Usuari:Mcapdevila/Història de París
Edat antiga[modifica]
L'àrea de París modern ha estat habitada des d'almenys el IV mil·lenni aC. Troballes arqueològiques que daten d'aquesta època mostren que hi va haver un assentament prop de Bercy, a la riba dreta del Sena, que va ser un representant primerenc de la Cultura Chasséen. Entre les troballes hi ha canoes. Es creu que un assentament en el lloc actual de París, va ser fundat al voltant de 250 AC per una tribu celta anomenada parisis, que va establir un poble de pescadors a prop del riu Sena. La Île de la Cité tradicionalment s'assumia que la ubicació d'aquest assentament, però aquesta teoria ha estat recentment posada en dubte. Recents troballes arqueològiques indiquen que la regió de París del major assentament preromà pot haver estat en el suburbi actual de Nanterre. [1] Al segle xi aC els parisis, un poble celta, fortificaren l'Île de la Cité, que constitueix el cor de la ciutat.
L'any 52 aC els romans van fundar una ciutat en el mateix lloc on els parisis van tenir el seu llogaret i expandint a ambdues marges del riu Sena la van anomenar Lutetia, que avui és París, nom que pren dels primitius pobladors celtes.
Edat mitjana[modifica]
La ciutat va ser atacada pels huns, però segons la llegenda va aconseguir resistir gràcies al lideratge de santa Genoveva (patrona de la ciutat), a 451.
Roma va perdre el control de la ciutat a mans dels germànics i el rei franc Clovis I es va instal·lar en ella en 508.
Al segle ix els vikings prenen la ciutat (la van assetjar infructuosament en els anys 885-886) i després Hug Capet s'estableix en ella, reformant radicalment.
El Sena era la principal via comercial de la regió, i París aviat concentra el comerç d'exportació de vins "de França", és a dir, de la Île-de-France. Com a màxim en 1121 els comerciants ja havien organitzat la Hanse Parisienne , la "hansa dels comerciants de l'aigua", que va obtenir del rei el monopoli del comerç entre la ciutat i Mantes-la-Jolie, privilegi confirmat en 1170 per Lluís VII. Aquest privilegi va ser concedit per protegir als comerciants parisencs de la competència de Ruan en temps en què el duc de Normandia era el rei d'Anglaterra, però es va mantenir després que Felip II August s'apoderés de Normandia en 1204. Així doncs, la hansa dels naviliers parisencs, amb el seu prebost i escrivans, serà el germen de l'ajuntament de la ciutat, [2] i el vaixell que els representava encara avui adorna el escut de París.
El 1190 Felip II August, va aixecar una muralla defensiva a banda i banda del riu.
La ciutat va ser un escenari important en la Guerra dels Cent Anys.
Edat moderna[modifica]
_Tuileries.jpg)
En l'inici d'aquest període la ciutat és centre d'importants transformacions socioculturals. Enric IV i Caterina de Mèdici, són personatges centrals d'aquesta etapa. La ciutat seria un important centre gòtic i renaixentista i la seva població en 1500 era de 185.000 habitants, la segona d'Europa després Constantinoble.
El 24 d'agost de 1572 es deslliga en aquesta ciutat la matança de la nit de Sant Bartomeu, un episodi cabdal en les anomenades Guerres de Religió.
En la seva qualitat de ciutat més important del Regne de França i centre del poder, París va acollir a diverses de les més importants personalitats de la història en aquest període, pensadors com Voltaire, governants com Lluís XIV i homes de estat com Cardenal Richelieu, Jean-Baptiste Colbert i Giulio Raimondo Mazzarino. A més la ciutat i especialment la propera població de Versalles, es van constituir en exemple del que havia de ser l'arquitectura d'una capital. el 1786 s'inicia el trasllat dels ossos humans del cementiri de Les Halles, a les pedreres excavades a l'època galorromana a 20 metres de profunditat a la bases de Montparnasse, Montrouge i Montsorius, formant d'aquesta manera les famoses catacumbes de París.
A la fortalesa de la Bastilla que es trobava en l'orient de la ciutat, es va iniciar oficialment el moviment que es coneix com Revolució Francesa. París comptava en aquest moment amb més de 500.000 habitants.
