Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/descoberta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Senyeres a Nova Guinea (1540)

Quan vaig estudiar trigonometria esfèrica a Preu vaig voler la resposta a dues preguntes, la 1ª “com es troba la latitud?”, la 2ª “com es troba la longitud?”. La resposta a la 1ª => amb el sextant (quadrant o astrolabi), em va convèncer, però tothom em va contestar a la 2ª => amb el rellotge. Jo intuïa que es podia fer sense rellotge, em va costar quasi 15 anys provar-ho, ja que tothom m’ho va negar: el Director de l'observatori Fabra, un enginyer de camins, dos companys astrofísics..., fins que vaig conèixer en Ricard Jaime, catedràtic de l'Escola Nàutica, que m'ho va corroborar, no era sinó el sistema de distàncies lunars de Jaume Ferrer de València (per això no vaig parar fins aconseguir un original de la 1ª edició de les taules d’en Mendoça para demostrar-ho als incrèduls poc documentats). El problema que va originar aquesta manca d'acord tant generalitzada, rau en que al acabar la guerra civil, Espanya es va quedar sense els grans cervells, tots eren pro-república (Julio Rey Pastor => Argentina, Severo Ochoa => USA ), degut a això varem tenir ensenyants mediocres dels 40's als 60's.

Tant s’ha vilipendiat el sistema que, inclús en el DVD basat en el llibre de Dava Soebel “The longitude” es fa mofa de Maskelyne i altres astrònoms dient “i que fan quan és núvol?”, dons Sra. deixi'm contestar des de un lloc publicat a internet, a la nècia pregunta a que ha conduït el seu llibre (que l’ha fet guanyar mil·lions): “el mateix que els que naveguen amb el rellotge => el sistema de Sumner necessita com a mínim d'una observació astronòmica sense núvols”. La majoria dels defensors de Harrison pensen que el rellotge és una mena d’oracle que et dona la longitud directament, però amb el rellotge també cal fer mesures astronòmiques amb el sextant. Imagino que la Dava Soebel, en la seva ignorància, fa referència a la idea equivocada de que el sistema de la LOP de Sumner (també de Marcq de Saint-Hilaire) només es pot aplicar a la navegació amb cronòmetre, quan el fet d'assumir posicions per estima en que es basa, és perfectament aplicable al mètode de distàncies lunars.

Per cert, el càlcul de la longitud mitjançant el rellotge va ser proposat per primera vegada per Ferrán Colom

Descoberta portuguesa d'Austràlia[modifica]

Hi ha una teoria del possible Descobriment d'Austràlia pels portuguesos es basa en l'afirmació que Cristóvão de Mendonça va poder arribar a l'illa en l'any 1522.[1]

No obstant això, no va ser fins al segle xvii que l'illa va ser objecte de posteriors exploracions europees.

Algunes expedicions a la famosa Terra Australis són les realitzades per: l'holandès Willem Jansz el 1606, l'hispanyol Luis Váez de Torres el 1607 i els holandesos Dirk Hartog el 1616, Jan Carstensz el 1623 i Abel Tasman el 1642.

Durant molt de temps Austràlia es va conèixer com Nova Holanda i Abel Tasman va donar el seu nom a l'illa de Tasmània.

Però en realitat, pel Tractat de Saragossa, Portugal només podia explorar la part occidental d'Austràlia.

Tractat de Saragossa[modifica]

Imperi Portuguès.
Meridià de Saragossa a Nova Guinea

El Tractat de Tordesillas (1494), mitjançant el meridià calculat per Jaume Ferrer, va dividir el món en dues semiesferes d'influència: la meitat a l'est del meridià de Tordesillas pertanyia a Portugal i la meitat a l'oest, a les Espanyes, encara que la versió avui oficial diu que es va donar a Castella en contradicció amb el text del tractat:

"..."queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos" ...[2]
(...) haziendose una raya o lina derecha de polo a polo donde se acabaren las dichas doscientas e cincuenta leguas queden e finquen para el dicho Sennor Rey de Portugal e de los algarbes, etc e para sus subçesores e reynos para siempre jamás e que todas las yslas e tierra firme que has ta los dichos veinte días deste mes de junio en que estamos sean falladas e descubiertaspor los nauios de los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e por sus gentes (...) queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos / para siempre jamás como es y ha de ser suyo lo que es o fuere hallado allende la dicha rraya de las dichas treszientas e setenta leguas(...)


anys més tard, va tornar a reunir-se amb els portuguesos ara al Pacífic, es va signar el 1522, el Tractat de Saragossa (encara que va ser negociat Barcelona, tal com havia passat trenta any abans amb les butlles intercaetera d'Alexandre VI que van generar el Tractat de Tordesillas, ja que era on es trobava l'emperador), que va acabar de dividir definitivament el món en dos meitats. L'oest d'aquesta línia a Portugal, a l'est amb les Espanyes

Cal assenyalar que, en la negociació d'aquest tractat, es va amagar la longitud veritable tant les Moluques com de les Filipines, per fer-les caure del costat de les Espanyes.

