Usuari:Mcapdevila/Transmutació
La transmutació és la conversió d'un element químic en un altre.[1] Els humans han cercat com fer possible això des de fa segles per mitjà de l'alquímia, predecesora de la química, però no s'ha aconseguit fins al segle xx. Avui és camp de la física nuclear.
Aquest fenomen ocorre en la naturalesa de forma espontània quan certs nucleids d'elements químics tenen nuclis inestables. En aquests elements, anomenats radioactius, es produeixen fenòmens de radioactivitat (alfa i beta), de manera que van transmutant en elements de pes atòmic inferior fins que el seu nucli es torna estable (normalment en plom). A la Terra existeixen quatre cadenes radioactives naturals, que ocorren espontàniament a la natura. A la natura existeix igualment la transmutació en elements de major pes atòmic, a les estrelles els diferents àtoms es fusionen entre ells, unint-se i formant-se de més grans, dos d'hidrogen formen un d'heli, etc. (vegeu nucleosíntesi estel·lar).
En 1919 els humans van provocar la primera transmutació artificial quan Rutherford va bombardejar un àtom de nitrogen amb partícules alfa (nuclis d'heli) fent que perdés un protó i es convertís així en un àtom d'oxigen.
Història[modifica]
Des dels temps de l'alquímia es creia que això era possible a base de reaccions químiques. Sobretot des que es coneixia que la densitat del or i el plom eren molt semblants.[2]
Les manipulacions de transmutació dels alquimistes es basaven, en la seva major part, en el coneixement empíric acumulat, al llarg dels mil·lennis, sobre les propietats de la matèria, per part dels mesopotàmics, egipcis, grecs i xinesos. Els coneixements adquirits i els descobriments que van fer van ser utilitzats com brou de cultiu per al sorgiment de la química, sovint mitjançant la refutació.
Els exemples de descobriments inclouen el fòsfor per part de l'alquimista d'Hamburg Hennig Brandt el 1669. D'altra banda el millor exemple de refutació és, sens dubte, el del flogist que va portar a Lavoisier a proclamar la conservació de la massa i fundar la química moderna sobre una base sòlida.
Corentin Louis Kervran es va centrar en els casos de presumptes transmutacions biològiques des de 1799, incloent la gallina que transformaria el calci de sílice per produir la closca de l'ou.
Des del descobriment de l'àtom se sap que això no és possible químicament. Les reaccions químiques afecten tan sols als electrons de l'escorça. La transmutació implica l'alteració dels nuclis atòmics, el que és un procés totalment diferent. Per canviar un element en un altre cal modificar el nombre de protons que hi ha al nucli. El plom té 82 protons i l'or 79. Així que per convertir el plom en or ha de perdre tres protons. No només és teòricament possible, també s'ha fet a la pràctica, però per fer-ho es necessita consumir molta energia, tanta que l'or resultant és més car que comprar-lo en el mercat. És a dir, és possible, però no és una font econòmica d'aconseguir-ho.
Vegeu també[modifica]
Nota[modifica]
- ↑ Carl Sagan. Cosmos. Edicions Universitat Barcelona, 19 December 2006, p. 162–. ISBN 978-84-475-3131-8 [Consulta: 4 juliol 2012].
- ↑ Josep M. Amigó; Luis E. Ochando Gómez. Geologia I Química Del Cosmos I de la Terra. Universitat de València, 2002, p. 15–. ISBN 978-84-370-5264-9 [Consulta: 4 juliol 2012].
Enllaços externs[modifica]