Usuari Discussió:XpoferenS

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
  • ARXIU 2008[[1]]
  • ARXIU 2009[[2]]
  • ARXIU 2010[[3]]

To[modifica]

No tens res millor a fer que esperar a que desbloquegin l'editor amb el qual sempre barralles, per escriure missatges com aquest, deixant caure que "ja saps a què em refereixo" quan parlas de "palla inútil"?

Em dóna igual qui té la raó en aquest conflicte del qual no participo, però et demano que intentis evitar comentaris desagradables. Si em creuo amb qualsevol missatge que em sembli una provocació, la denunciarè. Ferbr1 (disc.) 01:59, 27 jul 2010 (CEST)

Jo no he d'esborrar res. Tampoc podria fer-ho. T'he dit el que t'he dit, és a dir, que tinguis cura dels teus comentaris. Ferbr1 (disc.) 14:25, 27 jul 2010 (CEST)

Cristòfor Colom[modifica]

Ei XpoferenS! M'agrada fer plantilles i tal per enllaçar articles sobre temes semblants i fer-los més interconnexes. Ara mateix acabo de crear una nova plantilla, la pots veure aquí: {{Cristòfor Colom}}. M'agradaria saber la teva opinió al respecta perquè no hi entenc gaire de la història de Colom en concret. Què et sembla? Creus que falten coses per posar? o que en sobren? Vinga moltes gràcies. Tan bon punt sàpiga la teva resposta i la de diferents viquipedistes que ara acabo de preguntar, i hi ha consens, la posaré als articles corresponents. --Catalaalatac (Parlem-ne) 01:40, 28 oct 2010 (CEST)

Bon Nadal[modifica]

303-pastorets primers dels anys 1980..JPG
Pipetaborchristmasminstrel.png
BBBBB    OOOOO  N   N      N   N     A     DDDD      A     L
B    B  OO   OO NN  N      NN  N    A A    D   D    A A    L
BBBBB   OO   OO N N N      N N N   A   A   D   D   A   A   L
B    B  OO   OO N  NN      N  NN  AAAAAAA  D   D  AAAAAAA  L
BBBBBB   OOOOO  N   N      N   N AA     AA DDDD  AA     AA LLLLL

I feliç ninou! --Bestiasonica (disc.) 12:30, 25 des 2010 (CET)

Colom[modifica]

Bones festes...Estic bastant off: pots mirar de modificar el que poses a la discu del colom tu mateix? . Recorda d'emprar referencies en cada canvi i mira de posar-hi entradetes del tipus: si be durant anys s'ha mantingut que ... actualment es acceptat que ...--Marc (Mani'm?) 10:04, 28 des 2010 (CET)

Bartomeu Colom[modifica]

A Nicaragua no hi ha cap llac d'on surtin rius que vagin cap al Pacífic i cap a l'Atlàntic. No hi ha cap pas natural entre ambós oceans.

Bon dia i gràcies[modifica]

Gràcies pel teu vot. Sí, de debò tens gran part de raó... No sé fins a quin punt hi ha síndrome d'Estocolm (no he vist els articles que esmentes ja que no és el meu punt fort...) però el que sí que sé és que hi ha és una por de semblar una viquipèdia "parcial" i doncs per evitar això de vegades es tendeix a anar cap a l'altra banda... usant criteris estatals que fan que si feren la mateixa cosa a les altres viquipèdies gran part dels catalans serien sistemàticament espanyols (de fet deu ser el cas a la majoria d'elles)... Ai, amb tot el cas no es tan greu amb els catalans, si saberes el que m'ha passat amb els occitans, sistemàticament categoritzats com a francesos o quan lliges barbaritats com Sant Roc, "sant de Llenguadoc-Rosselló" quan la regió només existeix des del 81... De manera general ens agraden les categoritzacions, les fronteres i entitats que imposen els estats i no volem considerar que de fet existeixen coses entremig, que sovint hi ha zones de pas i d'intercanvi, que no tot és blanc o negre. Espere que arribarà una etapa en que tindrem tots les coses més clares i que arribarem a dir els noms que s'han de dir i a evitar el "políticament incorrecte". Bé, si vols que en parlem més, cap problema m'escrius i xarrem una estona per a veure que es pot fer tot i que solc tindre molta faena... Que et vaja tot molt bé, fins una altra i gràcies de nou. Una abraçada, Claudi/Capsot (disc.) 11:49, 9 juny 2011 (CEST)

