Usuari:Mcapdevila/Ocell de Saqqara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'ocell de Saqqara.

El planador de Saqqara (nom que rep en mitjans pseudocientífics), també anomenat l' Ocell de Saqqara és un objecte tallat en fusta de sicòmor i trobat el 1891 a la tomba de Pa-di -Amón en l'antiga necròpolis egípcia de Saqqara, que s'assembla a un aerodinàmic avió en miniatura. Datat cap 200 aC (durant la dinastia ptolemaica), es troba en el Museu egipci del Caire. Va ser classificat com objecte de culte pels seus descobridors.

Mesura 15 cm, té una envergadura de 18,30 cm i pesa 39 grams; va ser pintat originalment per assemblar-se a un falcó.

Significat[modifica]

Una altra vista de l'objecte.

El propòsit o utilitat de l'ocell de Saqqara són desconeguts, a causa de la manca de documentació de l'objecte, però s'ha especulat respecte al seu significat.

Alguns pensen que pot ser un objecte cerimonial, ja que el falcó, l'au a què s'assembla, és una forma usada comunament per representar diversos dels déus més importants de la mitologia egípcia, el més notable Horus. Altres indiquen que pogués ser la joguina d'un nen de la classe alta, o una penell. Fins i tot s'ha especulat que pogués ser un tipus de bumerang, objecte que era utilitzat en l'antic Egipte per a la caça d'aus aquàtiques.

Penells similars[modifica]

A Egipte perduren dibuixos gravats de penells amb formes similars a l'ocell de Saqqara:

Hi ha diversos relleus que es troben en el temple de Jonsu en Karnak, datats a finals de l'Imperi Nou. Mostren penells situades a la part superior dels pals de tres vaixells, tots ells utilitzats en els festivals d'Opet. El primer està sobre el pal d'un vaixell de Ramsès III, el segon sobre el pal d'un vaixell del regnat de Herihor, i el tercer en una nau de Mery-Amón.[1]

Teories pseudocientífiques[modifica]

Es considera en mitjans pseudocientífics un clàssic «objecte fora de temps».

Alguns investigadors consideren l'objecte com una evidència que els principis de l'aviació eren coneguts des de molts segles abans del que generalment es creu. Hi ha qui assegura que les dimensions i la forma de l'ocell que s'assembla a una maqueta de planador, el metge i parapsicòleg egipci Khalil Messiha ha especulat que els antics egipcis desenvolupar la primera aeronau.[2] Messiha va escriure en 1983 que la figura ... representa el model a escala d'un monoplano encara present en Saqqara. Va assegurar que podria funcionar com un planador si tingués un estabilitzador horitzontal que ell suposa " que s'ha perdut ",[2] assenyalant que els egipcis posaven sovint miniatures de la seva tecnologia a les tombes.[3]

Messiha explica que l'ocell de Saqqara es diferencia perceptiblement d'altres estàtues i models d'ocells exposats al museu del Caire. Segons Messiha, l'ocell de Saqqara té un estabilitzador vertical que difereix de la forma horitzontal més freqüent a la cua d'ocells reals. A més, el fet que no tingui potes i l'angle de les seves ales que considera similar al d'un avió modern seria un intent d'aconseguir una sustentació aerodinàmica segons la seva teoria.[2]

Malgrat aquestes conjectures, no s'ha trobat cap avió de l'antic Egipte ni existeix alguna altra evidència que suggereixi la seva existència. Conseqüentment, la teoria que l'ocell de Saqqara és un model de màquina voladora no és acceptada pels egiptòleg s.

En aquesta època existia la Biblioteca d'Alexandria, on acudien els millors pensadors del món hel·lènic (com Arquimedes), i cap deixo constància de l'existència d'avions a Egipte.

Temptatives de provar aquesta teoria[modifica]

Kahlil Messiha construir un model de l'Ocell de Saqqara per provar la seva eficàcia aerodinàmica. El seu model era sis vegades més gran i li va afegir un estabilitzador horitzontal, que considerava un element perdut en l'original. Messiha va assegurar que va poder fer volar el seu model.[4]

Martin Gregorie, constructor i dissenyador de planadors de vol lliure, va construir una maqueta a fusta de bassa a partir de la figura de Saqqara per intentar provar les seves possibilitats de vol. Després de provar la rèplica, Gregorie concloure que "l'Ocell de Saqqara mai va volar. És totalment inestable sense un estabilitzador ... Fins i tot quan se li va ajustar un estabilitzador el desenvolupament del desplaçament va ser decebedor" . I afegeix "Al meu entendre, l'ocell de Saqqara probablement era una joguina per a un nen o un penell." [5]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. [http ://web.archive.org/web/20060503212109/http ://www.catchpenny.org/model.html Larry Orcutt s: Model Airplane? Illustrations: Dilwyn Jones Boats, Universitat de Texas Press, 1995, pàg. 58, 59, 64.]
  2. 2,0 2,1 2,2 Messiha, Khalil, African Experimental Aeronautics: A 2000-Year Old Model Glider esmentat aVan Sertima, Ivan. Blacks in Science: Ancient and Modern. Transaction Publishers, 1983. ISBN 0-87855-941-8. pàg. 92-99.
  3. Shaw, Ian i Nicholson, Paul. British Museum Dictionary of Ancient Egypt. British museum press, 1995. ISBN 0-7141-0982-7. 
  4. Fiebag, Peter; Eenboom, Algund; Belting, Peter. Die Flugzeuge der Pharaonen: Antike Flugtechniken in drei Kontinenten. Kopp, 2004. ISBN 3-930219-80-8. 
  5. Gregorie, Martin. .catchpenny.org/birdtest.html Flying the Saqqara Bird (en anglès), 2002 [Consulta: 04, 03]. 

Enllaços externs[modifica]

Pseudoegiptología