Edat contemporània[modifica]
Primer Imperi[modifica]
Napoleó I es va proclamar Emperador de França el 1804 a la Catedral Notre Dame de París. El 12 de juliol de 1806 es van reunir a París setze prínceps alemanys i van signar l'acta que oficialitzava la Confederació del Rin, en la qual posaven fi a la seva connexió amb el Sacre Imperi Romà i concretaven l'aliança amb el Imperi Francès.
Segon Imperi[modifica]
Sota Napoleó III la ciutat pateix la seva transformació urbana més significativa. L'emperador comissiona al Baró Haussmann perquè executi els canvis necessaris per convertir París a la ciutat més moderna del món en la seva època.
Exposicions universals[modifica]
París va albergar durant la segona meitat del segle diverses exposicions que reunien a expositors de tot el món. La més destacada va tenir lloc el 1889 amb motiu de la commemoració del primer centenari de la revolució. Per a aquest esdeveniment va ser construïda la Torre Eiffel, que encara que havia de ser desmuntada una vegada acabada l'exposició, continua actualment al seu emplaçament original.
Segle XX[modifica]
El segle s'inicia amb la construcció del metro de París. Els fets més importants que se succeeixen a la ciutat durant aquest segle estaran en moltes ocasions vinculats amb el metro.
el 1940 la ciutat es va veure conquistada per l'exèrcit alemany de Hitler en el marc de la Segona Guerra Mundial. París va estar administrada per les forces d'ocupació, que la van abandonar després de quatre anys, sense causar destrosses de consideració, en comparació amb els danys soferts per altres ciutats europees en aquesta guerra.
El mes de maig de 1968 París és escenari d'una sèrie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts, seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. Molts dels manifestants es van adherir a causes de esquerres, com el comunisme o el rebuig a la guerra del Vietnam, o l'anarquisme. Molts van veure els fets com una oportunitat de sacsejar a la "vella societat" en molts aspectes socials, com els mètodes educatius i la llibertat sexual. Una minoria de manifestants, com el grup Occident, donava suport causes de extrema dreta. Aquests esdeveniments es coneixen com Maig francès i conformen un dels capítols històrics més destacats de la postguerra.
Desenvolupament urbà[modifica]
Sota l'administració del president François Mitterrand, en els dècada del 1980 i començaments dels 1990 la ciutat rep un renovat impuls en el seu urbanisme i infraestructura. Es renoven sector deprimits de la ciutat, en particular barris la riba esquerra i la Villette, es van aixecar nous edificis emblemàtics, com la biblioteca, el arc de la Défense, el Museu d'Orsay i es va renovar radicalment el Museu del Louvre.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ [2007.09.27] "La Découverte d'une vaig citar gauloise à Nanterre remet a causi la localisation de Lutèce sur l'île de la Cité" ("The Discovery of a Gaulish City at Nanterre Puts the Location of Lutetia on the Ile de la Vaig citar in Question ") [Consulta: 4 gener 2007].
- ↑ Thierry Dutour (2003), La ciutat medieval. Orígens i triomf de l'Europa urbana . - Paidós, Buenos Aires, 2005, pàg. 62-63. ISBN 950-12-5043-1
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Història de París |
- Denis Richet, Les Barricades de 1588, Annales, 1990, Volume 45, número 2
- Robert Descimon, Qui était Les Seize? ; Eli Barnavi, Le Parti de Dieu; JHM Salmon, The Paris Sixteen, 1584-94: The Social Analysis of a Revolutionary Movement, The Journal of Modern History, Vol 44, No 4 (Dec, 1972), pp. 540-576
- Stuart Carroll, The Revolt of Paris, 1588: Aristocratic Insurgency and the Mobilization of Popular Support, The Journal of French History,
- Denis Pallier, Recherches sur l'Imprimerie à Paris pendant la Ligue, Droz, 1976
- Walton, William (1899). Paris from the Earliest period to the present day. G. Barrie & són. pp. 230-235.
- Jeffrey H. Jackson, Paris Under Water: How the City of Light Survived the Great Flood of 1910 (New York: Palgrave Macmillan, 2010)