Centre d'estudis Colombins[modifica]

S'han d'aportar referències de fonts fiables i la pròpia web no ho és. Com a mínim, han de ser fonts externes a l'entitat (i això no basta). Llegiu, per favor: VP:FF. Pau Cabot · Discussió 13:48, 23 jul 2011 (CEST)

Llibres, enciclopèdies i mitjans de comunicació importants, bàsicament. Si no els pots trobar, és que és un treball inèdit i no té lloc en aquesta enciclopèdia: VP:NOTI. Pau Cabot · Discussió 23:18, 23 jul 2011 (CEST)
Quan hi ha un conflicte d'edicions, el mateix programa et guarda el que havies escrit una mica més avall. Encara tens la finestra oberta? Pau Cabot · Discussió 17:16, 25 jul 2011 (CEST)
Evidentment no havia vist que hi estaves treballant: VP:PBF. Pau Cabot · Discussió 17:30, 25 jul 2011 (CEST)
Si creus que aquests que dius tampoc no compleixen la normativa VP:ADMS, pots posar-los tu mateix l'avís de {{FVA}}. Que hi hagi altres casos dubtosos no implica que l'article en qüestió sigui admissible: en:Wikipedia:Other stuff exists. Pau Cabot · Discussió 16:42, 26 jul 2011 (CEST)
Idò me sap greu, però per escriure aquí, has de tenir en compte la normativa de la casa. No pots escriure el que vulguis i hi ha una normativa consensuada entre tots que has de conèixer i acceptar. Com a la vida, vaja. fa l'ullet Pau Cabot · Discussió 18:04, 26 jul 2011 (CEST)
Ok. Pau Cabot · Discussió 18:21, 26 jul 2011 (CEST)

Seix Barral[modifica]

no tinc coneixements per jutjar la seva veracotat, em vaig refiar de la informació oficial, canvieu l'article segons convingui--barcelona (disc.) 12:10, 24 jul 2011 (CEST)

per fer una desambiguació has d'anar a la pàgina amb el nom genèric, posar {{desambiguació}} a l'inici de tot i després els dos enllaços als 2 significats, separats per un asterisc. Més informació a Ajuda:Pàgina de desambiguació--barcelona (disc.) 20:45, 28 jul 2011 (CEST)
Et deixo que li rebatis els arguments.--KRLS , (disc.) 22:26, 16 ago 2011 (CEST)

Votació[modifica]

Hola companys, ara ja es pot votar ena questa direcció:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Presa_de_decisions/2011/Sobre_la_numeraci%C3%B3_i_cognom_dels_sobirans_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3

Només has de fer 9 edicions i ja pots votar...

Vagi bé--Mcapdevila (disc.) 22:56, 12 set 2011 (CEST)

Votació numeració sobirans Corona d'Aragó[modifica]

Hola, sóc en Vibra, he resituat el teu comentari a les propostes, perquè l'havies escrit on es votava l'opció 4. Com et deia pots fer la teva proposta junt amb les altres o si t'agrada alguna de les ja propossades votala. Sobre la proposta de canviar el nom de Corona d'Aragó, aquesta pressa de decissió afecta al cognom i a la numeració no al nóm del conjunt político-territorial. Si vols canviar això hauries d'obrir una altra discussió a la Taverna, escriure la bibliografia (si pot ser també d'altres autors a més de Parellada millor)i obrir un nova presa de decissions.

