Usuari:Mccebrian/prova1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Maig-Britt Moser (nascuda el 4 de gener de 1963) és una psicòloga neurocientífica noruega, i cap de departament del Centre de Computació Neural a la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU). Ella i el que aleshores era el seu marit, Edvard Moser, van ser pioners en la recerca sobre el mecanisme del cervell per representar l'espai, juntament amb el seu mentor John O'Keefe. Maig-Britt i Edvard van compartir al 2014 el premi Nobel en Fisiologia o Medicina amb O'Keefe, atorgat en reconeixement a la seva feina sobre les cèl·lules de xarxa al còrtex entorrinal, així com sobre diversos tipus cel·lulars addicionals que representen l'espai al mateix circuit que constitueix el sistema de posicionament al cervell.[1][2][3] Moser va descobrir un tipus de cèl·lules que són importants per determinar la posició (representació espacial) a prop de l'hipocamp, una àrea localitzada al centre del cervell. Moser va investigar correlacions entre l'estructura anatòmica de l'hipocamp i l'aprenentatge social en rates. La seva feina va permetre als científics obtenir nou coneixement sobre els processos cognitius i sobre els dèficits espacials associats amb condicions neurològiques humanes com la malaltia d'Alzheimer.

May-Britt Moser i la seva parella es van formar a la Universitat d'Oslo i van ser nomenats professors associats de psicologia i neurociència al NTNU al 1996. Van tenir un paper clau en l'establiment del Centre per la Biologia i la Memòria (CBM) al 2002 i l'Institut de Neurociència de Sistemes al NTNU al 2007. May-Britt Moser i el seu marit són una de les 5 parelles que han guanyat un premi Nobel.

Vida personal[modifica]

Maig-Britt va néixer a Fosnavåg, Møre, Romsdal, Noruega al 1963. Ella i el seu marit van anar al mateix institut, però no es coneixien massa bé fins que van anar a la mateixa universitat. Les seves assignatures preferides a l'institut eren les matemàtiques i la física. Van estudiar psicologia junts i aleshores va començar la seva relació. Es van casar al 1985 i van tenir dues filles.[4] Van anunciar el seu divorci al 2016.[5]

Carrera[modifica]

Maig-Britt Moser va estudiar psicologia a la Universitat d'Oslo. Posteriorment va fer el seu doctorat en Neurofisiologia també a la Universitat d'Oslo fins el 1995, sota la supervisió del professor Per Andersen.[6] Aleshores Moser va fer una estada postdoctoral amb Richard Morris al Centre de Neurociència, Universitat d'Edimburg de 1994 a 1996, i va fer una altra estada postdoctoral al laboratori de John O'Keefe al University College de Londres durant dos mesos. 

Moser va tornar a Noruega al 1996 com a professora associada en biologia de la psicologia a la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU) a Trondheim. Va obtenir una posició com a full professor de neurociència al NTNU al 2000. Moser també és cap de departament al Centre per Computació Neuronal del NTNU. Va guanyar un quart del premi Nobel en Fisiologia o Medicina 2014, juntament amb el seu marit Edvard, i l'altra meitat va ser per a John O'Keefe.[7] Ella també és membre de la Reial Societat Noruega de Ciències i Cartes, l'Acadèmia Noruega de Ciència i Cartes, i l'Acadèmia Noruega de Ciència i Tecnologia.[8][9][10]

May-Britt Moser va ser co-Fundadora del Centre per la Biologia de la Memòria, un Research Council-funded Centre d'Excel·lència del 2003 al 2012, i és Directora del Centre de Computació Neural, del 2013 al 2022.

Honors[modifica]

  • 1999: el premi per científics joves va atorgar per l'Acadèmia noruega Reial per Ciències i Cartes
  • 2005: 28è anual W. Premi de Spencer de l'Alden (Universitat de Physicians i Cirurgians d'Universitat de Colúmbia)
  • 2006: 14a Betty i David Koetser Premi per Recerca de Cervell (Universitat de Zürich)
  • 2006: 10è Prix "Liliane Bettencourt aboca les Ciències du Vivant" 2006 (Fondation Bettencourt, París)
  • 2008: 30è Eric K. Fernström Gran Nordic Premi (Fernström Fundació, Universitat de Lund)
  • 2011: Louis-Jeantet Premi per Medicina
  • 2011: Anders Jahre Premi (amb Edvard Moser)[11]
  • 2012: Perl-UNC Neuroscience Premi (amb Edvard Moser)[12]
  • 2013: Louisa Brut Horwitz Premi (amb Edvard Moser i John O'Keefe)[13]
  • 2014: Karl Spencer Lashley Premi (amb Edvard Moser)[14]
  • 2014: Körber Premi de Ciència europea
  • 2014: premi Nobel dins Fisiologia o Medicina (amb Edvard Moser i John O'Keefe)

