Usuari:Raymond Daudel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRaymond Daudel
Biografia
Naixement 2 de febrer de 1920
Paris, França
Mort 20 de juny de 2006(2006-06-20) (als 86 anys)
Ivry-sur-Seine, França
  President a l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts, Salzburg, Àustria
  President honorari a l'Acadèmia Internacional de Ciència Quàntica Molecular, Menton, França
  Fundador del Centre de Química Teòrica de França (CCTF)
  Director del Centre de Mecànica Aplicada de Ones (CMOA) del CNRS
  Professor a La Sorbona
Dades personals
Nacionalitat França
Activitat
Ocupació Químic teòric, Químic quàntic
Premis

Biografia[modifica]

Raymond Daudel (Paris, 2 de febrer de 1920 – † Ivry-sur-Seine, 20 de juny de 2006) va ser un químic i físic quàntic francès, pioner, juntament amb Bernard Pullman, de la química quàntica a França.

En 1942 es va llicenciar en enginyeria en l'École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris (ESPCI). Després es va convertir en l'assistent de Irène Joliot-Curie a l'Institut Curie, qui en aquell temps era professora de Química a La Sorbona, i Antoine Lacassagne, professor de medicina al Collège de France, conegut per descobrir els efectes carcinògenics de les hormones femenines. Aquests dos supervisors eren co-directors del Institut del Radi (actualment part del Institut Curie). Al 1944, mentre donava suport ambdós investigadors en l'aplicació dels elements del radi en el tractament de tumors malignes, Raymond Daudel va llegir la Tesi Doctoral en ciències sobre la separació d'isòtops químics d'elements radioactius mitjançant bombardeig de neutrons.

El mateix any va fundar el Centre de Química Teòrica de França (CCTF) per tal de fomentar la investigació científica sobre les aplicacions de la mecànica ondulatòria en la química i en la medicina, amb el suport dels principals científics (Irène Joliot-Curie, Antoine Lacassagne i Luois de Broglie, premi Nobel al 1929 pel descobriment de les ones de matèria).

El 1945 va introduir, amb el físico-químic francès Alberte Pullman, la noció d'índex de valència lliure, que estableix la relació entre la densitat dels electrons al voltant dels nuclis i la vida mitjana del radio elements.

El 1954, el CCTF va convertir-se en l'Institut de Mécanique Ondulatoire Appliquée à la Chimie et à la Radioactivité, sota el patrocini del Centre Nacional de la Recherche Scientifique (CNRS), que el 1957, va passar a denominar-se Centre de Mecànica Ondulatòria Aplicada (CMOA) amb Luois de Broglie com a President. En el 1962 el CMOA del CNRS va transferir la seva localització prop de l'Institut Blaise-Pascal. En aquesta institució Daudel, Roland Lefebvre i Carl Moser van escriure el primer llibre de text en química quàntica (Quantum Chemistry: Methods and Applications [1]) molt usat en les universitats americanes.

Raymond Daudel era Cavaller de la Legion of Honor i Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit de França. Va esdevenir President de l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts i President honorari a l'Acadèmia Internacional de Ciència Quàntica Molecular de Menton (França) on, al 1973, va organitzar el Primer congrés de química quàntica.

L'any 1984 va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.[2]

Contribucions[modifica]

Les seves principals contribucions es relacionen a la naturalesa de l'enllaç químic i la desintegració de certs nuclis radioactius.

El 1945 introdueix, juntament amb el químic i físic francès Alberte Pullman, la noció d'índex de valència lliure. També estableix la relació entre la densitat dels electrons al voltant dels nuclis i la vida mitjana dels radio elements.

Daudel també va a apropar la física al camp de la medicina, contribuint a la anàlisi dels mecanismes de la carcinogènesi, així com en el desenvolupament d'algunes aplicacions de la medicina nuclear (incloent la radioteràpia) que actualment s'utilitzen en el tractaments de certs càncers.

Obres originals en francès i anglès[modifica]

  • 1943 - amb Robert Potier: La chimie théorique et ses rapports avec la théorie corpusculaire moderne, Paris: Hermann et Cie
  • 1946 - amb Pascaline Daudel: Atomes, molécules et lumière, Paris: La Jeune Parque
  • 1947 - Altérations des périodes radioactives sous l'influence des méthodes chimiques, Rev. Sci. 85, 162
  • 1952 - Relation entre les propriétés radioactives des noyaux et la structure chimique des molécules qui les renferment, J. Physique 13, 557-562
  • 1954 - amb S. Odiot: Relation entre le volume occupé en moyenne par un électron dans le cortège d'un atome et le potentiel électrique moyen régnant dans ce domaine, Compt. Rend. Acad. Sci. 238, 1384-1386
  • 1956 - Les Fondements de la Chemie Theórique, Paris: Gauthier-Villars
  • 1966 - amb Pascaline Daudel: Chemical Carcinogenesis and Molecular Biology, New York: Interscience Publishers
  • 1966 - Electronic structure of molecules; diatomic molecules, small molecules, saturated hydrocarbons, conjugated molecules, moleculesof biochemical interest, Oxford, New York: Pergamon Press
  • 1967 - Theorie Quantique de la Réactivité Chimique, Paris: Gauthier-Villars
  • 1967 - amb Lefebvre, R., Moser, C.:Quantum Chemistry: Methods and Applications, International Arts and Science Press
  • 1973 - Le Chemie Quantique, Paris: Broché
  • 1973 - Quantum Theory of Chemical Reactivity, Springer
  • 1974 - Quantum Theory of the Chemical Bond, Springer
  • 1975 - amb Chalvet, Odilon; Diner, Simon; Malrieu, Jean Paul: Atoms and Molecules in the Ground State, Berlin: Springer
  • 1976 - Localization and Delocalization in Quantum Chemistry, Springer, Berlin
  • 1978 - Localization and Delocalization in Quantum Chemistry, Springer, Berlin
  • 1981 - Vision moléculaire du Monde, Hachette
  • 1983 - amb G. Leroy, D. Peeters, M. Sana: Quantum chemistry, Wiley
  • 1991 - L'Empire des Molécule, Hachette
  • 1992 - L'Empire des Molécule, Hachette
  • 1994 - amb Luc Montagnier: Le SIDA (AIDS), Flammarion

Referències[modifica]

  1. Daudel, Raymond [et al]. Quantum Chemistry: Methods and Applications. New York: Interscience Publishers, 1959. 
  2. Daudel, Raymond, «Raymond Daudel : Discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a la sala d'actes d'aquest rectorat el dia 4 d'octubre de l'any 1984.» (en ca). Doctor honoris causa (Universitat Autònoma de Barcelona), 1984.

Enllaços externs[modifica]