Que vagi bé. Bona nit. Vibra (disc.) 00:45, 14 set 2011 (CEST)

S'obre la 2a votació sobre com introduir els articles dels reis de la Corona d'Aragó[modifica]

Per votar visiteu la pàgina de la presa de decisió i comproveu que compliu els requisits per tenir dret a vot: Viquipèdia:Presa de decisions/2011/Sobre la numeració i cognom dels sobirans de la Corona d'Aragó II. Recordeu que en aquesta presa de decisió hi ha dues votacions per fer.--Galazan (disc.) 09:56, 2 oct 2011 (CEST)

Votació[modifica]

Hola. Què tal? Escolta sé, que de la votació no t'agrada gens la proposta que va guanyant, però la teva també està essent votada. Perquè no votes? A més, sé que tu estas d'acord amb que la numeració històrica és la del Casal de Barcelona, com demostra l'evidencia documental i bibliogràfica, i ara per ara guanyen els que no la volen utilitzar al cos dels atricles(tot i que creuen que és la correcta), per evitar problemes amb viquipèdiests pro-numeració aragonesa, cosa que em sembla il·lògica. A més, m'he adonat que al teva proposta encara inclou comtat de Barcelona i no Principat de Catalunya, mira-la. Bé, facis el que facis que vagi bé. Vibra (disc.) 21:10, 10 oct 2011 (CEST)

Re: Help me[modifica]

Hola Miquel, interessant tema el que em comentes; et responc demà, que a partir d'aleshores tindré accés continuu a internet. Ara no em queda temps.--Georg-hessen (enraona'm) 18:38, 16 oct 2011 (CEST) PS: també m'interessaria conèixer la teva opinió sobre la opció de consens que he plantejat a la presa de decisió sobre els reis

Quan vaig editar l'article sobre Ramir I d'Aragó, vaig remarcar molt el fet que malgrat que historiogràicament se l'ha considerat el primer rei d'Aragó (ja els antics reis d'Aragó i comtes de Barcelona el consideraven així), la realitat és que mai no tingué aquest títol. Així mateix, i perquè no hi hagués dubtes, vaig ressaltar que els documents medievals suposadament coetanis a la seva vida que el nomenen com a rei, en realitat són falsificacions. Aquestes falsificacions les feren els monestirs a fi de legitimar/reclamar possessions de terres. Així mateix, i tal i com vaig enfatitzar a l'article regne d'Aragó, les terres que el seu pare Sanç III de Pamplona, no li són donades amb el nom d'Aragó (ni regne, ni comtat), sinó com a terres «de Matidero a Vadoluengo». Serà el fill de Ramir I d'Aragó, Sanç Ramires, qui rebrà la dignitat reial, no per Aragó, sinó perquè esdevindrà rei de Pamplona. Aleshores, en tenir la dignitat reial en la seva persona, el rex Sancio Ranimirus, es proclamarà gratia Dei Aragonensium et Pampilonensium rex, rei dels aragonesos i pamplonesos (comunitats de gent, no territoris), tal com era comú a l'època. El seu fill, Pere Sànchez, serà Petrus Sancii Dei gratia rex Aragonensium vel Pampilonensium (rei dels aragonesos i pamplonesos; comunitats de gent, no territoris); de la mateixa manera el germà d'aquest, Alfons Sànchez. serà Ego Adefonssus Sanxez, Aragonensium vel Pampilonensium rex (rei dels aragonesos i dels pamplonesos). Finalment, davant el conflicte successori, els aragonesos ungiran com al seu rei al germà d'aquests dos darrers, al bisbe Ramir, que serà Ego quidem Ranimirus Dei gratia Aragonensium rex (rei dels aragonesos), mentre que els pamplonesos proclamaran a Garcia Ramires de Pamplona. La filla d'aquest, Peronella, serà Petronille, Dei gratia regine aragonensis et comitisse barchinonensis (reina aragonesa i comtessa barcelonina), de la mateixa manera com Ramon Berenguer IV era Ego Raimundus, Dei gratia comes Barchinonensis et princeps Aragonensis (comte barceloní i príncep aragonès). Caldrà esperar a Alfons el Cast, per a què aquest faci servir la forma del genitiu, proclamant-se ego Ildefonsus, gratia Dei rex Aragonum, et comes Barchinone (ja no és rei dels aragonesos, o rei aragonès, o comte barceloní, sinó que és rei i comte sobre un territori, rei d'Aragó i comte de Barcelona). Em preguntes que si Ramir II és un rei il·legal? En primer terme, hem de mirar l'Aragó des del punt de vista de Pamplona, amb les tradicions vasco-navarreses. En segon terme, les tradicions monarquiques de la família reial navarresa, que estipulaven (segons Antonio Ubieto) que un rei només podia disposar a voluntat dels acaptes (terres conquerides per ell en vida), mentre que la terra regis havia de passar com a patrimoni reial al seu successor, íntegrament. Al seu torn, el successor, rebia una herència que hauria de transmetre íntegrament al seu futur successor, mentre que només allò que hagués conquerit en vida podria ser repartit segons llur voluntat. (No sé si l'explicació ha quedat gaire clara? El què es volia és que el patrimoni reial (la terra regis) fos cada vegada més gran i que no es dividís entre els fills, sinó que l'hereu rebés tot el pastís (la terra regis), i si es volien donar terres als fills menors, s'havien de conquerir (acapte). En conclusió, que si tot això, molt argumentat, amb diversos exemples, i ben exposat per Antonio Ubieto és cert, allò que fou il·legal era el testament d'Afons I d'Aragó, doncs va donar a tercers (les ordes militars) la terra regis, quan en realitat només els podria haver donat, com a molt, els acaptes (les terres que Alfons I d'Aragó hagués conquerit per ell mateix) mentre que la terra regis (el patrimoni reial) era propietat, només, de la família reial. Si algú vol desmentir a Ubieto, el camí per fer-ho és estudiar les pràctiques testamentaries de la monarquia pamplonesa, o sigui, provar de refutar la seva argumentació (molt ben trabada) sobre aquest tema. La biografia de Ramir I d'Aragó està referenciada a una tesi doctoral "Aragón en la época de Ramiro I"; allí trobaràs les referències per trobar el testament de Sanç III de Pamplona (... ego Sancius, gratia Dei rex, dono de terra mea tibi filio meo Ranimiro, id este de Matirero usque in Uadumlongum ab omi integritate ...) Que qui decideix si són reis? Han de rebre la dignitat (títol) de rei, i segons ells, aleshores, ho són per la Gràcia (religió) de Déu.

