Columbia Films[modifica]

^{Companyia distribuïdora de cine nord-americana}

Columbia Films és una distribuïdora nord-americana. Va ser fundada per una unió de productors a l'entorn de Jack Cohn i Harry Cohn el 1924 com a Columbia Pictures Corporation.

Història[modifica]

Columbia Films es fundà l'any 1919 amb el nom de CBC Sales Corporation per part de Joseph Brandt. Quan Brandt es separà l'any 1924, la companyia es transformà en Columbia, presidida per Harry Cohn fins que va morir el 1937.

Els seus films van ser introduïts a l'Estat Espanyol per Cinematogràfica Verdaguer de Barcelona al 1928, però el 1930 passaren a ser a ser exclusiva de Príncipe Films. Aquesta cedí la concessió a Renacimiento Films de Madrid, representada a Barcelona per Modest Pascó i Vilalta.

Cap al 1932, el material de la Columbia fou representat per la United Artist (Artistes Associats) fins que al 1933, n'assumí l'activitat la Compañía Industrial del Film Español (CIFESA).

Finalment, el 1935 Columbia Films obrí oficines pròpies a Barcelona, on residí la central (Avinguda Diagonal) i amb sucursals a Madrid, València, Bilbao, Sevilla i La Coruña.

B.J.Gotlieb, en nom de la Columbia espanyola, presentà la casa a la premsa barcelonina amb la projecció d'Una nit d'amor (One night of love, 1934, Victor Schertzinger) i Tota la ciutat en parla (The Whole Town's Talking, 1935, John Ford; en castellà: Pasaporte a la Fama).

El primer gerent fou Armando Máñez Alòs (València, 1900 - Barcelona 1953). Després de la guerra s'instal·là al carrer d'Enric Granados. Quan morí Máñez, el president de la companyia, Joseph A.McConville, decidí posar al seu lloc Emilio López Pérez, sota la direcció del qual la firma hagué de tancar totes les oficines espanyoles, per ordre del govern franquista com a protesta per l'edició d'Heus aquí un cavall bai (Behold a Pale Horse, 1964, Fred Zinnemann), film que es considerà una ofensa a la dignitat nacional.

La cinta que s'estrenà el 1979 amb el títol de Y llegó el día de la venganza, explica la historia d'un antic combatent republicà que en tornar a Espanya després de la guerra és abatut per les forces policials franquistes. Arran d'aquest fet, la presència de Columbia a l'Estat quedà reduïda a un despatx a Madrid, amb López com empleat gairebé únic, i els seus films foren distribuïts en diverses cases nacionals: Suevia Films, Mundial Film, Filmayer, etc.Aquesta situació és perllongà fins el 1988-1999, quan Columbia tornà a distribuir directament el seu material des de Madrid.

Amb el català Ernest Victòria i Barceló en qualitat de supervisor, i més endavant, com a president de Columbia TriStar Films de Espanya, la companyia recuperà la plena activitat i la categoria perduda a partir de 1991-92. El 1995 obrí una petita oficina a Barcelona, que no reeixí.

Referències[modifica]

Romaguera i Ramió, J. (2005) Diccionari del cinema a Catalunya. Diccionaris de l'Enciclopèdia.