Usuari:Vinals/Vilar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Vinals Crear/millorar Galeria Ermelín Discussió

traduccions

traduccions/Granada


Línies


Arxiu Arxiu1 Arxiu2


Arxius de discussions:


Eines:

A[modifica]

BREVE HISTORIA DEL TRANSVERSAL» Un cop iaugurada la línia les obres van continuar el projecte, que contemplava arribar fins al passeig de Fabra i Puig on enllaçaria amb l'estació de Sant Andreu Arenal (Fabra i Puig).

El perllongament fins a Marina va ser possible gràcies a l'aportació de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya (Nord).

La prolongació fins als carrers de Navas, Biscaia i Fabra i Puig es van realitzar amb assignacions de l'Ajuntament de Barcelona pel gran benefici que aportava a grans sectors de població.

El 1951 es va inaugurar entre Marina i Clot. Les estacions de Glòries i Clot estaven dotades amb tres andanes, dos laterals d'embarcament i un central de desembarcament. La Sagrera i Fabra i Puig van seguir el mateix model.


1932. S'inaugura la macroestació de Catalunya. Per les seves vies centrals sortien i hi arribaven trens de passatgers de la companyia dels FErrocarrils del Nord procedents de la frontera francesa. Paral·lelament per les vies laterlas hi circulaven els combois cap a les d'Urquinaona i Triomf Nord, i per l'altra cap a Santa Eulàlia.

1933. L'estació de Marina va ser construida pels ferrocarrils de la companyia del Nord, després del pagament efectuat per la companyia del Metro Transversal. Aquesta obra es va poder iniciar gràcies al crèdit atogat per l'Ajuntament el 18 de novembre de 1931 a la companyai del MT.

Al llarg d'aquests anys el principal problema que se'ls va presentar al Transversal, va ser la necessitar d'augmentar la capacitat del seu material mòbil, que, amb sis km de línia era insificient per servir el creixent nombre d'usuaris. Quatre cotxes mototrs encarregats a la maquinistra terrestre i marítima no van poder entrar en funcionament fins el 1944 a causa de les dificultats de tota classe derivades de la Guerra Civil i del a Segona Guerra Mundial.

1935-50 LA guerra i postguerra frena l'expandiment de la xarxa, que tan sols construiria túnels de connexió entre línies, utilitzats com a dipòsits de material bèl·lic o refugis antiaeris per a la població civil.

Durant la postguerra es van derogar les concessions públiques i privades dels ferrocarrils d'ample de via espanyol, afectant al metropolità, mentre que el GM va poder perllongar-se fins a Ferran.

1941. Llei de Bases d'Ordenació Ferroviària. que deroga totes les concessions dels ferrocarril d'ample esp. El Ministeri d'Obres Públiques va cursar a la direcció de l'empresa l'ordre de tancament dels llibres de comptabilitat de la companyia i va disposar el rescat de l'Estat de tota la concessió. Tanamteix, desprès de complicades i difícils diligències i diverses gestions, per decret publicat el 1943, la Compaynia Transversal es tronava fer càrrec de la gestió de l'explotació.

1951. S'inaugura el tram Marina (Glòries) - Clot. Obres iniciades el 1948.

1953. Clot - Navas

1954. Navas - Sagrera

1954. Sagrera - Fabra i Puig Es completa el projecte d'ampliació fins a FiP, que no es van tornar a ampliar durant 14 anys. Temps en el qual es va reformar i modernitzar part de la línia com les estacions d'Universitat, Rocafort, Santa Eulàlia, la Bordeta, Metncat Nou i Triomf Nord, nous accessos a Moianès(Hostafrancs i escales mècaniques a Plaça Espanya. I inauguració el 25 de juny de 1956 la millora amb més èxit, el passadis entre CATs, que al poc temps es va haver d'ampliar de les dues companyies.

1959. s'inaugura el Transversal Alt Sagrera-Vilapicina, 1967 fins horta.

50s. Es planteja la fusió de les dues companyies del metro per solucionar el TP que donava al trànsit en superfície a causa del gran ceixement industrial i de població.

El 1954 es va iniciar l'expedient de municipalització del transversal i el Gran Metro.

1959 les dues empreses adapten els estatuts al reègim de societats privades municiapsl. I el 1961 es conclou absorbint el GMB sota el FMB.

el desenvolupament de la xarxa fa necessària més dotacions econòmiques cosa que obliga a l'ajuntament a solicitar ajuts de l'estat. El 1951 s'aprova l'ordre ministerial que determina que l'estat com a responsable de les obres d'infraestructura de les línies metropolitanes i autoritza a l'juntamente perquè avali una important emissio d'obligacions.

el 1957 el govern detalla per llei que l'aj. comportarà les desperes de superestructura de les línies que en el futur siguin aprovades mentre que l'estat es farà carrec de l'infraestructura. es crea el primer pla d'urgència dmunicipal, redactat per la direcció general dels ferrocarrils.

