Usuari:Nruizand18/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

INFORME COLEMAN[modifica]

L'informe Equalitity of Educational Opportunity (EEO), també conegut com a Informe Coleman  és com es coneix l'estudi realitzat per James Coleman  l'any 1996 als Estats Units d'Amèrica, financiat pel departament de salut, educació i benestar. És un informe qualitatiu que posa en relació els resultats acadèmics amb l’origen ètnic de les famílies, on es deixa constància de que l’escola no té un paper clau per superar les desigualtats, i que depèn més del context familiar.[1]

Aquest informe va senyalar l’escàs efecte de les escoles envers a la igualtat educativa, marcant el context socioeconòmic i les diferències ètiques com a elements clau per l’aprenentatge.

L’escola per si mateixa no té un paper clau per superar les desigualtats. Depèn més del context familiar.” (James Coleman)


Diversos autors van assenyalar que això tindria conseqüències negatives pel sistema educatiu: [2]

1. La supressió de programes dirigits a la sortida de les desigualtats

2. A distribuir esforços de professorat i famílies per millorar l'educació

3. Treu tot el valor a les ciències socials i a la innovació educativa que treballa per la superació de les desigualtats

Objectius[3][modifica]

L'objectiu de l'estudi era determinar el grau de segregació o discriminació existent a les escoles freqüentades per diferents grups racials, analitzant més la relació entre el rendiment i els recursos disponibles en aquests centres. La realització de l'estudi va partir de la Llei de Drets Civils de 1964 dels EEUU i la seva finalitat era justificar la reforma educativa amb la qual pensava afrontar el conflicte i la desigualtat social. L’Informe va partir de les enquestes realitzades pel National Center for Education Statistics de les quals hi van participar 645.000 nens i nenes, d’un total de 4.000 escoles dels Estats Units.[4]

El resultat més sorprenent de l'informe Coleman, publicat el 1966, era l'escassa influència que exerceixen els recursos educatius sobre el rendiment. Les dades de Coleman indiquen que el mitjà de l'estudiant influïa molt més en els èxits educatius (o en la manca d'ells) que la igualtat en els elements físics de l'escola, els programes d'estudis o la preparació dels seus professors.[5]

En definitiva, les conclusions extretes per l'Informe explicaven que ‘les reformes escolars no presenten una influència en els nivells de desigualtats entre els adults, com explica Bane i Jencks (1972, p. 41).

Les conseqüències d’aquest treball quantitatiu van tenir una gran influència en la sociologia de l'educació creant un discurs reproduccionista on considerava que l’escola no era una eina que pogués contribuir en la superació de les igualtats i així s'exposen en els resultats, perjudicant tant a nens i nenes de diferents ètnies com families amb baix nivell socioeconòmic.[6] Va desacreditar el suport en el desenvolupament de polítiques públiques destinades a la millora educativa dels col.lectius més vulnerables, donant força al discurs determinista i invalidant l’evolució d’una dècada d’intervencions educatives.[6]

Crítiques rebudes[modifica]

L’informe Coleman, va tenir força crítiques per part de científics Afro-Americans. Aquestes crítiques es van recullir a l'article titulat A Black response to Christopher Jencks’ ‘Inequality’ and certain other issues a Harvard Educational Review 43, no. 1: 76–91 pels científics Edmonds, R., A. Billingsley, J. Comer, J.M. Deyer, W. Hall, R. Hill, N. McGehee, L. Reddick, H.F. Taylor, and S. Wright.

Després de rebre aquesta crítica, Christopher S. Jencks va rectificat aquest estudi i aquestes modificacions van ser publicades a Inequality in retrospect; Harvard Educational Review (1973) i a Who Gets Ahead?; The Determinants of Economic Success in America (1979).

Referències[modifica]

  1. Jaton, J. C.; Huser, H.; Blatt, Y.; Pecht, I. «Circular dichroism and fluorescence studies of homogeneous antibodies to type III pneumococcal polysaccharide». Biochemistry, 14, 24, 02-12-1975, pàg. 5308–5311. ISSN: 0006-2960. PMID: 50.
  2. Bull, Barry L. Equal Opportunity and Education: Control of Schools. New York: Palgrave Macmillan US, 2008, p. 117–143. ISBN 9781349373789. 
  3. Sewell, William H.; Coleman, James S.; Campbell, Ernest Q.; Hobson, Carol J.; McPartland, James «Equality of Educational Opportunity.». American Sociological Review, 32, 3, 1967-06, pàg. 475. DOI: 10.2307/2091094. ISSN: 0003-1224.
  4. Flecha, Ramón; Buslon, Nataly «50 Años Después del Informe Coleman. Las Actuaciones Educativas de éxito se Mejoran los Resultados Académicos». International Journal of Sociology of Education, 5, 2, 25-06-2016, pàg. 127. DOI: 10.17583/rise.2016.2087. ISSN: 2014-3575.
  5. «Informe Coleman : 50 aniversario | BlogBibliotecas» (en espanyol europeu). [Consulta: 15 maig 2019].
  6. 6,0 6,1 Fletxa , 2016, pàg. 130.