Usuari:Tallaferro/Laboratori:Catalunya Nord

Catalunya del Nord

(En detall) (En detall)
Localització
Dades estadístiques
Capital	Perpinyà
Sotscapitals	Ceret Prada
Superfície	4.116 km2
Població (1999)	392.803 hab.
Densitat (1999)	95 hab./km2
Districtes	3
Cantons	31
Municipis	226
President del Consell General	Christian Bourquin

Catalunya Nord (o del Nord) és el nom popular que reben el conjunt de comarques històriques de parla catalana (el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i l'Alta Cerdanya) i que havien format part del Principat de Catalunya fins a la signatura del Tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659), que cedia aquestes comarques a l'administració francesa.

Actualment, aquestes comarques, juntament amb la Fenolleda (de parla occitana) constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées Orientales en francès) que alhora s'engloba dins de la regió anomenada Llenguadoc-Rosselló (Languedoc-Roussillon).

Geografia

Foto del Canigó feta des de la carretera que porta a l'aeroport de Perpinyà (a Ribesaltes).

La Catalunya Nord ocupa principalment la part oriental dels Pirineus (tal com indica el nom del departament) extenent-se per la plana del Rosselló fins a arribar al nord, on les Corberes el separen de l'Aude, i al sud, el massís de l'Albera el separa de l'Alt Empordà. Limita a l'oest amb Andorra i a l'est amb la Mar Mediterrània. Els rius Tet, Tec i l'Aglí travessen la Catalunya Nord d'oest a est paral·lelament un a l'altre. Els massissos del Carlit (2.921 m) i del Canigó (2.785 m) destaquen a la zona per la seva gran alçada.

Organització territorial

Existeixen 6 comarques històriques, encara que l'actual divisió administrativa del departament és diferent.

Divisió comarcal

La divisió comarcal de la Catalunya Nord més acceptada es basa en el treball de Norbert Font i Sagué a Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya on tracta conjuntament tant la Catalunya Nord com el Principat i també el nord de la Franja de Ponent. Aquest projecte de divisió comarcal va ser premiat als Jocs Florals del 1897.

Comarques de la Catalunya Nord per Norbert Font i Sagué

Posteriorment, totes les divisions que es van proposar partiren d'aquesta, com la proposta feta per Joan Becat a Atlas de Catalunya Nord, el 1977 on restituïa al Rosselló aquelles subcomarques meridionals que Font i Sagué havia atribuït al Vallespir. Hi podem veure la inclusió de la Fenolleda que forma part del departament dels Pirineus Orientals des de la seva creació el 4 de març de 1790.

Comarques de la Catalunya Nord per Joan Becat

Aquesta és l'última divisió comarcal proposada i la que actualment s'accepta com a vàlida.

D'aquesta manera, la Catalunya Nord queda organitzada en 5 comarques que formen juntament amb la Fenolleda el departament dels Pirineus Orientals:

• el Rosselló amb 92 municipis, dels quals Perpinyà n'és el cap de comarca.
• el Vallespir amb 21 municipis, dels quals Ceret n'és el cap de comarca.
• el Conflent amb 53 municipis, dels quals Prada n'és el cap de comarca.
• el Capcir amb 7 municipis, dels quals els Angles n'és el cap de comarca.
• l'Alta Cerdanya amb 27 municipis, dels quals Font-Romeu n'és el cap de comarca.
• la Fenolleda amb 28 municipis, dels quals Sant Pau de Fenollet n'és el cap de comarca.

Comarques de la Catalunya Nord

Divisió actual

Districtes del departament dels Pirineus Orientals

La divisió administrativa actual correspon al model francès. Des de la Revolució Francesa que la Catalunya Nord està continguda al departament dels Pirineus Orientals (Pyrénées Orientales en francès), creat el 4 de març de 1790.
Aquest departament està subdividit en tres districtes (o Arrondissements) que alhora es troben dividits en cantons i aquests en comunes o municipis.

Cantons del departament dels Pirineus Orientals

• Districte de Prada de Conflent amb 6 cantons:
  • cantó de Montlluís
  • cantó d'Oleta
  • cantó de Prada
  • cantó de Sallagosa
  • cantó de Sornhan (Sornià en català)
  • cantó de Vinçà

Cantons de la vila de Perpinyà

• Districte de Perpinyà amb 20 cantons:
  • cantó de Canet de Rosselló
  • cantó de la Costa Radiant (amb capital a Sant Cebrià de Rosselló)
  • cantó d’Elna
  • cantó de la Tor de França
  • cantó de Millars
  • cantons de Perpinyà: enumerats de l'1 al 9.
  • cantó de Ribesaltes
  • cantó de Sant Esteve del Monestir
  • cantó de Sant Llorenç de la Salanca
  • cantó de Sant Paul de Fenolhet (Sant Pau de Fenollet en català)
  • cantó de Tuïr
  • cantó de Toluges

