Víctor García Hoz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVíctor García Hoz
Biografia
Naixement11 març 1911 Modifica el valor a Wikidata
Campillo de Aranda (Burgos) Modifica el valor a Wikidata
Mortfebrer 1998 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióOpus Dei cross.svg Opus Dei (un dels tres primers supernumeraris)
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Conegut perPrimer doctor en pedagogia de la Universitat a Espanya.
Activitat
OcupacióPedagog
Activitat1944 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Premis

Víctor García Hoz (Campillo de Aranda, Burgos, 30 de març de 1911, – Madrid, 18 de febrer de 1998)[1] va ser el primer Doctor en Pedagogia de la universitat espanyola. En 1944 va ocupar la càtedra de Pedagogia Experimental i Diferencial en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid; posteriorment va ser Director de l'Institut de Pedagogia del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Va ser fundador i president d'honor de la Societat Espanyola de Pedagogia, i director de la seva revista, Bordón. A més, va presidir el Seminari Permanent d'Educació Personalitzada i va formar part des de l'inici del Consell d'Administració de Foment de Centres d'Ensenyament. Així mateix, va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i un dels 3 primers membres supernumeraris de l'Opus Dei.

Biografia i obra[modifica]

Nascut en 1911 a Campillo d'Aranda (Burgos), la seva anava a ser una vida dedicada completament a l'educació. Va començar exercint la docència com a mestre rural. Més tard seria director de l'Escola Annexa a la Normal de Mestres de Madrid i professor de l'Escola d'Estudis Penitenciaris. En 1933 també milità a Acció Catòlica.

En 1940 va defensar la seva tesi doctoral en la Universitat Complutense de Madrid, convertint-se en el primer Doctor en Filosofia i Lletres, Secció de Pedagogia, de la universitat espanyola. En 1944 va ocupar la càtedra de Pedagogia Experimental i Diferencial en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid. Més tard va ser Director de l'Institut de Pedagogia del Consell Superior d'Investigacions Científiques, fins a 1981.[2]

Va ser fundador i president d'honor de la Societat Espanyola de Pedagogia, així com director de la seva revista, Bordón. També va ser President del Seminari Permanent d'Educació Personalitzada, i va formar part del Consell d'Administració de l'empresa educativa Foment de Centres d'Ensenyament des de la seva constitució (1963), i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[3]

Víctor García Hoz és considerat una de les figures més rellevants de la pedagogia espanyola contemporània. La seva personalitat i obra pedagògica van adquirir relleu internacional, en ser pioner d'un moviment pedagògic renovador que, basat en el concepte de l'educació personalitzada, es va desenvolupar a partir de la dècada dels seixanta. Entorn d'aquest punt es van centrar la majoria de les seves recerques, conformant així un cos de coneixements i estudis de referència obligada. Va idear diversos models teòric-pràctics i va estendre les seves experiències a diferents àmbits socials, institucions i nivells educatius.

També va realitzar valuoses aportacions pel que fa a l'ús del mètode experimental en la solució de problemes educatius, i a la sistematització dels sabers pedagògics. A causa del gran nombre de recerques científiques que va tutelar, va estendre el seu magisteri a un nodrit grup de professors seguidors de la seva escola i original estil de fer.

Va publicar prop de mig centenar de llibres, molts d'ells traduïts a altres idiomes. La seva obra més important és el Tratado de educación personalizada (acabada en 1997), dividida en trenta-tres volums i realitzada en col·laboració amb professors europeus i americans.

Obres de García Hoz[modifica]

  • Tratado de educación personalizada (1997)
  • Fuerte en la edad avanzada (1990)
  • Educación personalizada (1985)
  • La investigación del profesor en el aula (1984)
  • La educación en la España del siglo XX (1980)
  • Organización y dirección de centros educativos (1975)
  • Normas elementales de pedagogía empírica (1970)
  • La tarea profunda de educar (1962)
  • Principios de pedagogía sistemática (1960, con sucesivas ediciones hasta 1990)
  • Cuestiones de filosofía de la educación (1952)
  • El nacimiento de la intimidad (1950)
  • Sobre el maestro y la educación (1944)
  • Pedagogía de la lucha ascética (1941)
  • El concepto de lucha en la ascética española y la educación de la juventud (1940, Tesis Doctoral).

Sobre García Hoz[modifica]

  • "Víctor García Hoz, Miembro de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas (España)". Diari El Sol. Madrid, 26/6/90.
  • Millán Puelles, A.: “Víctor García Hoz: in memoriam”, s Bordón. Revista de orientación pedagógica, vol. 51, Nº 2, 1999, pags. 195-198. ISSN 0210-5934
  • Homenaje a Víctor García Hoz. Número monogràfic de la Revista Española de Pedagogía. Año LVII, nº 212, enero-abril de 1999. Instituto Europeo de Iniciativas Educativas.

Referències[modifica]

  1. Víctor García Hoz, pedagogo y académico, el País, 18 de febrer de 1998
  2. Víctor García Hoz a buscarbiografias.com
  3. Medalla 6 al web de la RACMYP

Enllaços externs[modifica]

«Obra de Víctor García Hoz» a Dialnet.

Premis i fites
Precedit per:
José Camón Aznar
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 6

1979-1998
Succeït per:
Heliodoro Carpintero Capell