Respecte el què em comentes d'Alfons el Cast, em sembla veure-hi certs apriorismes en la pregunta. En primer lloc, cal tenir present que Catalunya no existía com a entitat territorial. Hi havia el comte de Barcelona, que rivalitzava amb d'altres comtes (provinents del mateix llinatge) però no per això deixaven de rivalitzar amb ell (p.ex. els comtes d'Urgell eren molt poderosos), i d'altres amb llinatge sense connexió amb el de barcelona, com els comtes de pallars, amb estrets vincles amb els reis d'Aragó i Pamplona. El comtes de Barcelona ja podien maldar tant com vulguessin, que els altres no s'hi supeditaven. No serà fins que el comte de Barcelona Alfons el Cast esdevé rei d'Aragó, quan, amb tota la potència econòmica de ser rei d'Aragó (i amb tota l'aristocràcia aragonesa al darrera) quan el comte de Barcelona començarà a imposar-se a la resta de comtes. A això cal afegir-hi que Alfons el Cast maniobrà molt bé políticament per fer-se amb el Pallars Jussà i el Rosselló. En definitiva, que és gràcies a la unió dinàstica dels comtes de Barcelona amb Aragó, que començarà a néixer Catalunya com a entitat política, i ho farà de la mà d'Alfons el Cast, quan aquest posarà en cinta a tots els comtes i barons; si no hagués estat per la unió dinàstica, és altament possible que Catalunya mai no haguera existit com a entitat política, doncs l'Aragó hagués passat a Castella, el Pallars li hauria seguit, l'Urgell hagués vescolant enmig, la resta de comtats de la frontera (Rosselló-Cerdanya-Conflent) s'haguessin trobat colgats i pressionats per la poderosa casa ultrapirenaica de Tolosa, i no hagués transcorregut gaire temps fins que els reis francesos haguessin reclamat els seus drets sobre Barcelona-Girona-Osona (drets que va eliminar Jaume I al tractat de Corbeil). En definitiva, que serà gràcies a que el comte de Barcelona esdevé rei d'Aragó, o que el rei d'Aragó és comte de Barcelona, o per dir-ho d'una altra manera, que Barcelona i Aragó s'uneixen, que Catalunya naixerà. És gràcies a la unió amb Aragó que el comte de Barcelona tindrà la potència per fer-se amb el Rosselló i el Pallars Jussà, imposar la seva hegemonia (una hegemonia que s'havia perdut en temps d'Ermessenda de Carcassona) als barons senyorials en la terra que va «de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cum suis finibus» (de Salses a Lleida). Serà aquesta terra la que esdevindrà, posteriorment, Catalunya, i el rei d'Aragó serà sobirà en aquesta terra, no com a rei d'Aragó, sinó com a comte de Barcelona. És per això que no és rei de Catalunya, sinó que és comte de Barcelona. El procés de configuració de Catalunya es perllongarà tot al llarg de l'edat mitjana i no es completarà fins al regnat de Ferran el Catòlic, amb la seva política de Redreçament. En conclusió, el part del Principat de Catalunya va ser lent, llarg, i dificultós, i encara en temps de la guerra dels segadors no es tenien clars els conceptes i es cantava Catalunya, Comtat gran, qui t'ha vist ....". El fet que els sobirans de Catalunya no hagin tingut la dignitat (títol) de rei, sinó de la de comte de Barcelona, es deu al complicat, sanguinari, i violent procés històric que va dur al naixement de la nostra Pàtria. No és fruit d'un simple testament, sinó que és resultat de lluites de frontera contra els sarraïns, batalles entre reis, comtes i barons, revoltes senyorials, i conflictes diplomàtics. Voler-ho simplificar, en plan llibre infantil, com algunes edicions que malauradament he vist que ha fet en Vibra, a un procés de txin-pun i ... Visca! avui dia x, mes x, any x, Catalunya ha nascut! (de la nit al dia) és, per mi, una ofensa i un desprestigi a la nostra gloriosa història.--Georg-hessen (enraona'm) 12:00, 17 oct 2011 (CEST)
