Usuari:Planiol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari) 1970 – 1973

El grup forma part de la generació del teatre independent, per bé que inicialment va néixer a l’aixopluc de la Universitat de Barcelona, essent una alternativa al Teatro Universitario de Cámara (TUC) que feia teatre en castellà. Va produir 6 espectacles: Dins un gruix de vellut, Un bagul groc per a Nofre Taylor, Facem comèdia, Cap cap pla cap el cap del replà i Els pledejaires. El muntatge A punt de pesta no es va arribar a estrenar per culpa de la censura

Història[modifica]

Aquest grup el va fundar Frederic Roda Fàbregas. L’embrió del projecte es va gestar al col·legi Verge de Núria, on Frederic Roda va anar a fer una substitució d’unes classes de teatre que impartia l’Ernest Serrahima. Allí va conèixer la Divina Ayuso, la Sylvia Iñíguez i la Xell Guimet, que posteriorment van formar par del grup. També s’hi van afegir l’Albert Díaz i el Pepe Rubianes.

En aquella època el teatre universitari es feia en castellà. Frederic Roda va suggerir a Ricard Salvat de crear un grup de teatre en llengua catalana. Tots dos van parlar amb el rector Fabià Estapé per tal de crear un grup d’investigació teatral. La disposició va ser bona, però no es va arribar a concretar res. Així és que Frederic Roda va reunir gent diversa per fundar el grup. Hi havia universitaris i gent que no ho era.

El grup va disposar d’un local d’assaig gràcies a la generositat de la família Barberà, que va cedir el seu garatge del passatge Sant Antoni Abad. La seu o lloc de reunió va ser el pis de la família Roda, que tenien a l’avinguda Infanta Carlota i on només vivien els tres germans més grans de la família.

Per al primer muntatge es va triar el dramaturg de Sa Pobla, Mallorca, Alexandre Ballester, amb el qui es va establir una bona química i que, en certa manera, va esdevenir l’autor de capçalera, ja que dels 5 muntatges fets pel grup, quatre eren de la seva autoria, i fins i tot un que la censura se’l va carregar.

El 2014, quatre membres del grup: Carme Barberà, Meritxell Guimet, Marta Mas i Ignasi Roda van escriure el llibre NGTU. Del teatre universitari al teatre independent, editat per l’associació ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona)

Muntatges[modifica]

1970 Dins un gruix de vellut, d’Alexandre Ballester. Estrenada a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UB, el 23 de desembre del 1970

1971 Un bagul groc per a Nofre Taylor, d’Alexandre Ballester. Estrenada a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UB, el 18 de desembre del 1971

1972 Facem comèdia, d’Alexandre Ballester. Nova versió de Dins un gruix de vellut. Aquesta obra va entrar en una gira d’estiu a més d’una vintena de localitats

1972 A punt de pesta, d’Alexandre Ballester. Aquest espectacle no es va arribar a estrenar per culpa de la censura

1972 Cap cap pla cap al cap del replà, d’Alexandre Ballester. Estrenada a la pista de bàsquet del Joventut de Badalona, el març del 1972. Havia de ser un espectacle per a tots els públics i la censura el va qualificar per a majors de 18 anys.

1973 Els pledejaires, de Jean Racine, traduïda per Feliu Aleu (pseudònim de l’escriptor Jaume Gras i Vila, cofundador de l’ADB). Estrenada a la plaça Porxada de Granollers, el juny del 1973.

Membres i col·laboradors del grup NGTU[modifica]

Beatriu Alabart, Violeta Alonso, Frederic Amat, Ramon Andreu, Divina Ayuso, Damià Barbany, Carme Barberà, Joan Barril, Pep Boldú, Araceli Bruch, Jesús Burget, Isabel Calbet, Carme Cañadell, Jordi Carbonell, Albert Díaz, Eduard Domingo, Jordi Faura, Rosa Férez, Manel Foraster, Antoni Garcia, Meritxell Guimet, Fernando Huici, Sylvia Iñíguez, Ester Lupresti, Just Martínez, Marta Mas, Montse Mirabet, Judith Mitchell Ward, Jaume Nadal, Joan Ollé, Pol Pijoan, Claudi Puchades, Octavi Quintana, Carme Ricart, Frederic Roda, Àlvar Roda, Ignasi Roda, Jose Luís Rodríguez, Cesáreo Rodríguez Aguilera, Joan Romeu, Quico Romeu, Pepe Rubianes, Ferran Sagarra, Anna Sagristà, Pep Sais, Antoni Salgot, Mar Targarona, Rafel Vidal, Xavier Vidal Folch, Pep Vila, Carles Viladàs, Viky Villan.