Usuari:Pallares/Ron Howard

Biografia

Revelació televisiva (anys 1970)

Ron Howard, als costats de la família Cunningham a Happy Days - 1974

Ron Howard és fill dels actors Rance Howard i Jean Howard, és igualment el germà gran de l'actor Clint Howard.

Nen estrella, debuta a la pantalla a l'edat de divuit mesos a Frontiere Woman, sis mesos més tard sota la direcció del seu pare a l'obra The Seven Year Itch Amb cinc anys, té un petit paper al Viatge de Anatole Litvak, a continuació comença a aparèixer a la televisió a desenes de dramàtiques i de sèries.

Ron Howard es dóna a conèixer al gran públic l'any 1973 interpretant el paper de Steve Bolander al film American Grafit de George Lucas. És a continuació convidat a un episodi la sèrie M*A*S*H a finals de 1973.

Després dels seus estudis secundaris, interpreta el paper de Richie Cunningham a la sèrie de televisió Happy Days a partir de 1974. Abandona la sèrie el 1980 alegrant-se de fer algunes reaparicions esporàdiques l'any 1983 i 1984.

Es casa el 7 de 7 de 7 amb l'actriu Cheryl Aley. Tenen quatre fills, entre els quals Bryce Dallas Howard.

Pas a la realització de comèdies (anys 1980)

Tot seguint la seva carrera d'actor al cinema, Ron Howard es llança a la direcció l'any 1977, amb la comèdia dramàtica, Grand Theft Auto, a continuació la comèdia ''Night Shift'' l'any 1982 - per a la qual dirigeix també el seu ex-col·lega Henry Winkler - i sobretot Splash, que li permet no només d'assolir un gran èxit comercial l'any 1984, sinó sobretot de dirigir per primera vegada Tom Hanks provant la ciència-ficció.

Es llança des de l'any següent a un registre dramàtic amb el melodrama fantàstic ''Cocoon''. Continue néanmoins à se diversifier sur un terrain léger : en menant Michael Keaton pour la satire Gung Ho, du saké dans le moteur (1986), en plongeant dans l'épopée fantastique pour Willow (1988), en réalisant la comédie dramatique familiale Portrait craché d'une famille modèle. Si  els dos primers films divideixen la crítica, l'últim assaig és aclamat per la crítica

Comença els anys 1990 realitzant el saludat thriller d'acció Backdraft, amb un càsting de veterans del cinema hollywoodien : Kurt Russell, William Baldwin, Robert De Niro i Donald Sutherland. Prossegueix l'any 1992 amb una romance, mal rebuda, Horitzons Llunyans - portada pel tàndem de méga-estrelles del deceni Tom Cruise / Nicole Kidman - però reprèn amb la crítica per a la comèdia dramàtica El Periòdic, l'any 1994.

Abandona el deceni fent un clin d'ull a la televisió amb la sàtira En directe sobre Edtv, sortida l'any 1999.

Entre adaptacions i biopics (anys 2000)

El realitzador l'any 2008 a Roma, sobre el rodatge d'Àngels & Dimonis.

En efecte, després d'haver signat la comèdia familiar popular que és l'adaptació El Grinch l'any 2000, reprengui amb el registre dramàtic dos anys més tard.

La consagració crítica del cineasta intervé l'any 2002 quan rep l'Oscar del millor realitzador en el moment de la 74e cerimònia de les Oscars per a Un home d'excepció, que assolirà igualment l'Oscar del millor film. El film és un biopic de John Forbes Nash (interpretat per Russel Crowe), un gran matemàtic sofrint d'esquizofrènia paranoïde. La seva mediatització és llavors a so omple : Assegura ell mateix la seva veu a diversos episodis de la sèrie Els Simpson l'any 1998, 1999 i 2002.

L'any 2003, s'aventura sobre el terreny del western amb Les Desaparegudes, portat per Cate Blanchett i Tommy Lee Jones, que no convenç ni la critica, ni el públic. Del costat de la televisió, produeix l'any 2003 la comèdia televisada Arrested Development (sèrie televisada), creada per Mitchell Hurwitz. El cineasta llesta igualment la seva veu al narrador del programa Les crítiques són bones, però les fluixes audiències contribueixen a la parada del programa l'any 2006, a l'extrem de tres estacions.

L'any 2005, el tàndem Ron Howard / Russel Crowe es reforma per a un altre biopic, De l'ombra a la llum, que marca també la tornada del primer a l'escriptura. Les crítiques són bones

Howard accepta a continuació un projecte obertament comercial : l'adaptació de Da Vinci Codi, el best-seller de Dan Brown, previst per a la fi de l'any 2006. Aquest projecte li permet trobar per a una tercera vegada Tom Hanks, aquesta vegada al paper del personatge principal Robert Langdon. L'adaptació fa l'obertura de la 59e Festival de Cannes i assoleix un gran èxit al box-oficina (550 Milió $), el més gros èxit del realitzador. No obstant això el film rebrà crítiques desastroses, les més dolentes de la seva carrera

L'any 2008, ve defensar un film més intimista : el biopic Frost/Nixon : l'hora de veritat, adaptat de la peça de teatre de Peter Morgan. Aquest assaig li permet lliurar un thriller polític contant l'afrontament televisiu entre el president Americà Richard Nixon i el presentador David Frost i reprèn de manera espectacular amb la crítica.

