Usuària:Mondona/Elsie Widdowson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Elsie Widdowson FRS[1] de CBE del CH (21 d'octubre de 1906 – 14 de juny de 2000), va ser una dietista i nutricionista britànica. Ella i Robert McCance van ser els responsables de supervisar l'encàrrec del govern d'addició de vitamines a l'alimentació a Gran Bretanya en el temps de racionament durant la Segona Guerra Mundial.[2]

Primers anys[modifica]

Widdowson va néixer a Wallington, Surrey. El seu pare era ajudant en una botiga de queviures. La seva germana menor Eva Crane es va formar com a física nuclear, però es va convertir en una autoritat mundialment reconeguda sobre les abelles.

Va viure a Dulwich i assistit a Sydenham Sydenham County Grammar School for Girls. Va estudiar química a l'Imperial College de Londres on el 1928 es va graduar en ciències esdevenint una de les primeres dones llicenciades en aquesta universitat. Va fer treballar com estudiant de postgrau al Departament de Fisiologia de Plants de l'Imperial College on el 1931 es va doctorar en química amb una tesi sobre el contingut de carbohidrat de les pomes. Posteriorment va investigar sobre el metabolisme dels ronyons amb el Professor Charles Dodds a l'Institut de Bioquímica Courtauld al Middlesex Hospital on també va rebre un doctorat.

McCance i Widdowson[modifica]

Bust de bronze de Elsie Widdowson per Margo Bulman (1974), a la Societat Reial, London.

Dodds li va suggerir a Widdowson que considerarés especialitzar-se en dietètica, i va començar una titolació de postgrau al King's College de Londres. El 1933 Widdowson va conèixer a Robert McCance a les cuines del l'hospital Universitari del King's College, on va estudiar tècniques de cuina industrial com a part del seu diploma en dietètica. McCance era un jove doctor que investigava els efectes químics de la cuina sobre els aliments com a part de la seva recerca clínica sobre el tractament de diabetes. Widdowson es va adonar d'un error en l'anàlisi de McCance sobre el contingut de fructosa en la fruita, i tots dos es van adonar de que hi hi havia errors significatius en les taules nutritives estàndards. Van esdevenir socis científics i van estar treballant junts durant els propers 60 anys, fins que McCance va morir el 1993.

El 1938 McCance va esdevenir pofessor lector de Medicina a la Universitat de Cambridge dins 1938, i Widdowson es va unir al seu equip del Departament de Medicina Experimental de Cambridge. Van treballar en la composició química del cos humà, i en el valor nutritiu de les farines diferents que es fan servir per fer pa. Widdowson també estudiat l'impacte de dieta d'infant en creixement humà. Van estudiar els efectes de diferir de deficiencies de sal i d'aigua, i va produir les primeres taules per comparar el contingut nutritiu diferent de menjars abans que i després de cuinar. La seva feina esdevenia d'importància nacional durant la Segona Guerra Mundial. Widdowson I McCance era co-autors de la Composició Química de Menjars, primer publicat dins 1940 pel Consell de Recerca Mèdic. El seu llibre "McCance i Widdowson" va esdevenir sabut com el dietician bíblia i va formar la base per pensament nutritiu modern.

Widdowson I McCance i els seus col·legues esdevenien els seus temes experimentals propis, menjant una dieta d'inanició de pa, col i patates per diversos mesos per descobrir si wartime racionament—amb carn petita, làctic o calci intake—afectaria la seva salut. Van mostrar que la salut bona podria ser donada suport per una dieta molt restringida, amb suplements de calci, i la seva feina esdevenia la base del wartime austerity la dieta promoguda pel Ministre de Senyor Alimentari Woolton.

Widdowson I McCance va encapçalar el primer mandated addició de vitamines i minerals a menjar. La seva feina va començar en el primerenc 1940s, quan el calci va ser afegit a pa.[3] Eren també responsable per formular el wartime racionament de Gran Bretanya durant Segona Guerra Mundial.

Widdowson I McCance va ser emprat pel Consell de Recerca Mèdic de 1946, i va gastar la majoria de la seva vida laborable dins @Cambridge. Van ser consultats en la rehabilitació de les víctimes d'inanició severa en campaments de concentració Nazi, i va visitar el Netherlands, Alemanya i Dinamarca en primerenc 1946 per estudiar de l'impacte del pobre wartime dieta en les persones en Nazi-va ocupar territoris. Widdowson Seguit cap amunt d'aquesta feina en el 1950s, 1960s i 1970s per estudiar malnourishment dins Àfrica. La recerca en animals va mostrar que malnourishment en la vida primerenca dirigida a lifelong efectes damunt creixement i salut.

Widdowson Mostrat que un nadó l'infant humà té 16 per cèntim del seu pes com gras, molt més gran que el o dos per cèntim d'altra espècie. Ella també estudiat la importància del contingut nutritiu de dietes d'infant, particularment vitamines de traça i minerals en natural i llet humana artificial. La seva feina dirigida a revised estàndards per substituts de llet del pit en el Regne Unit en el 1980s.

Honors i vida més tardana[modifica]

Widdowson Esdevenia cap de la Divisió de Recerca de Nutrició d'Infant al Dunn Laboratori Nutritiu dins @Cambridge dins 1966. Ella formalment retirat dins 1972, però recerca acadèmica continuada en el Departament de Investigative Medicina a Addenbrooke Hospital. Sigui presidenta de la Societat de Nutrició de 1977 a 1980, president de la Societat Neonatal de 1978 a 1981, i president de la Fundació de Nutrició britànica de 1986 a 1996. Esdevingui una Companya d'Universitat Imperial dins 1994.

Esdevingui una Companya de la Societat Reial dins 1976 i va ser fixat un CBE dins 1979. Va ser feta una membre de l'Ordre dels Companys d'Honrar dins 1993, el qual és atorgat per consecucions excepcionals en els arts, literatura, música, ciència, política, indústria, o religió.[4]

La Fundació de Nutrició britànica va publicar un llibre dins 1993 per celebrar 60 anys de la seva societat amb McCance, McCance & Widdowson. Una Societat Científica de 60 Anys, 1933–1993, va editar per Margaret Ashwell.

Widdowson Viscut en Barrington @Cambridge proper per per damunt 50 anys. Va menjar una dieta senzilla, incloent mantega i ous, i va atribuir la seva longevitat a gens bons: el seu pare viscut a 96 i la seva mare a 107. Va morir a Addenbrooke Hospital després de patir un cop mentre de vacances amb la seva germana dins Irlanda. Ella mai casat.

Referències[modifica]

  1. Falta indicar la publicació . DOI: 10.1098/rsbm.2002.0028.
  2. Falta indicar la publicació .
  3. Elliott, Jane «Elsie – mother of the modern loaf». BBC News, 25-03-2007.
  4. «Most influential British women in the history of science selected by panel of female Fellows of the Royal Society and science historians». Royal Society. [Consulta: 30 juliol 2010].

Enllaços externs[modifica]

[[Categoria:Morts el 2000]] [[Categoria:Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic]] [[Categoria:Membres de la Royal Society]] [[Categoria:Membres de l'Orde dels Companys d'Honor]]