Altre[modifica]

  • Moser was appointed by the European Research Council as a member of one of the evaluation panels for ERC startup grants for the period 2007-2009.
  • In 2013 Moser received the Madame Beyer "Best female boss" award, in recognition of Moser's superb leadership, scientific achievements, and her high ethical standards, as well as her consistent focus on teamwork and community spirit.

Selected publications[modifica]

Plantilla:CristinCRIStin

  • Brun, V.H., Otnæss, M.K., Molden, S., Steffenach, H.-Un., Witter, M.P., Moser, M.-B., Moser, E.Jo. (2002). Cèl·lules de lloc i representació de lloc mantinguda per directe entorhinal-hippocampal circuitry. Ciència, 296, 2089-2284.
  • Fyhn, M., Molden, S., Witter, M.P., Moser, E.Jo. I Moser, M.-B. (2004). Representació espacial en el entorhinal cortex.Ciència, 305, 1258-1264.
  • Leutgeb, S., Leutgeb, J.K., Treves, Un., Moser, M.-B. I Moser, E.Jo. (2004). Distint ensemble codis en hippocampal CA d'àrees3 i CA1. Ciència, 305, 1295-1298.
  • Leutgeb, S., Leutgeb, J.K., Barnes, C.Un., Moser, E.Jo., McNaughton, B.L., i Moser, M.-B (2005). Codis independents per espacial i episodic memòria en l'hipocamp. Ciència, 309, 619-623.
  • Hafting, T., Fyhn, M., Molden, S., Moser, M.-B., i Moser, E.Jo. (2005). Microestructura d'un mapa espacial en el entorhinal cortex.Naturalesa, 436, 801-806.
  • Sargolini, F., Fyhn, M., Hafting, T., McNaughton, B.L., Witter, M.P., Moser, M.-B., i Moser, E.Jo. (2006). Representació de conjuntiva de posició, direcció i velocitat en entorhinal cortex. Ciència, 312, 754-758.
  • Leutgeb, J.K., Leutgeb, S., Moser, M.-B., i Moser, E.Jo. (2007). Separació de patró en dentate gyrus i CA3 de l'hipocamp. Ciència, 315, 961-966.
  • Fyhn, M., Hafting, T., Treves, Un., Moser, M.-B. I Moser, E.Jo. (2007). Hippocampal remapping I reixat realignment en entorhinal cortex. Naturalesa, 446, 190-194.
  • Hafting, T., Fyhn, M., Bonnevie, T., Moser, M.-B. I Moser, E.Jo. (2008). Hipocamp-precessió de fase independent en entorhinal cèl·lules de reixat. Naturalesa 453, 1248-1252.
  • Kjelstrup, K.B., Solstad, T., Brun, V.H., Hafting, T., Leutgeb, S., Witter, M.P., Moser, E.Jo. I Moser, M.-B. (2008). Balança finita de representació espacial en l'hipocamp. Ciència 321, 140-143.
  • Solstad, T., Boccara, C.N., Kropff, E., Moser, M.-B. I Moser, E.Jo. (2008). Representació de fronteres geomètriques en el entorhinal cortex. Ciència, 322, 1865-1868.
  • Moser, E.Jo., Moser, M-B. (2011). Cristalls del cervell. EMBO Mol. Med. 3, 1-4.
  • Moser, E.Jo., Moser, M-B. (2011). Veient al futur. Naturalesa, 469, 303-4
  • Jezek, K., Henriksen, EJ., Treves, Un., Moser, E.Jo. I Moser, M-B. (2011). Theta-paced flickering Entre lloc-mapes de cèl·lula en l'hipocamp. Naturalesa, 478, 246-249.
  • Giocomo, LM., Moser, E.Jo., Moser, M-B. (2011) HCN d'ús de cèl·lules de Reixat1 canals per espacial scaling. Cèl·lula, 147, 1159-1170.

Referències[modifica]

Categoria:Persones vives Categoria:Premis Nobel de Medicina o Fisiologia