Usuari:Paz1976/proves/Victorina Durán
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Paz1976. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Victorina Durán (Madrid, 12 de desembre de 1899 - ibid. 10 de desembre de 1993) fou una escenògrafa i figurinista espanyola, catedràtica d'Indumentària i Escenografia del Conservatorio Nacional, pintora avantguardista associada al surrealisme dels anys vint i trenta. Després del seu exili a l'Argentina, fou directora del Teatro Colón de Buenos Aires.[1][2]
Biografia[modifica]
Nascuda a una família burgesa, tradicionalista i culta (propietaris de l'abonament número 1 del Teatro Real), Victorina fou una filla d'una ballarina d'aquest teatre i un militar de professió. A l'ésser rebutjat per la família la seva voluntat de ser actriu es va consolar amb estudiar dibuix i pintura. Paradoxalment, això la duria a conèixer i intimar amb personatges com Salvador Dalí, Remedios Varo, Maruja Mallo i Rosa Chacel. Així, després de completar els seus estudis en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid entre 1917 i 1926, guanyà l'any 1929 la càtedra d'Indumentària i Art Escenogràfic, fou la primera dona que obtení aquest càrrec a Espanya.
Abans d'accedir a aquest càrrec, Victorina destacà com artista de bàtik, que prové de l'illa de Java i consisteix en pintar teles aplicant diverses capes de cera i de tint, amb la qual va obtenir importants premis tant a nivell nacional com a l'exterior i va formar part de la delegació espanyola a la Gran Exposició d'Arts Decoratives de París de 1925.[3] Un any després, formà part del grup de dones intel·lectuals i artistes, reunit per María de Maeztu per fundar el Lyceum Club Femenino de Madrid (context en el qual fou una peça clau en el desenvolupament del Círculo Sáfico de Madrid).[4][5]
A més a més, treballà amb Rivas Cheriff en la creació del TEA (Teatro Escuela de Arte) de Madrid, i realitzà vestuaris i decorats per a les companyies de Margarida Xirgu, Federico García Lorca i Irene López de Heredia; també creà ambientacions i decorats per diverses pel·lícules espanyoles de l'època.[1]
Com a decoradora i escenògrafa de l'escena espanyola de la dècada de 1930, Victorina s'alliberà de "l'arqueologisme de l'escola naturalista", tot creant una innovadora barreja d'"avantguarda i costumbrisme popular". Escribí respecte a les seves idees estètiques renovadores en una sèrie d'articles, publicats en els diaris ''La Voz'' i ''La Libertad'', entre 1935 i 1936, sota el títol genèric Escenografía y vestuario.
Després d'esclatar la guerra civil espanyola, al 1937 acompanyà a Margarida Xirgu al seu exili americà i residí a l'Argentina. En aquest país va desenvolupar de forma simultània el càrrec de directora artística dels teatres Colón i Cervantes i, en col·laboració amb Susana Aquino inspirà la creació ''La Cuarta Carabela'', Agrupación Hispánica de Siete Artes, i el Grupo Teatro Indígena, i va col·laborar com figurinista amb la coreògrafa Mercedes Quintana.[6]
Com a pintora exposà a l'Uruguai, Brasil, Xile, Alemanya, França, entre d'altres països.[7]
Trencà el seu exili al 1949 per col·laborar amb Dalí a l'obra Don Juan Tenorio que dirigí Luis Escobar Kirkpatrick en el Teatro Nacional de España. A partir d'aquesta data, viatjà amb freqüència a Europa (en especial a París i a Madrid), i a la dècada de 1980 es va instal·lar de forma definitiva a la capital espanyola.[7]
Morí a Madrid als 93 anys d'edat. En el seu epitafi figura la següent llegenda: «No sé si habré dejado de amar por haber muerto o habré muerto por haber dejado de amar». En les seves memòries deixà expressada la seva «apasionada militancia en el lesbianismo en el contexto de una España rancia e intolerante».[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Tortajada, Javier Huerta Calvo, Emilio Peral Vega, Héctor Urzáiz. Teatro español (de la A a la Z). Pozuelo de Alarcón (Madrid): Espasa, 2005. ISBN 9788467019698..
- ↑ «ABC (Madrid) - 14/12/1993, p. 104 - ABC.es Hemeroteca» (en castellà). [Consulta: 10 gener 2018].
- ↑ «Desconocidas & Fascinantes: Victorina Durán, una vida entre bastidores por Carrie Romero». [Consulta: 10 gener 2018].
- ↑ Carretón Cano, Vicente «Victorina Durán y el círculo sáfico de Madrid. Semblanza de una escenografía del 27». El Maquinista de la generación, 9, 2000, pàg. 4-20. ISSN: 1577-340X.
- ↑ País, Ediciones El «Entrevista | "Tener referentes serios de lesbianas elimina estereotipos"» (en castellà). EL PAÍS, 06-12-2007.
- ↑ «Rueda de fuego de Roberto Levillier en Alternativa Teatral» (en castellà). [Consulta: 10 gener 2018].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Victorina Durán» (en castellà). Concha Mayordomo.
Enllaços extens[modifica]
- Eva Moreno Lago :: “Victorina Durán: figurinista y surrealista en el teatro español del ´27”