El tractat fixava les esferes d'influència de Portugal i les Espanyes a 297,5 llegües a l'est de les Moluques. Aquesta línia de demarcació es trobava per tant a prop del meridià 135 oest.

Pel Tractat de Saragossa, Portugal compra els drets de les Espanyes sobre les Moluques (que en un càlcul real pertanyien a Portugal), incloent el dret de propietat, el dret de navegació i el dret de comerç. El pacte incloïa una clàusula per la qual el Rei de les Espanyes podia invalidar el tractat a canvi de tornar el pagament que havia rebut.

La part occidental tant de Nova Guinea com d'Austràlia, corresponia a Portugal, la part occidental corresponia a les Espanyes. Es pot veure ben clar al mapa que la divisió actual entre els estats d'Indonèsia i Papua-Nova Guinea a l'illa de Nova Guinea està d'acord amb el meridià de Saragossa.

El llac espanyol[modifica]

Durant 229 any el Pacífic va rebre merescudament el nom de "llac espanyol" Pel que fa als catalans segons la historia oficial van desaparèixer del mapa en l'època dels Reis Catòlics sense tenir, des de llavors, cap paper en les descobertes, (en tot cas prou significatiu) contradient els nombrosos mapes dels segles xvi i XVII, on tota Amèrica està farcida de banderes catalanes.

La descoberta catalana d'Austràlia és de 1520 a 1540, 200 anys abans de que els anglesos assaltessin Manila i robessin tots els mapes incloent el de l'estret de Torres, amb els que li va ser fàcil a Cook el poder redescobrir el 1779 tantes illes dels pacífic que ja havien estat descobertes 200 anys abans (alguns d'aquests mapes es van subhastar a Sotheby's).

Per haver explicat tot això al seu llibre (incloent el fet que Cook no havia descobert Austràlia), Collingdridge va ser expulsat de la Royal Society i va haver d'emigrar a Austràlia on morí, després però, d'haver rebut una condecoració d'Isabel II per haver defensat les gestes dels descobridors hispanyols.

Descoberta catalana d'Austràlia[modifica]

Representació de la costa oriental d'Austràlia amb dues senyeres (de cap per avall)
Representació de la costa oriental d'Austràlia amb dues senyeres (de cap per vall)

El primer mapa d'Austràlia fet pels europeus abans de 1606 conegut com: Australia first map de Vallard , correspon a la part oriental, conté molts noms que l'identifiquen com un mapa d'autor o descobridor català.

Hi ha uns noms de topònims que apareixen al mapa i que els estudiosos del segle xix identifiquen com "Argot franco-portuguès". A l'estudi fet sobre el mapa original de la Huntington Library, H.Harrisse diu textualment:

“..Probably made in Dieppe, France either by a Portuguese cartographer or based on a Portuguese prototype, judging from the Portuguese influence on the geographical names......” [3]

Tant en portuguès com en occità "illa" s'ha escrit sempre "ilha" , amb "ll", només existeix en català.

  1. "Illa" o "Illes" (x10 vegades)
  2. Rio grant
  3. Ille grossa
  4. Basse grant
  5. Cap Mata
  6. Golf serra
  7. Terra alta
  8. Bassa larga
  9. Riu malla
  10. Seralta
  11. Cap bon espor-
  12. Bonno parla
  13. Rio bassa
  14. Bon final
  15. Cap groca
  16. C.grant
  17. C.aufria
  18. Port malla
  19. Illa fermoza

Pel que respecte a la llengua portuguesa, per explicar el llenguatge ben particular dels topònims que apareixen als mapes, Collingdridge el 1850 va decidir qe era un "argot francoportuguès", d'aquí que considerés la descoberta com portuguesa però el 1870 Major apel·lant a un millor coneixement de les llengües romàniques, va dir que Collingdridge estava equivocat i va sentenciar que aquesta llengua era l'occità, cosa impossible en el cas d'"illa" (cal recordar el nom "Vielha" en aranès fill de l'occità). Ni els francesos ni els occitans de l'època van tenir presència o participació oficial en cap exploració d'aquesta part del pacífic. Aquest fet deixa ben clar que els que van donar nom als topònims de la costa oriental d'Austràlia només podien ser catalans, és a dir: o bé els seus descobridors o els que la van cartografiar, eren catalans.

Referències[modifica]

  1. W. A. R. Richardson. Was Australia charted before 1606?: the Java la Grande inscriptions. National Library Australia, 2006, p. 101–. ISBN 9780642276421 [Consulta: 26 març 2011]. 
  2. Tratado de Tordesillas [Madrid, 1973]; Ministeri d'Educació; Facsimil;ISBN:84-369-0261-0, pág.60-p20-25
  3. H.Harrisse. Guide To Medieval and Renaissance Manuscripts in the Huntington Library. berkeley.edu, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 11 abril 2012]. 

Enllaços externs[modifica]