El deceni es va concloure tanmateix amb la continuació de Da Vinci Codi : una adaptació del romànic Àngels i Dimonis, igualment signat Dan Brown. És un nou èxit al box-oficina en detriment dels crítics molt mediocres

Debilitació crítica (anys 2010)

Amb el seu col·laborador, el productor Brian Grazer, a l'abril 2011.

Els anys 2010 són marcades per diversos fracassos Sol el gènere del biopic li permet encara una vegada de distingir-se

L'any 2011, la comèdia El Dilema és un flop crític i comercial, que no reemborsa fins i tot pas el seu pressupost. El cineasta persisteix a la comèdia, però aquesta vegada televisada, en co-produint una quarta estació de Arrested Development, llançada l'any 2013 per la plataforma Netflix.

L'any 2015, realitza el blockbuster d'aventures Al cor de l'oceà, que és tanmateix ràpidament considerat com un fracàs. La presència de l'estrella montante Chris Hemsworth no li porta pas sort, malgrat una col·laboració fructífera dos anys per endavant : Rush Aquest llargmetratge li permet filmar curses de Fórmula 1, tot contant la famosa rivalitat entre els pilots austríac Niki Lauda i britànic James Hunt als anys 1970. El film és aclamat per la premsa, les receptes són satisfactòries, malgrat una distribució limitada

L'any 2016, prossegueix la saga de les aventures de Robert Langdon amb el thriller esotèric Inferno, adaptat del romànic éponyme sortit l'any 2013. Les crítiques són tan dolentes com per al precedent opus

A l'estiu 2017, serà el president d'honor de la 13a edició del Festival 'Un Realitzador a la Ciutat' a Nîmes.

Al juny 2017, dos dies després que Lucasfilm anunciï el renvoi de Phil Lord i Chris Miller, Ron Howard és dit per reprendre la realització del film sobre Han Solo sortit al maig 2018.

Al juliol 2018, és anunciat per dirigir el pilot de 68 Whiskey, l'adaptació televisiva d'una sèrie israeliana titulada Charlie Golf One.

Filmografia

Actor

• 1959 : La Quarta Dimensió (sèrie TV), episodi Recordar d'infantesa (Walking Distància) : El petit que juga als billes
• 1959 : El Viatge (The Journey), de Anatole Litvak : El petit Billy Rhinelander
• 1960 - 1968 The Andy Griffith Xou de Sheldon Leonard (sèrie TV - 114 episodis) : Opie Taylor
• 1961 : Five Minuts to Live (Five Minuts to Live), de Bill Karn : Bobby Wilson
• 1963 : Cal casar papà (The Courtship of Eddie's Father), de Vincente Minnelli : Eddie Corbett
• 1965 : Poble of the Giants, de Bert I. Gordon : Genius
• 1969 : Land of the Giants/Al país dels gegants (sèrie TV), d'Irwin Allen : Jodar the little genius
• 1971 - 1972 : Ah! Quina família (The Smith Family) (sèrie TV) : Bob Smith
• 1971 : El País salvatge (The Wild Country), de Robert Totten : Virgil Tanner
• 1973 : American Grafit, de George Lucas : Steve Bolander
• 1973 : Happy Mother's Day, Love George, de Darren McGavin : Johnny
• 1974 : De la sang al pols (The Spikes Banda), de Richard Fleischer : Els Richter
• 1974 - 1980 : Happy Days (Happy Days) (sèrie TV) : Richie Cunningham
• 1976 : A ple gas (Eat My Dust), de Charles B. Griffith : Hoover Niebold
• 1977 : L'Últim dels gegants (The Shootist), de Don Siegel : Gillom Rogers
• 1978 : Deixeu anar els bolides (Grand Theft Auto), de Ron Howard
• 1979 : American Grafit, la continuació (More American Grafit), de Bill L. Norton : Steve Bolander
• 1981 : Fire es the Mountain, telefilm de Donald Wrye : Lee Mackie
• 1998 : Welcome to Hollywood d'Adam Rifkin i Tony Markes : ell mateix
• 2001 : Osmosis Jones, de Bobby i Peter Farrelly : Tom Colonic (veu)
• 2003 - 2006, a continuació 2013 : Arrested Development, creada per Mitchell Hurwitz, i de la qual Ron Howard és el productor : Narrador (totes les estacions), a continuació ell mateix (últim episodi de l'estació 3 i estació 4)
• 2016 : The Odd Parella creada per Matthew Perry i Danny Jacobson : Stanley
• 2016- : This Is Us, creada per Dan Fogelman : ell mateix

Llargs metratges

• 2013 : How the Grinch Stole Christmas
• 2015 : Al cor de l'oceà (In the Heart of the Sea)
• 2016 : Inferno
• 2018 : Solo: A Estrella Wars Story

[[Categoria:Actors estatunidencs]] [[Categoria:Pel·lícules dirigides per Ron Howard]] [[Categoria:Guanyadors del premi Oscar al millor director]] [[Categoria:Directors de cinema estatunidencs]]