1963. comissió coordinadora de Transport de Barcelon aproa el pla d'urgència que comprésn la prolongació de les línies i la creació duan nova línia, ara anomenada L5.

El 1966 es forma una ponència per l'estudi d'una xarxa per a tota la ciutat i el 1967 s'apbroa per la comissio coordinadora. per pressupost només inclou la ciutat. El 1971 es fa necessari modificar-lo integrat poblacions periferiques. prolongacions de L4 cap al nord-oest, la L3 a la Vall d'hebron i montbau. L1 fins a hospitalet centre. Pla del 71. i la riba esquerra del riu besòs i cotxeres de les roquetes.

1978. la competència en matèria de transport es traspassa a la generalitat.

1968. es prlonga fins a torras i bages.

1974. durant l'any 1975 se celebra el 50e aniversari del metro amb actes al vestíbul de l'universitat amb material ferroviari , fotografies,.

1983. el metro tavessar el besòs per sota la llera enllaçant trinitvat vella, baro de viver amb santa comola. sent 21 estaciona la l1. utilitzant per primer cop les travesses de formigó i al ventilació amb equips d'impulsió a les estacions i d'esxtracció als túnels.

1983. dos estacions més Santa Eulàlia renovada que es va tancar el 1980. quedant fora de servei al a bordeta. fins a torrassa 1987 torrasa -av. carrilet. 1989 arriba a hosp bell. 1992. fondo. equipada amb tots els elements de les noves teconologies. la primera amb escales mecàniques, ascensors i paviments amb franges de textura per a persones discp.

Proves[modifica]

Mapa del TramVallès (projecte)
Línia a Manresa
Terrassa Oest
b
Terrassa Rambla
Terrassa Can Rocab
2b
2b
2b
2b
Sabadell Estaciób
Sabadell Nordb
Sabadell Centreb
2b
2b
Barberàb
Badiab
2b
Universitat Autònomab
Rubí Nordb
Sant Cugat
Centre direccionalb
Cerdanyolab
Ripollet Centreb
Montcada Estació C3b
Montcada Estació C2b
Mapa Metro Línia 8
L'Hospitalet-Av. Carrilet Barcelona Metro Logo.svg L1 barcelona.svg
Sant Josep
Bellvitge / Gornal Rodalies de Catalunya símbol.svg
Europa-Fira Barcelona Metro Logo.svg L9gris.svg
Ildefons Cerdà Barcelona Metro Logo.svg L10gris.svg

a[modifica]

1848 Construcció del ferrocarril de Mataró a Barcelona

1854-1859 Ferrocarril a Molins de Rei, Martorell i a Granollers

1863 Inauguració de la línia de ferrocarril de Catalunya a Sarrià

1872 Primera línia Rambla - passeig de Gràcia - Gran de Gràcia amb deu tramvies de cavall

1881 Inauguració de la línia de ferrocarril Barcelona-Vilanova

1899 Primer tramvia elèctric a la ciutat

1902 Inauguració del baixador del ferrocarril de passeig de Gràcia-Aragó

1906 Primeres línies regulars d’autobusos plaça de Catalunya- plaça de Lesseps- plaça de Trilla

1912 Inauguració de la línia de ferrocarril Barcelona- Martorell

1919 Línia de ferrocarril Barcelona- Martorell- Igualada i Manresa

1910 Primers taxis en circulació

1916 Entra en funcionament la línia Sarrià- les Planes

1910 Primeres proves de vol a Barcelona

1924 i 1926 Inauguració de les línies del metro de Lesseps i Transversal

1929 Primer semàfor als carrers Balmes- Provença

1944 El Ministerio de Obras Públicas aprova el Plan de accesos a Barcelona, que inclou l’autovia de Castelldefels

1941-1963 Xarxa de troleibusos

1948 Primer vol comercial entre Barcelona i Nova York

1962 Cobriment del carrer Aragó

1967 Obertura al trànsit de la Meridiana

1969 Inauguració de la línia 5 del metro

1969 Inauguració de l’autopista Barcelona- Granollers

1971 Tanquen les darreres línies de tramvies

1974 Primer viatge amb Talgo Barcelona- París

1974 Inauguració del pont aeri a Madrid

1979 Nova estació de Renfe a Sants

1986 Pla de la Vila Olímpica al Poblenou, aprovació definitiva

1988-1993 Pla Diagonal- Poblenou

1992 Inauguració de les rondes de Barcelona

1997 Primer tram de reintroducció del tramvia a la Diagonal

1991 Inauguració del túnel de Vallvidrera

1991 Inauguració de la nova terminal del pont aeri, de R. Bofill

2004 Entra en funcionament el Trambaix per la Diagonal

2001 Integració tarifària del transport

2008 El TGV arriba a Barcelona

<ref>[http://www.cccb.org/ca/exposicio-cerda_i_la_barcelona_del_futur_realitat_versus_projecte-29912</ref>

b[modifica]

