Víctor, Pacífic, Justa i Clara de Manlleu
 Església de Santa Maria de Manlleu, on n'hi havia les relíquies  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III-IV? Roma? |
| Mort | Roma |
| Sepultura | Santa Maria de Manlleu (entre 1680 i 1936, avui perdudes) |
| màrtirs | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Venerats a Manlleu des de la seva arribada en 1680; cossos sants, no figuren al Martirologi romà |
| Pelegrinatge | Manlleu |
| Festivitat | quart diumenge d'octubre |
| Iconografia | Quatre joves amb palma de martiri |
| Patró de | Copatrons de Manlleu |
Víctor, Pacífic, Justa i Clara o els Sants Màrtirs de Manlleu són els noms donats als cossos sants conservats i venerats a la parròquia de Santa Maria de Manlleu fins al temps de la Guerra Civil espanyola. Foren patrons de Manlleu.
Origen i arribada a Manlleu[modifica]
Segons la tradició, són relíquies de quatre dels màrtirs de les catacumbes, trobades a Roma i portades a Manlleu pel Miquel Riera, prevere manlleuenc, rector de Torelló i canonge de la catedral de Vic. A Riera li havia donat un nebot seu que havia viatjat a Roma, on les havia adquirit. Les relíquies arribaren a Manlleu el quart diumenge d'octubre de 1680 i foren rebudes per la parròquia i la vila i es dipositaren a un altar de la parròquia. A més, foren proclamats nous patrons de la vila.
Veneració[modifica]
Aviat es va fer una arqueta d'argent on es desaren les relíquies; l'urna es col·locà en una capella lateral del temple, en un altar barroc amb quatre talles dels màrtirs. En 1936, l'església fou cremada i desaparegueren l'altar, l'urna i les relíquies.
Des de l'arribada, els Sants Màrtirs foren objecte de devoció, especialment en temps de sequera o pedregades, i se'n feia processó cada quart diumenge d'octubre, durant la Festa dels Sants Màrtirs. A mitjan segle xix, Ramon Andreu i Berenguer escrigué uns goigs dels que s'han fet diverses edicions.
Després de la guerra civil es perdé la memòria de la festa i dels mateixos màrtirs.
El reliquiari va reaparèixer el 1967 en ser inaugurada la sala d'orfebreria del Museu Episcopal de Vic sense que cap documentació permetés constatar el seu veritable origen. El 2002, es va obrir el remodelat Museu i en les seva nova sala d'orfebreria es va exposar de nou, amb número d'inventari recent, i amb el nom d'Arqueta de Sant Antoni de Pàdua en referència a la imatge de la seva part superior.
El setembre de 2011, la comparació de fotografies actuals amb diverses d'antigues, fetes a l'arqueta abans de la guerra civil va permetre identificar-la degudament.
Bibliografia[modifica]
- Joan ARIMANY. La devocioteca. "Quart diumenge d'octubre a Manlleu: Festa dels Sants Màrtirs". Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- Joan ARIMANY. “La devoció als Sants Màrtirs de Manlleu i la seva arqueta reliquiari conservada al MEV”, Quaderns del Museu Episcopal de Vic. Vic: Museu Episcopal de Vic, v. 5 (2011-2012), p. 133-137
- Domingo TORRENT. Manlleu, croquis para su historia. Vic: Imprenta y Libreria de Ramon Anglada, 1983, p. 202-203
- Els goigs de Manlleu. "Sants Màrtirs: Víctor, Pacífic, Justa i Clara".