Usuari:Pallares/1943

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

George Miller, nascut George Miliotis, és un director, guionista i productor de cinema australià, nascut el de de a Chinchilla (Queensland).

Biografia[modifica]

Joventut i formació[modifica]

Originari d'un petit poble de QueenslandAustràlia, George Miller comença a estudiar  medicina abans d'orientar-se cap al cinema.[1]

El 1971, escriu i realitza un curt titulat Violence in the Cinema: Part 1 que assoleix dos premis als Australian Film Institute Awards i es va presentar als festivals de Sydney i de Moscou. La pel·lícula es produïda pel seu associat  Byron Kennedy, amb qui fundarà la societat Kennedy Miller Produccions.

Anys 1980 : començaments i revelació[modifica]

El 1978, és contractat com a ajudant de direcció per la pel·lícula In Search of Anna, d'Esben Storm[2]

Després de dos curts, el seu primer llargmetratge és també el seu primer gran triomf : estrenat l'any 1979, el thriller d'acció Mad Max, road movie apocalíptic i violent, interpretat per Mel Gibson, li permet de fer una arribada destacada: la pel·lícula és tanmateix àmpliament censurada per les seves nombroses escenes de violència. Segur amb aquest èxit, el realitzador signa dues continuacions titulades Mad Max 2, el 1981, que li permet recollir encara més crítiques i públic, a continuació el més suau Mad Max Beyond Thunderdome, que pateix una producció tumultuosa. Mentrestant, Steven Spielberg el convida a dirigir l'últim episodi de la Quarta Dimensió (1983), considerat pels crítics com la millor d'aquesta antologia.

El 1982, George Miller perd el seu associat Byron Kennedy en un accident de helicòpter, fet que pertorba molt el desenvolupament de l'últim opus de la trilogia de Max el Boig. Miller segueix les seves activitats amb Doug Mitchell, sota l'ègida de la societat Kennedy Miller. El cineasta torna llavors a Hollywood, per sortir del seu terreny habitual.

El 1987, dirigeix Les Bruixes de Eastwick, una comèdia fantàstica amb Jack Nicholson i Susan Sarandon. La seva col·laboració amb aquesta última el porta a dirigir-la de nou en el melodrama Lorenzo, el 1992.

Anys 1990-2000 : cinema joventut i consagració[modifica]

El realitzador a l'estrena australiana de Happy Feet 2, el 2011.

El 1995, continua subvertint els gèneres clàssics del cinema de Hollywood produint i escrivint Babe, la posada en escena de la qual és tanmateix confiada a Chris Noonan. Aquesta comèdia dramàtica que barreja digital i trucatges necessitarà set anys de desenvolupament, però té un gran èxit de crítica i comercial internacional, i rep diverses nominacions als Oscars en les categories majors.

Miller renova l'experiència, i torna com a guionista-director amb  Babe 2, the Pig in the city, que surt el 1998. Si bé, les crítiques són positives, la pel·lícula no troba per contra el públic, i té un sonat fracàs, no arribant a cobrir el seu pressupost, que tanmateix s'havia triplicat des del primer opus.

Després d'una absència de 7 anys, George Miller torna a la direcció posant en escena un pingüí de l'antàrtic en Happy Feet, pel·lícula d'animació d'èxit que guanya l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació l'any 2007. El gènere és llavors en ple apogeu, però Miller arriba a injectar-hi l'esperit de les comèdies musicals de Broadway, arribant a lliurar una llargmetratge original, visualment superb, i una mica desfasat. Els Oscars saluden el treball amb algunes nominacions, i el cineasta aconsegueix l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació.

Accepta doncs lògicament coescriure i dirigir una continuació, Happy Feet 2, que ha treu l'any 2011. Tanmateix, la pel·lícula convenç menys els crítics, i no arriba a ser rendible. La societat de producció de Miller, Dr. D Studios, perd diners, a punt de la fallida. El cineasta confessa el mateix any que no tenia cap idea per una tercera part.[3]

Any 2010 : retorn a Mad Max[modifica]

El cineasta a l'estrena de Mad Max: Fury Road, el 2015

Torna de tota manera a la seva primera franquícia, i així a un univers aspre i violent : el 2012, comença el rodatge d'una 4a pel·lícula de la saga Mad Max, Mad Max: Fury Road, en la qual  Tom Hardy agafa el paper de Max Rockatansky. Després de diverses peripècies en el rodatge, la pel·lícula no s'estrena fins el maig de 2015. El blockbuster coneix un èxit de crítica mundial, rep diverses nominacions als Oscars, i impressiona. Amb 70 anys, Miller lliura un thriller d'acció modern i innovant, portat per l'actuació de Charlize Theron.