Jo no ho entenc, o no ho llegeix-ho, de la mateixa manera; sobre la intitulació d'Emperador l'article Imperator totius Hispaniae sembla prou aclaridor. En quant a que Alfons el Cast fou el primer «rei d'Aragó» de dret, doncs si vols ser literal en quant a filologia, podries dir que sí, doncs és el primer en usar el títol en genitiu (rei de Aragó). Però en quant a concepte, la dignitat de «rei dels aragonesos» és d'una banda una variació en el format a l'hora d'escriure, i també una variació en el concepte en sí. El fet és que, t'ho miris com t'ho miris, els comtes de Barcelona es limitaren a usar el seu títol nobiliari de comtes de Barcelona per no estar emparentats amb cap família reial. Quan ho aconseguiren empeltant-se amb la dinastia Ximena, i en el si de la seva família hi ha hagué la dignitat reial, el primer, Alfons el Cas no va voler / o no va poder, elevar Catalunya, a la dignitat reial. Per contra, Ferran I de Lleó, en repartir els seus dominis entre els seus fill, Lleó, Castella i Galícia, inicia un procés que elevarà a la dignitat reial aquests territoris. Si vols aprofundir més sobre el tema hauries d'analitzar l'evolució de Lleó, Castella i Galícia, (mirant testaments, i documents dels sobirans d'aquestes territoris), i comparar-ho amb l'evolució de Catalunya i Aragó. I a mesura que ho vagis investigant, veura's com els lleonesos-castellans tampoc tenen gens clar quins, ni com, utilitzar els ordinals. Si vols el meu parer, l'únic que va tenir la oportunitat històrica d'haver ungit Catalunya amb la dignitat de regne fou Alfons el Cast. Perquè no ho va fer? Al meu entendre perquè no va voler, i també perquè no va poder:
1) Alfons el Cast ja tenia la dignitat de rei, era rei d'Aragó.
2) Si és correcte la descripció d'Ubieto sobre les tradicions de la monarquia pamplonesa, i tal i com he explicat abans, la terra regis no es pot dividir; per tant, el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona no es podien separar i repartir entre diversos fills -com feien a Lleó, Castella, Galícia-, un escenari que hauria obert la porta a una hipotètica situació en la que un dels fills d'Alfons el Cast arribés a proclamar-se rei de Catalunya, i un altre fos rei d'Aragó; però no, Alfons nomena als seus altres fills menors comte de Rosselló (un territori acapte, conquerit/aconseguit per Alfons, i del qual podia disposar lliurement), i a l'altre Provença (que també era acapte); i tot i així, ho fan jurant lleialtat a l'hereu, el rei d'Aragó. A l'únic que se li passà pel cap dividir la terra regis fou a Jaume I (Ubieto ja denuncià que els testaments que dividien Aragó de Catalunya haurien estat il·legals), però finalment Jaume I entregà només territoris acaptes, i a més, Jaume II de Mallorca jurava obediència al germà major, el rei d'Aragó; posteriorment Pere el Cerimoniós recordà que la Corona de Mallorca formava part del patrimoni reial, la terra regis, de la família per a argumentar la reconquesta de Mallorca que acabà amb la Batalla de Llucmajor, i que per tant tot allò que formava la Corona de Mallorca era terra regis, i per tant havia de tornar cap a casa, als seus legítims hereus, el Casal d'Aragó.
3) d'altre banda, Alfons el Cast només legitimava el seu lideratge (principatum) sobre la resta de comtes catalans amb el títol legítim per a fer-ho, el de ser, ell, el comte de Barcelona.
4) i finalment, tots aquells comtats ja tenien, encara que només fos de manera formal, un rei, el rei de França.
En definitiva, el moment històric en el què Catalunya hauria pogut rebre la dignitat de regne fou durant el regnat d'Alfons el Cast, però aquest no va voler, ni hauria pogut encara que ho hagués volgut fer-ho, per les molt diverses qüestions que s'atenyien sobre el que amb el temps esdevindrà Catalunya.--Georg-hessen (enraona'm) 17:15, 17 oct 2011 (CEST)
No n'estic al cas, però si en tens fonts afegeix-ho, que seria prou interessant saber-ho. Salutacions.--Georg-hessen (enraona'm) 19:04, 17 oct 2011 (CEST)

