Usuari:Mcapdevila/Projecte Athena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El projecte Athena era un projecte en conjunt entre el MIT, Digital Equipment Corporation, i IBM per a produir un ambient de computació distribuïda per a l'ús educatiu a tot el ample del campus universitari. Va ser llançat el 1983, i la recerca i el desenvolupament es van fer fins al 30 de juny de 1991, vuit anys després que va començar. Athena encara està en ús al MIT, en data de 2009.

El projecte Athena era important en la història primerenca de l'escriptori i la computació distribuïda. El projecte Athena va crear el X Window, Kerberos, i el servei de notificació Zephyr. Influenciar el desenvolupament dels clients lleugers, LDAP, Active Directory, i la missatgeria instantània.

Història general[modifica]

Les metes inicials del projecte Athena eren: [1]

  • Desenvolupar eines d'aprenentatge basades en ordinador que fossin usables en múltiples ambients educatius
  • Establir una base de coneixement per a futures decisions sobre la computació educativa
  • Crear un ambient computacional que suporti múltiples tipus de maquinari
  • Animar l'intercanvi d'idees, codi, dades, i experiència a través del MIT

Per implementar aquestes fites generals, el comitè tècnic va decidir construir un sistema de computació distribuïda. Els estudiants tindrien accés a estacions de treball gràfiques d'alt rendiment (per a aquell temps), capaces d'1 milió d'instruccions per segon, 1 megabyte de RAM i 1 megapíxel d'exhibició de pantalla.[2][1] En identificar-se a l'estació de treball, ells tindrien accés immediat a un conjunt universal de fitxers i programes via serveis centrals. La interfície d'usuari seria consistent malgrat l'ús de diferents venedors de maquinari per a diferents estacions de treball. Un petit equip necessitaria estar capacitat per mantenir centenars d'estacions de treball i tendir cap al disseny d'estacions de treball "sense estat" o de "client lleuger".

El projecte va desenvolupar moltes tecnologies que són àmpliament utilitzades avui en dia, tal com el X Window i Kerberos. Entre les altres tecnologies desenvolupades per al projecte Athena hi ha el conjunt de widgets Xaw, el servei de notificació de l'Zephyr (que va ser el primer servei de missatgeria instantània), el servei de noms Hesíode i el servei de directori.

El X Window es va originar com un projecte en conjunt del projecte Athena i del MIT Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory, i va ser usat per Athena.

Quan el projecte Athena va acabar el juny de 1991, l'ambient computacional va ser rebatejat com a sistema Athena, i l'administració va ser transferida a l'organització MIT Information Systems (El departament IT del MIT). Athena encara és usat per molts en la comunitat del MIT a través dels clúster d'ordinadors dispersats al voltant del campus. Ara també està disponible per a la instal lació en els ordinadors personals, incloent-hi els portàtil s.

Ambient de computació educativa[modifica]

Athena continua en ús avui en dia, proporcionant una plataforma computacional ubiqua per a l'educació al MIT, els plans són per continuar la seva ús indefinidament.

Athena va ser dissenyada per minimitzar l'ús de tasques de treball en la seva operació, en part amb l'ús de (el que ara s'anomena) l'arquitectura de "client lleuger" i de les configuracions d'escriptori estàndard. Això no només redueix el contingut les tasques de treball en operacions però també minimitza la quantitat d'entrenament per al desplegament, l'actualització de programari, i la localització d'avaries. Aquestes característiques continuen sent de considerable benefici avui en dia.

En mantenir-se amb la intenció original, l'accés al sistema Athena s'ha engrandit gran manera en els darrers anys. Atès que el 1991 molt de l'accés estava en "clusters" (els laboratoris de computadors) en els edificis acadèmics, l'accés s'ha estès als dormitoris, les fraternitats i les germandats, i els grups independents. Un parell de dormitoris han suportat oficialment els clústers de Athena. A més, la majoria dels dormitoris tenen quioscos de "connexió ràpida", que és una estació de treball independent amb un comptador de temps per limitar l'accés a deu minuts. Els dormitoris tenen "un port accés d'Internet per coixí".

Originalment, el llançament de Athena va fer servir la Berkeley Software Distribution (BSD) com el sistema operatiu base per a totes les plataformes de maquinari. A mitjans d'anys 1990, els clústers públics consistir del sistema operatiu Solaris sobre el maquinari SPARC de Sun Microsystems, i el sistema operatiu Irix al maquinari MIPS de Silicon Graphics, inc. (SGI). El maquinari SGI va ser eliminat en anticipació del final de la producció de Irix el 2006. La Linux-Athena va ser introduït a la versió 9, amb el sistema operatiu de Red Hat Enterprise Linux corrent en un maquinari x86 o x86-64 més barat. Athena 9 també va reemplaçar el sistema de menú "Dash", desenvolupat internament, i el Mofit Window Manager (MWM) amb un escriptori GNOME més modern. Athena 10,[3] planejat per al 2009,[4] serà basat només en el Linux Ubuntu (derivat de Debian). S'espera eliminar gairebé completament el suport per a Solaris.[5]

El programari educatiu[modifica]

Un escriptori Unix basat en X Window (al voltant de 1990).

