Usuari:Mcapdevila/Latrina
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Una latrina, comuna o comú, excusat, secreta (o secretes), i humorísticament can Felip o ca Garcia (al País Valencià), o encara el número cent o el cent[1] és un espai destinat a defecar i urinar.[2]
La correcta disposició de les excretes és fonamental per a preservar la salut de les comunitats rurals i urbanes.
Mentre a les ciutats la solució ideal és la recollida de les aigües negres o servides per mitjà d'una xarxa de clavegueram i el posterior tractament en plantes de tractament d'aigües servides, en les àrees rurals, amb poca densitat de població, la solució tècnica i econòmicament més viable és la latrina.
El brot de còlera dels anys 1990 va ser causat en gran part per una deficient disposició de les excretes. Arran d'aquesta pandèmia molts governs han emprès campanyes massives de construcció de latrines. Si bé la latrina és en si una construcció molt simple, hi ha una sèrie de normes que han de ser respectades, per maximitzar la seva eficiència.
Tipus de latrines[modifica]
Latrina de clot sec[modifica]
Aquesta latrina és la més comuna. Es tracta simplement d'un forat en el terreny cobert amb una planxa de ciment o fusta en la qual s'ha practicat un forat sobre el qual eventualment es pot posar una tassa (water). Aquest tipus de latrina es recomana en llocs amb poca densitat de població, i ha d'estar localitzada a més de 30 m de l'habitatge i de la font d'aigua potable.
Latrina adobera[modifica]
La latrina adobera transforma els excrements sòlids en adob o terra millorada que pot ser utilitzada en la cinquena familiar sense perill per a la salut. Té dues cambres independents situades per sobre del nivell del terreny. Les cambres es construeixen sobre una base de ciment de 5 cm de gruix, amb una malla de ferro, que la isola totalment del terreny. Internament les cambres estan impermeabilitzades amb morter de ciment. Les cambres es segellen a la part superior amb una llosa de ciment reforçada amb ferro. Aquesta llosa superior té un orifici que comunica amb cadascuna de les cambres, on es col·loquen les tasses especials. S'utilitza alternativament cadascuna de les cambres per un temps aproximat de 6 mesos, temps necessari perquè la cambra plena, que ha estat segellada amb un plàstic, processi naturalment el material defecat barrejat amb paper i cendra o calç. Una vegada transcorregut aquest temps es pot retirar de la cambra, traient alguns maons que han estat disposats per a aquest fi. El material -que presenta una aparença terrosa, sense olor i completament sec- pot ser utilitzat com a adob.
La concepció de la tassa és tal que permet la separació dels sòlids i els líquids. Els sòlids cauen a la cambra impermeabilitzada en ús. A la fi de la deposició s'hi tira aproximadament mig quilo de cendra, o igual quantitat de calç. Els líquids, per mitjà d'un tub, generalment una mànega de mitja polzada es condueixen a l'exterior de la latrina en un petit pou filtrant.
Pot ser utilitzada en qualsevol lloc. Nogensmenys, és habitual quan el nivell freàtic és elevat, en zones rocoses o en terrenys molt impermeables.
Latrina adobera d'assecatge solar[modifica]
Es tracta d'una modificació de la latrina adobera descrita a dalt. Té una sola cambra, que ha estat prolongada uns 60 cm fora de la caseta. La tapa d'aquesta prolongació es cobreix amb una làmina metàl·lica pintada de negre que escalfa el material a la cambra i n'accelera l'assecament. Quinzenalment s'aixeca la tapa metàl·lica, i amb un càvec s'arrossega l'excrement sòlid barrejat amb paper i cendra o calç, per a situar-lo sota de la planxa metàl·lica. És aconsellable de posar una xemeneia de ventilació que s'acabi per damunt del sostre de la caseta. El tub de ventilació no ha de permetre l'entrada d'aigua de pluja i ha d'estar proveït d'una reixeta per a no permetre la sortida de les mosques, que naturalment cerquen la llum.
Latrina de tancament hidràulic[modifica]
Aquest tipus de solucions, també conegut com a vàter, només es recomana en llocs on la disponibilitat d'aigua no és un problema, el nivell freàtic és profund i la filtració del terreny és mitjana. L'ideal és que aquestes latrines disposin d'una cambra sèptica dividida en dues parts, una impermeable on romanen els sòlids, que periòdicament han de ser retirats per mitjà de bombes especials denominades baromètriques, i una cambra filtrant on els líquids percolen en el terreny sense causar contaminació.
Perills[modifica]
En fermentar les deixalles orgàniques produeixen fonamentalment dos tipus de gas: diòxid de carboni i metà (component fonamental de l'gas natural), i de vegades monòxid de carboni. Aquest últim gas és tòxic, més dens que l'aire, de manera que es manté en les fosses que estiguin sota el nivell del terreny, i sovint inodor. S'ha de treballar durant la seva neteja amb mascaretes adequades i en equip, mai en solitari, ja que l'efecte de la inhalació produeix vertigen que ràpidament produeix inconsciència i porta a la mort.
Nota[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Latrina |
- ↑ «Finalmente no olvido que "el número 100" era durante mi juventud denominación habitual del destino del producto final de nuestra ingesta y digestión, escrito incluso en la chapa de algunas letrinas. Parece ser que tal nombre tiene su origen en la idea de desprestigiar las instituciones catalanas en la corte de Felipe IV, de modo que decían "ir al ciento" en lugar de ir al retrete, en alusión al Consejo de Ciento que regía la ciudad condal y ante la que en Cataluña inventaron la expresión antimonárquica de "ir a casa de Felipe".» article de Federico Martinón Sánchez a El Faro de Vigo
- ↑ F Magrinyà. Construcció de ciutat i xarxes d'infraestructures. Edicions UPC, gener 2006, p. 119–. ISBN 9788483018781 [Consulta: 18 gener 2011].