Usuari:Mcapdevila/Risc biològic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El símbol internacional de risc biològic

El risc biològic o perill biològic (anomenat biohazard en anglès) consisteix en la presència d'un organisme, o la substància derivada d'un organisme, que planteja (sobretot) una amenaça a la salut humana (bioperillós). Això pot incloure els residus sanitaris, mostres d'un microorganisme, virus o toxina (d'una font biològica) que pot resultar patògena. També pot incloure les substàncies nocives als animals els. El terme i el seu símbol associat s'utilitzen generalment com a advertència, de manera que aquestes persones potencialment exposades a les substàncies que sàpiguen per a prendre precaucions. Hi ha també un Biohazard HCS/WHMIS insígnia que utilitza el mateix símbol. El terme risc biològic està molt lligat al camp de la prevenció de riscos laborals.

Contaminants biològics[modifica]

Les condicions de treball poden resultar negatives si es realitzen en presència de contaminants biològics. Aquests contaminants són aquells agents biològics que quan s'introdueixen en el cos humà ocasionen malaltia és de tipus infecciós o parasitari.

El concepte d'agent biològic inclou, però no està limitat, a bacteris, fongs, virus, protozous, rickèttsies, clamídies, endoparàsits humans, productes de recombinació, cultius celulars humans o d'animals i els agents biològics potencialment infecciosos que aquestes cèl lules puguin contenir, prions i altres agents infecciosos.[1]

Vies de penetració en l'organisme[modifica]

Les principals vies de penetració en el cos humà són: [2]

  • Via respiratòria: a través de la inhalació. Les substàncies tòxiques que penetren per aquesta via normalment es troben en l'ambient difoses o en suspensió (gas és, vapors o aerosols). És la via majoritària de penetració de substàncies tòxiques.
  • Via dèrmica: per contacte amb la pell, en moltes ocasions sense causar erupcions ni alteracions notables.
  • Via digestiva: a través de la boca, esòfag, estómac i els intestins, generalment quan existeix l'hàbit d'ingerir aliments, begudes o fumar en el lloc de treball.
  • Via parenteral: per contacte amb ferida s que no han estat protegides degudament.

Quan la substància tòxica passa a la sang, aquesta la difon per tot l'organisme amb una rapidesa que depèn de la via d'entrada i de la seva incorporació a la sang.

Quan les condicions de treball puguin ocasionar que s'introdueixin en el cos humà, els contaminants biològics poden provocar en el mateix un dany de forma immediata oa llarg termini generant una intoxicació aguda, o una malaltia professional al cap dels anys.

Les tres condicions que s'han de complir per afavorir l'activitat dels contaminants biològics són la presència de nutrient s, humitat i temperatura.

Classificació[modifica]

Els agents biològics es classifiquen en grups, segons el seu diferent índex de risc d'infecció. Per protegir-se dels agents biològics s'utilitzen sistemes de protecció física per que impossibiliten el pas del agent biològic patogen a l'organisme humà.

Segons sigui la virulència de l'agent biològic patogen que es trobi en el lloc de treball hi ha diversos nivells de contenció que corresponen als nivells de bioseguretat que s'han d'assolir en locals i instal·lacions en les que es treballi amb agents biològics dels diferents grups de risc.

« La higiene industrial classifica els contaminants que es poden presentar en l'ambient dels llocs de treball en químics, físics i biològics. Entenent per contaminants biològics dels microorganismes, incloent els que han patit manipulacions genètiques, els cultius de cèl lules i els endoparàsits humans multicel.

És evident l'alt grau de coneixements que sobre els contaminants químics i físics s'han anat acumulant al llarg del temps, no es pot afirmar el mateix en parlar dels contaminants biològics ja que, encara que molts d'ells estan perfectament definits i inclosos en el Quadre de Malalties Professionals (Decret 12-5-78 núm. 1995/78), la gran variabilitat de factors que condicionen la seva presència, supervivència i actuació sobre l'home, fa difícil abordar els possibles problemes plantejats per la seva presència en un ambient laboral.

El fet que els contaminants biològics siguin éssers vius i per tant capaços de reproduir-se, que en una mateixa espècie bacteriana existeixin soques amb diferent poder patogènic o que factors com ara la temperatura i la humitat ambientals puguin condicionar la seva presència, no permet establir uns " valors màxim permesos "generalitzats i vàlids per a qualsevol que sigui la situació problema plantejada.