CA Caixes Beneficis 2009
milers d'euros
Andalusia
Unicaja 204886
Cajasol 115020
Caja Granada 31109
Caja Jaén 2437
Cajasur - 596292
Aragó
Ibercaja 143701
Caja Inmaculada 10061
Astúries
Cajastur 165701
Cantàbria
Caja Cantabria 45360
Castella i Lleó
Caja Segovia 30618
Caja Burgos 30183
Caja Duero 22522
Caja España 22516
Caja de Ávila 8987
Caja Círculo 6815
Castella - la Manxa
Caja de Guadalajara 678
Caja Castilla-La Mancha - 552126
Catalunya
La Caixa 1509644
Caixa Catalunya 79214
Caixa Penedès 40572
Caixa Terrassa 35844
Caixa Sabadell 28349
Caixa Girona 17694
Caixa Manresa 16548
Caixa Laietana 16121
Caixa Tarragona 14571
Caixa Manlleu 4413
Comunitat de Madrid
Caja Madrid 265807
Extremadura
Caja Extremadura 42729
Caja de Badajoz 9412
Galícia
Caixanova 131656
Caixa Galicia 87875
Illes Balears
Sa Nostra 22085
Caixa Pollença 1637
Illes Canàries
Caja General de Canarias 57626
Caja Insular de Canarias 25391
Navarra
Caja Navarra 114398
País Basc
BBK 288661
Caja Vital 67606
Kutxa 50097
País Valencià
Bancaja 251123
CAM 203413
Caixa Ontinyent 4356
La Rioja
Caja Rioja 8288
Regió de Múrcia
Cajamurcia 134477

c[modifica]

L’any 1957, el Govern dicta la “Ley de Ordenación del transporte de Barcelona”, en la qual es disposa que la construcció de les infrastructures de les línies metropolitanes i suburbanes de Barcelona serà a càrrec de l’Estat, el qual les lliurarà a l’Ajuntament de la ciutat, que haurà d’aportar la superestructura i el material mòbil. <ref name=JPR>{{citar web |url=http://hdl.handle.net/2099.1/8465 |nom=Josep |cognom=Prat Roura |títol=Estudi de les correlacions entre planejament urbanístic i planificació del transport. Anàlisi del cas de la línia de "Catalans" del FGC en el context del planejament urbanístic |consulta=1 octubre 2010 |editor=Universitat Politècnica de Catalunya |data=octubre 2009 }}</ref>

Hospital Universitari Bellvitge Ciutat Judicial de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat Mercat de Sants Fira 1 UB Barcelona Nord Estació CAT Estació CLOT Estació SAA EST SAC SAG

Ca7[modifica]

A
ESTACIÓ LÍNIES CONNEXIONS PMR ZONA UBICACIÓ
Àger Mitja distància Ca7.svg Àger
Alcoletge Mitja distància Ca7.svg Alcoletge
B
ESTACIÓ LÍNIES CONNEXIONS PMR UBICACIÓ
Balaguer Mitja distància Ca7.svg Balaguer
Cellers-Llimiana Mitja distància Ca7.svg Castell de Mur
Gerb Mitja distància Ca7.svg Os de Balaguer
Guàrdia de Tremp Mitja distància Ca7.svg Castell de Mur
Lleida-Pirineus Mitja distància Ca4.svg Mitja distància Ca7.svg R43.jpg Avant AVE.svg, Talgo, Estrella Lleida
P
ESTACIÓ LÍNIES CONNEXIONS PMR UBICACIÓ
Palau de Noguera Mitja distància Ca7.svg Tremp
La Pobla de Segur Mitja distància Ca7.svg La Pobla de Segur
S
ESTACIÓ LÍNIES CONNEXIONS PMR UBICACIÓ
Salàs de Pallars Mitja distància Ca7.svg Salàs de Pallars
Sant Llorenç de Montgai Mitja distància Ca7.svg Camarasa


Santa Linya Mitja distància Ca7.svg Les Avellanes i Santa Linya
T
ESTACIÓ LÍNIES CONNEXIONS PMR UBICACIÓ


Térmens Mitja distància Ca7.svg Térmens


Tremp Mitja distància Ca7.svg Tremp
V
ESTACIÓ LÍNIES CONNEXIONS PMR UBICACIÓ
Vallfogona de Balaguer Mitja distància Ca7.svg Vallfogona de Balaguer
Vilanova de la Barca Mitja distància Ca7.svg Vilanova de la Barca
Vilanova de la Sal Mitja distància Ca7.svg Les Avellanes i Santa Linya