Václav Talich
 Josef Suk, Václav Talich i Vítězslav Novák per Hugo Boettinger | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement |
28 maig 1883 Kroměříž | ||||
| Mort |
16 març 1961 (77 anys) Beroun | ||||
| Lloc d'enterrament | Beroun | ||||
1933 – 1941 – Rafael Kubelík →
1919 – 1931 ← Vilém Zemánek  | |||||
| Dades personals | |||||
| Formació | Conservatori de Praga | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | Director d'orquestra, pedagog i concertino | ||||
| Gènere | Música clàssica | ||||
| Professors | Otakar Ševčík | ||||
| Alumnes |
Samo Hubad | ||||
| Instrument | Violí i viola | ||||
|
Premis | |||||
|
| |||||
     | |||||
 | |||||
Václav Talich (Kroměříž, Moràvia, 28 de maig de 1883 – 16 de març de 1961) fou un director d'orquestra, violinista i pedagog txec.
Estudià al Conservatori de Praga des de 1897 fins al 1903, cursant el violí amb Ševčík. El 1905 fou nomenat director de l'orquestra del Teatre de l'Òpera d'Odessa. La direcció d'orquestra, especialitat en la que s'hi va dedicar amb preferència, li ocupà d'una forma quasi exclusiva fins al 1912, actuant amb èxit a Praga, Ljubljana i altres capitals de l'antiga Txecoslovàquia i Iugoslàvia. Des de l'última data indicada treballà cert temps a Leipzig perfeccionant sota la direcció de Reger el piano, contrapunt i la composició, i amb Nikisch la direcció d'orquestra.
De retorn al seu país el 1912 s'establí a Pilsen, romanent en aquesta ciutat tres anys. Des d'allà es traslladà a Praga per a fer-se càrrec de la direcció de l'Orquestra Filharmònica, durant molts anys. Era considerat com un dels directors d'orquestra més hàbils i complets de la seva època. Al dir d'una de les més autoritzades crítiques alemanyes de l'època:
| « | Talich uneix en el seu art a l'elegància i delicadesa de Kovařovic, la sensibilitat rítmica i l'entusiasme que són en part característica del seu temperament eslau, i en altra adquisició dels seus estudis amb Nikisch. Sota la seva experta direcció l'Orquestra Filharmònica de Praga ha adquirit en les seves gires pel Nord d'Europa un merescut renom. | » |
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 27 (ISBN 84-239-4580-4)