• Districte de Ceret amb 5 cantons:
  • cantó d’Argelers
  • cantó d’Arles
  • cantó de Ceret
  • cantó de la Costa Vermella (amb capital a Portvendres)
  • cantó de Prats de Molló

En total hi ha 3 districtes, 31 cantons i 226 municipis

Història

És evident que abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya. Encara que aquest fet es trencà a partir del Tractat dels Pirineus, en què aquesta part del Principat emprania una història diferenciada:

Tractat dels Pirineus

A conseqüència de la signatura per part del rei del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, sense la preceptiva convocatòria de Corts, fou cedida a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats i els hi ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts del 1702.

Alguns anys després, el 1700, hi va ser prohibit l'ús de la llengua catalana en qualsevol acte i document oficial per un edicte reial. Des de llavors va quedar prohibida, com encara ho és a l'actualitat. També van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, cònsols, etc.) malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les.

A la Cerdanya fins el 1802 la frontera eclesiàstica tampoc corresponia a la frontera real: del bisbat d'Urgell depenien els trenta-tres pobles de la Cerdanya francesa.

Bressol de Catalunya

La nissaga dels comtes reis catalanoaragonesos es va iniciar a la Catalunya del Nord: al poble de Rià (antigament Arrià), prop de la vila de Prada, al Conflent.

Creació del departament

El departament dels Pirineus Orientals, va ser creat el 4 de març de 1790 en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789. Logotip del Consell General dels Pirineus Orientals Dues dates permeten comprendre millor la història d'aquest departament :

• 1258 : el tractat de Corbeil estableix una frontera entre Occitània i els territoris de la Corona catalano-aragonesa, situada a les Corberes, quedant així les comarques del Rosselló, Capcir, Cerdanya i Vallespir a la banda catalana i la Fenolleda a la banda occitana.

• 1659 : La frontera política actual queda definida (eliminant la del 1258) pel Tractat dels Pirineus. Les comarques nord-catalanes passen a administració francesa amb l'excepció de la vila de Llívia.

Malgrat la creació del departament el 1790, la rivalitat, més o menys amistosa segons les èpoques, s'ha continuat mantenint entre les dues identitats. Els catalans de la zona utilitzaven el terme pejoratiu de gavatxos per designar els occitans de la Fenolleda. Actualment aquest mot és utilitzat pels catalans de la Catalunya Sud per designar (també pejorativament) les persones d'origen francès.

Al segle XIX, les Pirineus Orientals van ser un dels departaments més republicans de França, en part gràcies a la presència de Francesc Aragó, home polític i savi nascut a Estagell.

Llengua

Va ser el reial decret francès de Lluís XIV del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicació de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'ús de la llengua catalana en documents oficials, notarials, i altres. sota pena d'invalidar el seu contingut. Des d'aleshores, el francès continúa essent l'única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic. Recentment, l'Estat francès ha modificat la seva constitució afegint al seu article 2 la langue de la République est le français ("la llengua de la república és el francès"). Aquest article s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català en l'administració.

Economia

L'economia del departament descansa|reposa tradicionalment sobre l'agricultura, dominada per l'arboricultura (nombrosos horts de presseguers, d'albercoquers i de cirerers), l'horticultura (amanides, carxofes sobretot) i la viticultura. En aquest àmbit|domini, les Pyrénées-Orientals se són distingits per una important producció de VDN (vins dolços|suaus naturals), amb quatre denominacions prestigioses : Banyuls, Maury, Rivesaltes, Masqat|Muscat de Rivesaltes, sense comptar el Byrrh, elaborat als cellers de Thuir. Es produeixen també nombrosos vins secs AOC, vermells sobretot, del qual la denominació Collioure és sens dubte la més coneguda.

La cria|ramaderia, en retrocés durant diversos decennis, sembla trobar una nova vitalitat, en particular a nivell dels bestiars (producció de carn de vedell Rosada de les Pyrénées).

