Usuari Discussió:Lunikka

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Andròmaca--Lunikka (discussió) 20:47, 17 feb 2009 (CET)

Andròmaca (en grec antic Andromákhê, el significat del qual és "Aquella el baró de la qual hi ha combatent") és, en la mitologia grega, l'esposa d'Hèctor. Simbolitza l'amor conjugal i filial davant la crueltat de la guerra.

Andròmaca era filla d'Eetió, el rei de Tebes de Cilícia que va morir, junt amb els seus set fills barons, a les mans d'Aquil·les el vuitè any del lloc de Troia, quan els grecs van fer una expedició de càstig contra els tebanesos per l'ajuda prestada als assetjats. A més, la seva mare es va suïcidar després de perdre el seu espòs i fills.

Més tard, quan Troia va ser conquerida, va sofrir l'horror de veure morir al seu marit i al seu petit fill Astianacte, també cridat pel seu pare Escamandro, que va ser estimbat des de l'alt d'una torre mentre ella s'allunyava captiva de la ciutat.

Fet el repartiment dels captius de Troya, va tocar Andrómaca com a botí a Neoptólemo, fill d'Aquiles, que la va portar a Grècia, ja que era rei de Ftía. Va tenir amb ell tres fills, Pérgamo, Píelo i Moloso, aquest últim avantpassat dels reis de l'Epiro, les diverses aventures del qual explica|compta Eurípides.

La fertilitat d'Andrómaca, que era sol concubina, va despertar la gelosia de la reina, Hermíone, qui va intentar matar els seus fills.

Després de la mort de Neoptólemo a les mans d'Orestes, en un viatge a consultar l'oracle de Delfos, Andrómaca va aconseguir salvar la vida per la intervenció de Peleo, pare d'Aquiles i avi de Neoptólemo.

Després d'això, va casar Andrómaca amb el seu cunyat Héleno, endeví troià i germà d'Héctor, de qui va tenir un fill, Cestrino, i amb qui, segons Virgilio, va regnar feliçment en l'Epiro, a les terres que el seu marit mort li havia llegat a l'endeví.

Hefest[modifica]

Hefest:


En la mitología grega, Hefest és fill de Zeus i d’Hera i net de Crono i Rea. Té molts germans, uns exemples son Ártemis i Ares . És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.


Llegenda: Expulsió d’Hefest de l’Olimp:

Hera, despitada pel naixement d’Atenea, el va concebre sense la intervenció de Zeus, ni de cap altres deu. Algunes llegendes sostenen que la seva mare, Her, el va expulsar de l’Olimp degut al fet que era deforme. Unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llençar a causa d’una conspiració d’Hera.


Hefest va caure al mar os Tetis i Eurínome, dues nereides, el van recollir i el van cuidar fins que va créixer a l’illa de Lemnos. I algunes llegendes sostenen que va ser un home solitari qui el va recollir i criar.


Hefest va conventirse en un artesà especialitzat en l’elaboració del ferro i altres metalls. Sempre és representat com un home lleig, suat, amb el pit descobert i sempre treballant en la farga.


(La coixer d’Hefest)


Es diu que efest va neixer coix i que per això sa mare va llençarlo fora de l’Olimp. Pero també es diu que un dia… Zeus i Hera discutien i Hefest es va interpolar entre ells per defensarla. Zeus el va agarrar per el peu y el va expulsar de l’Olimp on después de tot un dia Hefest va caure a terra, malferit i coix.


Llegenda: Tornada d’Hefest a l’Olimp:]]


Un dia… Tetis, (La mare adoptiva d’Hefest) va acudir a una festa a l’Olimp lluint una joia que havia estat confeccionada per Hefest. Va provocar l’enveja de les desees, especialmente d’Hera, qui li va demanar a Tetis que retornés a Hefest a l’Olimp. Pero Hefest es va negar i Dionís, qui mitjançant una poció va aconseguir la promesa d’H’efest d’acudir a la convocatoria d’Hera.

Hefest va imposar les seves condicions per a retornar a l’Olimp, una de les quals era contraure matrimoni amb la deesa de l’amor (Afrodita)

I també es creu que Afrodita va casarse amb ell a canvi de que fabriqués per a ella un collaret semblant al de la nereida Tetis.

Afrodita li va ser infidel amb Ares, el déu de la guerra i germá d’Hefest.



Quan Hefest es va assabentar, va teixir una xarxa de plata gairebé invisible i la va col•locar sobre el llit on anaven a jeure Ares i Afrodita. Quan la xarxa va atrapar als amants… Hefest es va presentar amb tots els déus.


Un altra versió de la tornada d’Hefest a l’Olimp:


Después d’haver fabricat trons d’or per a Zeus i altres déus, Hefest es va venjar elaborant un sellent màgic que va enviar com regal a Hera. La seva mare.

Quan aquesta es va asseure en ell, va quedar atrapada, incapaç d’aixecar-se. Els altres déus van pregar a Hefest que tornés a l’Olimp i l’alliberés, però ell es va negar, empipat encara per haver estat expulsat de nen.

Va intervenir llavors, Dionís, qui va emborratxar a Hefest i ho va dur de tornada a l’Olimp a lloms d’una mula. Hefest, amo de la situació, va imposar severes condicions per a alliberar a Hera, una de les quals va ser contraure matrimoni amb Afrodita.


Els amors d’Hefest


Hefest no només va gaudir de la seva relació amb sa dona Afrodita. Sino que també va estar amb deesas de gran bellesa (Càrites i Hàgales)


Temple a Atenes

Hefest tenia un temple a Atenes, al costat de l’àgora. La seva farga es troba dins el volcà Etna. Allà, amb una inigualable destresa que admira tothom, fabrica, ajudat pels Ciclops, els llamps de Zeus, armes per a déus i herois i qualsevol objecte de metall.

També va crear a la primera dona, que va rebre el nom de Pandora.


--Lunikka (disc.) 19:04, 1 juny 2009 (CEST)