Usuari:Mcapdevila/Triboluminescència

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La triboluminescència és l'emissió de llum que acompanya la deformació o fractura via mecànica o tèrmica. El terme procedeix del grec τριβείν ('fregar, maltractar') i del llatí lumen ('llum').

Es tracta d'un fenomen òptic que es produeix quan algunes espècies químiques i determinats materials són sotmesos a trituració, tensió, agitació, estrès tèrmic o qualsevol altre procediment que comporti ruptura d'enllaços químics. El fenomen no ha estat enterament elucidat, però sembla produir-se per la separació i reunificació de càrregues elèctriques.

La triboluminescència pot ser observada quan, en total foscor, es trituren cristalls de sucre de canya o de sals d'uranil en un morter de vidre de cos i mà transparents o quan se submergeix un tub d'assaig que conté aquests cristalls en aire líquid. El color, la intensitat i la durada dels esclats triboluminiscents depenen de la naturalesa del material assajat.

La triboluminescència es fa servir sovint com a un sinònim de fractoluminiscència (un terme utilitzat només quan es refereix a llum procedent de vidres fracturats). La triboluminescència difereix de la piezoluminiscència en què un material piezoluminiscent sol emetre llum quan és deformat i no quan és fracturat. Aquests són exemples de mecanoluminiscència, que és la luminescència que resulta de qualsevol acció mecànica sobre un sòlid.

Història[modifica]

La primera referència a la utilització del fenomen de la triboluminescència procedeix dels indis Ute, pobladors de la regió de Colorado central, que des d'una remota antiguitat van utilitzar sonalls de cristalls de quars per a generar llum. Aquestes sonalls, d'ús cerimonial, eren fabricats en pell de búfal (translúcida) i estaven farcits de cristalls de quars. Quan eren sacsejats pels xamans, durant les cerimònies nocturnes, la fricció i tensió mecànica dels cristalls de quars produïa espurnes de llum triboluminiscent.

En temps moderns, la triboluminescència va ser esmentada per Nicolás Monardes (1508-1588), fent-se ressò de les observacions dels portadors sevillans de sacs de sucre en les nits sense lluna. El 1620, Francis Bacon, en Novum Organum, indicà que "és ben sabut que tot el sucre, ja sigui en almívar o en bloc, si és dur, brillarà quan es trenca o és raspat en la foscor". Anys més tard (1663 ), el científic Robert Boyle també va informar sobre alguns dels seus treballs en triboluminescència.

Triboluminescència durant moviments sísmics[modifica]

(El contingut d'aquest apartat és objecte de discussió).

Durant el terratrèmol a Ica, Perú, el 15 d'agost de 2007, els habitants de Lima es van veure sorpresos per l'aparició, durant la nit, d'una lluminositat que semblava procedir del mar i que va adoptar diferents colors. Encara que algunes fogonades de color groguenc a la part baixa de l'horitzó no marí podrien haver-se causat per un curtcircuit de línies d'alta tensió (20.000 volts), altres luminescències observades no van poder ser assignades a aquesta causa. Una possible explicació n'és que es tractés del fenomen de la triboluminescència, almenys pel que fa a l'emissió de luminescència de colors vermell i verd. Tampoc es descarta que es tractés d'un fenomen atmosfèric.

El xoc o fregament de la placa de Nazca sobre la placa continental podria haver alliberat una gran energia que hauria provocat el sisme o terratrèmol. A aquest, el pogué acompanyar l'emissió de triboluminescència a compte de la pressió soferta pel quars o altres minerals.

Hi ha desenes de vídeos filmats per aficionats de Lima sobre el sisme. En aquests, s'aprecien fogonades de colors blanc, blau i vermell. El fenomen va produir gran sorpresa a milers de persones en diferents zones de la ciutat de Lima, no acostumades a la visió de llampecs per la manca gairebé absoluta de pluges tot l'any.

Referències i enllaços externs[modifica]

Nota[modifica]