Recordatori d'admissibilitat de: Francesc Albardaner i Llorens[modifica]

Recorda: La Viquipèdia és una enciclopèdia no una base de dades o un lloc per a fer promoció. En crear un nou article s'haurien de comprovar els criteris d'admissibilitat («que hagi rebut cobertura significativa en fonts fiables i independents del subjecte»). Cal mirar d'aportar referències de fonts fiables que no estiguin implicades directament amb el propi objecte de l'article.

Si no s'aporten referències de terceres parts independents l'article podria entrar en un procés de fusió o esborrament. Demanem calma durant les discussions per intentar cercar el consens a l'hora de defensar els teus arguments o rebatre els dels altres usuaris.
Aquest recordatori és en motiu de Francesc Albardaner i Llorens. --Pau Cabot · Discussió 17:19, 2 nov 2011 (CET)

No és qüestió de saber-ne més o menys, és qüestió de citar les fonts amb les quals has fet l'article (i que aquestes siguin fonts fiables, és clar). Pau Cabot · Discussió 12:20, 3 nov 2011 (CET)
No, no, no. La font no és la pròpia informació. A més, suposant que fos així, hi hauria el 99 % de l'article sense referenciar. Les fonts haurien de ser llibres que xerrassin d'aquest senyor. Els articles que ha escrit aquest senyor no referencien res del que diu el text. Repassa VP:ADMS i VP:FF. Pau Cabot · Discussió 12:37, 3 nov 2011 (CET)
T'estic dient que el Centre d'Estudis Colombins no és una font externa a aquest senyor i que, per tant, no verifica la seva admissibilitat. Pau Cabot · Discussió 14:32, 4 nov 2011 (CET)

