Uta Frith

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaUta Frith
Uta Frith.jpg
(2012)
Biografia
Naixement 25 maig 1941 (78 anys)
Rockenhausen
Formació Institute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience Tradueix . doctorat (1966–1968)
Institute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience Tradueix . master (1965–1966)
Universitat de Saarland . llicenciatura (1961–1965)
King's College de Londres
Activitat
Director de tesi Neil O'Connor
Camp de treball Psicologia
Ocupació Psicòloga, professora d'universitat i escriptora de no-ficció
Ocupador British Medical Research Council Tradueix (1968–2006)
University College de Londres (1968–2006)
Obra
Estudiant doctoral Simon Baron-Cohen, Tony Attwood, Margaret J. Snowling Tradueix i Francesca Happé Tradueix
Família
Cònjuge Chris Frith

Lloc web Lloc web
Twitter: utafrith
Modifica les dades a Wikidata

Uta Frith (n. 25 de maig de 1941) és una psicòloga del desenvolupament que treballa en l'Institut de Neurociencia Cognitiva a l'University College de Londres. Pionera en la recerca de l'autisme i la dislèxia. El seu llibre Autisme. Cap a una explicació de l'enigma és, en paraules d'Ángel Rivière, un clàssic en aquest tema.[1] A ella es deu la primera traducció completa a l'anglès de l'article de Hans Asperger de 1944.[2]

Des de l'àmbit de la psicologia cognitiva ha realitzat aportacions fonamentals a la disciplina de la neurociència per aprofundir en la recerca dels trastorns de l'espectre autista (TEA). Entre ells, podem explicar l'aplicació del concepte de teoria de la ment a l'estudi de l'autisme, juntament amb Simon Baron-Cohen i Alan Leslie.[3] Aquesta teoria intenta explicar la deficiències que presenten les persones autistes en la comunicació i la cognició social.

El 1989 va formular la teoria de la coherència central feble, per explicar la dificultat de les persones amb trastorns de l'espectre autista per captar els estímuls i el discurs de forma global. Aquesta teoria serà posada a prova per Joliffe i Baron-Cohen en una recerca sobre adults autistes i persones Asperger.

Referències[modifica]

  1. Rivière, A. (2001). Autismo. Orientaciones para la intervención educativa. Madrid: Trotta.
  2. Frith, Uta (1991). Autism and Asperger Syndrome.New York: Cambridge Universiry Press. Pp. 37-92.
  3. Baron-Cohen, S., Leslie, A. & Frith, U. (1985). Does the autistic children have a theory of mind? Cognition, 21, 37-46.