Cal tanmateix precisar que a penes més de 8 000 persones, si s'exceptuen els estacionals, viuen de l'agricultura. Les empreses industrials són poc nombroses, i no poden constituir un recurs suficient per al departament, que coneix una important taxa d'atur (més d'un 15% de la població activa). La majoria de la població treballa en el sector terciari (administració, serveis, distribució, turisme). El padró de 1999 donava les xifres següents en la repartició dels actius :

* agricultura : 8 227
* indústria : 10 389
* construcció : 8 460
* terciari : 97 673

Demografia

El departament compta prop de 400 000 habitants. La ciutat de Perpiñán reagrupa més d'un quart seu sola, i més d'un terç amb els seus afores. És l'única ciutat important, i les principals petites ciutats són Canet-en-Roussillon, Cabestany, Saint-Estève (Sant Esteve del Monestir, en català), Rivesaltes(Ribesaltes), Saint-Laurent-de-la-Salanque(Sant Llorenç de la Salanca), Bompas, Saint-Cyprien (Sant Cebrià), Argelès-sud-Mer (Argelers), Thuir (Tuïr)-, Céret(Ceret), Elne (Elna) i Prades (Prada), que n'explica cada una entre 6 000 i 10 000 habitants. El districte de Perpiñán (Perpinyà), amb 287 272 habitants, és el que explica a més d'habitants en el departament. En efecte, els dos d'altres, els districtes de Céret i de Prades, expliquen respectivament 66 624 habitants i 38 907 habitants.

El repartiment per grups d'edat mostra un número relativament elevat de persones majors de 60 anys i més (29% de la població contra 21,3% per al conjunt de França).

Aquesta vellesa de la població té per conseqüència un índex de mortalitat superior al dels naixements. Tanmateix la població és en augment constant des de fa diversos decennis gràcies a un saldo migratori clarament positiu. El departament atreu en particular jubilats gràcies al seu clima agradable, la qual cosa contribueix alhora a l'augment de la població i al seu envelliment. L'evolució de la població ha estat la següent:

• 1954 : 230.285 habitants
• 1975 : 299.506 habitants
• 1982 : 334.557 habitants
• 1990 : 363.796 habitants
• 1999 : 392.803 habitants
• 2005 : 412.685 habitants

Ensenyament

Ensenyament francès. Prohibició del català. Escoles Bressola. Història.

Clima

El clima, de tipus mediterrani, permet tenir hiverns relativament dolços, sent les caigudes de neu molt rares en plana. Els estius són sovint molt calents. Els vents interpreten un gran paper, en particular la tramuntana, vent del nord-oest, equivalent català del mistral, que assoleix freqüentment velocitats superiors a 100 km/h El vent marí porta per la seva part la pluja.

Cultura

La cultura catalana continua sent molt vivaç, fins i tot si els joves són bastant poc nombrosos que parli la llengua. Les nombroses concentracions populars (aplecs) tenen lloc en el departament, i els balls tradicionals estan allà molt apreciats, en particular la sardana. Tots els anys té lloc a Prades (Prada), la Universitat catalana d'Estiu (Universitat Catalana de Estiu). La llengua catalana s'ensenya a les escoles primàries, els liceus i els col·legis, a la universitat, així com en escoles on l'ensenyament no es fa més que a llengua catalana (escoles primàries la Bressola i Arrels, col·legis col·legi comte Guifrè).

Diversos grans pintors han vingut viure a Roussillon al principi del segle XXe, o bé a Céret, o bé a Collioure (Cotlliure). És en gran part a Collioure, on s'han quedat Henri Matisse i André Derain, on ha nascut el fauvismo. El cubisme s'és quant a ell desenvolupat a Céret, freqüentat per Pablo Picasso i Georges Braque a partir de 1911. Aristide Maillol ha nascut en aquest país i s'ha quedat allà, esculpint sobre el tema de la dona. Céret protegeix avui un important museu d'Art modern, fundat el 1950 per Piedra Morena. Les nombroses manifestacions culturals tenen lloc cada any, sobre tot el festival fotogràfic Visado per a la imatge a Perpiñán i el festival Pablo Casals (música clàssica) en Saint-Michel-de-Cuixa, a prop de Prades.

Esports

Rugbi - USAP

Enlaços externs

• Aire Nou de Bao - Entitat de promoció i defensa de la llengua i la cultura catalanes
• Vilaweb Catalunya Nord
• Ajuntament de Perpinyà
• Ajuntament d'Argelers de la Marenda
• Ajuntament de Banyuls de la Marenda
• Ajuntament - Oficina de Turisme d'Elna
• Vila de Sureda
• Ajuntament de la Roca d'Albera
• Catalunya-Nord.com
• Toponímia dels noms de municipis de la Catalunya Nord
• Associació de la Porta dels Països Catalans
• Escoles La Bressola
• Escoles La Bressola
• Editorial del Trabucaire
• Editorial del Trabucaire
• ARRELS (Associació Arrels, Ràdio Arrels i Escola Arrels)
• Ràdio Arrels (Associació Arrels)
• Ràdio Arrels (en directe)
• Casal Jaume I d'Arrià (Rià)
• Blues de Picolat
• Llibreria Catalana (Perpinyà)
• Revista Mil Dimonis
• El Petit Llibre de Catalunya Nord
• Llibre: Qui som els catalans del nord?
• Assemblea Nord-Catalana (A.N-C)