El concepte original de Projecte Athena era que hi hauria un programari específic als cursos, desenvolupat per utilitzar conjuntament amb l'ensenyament. Avui, els ordinadors són més freqüentment usats per a les aplicacions "horitzontals" com ara email, processament de textos, comunicacions, i gràfics.

El gran impacte de Athena en l'educació ha estat la integració de les aplicacions de tercers en els cursos. MATLAB i Maple (especialment el primer) són integrats en un gran nombre de les classes de ciència i enginyeria. La facultat espera que els seus estudiants tinguin accés i sàpiguen com utilitzar aquestes aplicacions per als projectes i les assignacions de tasques, i alguns han usat la plataforma de MATLAB per reconstruir el material d'ensenyament computat que havien construït originalment utilitzant el sistema X Window.

El programari especialitzat de tercers és usat en Athena per a un treball més específic en les disciplines. El programari de renderització per a les classes d'arquitectura i gràfics d'ordinador, el programari de modelatge molecular per la química, cursos d'enginyeria química, i ciència de materials, i el programari professional usat pels enginyers químics en la indústria, són importants components per a un nombre de classes del MIT en diversos departaments.

Encara que hi hagi hagut alguns exemples de softwares educatius específics desenvolupats al MIT [6] i en altres parts, el seu ús està lluny de ser extens i el seu èxit en la millora de l'educació no és acceptat àmpliament. Aquest resultat no és només la situació al MIT, però és generalment cert a través d'una educació més alta. De fet, continua el debat sobre el valor i el paper apropiat dels ordinadors en l'educació, amb poc consens en aquesta àrea.

Contribuint al desenvolupament de sistemes distribuïts[modifica]

Athena no era un projecte d'investigació, i el desenvolupament de nous models de computació no era un objectiu primari del projecte. De fet, el contrari era absolutament cert. El MIT volia, per a l'educació, un ambient computacional d'alta qualitat. L'única manera evident d'obtenir un era construir internament, utilitzant els components existents on estiguessin disponibles, i augmentant aquests components amb programari per crear el sistema distribuït desitjat. No obstant això, el fet que això fos un desenvolupament de punta en una àrea d'intens interès per a la indústria de computació treballar fortament a favor del MIT atraient Grans quantitats de finançament de fonts industrials.

La llarga experiència ha demostrat que el desenvolupament avançat dirigit a solucionar problemes importants tendeix a ser molt més exitós que el desenvolupament avançat promovent la tecnologia que després ha de buscar un problema per solucionar. Athena és un exemple excel·lent del desenvolupament avançat emprès per a cobrir una necessitat que era tant immediata com important. La necessitat de solucionar un problema "real", va mantenir a Athena a la pista de enfocar-se en qüestions importants i solucionar, i va evitar que fos desviat en problemes acadèmicament interessants però relativament no importants. Conseqüentment, Athena va fer molt significatives contribucions a la tecnologia de la computació distribuïda, però com un efecte secundari de solucionar un problema educatiu.

L'arquitectura de sistema de punta i les característiques de disseny iniciades per Athena, usant terminologia actual, inclouen:

Molts dels conceptes de disseny desenvolupats en el "consultor en línia" ara apareixen en populars paquets de programari de help desk.

Com que els beneficis funcionals i d'administració de sistemes proporcionats pel sistema Athena no eren a cap altre sistema, el seu ús es va estendre més enllà del campus del MIT. Per mantenir la política establerta del MIT, el programari va ser fet disponible a cap cost a totes les parts interessades. Digital Equipment Corp "productizó" el programari per a fer-lo més portable, i l'ofereix al mercat juntament amb serveis d'assistència. Un nombre d'organitzacions acadèmiques i industrials instal·lar el programari Athena, comptant probablement amb 40-60 en total.[cal citació]

L'arquitectura del sistema també va trobar ús més enllà del MIT. L'arquitectura del programari del Distributed Computing Environment (DCE) de l'Open Software Foundation va ser basada en els conceptes pioners de Athena. Posteriorment, el sistema operatiu de xarxa Windows NT de Microsoft incorpora el Kerberos i diverses altres característiques de disseny d'arquitectura bàsica que van ser implementades primer per Athena.

Usuaris fora del MIT[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 http://ocw.mit.edu/NR/rdonlyres/Electrical-Engineering-and-Computer-Science/6-933JThe-Structure-of-Engineering -RevolutionsFall2001/CD345739-32D8-4BF2-BB23-35111CCCC944/0/final.pdf
  2. Error en el títol o la url.«».<! - Títol generat per Muro Bot →
  3. 10 history, Athena 10 history
  4. Error en el títol o la url.«».
  5. Error en el títol o la url.«».
  6. Error en el títol o la url.«».

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]