Usuari:Sístole

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Usuari:Mcapdevila/Sístole)
Sístole Ventricular

La sístole és una fase del cicle cardíac on el miocardi s'està contraient en una conducta coordinada en resposta a un estímul elèctric endogen, generant una pressió dins de les cambres del cor que origina el flux de sang. Les mesures experimentals i clíniques de contracció sistòlica es basen normalment en la fracció d'expulsió i sortida cardíaca. Les quatre cambres d'un cor humà sofreixen sístoles i diàstoles d'una manera cronometrada, propulsant la sang amb suficient força perquè circuli a través del sistema cardiovascular. Després de la contracció muscular el teixit cardíac es relaxa i dóna pas a la diàstole, auricular i ventricular.

Tipus[modifica]

Les parts d'un complex QRS. La sístole Ventricular comença a Q-R-S, la sístole Atrial comença a P

Sístole elèctrica[modifica]

La sístole elèctrica s'inicia amb una descàrrega del simpàtic a partir del node sinusal, que es tramet fins el cor a través del feix de His amb les seves branques dreta i esquerra.

Sístole mecànica[modifica]

La sístole elèctrica inicia l'activació dels canals de sodi, potassi i calci que provoquen l'adjunció essencial de l'actina i la miosina en el cicle de l'ATP (vegeu mecanisme fisiològic de la sístole més endavant). La contracció del miocardi així generada provoca un canvi de forma de la massa de músculs que permet l'expulsió conseqüent de massa de sang o sístole mecànica.

La sístole mecànica és la causant del pols arterial. El pols es pot palpar fàcilment a molts punts del cos i representa un mètode tàctil (i a vegades visual) universalment acceptat per a observar el màxim sistòlic de pressió arterial.

Les forces mecàniques activades per la sístole elèctrica generen el moviment de la massa de músculs al voltant d'uns eixos llargs i curts. Se sap que la massa gira en el sentit de les agulles del rellotge durant la sístole sobre l'eix llarg, un procés conegut com "wringing" dels ventricles.

Sístole auricular[modifica]

La sístole auricular és la contracció del teixit cardíac auricular.

Aquesta contracció produeix un Augment de la pressió en la cavitat cardíaca auricular, amb la consegüent ejecció del volum sanguini contingut en ella.

La contracció de les aurícules fa passar la sang als ventricles a través de les vàlvules aurículo-ventriculars que impedeixen que la sang es torni a les aurícules

Sístole ventricular[modifica]

La sístole ventricular és la contracció del teixit muscular cardíac ventricular.

Aquesta contracció provoca un augment de pressió a l'interior dels ventricles i la consegüent ejecció de sang que contenen. S'impedeix que la sang torni a les aurícules mitjançant l'augment de pressió, que tanca les vàlvules tricúspide i bicúspide. La sang es impulsada cap a les artèries pulmonars (cap als pulmons) i l'aorta (i les artèries de la resta del cos). Aquestes també tenen les anomenades vàlvules sigmoidees, que eviten el reflux de la sang.

Vegeu també[modifica]