Reis catalans i república[modifica]

Hola Miquel; ufff, així de cop no en tinc cap present. L'únic que em vé al cap és Ferran el Catòlic, quan conjuntament amb Isabel de Castella qualifiquen els seus dominis de república, en el sentit literal del terme -res pública-, la cosa pública; és en l'edicte d'expulsió dels jueus. En quant als nostres, els del llinatge del comte de Barcelona, no en tinc cap present; l'única possibilitat que se m'acut seria amb Joan I el Caçador o Martí I l'Humà, comentant, interpretant o citant quelcom a l'entorn dels principis de l'obra de Francesc Eiximenis Regiment de la cosa pública -llegeixi's Govern de la República-. Altrament no se m'acut res més, però si trobessis res trobaria interessant saber-ho. Salutacions.--Georg-hessen (enraona'm) 22:14, 4 nov 2011 (CET)

Mmmmm; per tal com m'ho dius em recorda a la frase de Pere III el Cerimoniós encara que no hi sé trobar lo de república: Si esguardats vostres furs e constitucions e vostres privilegis [..] veurets que sóts [sou] los pus francs [més lliures] pobles del món. Ferran Soldevila hi afegeix una altra cita de Martí I l'Humà que no tenia present: Qual poble és en lo món que sia així franc de franqueses e de llibertats ni que sia així liberal com vosaltres?. [4] En quant a lo de república, en el context de la Guerra de Successió hi ha una "acusació" contra Catalunya en el sentit que arran de les corts de 1701-1702 s'havia aconseguit el Tribunal de Contrafaccions, fet que donà lloc a la frase las últimas cortes dejaron a los catalanes más repúblicos que el parlamento alusivo a ingleses [5]. Salutacions--Georg-hessen (enraona'm) 02:53, 5 nov 2011 (CET)

Tesi de Pals[modifica]

Hola, he mirat per internet el nom de Sivilla i m'apareix un lloc anomenat Collet den Sivilla a Camprodon. A més el cognom de Sivilla está extés principalment per la provincia de Girona, jo tinc un conegut a Manresa que es diu Sivillá, a la resta d'Espanya el cognom és practicament inexisten.--JoanKeops (disc.) 18:11, 29 nov 2011 (CET)

Calma[modifica]

Te deman per favor que baixis el to de la teva intervenció a la Taverna, tot modificant-ne el text. Pots dir exactament el mateix que volies dir però dient-ho d'una altra manera. Gràcies, Pau Cabot · Discussió 11:45, 26 des 2011 (CET)

No en sé. Ja estic massa cremat per a perdre el temps amb floritures barroques --XPOferens què vols dir-me? 11:54, 26 des 2011 (CET)

No m'has entès. Això que has escrit (i que precisament és bastant barroc) no és admissible a la taverna i ho has de modificar. Era una invitació amistosa abans de que s'hagi d'eliminar la teva intervenció per amenaces. Pau Cabot · Discussió 12:06, 26 des 2011 (CET)


T'avorreixes Pau? http://www.xtec.cat/crp-alturgell/documents/jocs.htm Que et penses? Que em llepo el dit? Ja sabia que el teu comentari era la "primera fase" del manual de les amenaces administratives. Continua, continua, si us plau. Per mi no et tallis, home. Salut --XPOferens què vols dir-me? 12:21, 26 des 2011 (CET)


Proposta d'esborrament de la pàgina Francesc Albardaner i Llorens[modifica]

Paperera

Hola, s'ha proposat l'eliminació de la pàgina «Francesc Albardaner i Llorens», que heu fet o en què heu col·laborat significativament.

Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal.--Pau Cabot · Discussió 12:09, 3 gen 2012 (CET)

Bona nit, respecte a Cristòfor Colom[modifica]

Bon dia, espere que et va tot molt bé. Escolta em sembla que tens cert interès per a Cristòfor Colom. Com que viatge molt per Gallica (el web de la Biblioteca Nacional de França), m'he trobat amb la foto d'un tal Prospero Peragallo. Supose que el coneixes, he fet un esborrany d'article i si t'interessa li pegues una ulladeta i el millores, vaja si tens més informació (n'he trobat poqueta i he fet amb el que m'ha caigut a la mà). Que et vaja tot molt bé, una abraçada, Claudi/Capsot (disc.) 01:05, 1 abr 2012 (CEST)

Bon dia. Ho he fet amb el que he pogut trobar que no era gaire... Que et vaja tot molt bé, bon cap de setmana, fins aviat, Claudi/Capsot (disc.) 13:20, 26 maig 2012 (CEST)

'na fent[modifica]

Parapetat i cavant trinxeres ... es a dir amb l'aigua al coll --Mafoso (Mani'm?) 11:32, 29 maig 2012 (CEST)

Ball pagès[modifica]

És interessant el que m'expliques, però no acabo de veure perquè m'ho expliques a mi.

Sobre l'article, crec que el que toca és ampliar-lo amb referències. De la part de l'origen entenc que tot el que hi ha són especulacions amb més o menys indicis, i del que es tracta no és de començar a donar suport a una especulació o una altra sinó de fer una llista de teories amb les seves referències.--Pere prlpz (disc.) 13:23, 16 ago 2012 (CEST)

Corona d'Aragó[modifica]

Doncs no se ben bé que dir-te ... jo sóc un administrador no un membre d'un consell editorial ... en quant a continguts de la Viquipèdia tinc els mateixos drets i deures que un editor qualsevol ... Si has detectat algun usuari concret que fa els canvis per sistema sense gaire sentit podem mirar les seves contribucions i valorar-ho (em cites el ball pagès però no acabo de detectar a qui et refereixes per mirar-ho) ... Sobre si la corona s'ha de dir "ase o bèstia" segur que és un tema polèmic de l'estil la veritat és aquesta, les fonts tradicionals i nombroses diuen ase i les més modernes diuen bèstia, però algunes d'altres segueixen amb l'ase. Lo seu seria raonar-ho i fer-ne una presa de decisió cercant el consens, que difícil ho veig fins que les grans fonts ( GEC, IEC, Revistes d'història de gran tiratge, etc...) no ho canviïn. --Mafoso (Mani'm?) 11:32, 18 set 2012 (CEST)

Un senzill vers de Nadal[modifica]

« Que aquest cicle anual que aviat es clou,
sigui el germen del que aviat ens neix.
Que els bons sentiments facin un bon feix.
Tingueu Bones Festes i Bon Any Nou.
»
Bestiasonica: Nadal 2013


Proposta d'esborrament de la pàgina «Francesc Albardaner i Llorens»[modifica]

Hola XpoferenS,

S'ha obert una proposta per esborrar la pàgina «Francesc Albardaner i Llorens», que heu iniciat o en què heu col·laborat significativament, per incomplir algun dels criteris de la Viquipèdia després de ser avisat prèviament sense haver-se solucionat.

Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». Per qualsevol dubte, podeu deixar-me un missatge, formular-lo a la La taverna o, directament, al xat. No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal. --Pau Cabot · Discussió 11:06, 29 nov 2015 (CET)

Felicitacions[modifica]

Bon natalici de l'any que ve. Que sigui profitós per a tothom mainstreamers i outsiders. Salut!
Bestiasonica: enraonem? 22:22, 23 des 2015 (CET)

Blocatge[modifica]

He hagut de blocar-te per conducta intimidatòria i hostil, perquè aquesta acció ha estat totalment fora de lloc i més quan coneixes les normes de la Viquipèdia.--KRLS , (disc.) 15:26, 27 març 2018 (CEST)

Val, Carles Llarena, me la bufa i ho saps Xpo!