Aquesta pel·lícula marcaria el començament d'una segona trilogia, però el cineasta preferiria en principi passar a un altre projecte, abans de renovar la  seva franquícia..

Filmogradia[modifica]

Director[modifica]

Cinema[modifica]

  • 1979 : Mad Max
  • 1981 : Mad Max 2 o The Road Warrior
  • 1983 : La Quarta Dimensió (Twilight Zona: The movie) - 4a part
  • 1985 : Mad Max Beyond Thunderdome (codirigida amb George Ogilvie)
  • 1987 : The Witches of Eastwick
  • 1992 : Lorenzo's Oil
  • 1998 : Babe: Pig in the City
  • 2006 : Happy Feet
  • 2011 : Happy Feet 2 (Happy Feet Two)
  • 2015 : Mad Max: Fury Road

Pròximament :

  • Mad Max : The Wasteland data d'estrena i de rodatge no revelades

Televisió[modifica]

  • 1983 : The Dismissal (minisèrie de televisió codirigida amb Phillip Noyce)
  • 1984 : The Last Bastion (minisèrie de televisió codirigida amb Chris Thomson)
  • 1997 : 40,000 Years of Dreaming (documental)

Curts[modifica]

  • 1971 : Violence in the Cinema, Part I

Guionista[modifica]

  • 1979 : Mad Max
  • 1981 : Mad Max 2 o The Road Warrior
  • 1985 : Mad Max Beyond Thunderdome
  • 1992 : Lorenzo's Oil
  • 1995 :  Babe de Chris Noonan
  • 1998 : Babe: Pig in the City
  • 2006 : Happy Feet
  • 2011 : Happy Feet 2 (Happy Feet Two)
  • 2015 : Mad Max: Fury Road

Productor / productor executiu[modifica]

  • 1980 : The Chain Reaction de Ian Barry
  • 1983 : The Dismissal (mini-sèrie)
  • 1984 : Bodyline (sèrie de televisió)
  • 1984 : The Cowra Breakout (minisèrie)
  • 1985 : Mad Max Beyond Thunderdome
  • 1987 : The Riddle of the Stinson (telefilm) de Chris Noonan
  • 1987 : Vietnam (minisèrie) de Chris Noonan i John Duigan
  • 1987 : The Year My Voice Broke de John Duigan
  • 1988 : The Dirtwater Dynasty (mini-sèrie) de Michael Jenkins i John Power
  • 1988 : The Clean Machine (téléfilm) de Ken Cameron
  • 1988 : Fragments of War: The Story of Damien Parer (téléfilm) de John Duigan
  • 1989 : Calma blanca (Dead Calm) de Phillip Noyce
  • 1989 : Bangkok Hilton (minisèrie) de Ken Cameron
  • 1991 : Flirting de John Duigan
  • 1992 : Lorenzo's Oil
  • 1995 : Babe de Chris Noonan
  • 1996 : Video Fool for Love (documental) de Robert Gibson
  • 1997 : 40,000 Years of Dreaming (documental)
  • 1998 : Babe: Pig in the City
  • 2006 : Happy Feet
  • 2011 : Happy Feet 2 (Happy Feet Two)
  • 2015 : Mad Max: Fury Road

Premis i nominacions[modifica]

Font : Internet Movie Database[4]

Premis[modifica]

  • Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz 1980 : premi especial del jurat per Mad Max
  • Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz 1982 : Gran premi per Mad Max 2, el repte
  • Australian Film Institute Awards 2006 : millor pel·lícula per Happy Feet
  • Oscars 2007 : millor pel·lícula d'animació per Happy Feet
  • BAFTA 2007 : millor pel·lícula d'animació per Happy Feet
  • Asia Pacific Screen Awards 2007 : premi FIAPF pel conjunt de la seva carrera
  • Australian Academy of Cinema and Television Arts Awards 2015 :
    • Millor pel·lícula i millor realitzador per Mad Max: Fury Road
  • Los Angeles Film Critics Association 2015 :
    • Millor realitzador per Mad Max: Fury Road
  • Washington D.C. Area Film Critics Association :
    • Millor realitzador per Mad Max: Fury Road
  • Boston Online Film Critics Association:
    • Millor pel·lícula i millor realitzador per Mad Max: Fury Road

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

[[Categoria:Directors de cinema australians]]