrcit comandat per Francesco Maria I della Rovere es va situar al nord de la ciutat, sense atacar als indisciplinats soldats imperials, millor armats i amb artilleria pesant.[6]
Nàpols (1527-1528)[modifica]
La destrucció de Roma, i la consegüent eliminació de Climent de qualsevol paper real en la guerra, va provocar una acció frenètica per part dels francesos. El 30 d'abril de 1527, Enric VIII i Francesc I van signar el Tractat de Westminster, comprometent-se a combinar les seves forces contra Carles. Francesc I, al aconseguir atreure finalment a Enric VIII a la Lliga, va enviar un exèrcit al comandament d'Odet de Foix i de Pere Navarro cap Nàpols a través de Gènova -on Andrea Doria es va unir ràpidament als francesos i va apresar la majoria de la flota genovesa-. Un cop a Nàpols, va procedir a fortificar-lo per resistir un gran setge.[7]
Gènova (1528)[modifica]
Doria, però, aviat va abandonar als francesos i es va passar al bàndol de Carles. El setge es va desplomar perquè la pesta va esclatar en el bàndol francès, matant a la majoria de l'exèrcit juntament amb Foix i Navarro. L'ofensiva d'Andrea Doria a Gènova (on aviat va trencar el bloqueig de la ciutat i va forçar la rendició dels francesos a Savona), juntament amb la derrota decisiva d'una força de socors francesa sota el comandament de Francesc de Borbó a la batalla de Landriano, va acabar amb les esperances de Francesc I de recuperar el seu domini sobre Itàlia.[8]
Barcelona, Cambrai, i Bolonya (1529)[modifica]
Després de la derrota dels seus exèrcits, Francisco va buscar la pau amb Carles. Les negociacions van començar al juliol 1529 a la ciutat fronterera de Cambrai, que es van dur a terme principalment entre la mare de Francisco, Lluïsa de Savoia, per als francesos i la seva cunyada, Margarida d'Àustria per part del seu nebot l'Emperador (coneixent-se com la Pau de les Dames ), el mateix Carles havent navegat de Barcelona a Itàlia poc abans.
Els termes finals en gran part reflectien els acordats en el tractat de Madrid de tres anys abans, Francesc va lliurar els seus drets a Artois, Flandes, i Tournai, i va ser obligat a pagar un rescat de dos milions d'escuts d'or perquè fossin alliberats els seus fills.[9][10]
Es van eliminar, però, van ser el retorn humiliant del Ducat de Borgonya i els diversos punts que tractaven de Carles de Borbó, qui, després d'haver mort dos anys abans, ja no era un candidat per dirigir un regne independent de la Provença . El final del tractat, signat el 5 d'agost, va eliminar a França de la guerra, deixant sols contra Carles a Venècia, Florència i el Papa.
Carles I, que havia arribat a Gènova des de Barcelona, va anar fins a Bolonya per reunir-se amb el Papa. Climent va absoldre als participants en el saqueig de Roma i es va comprometre a la coronar a Carles. A canvi, va rebre Ravenna i Cervia; ciutats que la República de Venècia es va veure obligada a lliurar a Carles, -juntament amb les seves possessions restants a la Pulla - a canvi de poder mantenir les possessions que havia guanyat a la Batalla de Marignano.
Finalment, a Francesco se'l va permetre tornar a Milà a canvi de la respectable suma de 900.000 escuts, atès que Carles havia abandonat el seu pla inicial de posar a Alessandro de Medici al tron, en part a causa de les objeccions de Venècia.
Florència (1530)[modifica]
La República de Florència tota sola va continuar resistint a les forces imperials, comandades pel Príncep d'Orange. Un exèrcit florentí comandat per Francesco Ferruccio es va enfrontar a als exèrcits de l'Emperador a la Batalla de Gavinana el 1530, i encara que el príncep d'Orange hi va morir, l'exèrcit imperial va obtenir una victòria decisiva i la República de Florència es va retre deu dies més tard. Alexandre de Mèdici va ser instaurat llavors com duc de Florència per ordre de l'emperador.
Referències[modifica]
- ↑ Guicciardini, Storia d'Italia , 369
- ↑ Blockmans, Emperor Charles V , 60
- ↑ Guicciardini, Storia d'Italia , 372-375
- ↑ Guicciardini, Storia d'Italia , 376.
- ↑ Setton, Kenneth Meyer. The Papacy and the Levant, 1204-1571 (en anglès). American Philosophical Society, 1984, p.276. ISBN 0871691612.
- ↑ Setton, Kenneth Meyer. The Papacy and the Levant, 1204-1571 (en anglès). American Philosophical Society, 1984, p.275. ISBN 0871691612.
- ↑ Blockmans, Emperor Charles V , 61.
- ↑ Blockmans, Emperor Charles V , 63.
- ↑ Blockmans, Emperor Charles V, p.68
- ↑ Hackett, Francis the First, 356
Bibliografia[modifica]
- Blockmans, Wim. Emperor Charles V: 1500 - 1558 (en anglès). Bloomsbury USA, 2001. ISBN 0340731109.
- Guicciardini, Francesco. Storia d'Italia (en italià), 1541.