»
— NTP 203: Contaminants biològics: avaluació en ambients laborals [3]

Nivells de risc[modifica]

El Centre de control i la prevenció de malalties de Estats Units (CDC) categoritza diverses malalties endins nivells de risc, 1 que és risc mínim i nivell 4 que és risc extrem. A Espanya aquests nivells s'estableixen en el Reial Decret 664/1997.

  • Nivell 1 : Diverses classes de bacteris incloent Bacillus subtilis, Hepatitis canina, E. coli, varicel, així com algunes cultius de cèlula i bacteris no-infeccioses. A aquest nivell les precaucions contra els materials bioperillosos són guants de participació mínims, més probable i una certa classe de protecció facial. Generalment, els materials contaminats es dipositen separadament en receptacles per a residus. Els procediments de descontaminació per a aquest nivell són similars en la majoria dels casos a les precaucions modernes contra els virus habituals (p.ex.: rentant-se les mans amb sabó antibacterià, rentant totes les superfícies exposades del laboratori amb els desinfectants, etc). En ambient de laboratori, tots els materials usats per a cultius cel·lulars i/o cultius de bacteris són descontaminats al autoclau.
  • Nivell 2 : Hepatitis B, hepatitis C, grip, Malaltia de Lyme, salmonel s, VIH, Tremolor.
  • Nivell 3 : Àntrax, EEB, galteres, Virus del Nil Occidental, SRAS, verola, tuberculosi , tifus, Febre groga, Hanta, Dengue.
  • Nivell 4 : Febre hemorràgica boliviana, Febre hemorràgica Argentina, Virus Marburg, Ebola, Virus de Lassa, i altres malalties hemorràgiques (sobretot les africanes). En manipular perills biològics d'aquest nivell, l'ús de vestit hazmat (vestit de protecció de materials perillosos) i una font de respiració autònoma amb oxigen és obligatòria. L'entrada i la sortida d'un laboratori del nivell quatre contindran dutxes múltiples, un quart de buit, cambra de llum ultraviolada, i altres mesures de seguretat dissenyades per a destruir tots els rastres del microorganisme.

Criteris preventius bàsics[modifica]

  • Identificació de riscos i avaluació de riscos, determinant l'índole, el grau i la durada de l'exposició dels treballadors.
  • Substitució dels agents biològics perillosos per altres que no ho siguin o ho siguin en menor grau.
  • Reducció de riscos
    • Reduir al mínim possible del nombre de treballadors exposats a un agent biològic patogen.
    • Establir procediments de treball i mesures tècniques adequades de protecció, de gestió de residus, de manipulació i transport d'agents biològics en el lloc de treball i de plans d'emergència enfront dels accidents que incloguin agents biològics.
    • Adopció de mesures segures per a la recepció, manipulació i transport dels agents biològics i residus, incloent els recipients segurs i identificables.
    • Adopció de mesures de protecció col·lectiva o, si no, de protecció individual, quan l'exposició no pugui evitar per altres mitjans.
    • Utilització de mesures d'higiene que evitin o dificultin la dispersió de l'agent biològic fora de lloc de treball. Existència de serveis sanitaris apropiats, en què s'incloguin productes per rentar-se les ull es i/o antisèptics per rentar-se la pell.
    • Utilització del senyal de perill biològic i altres senyals d'avís pertinents.
    • Utilització de mesures d'higiene que evitin o dificultin la dispersió de l'agent biològic fora de lloc de treball
    • Verificació, quan sigui necessària i tècnicament possible, de la presència dels agents biològics utilitzats en el treball fora del confinament físic primari.
  • Formació i informació als treballadors i/o als seus representants en relació amb: els riscos potencials per a la salut, les disposicions en matèria de seguretat i higiene, la utilització dels equips de protecció, les mesures que s'han d'adoptar en cas de incident i per la seva prevenció.
  • Establiment d'un control sanitari previ i continuat.[1]

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Fernández Sánchez, Leodegario (2001), Definició de contaminant biològic, en Guia tècnica per a l'avaluació i prevenció dels riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics, INHT, Ministeri Treball i Afers Socials, Espanya [16-11-2007]
  2. Lluna, Pau (1996), NTP 406: Contaminants químics: avaluació de l'exposició laboral (I), INSHT, Ministeri de Treball i Afers Socials, Espanya [14-01-2008]
  3. http://www.mtas.es/INSHT/ntp/ntp_203.htm

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]